Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sanitat
Salut: Quanta gent morirà per culpa de les retallades en sanitat?
per Cafè amb llet	26 feb 2012
Com no pot ser d’una altra manera, el Govern de la Generalitat intenta treure ferro a les conseqüències de les retallades que està portant a terme a la sanitat pública catalana: “Les urgències estan garantides”, “la qualitat de l’atenció no es veurà afectada en cap cas”, “només es tracta d’una reordenació dels recursos”, “només hauran d’esperar els que tinguin patologies no greus”… El passat 9 de setembre la Generalitat va anar un pas més enllà i va fer públic un comunicat on “es valora molt positivament la posada en marxa del nou model d’atenció sanitària urgent”… Però aquesta només és la versió del govern. Al carrer, als despatxos mèdics, a les empreses i a les universitats la sensació és molt diferent. El passat 8 d’abril Metges de Catalunya (MC) –el sindicat que representa a la major part dels metges al nostre país- feia una afirmació contundent: “El conseller Boi Ruiz està jugant brut i està amagant les conseqüències reals del pla de xoc que està portant a terme”. I no són els únics que veuen amb preocupació la situació. Ictus: Quan més ràpid, menys morts “Denunciem que ara mateix, a l’Hospital de Bellvitge, no s’està complint el “Codi Ictus” explica en un comunicat el sindicat CGT d’aquest gran hospital de Barcelona. El “Codi Ictus” és un protocol d’actuació que permet tractar els infarts cerebrals amb rapidesa. “Ara mateix –continua el comunicat- l’atenció d’aquests tipus d’infart està veient enderrerida la seva atenció en un mínim de 12 hores (…) ja que dels 6 centres on es concentrava el Codi Ictus abans de les retallades, ara només en queden 2 i un és Bellvitge on les nostres unitats de Neurologia i Neurocirurgia han estat retallades en un 33%”. Una dada preocupant si tenim en compte les paraules del doctor Álvarez Sabin, de la Sociedad Española de Neurologia: la intervenció ràpida en casos d’ictus “suposa salvar la vida de més de 6000 malalts dels 38.000 que cada any moren a Espanya” i recorda que “la sanitat espanyola disposa de 25 o 30 unitats d’ictus de les 95 o 100 que hauria de tenir”… i això ho va dir abans dels tancaments a causa de les retallades. “Estan jugant amb la vida de les persones” afirmen des de Bellvitge. Politraumatismes greus: de 10 a 6 centres Els politraumatismes greus –molt comuns en accidents de trànsit- fins ara eren atesos a 10 centres mentre que ara només 6 hospitals es podran fer càrrec, segons el sindicat de l’Hospital de Bellvitge, “un dels Hospitals en els quals es va a concentrar l’atenció a aquesta especialitat i on la unitat de Traumatologia ha estat retallada des del passat 23 de Maig en un 50%. A menys intervencions… La doctora Eulàlia Escolà, delegada de Metges de Catalunya a l’Hospital Moisès Broggi explica que “s’han suspès 40 intervencions quirúrgiques programades al mes de juny per manca d’anestesistes” i va denunciar que aquesta retallada “ha traspassat les línies vermelles de la qualitat assistencial”. El diari El País el passat 13 de juny posava xifres a l’impacte de les retallades a les llistes d’espera: “els pacients que esperen per ser intervinguts hauran d’esperar vuit mesos de mitjana per entrar en un quiròfan, el 50% més que l’any 2010”. Una situació que preocupa al doctor Antoni Barbarà, de la Plataforma Dempeus per la Sanitat Pública. “Boi Ruiz parla del ‘petit sacrifici’ d’allargar una mica més les llistes d’espera, però les patologies no es poden aturar durant aquesta espera ja que la patologia fa el seu curs, el malat es va degradant sistemàticament, fins i tot fins la mort”. A més, i pel que fa a la ‘sostenibilitat’ del sistema Barbarà apunta: “És vella la dita de ‘pagar car el pernil barat’ i en aquest cas es pot aplicar perfectament: quan més tard es faci una actuació, la intervenció serà més difícil, més complicada, més insegura i més cara”. El metge resident Andreu Porta-Sánchez, del Serveis de Cardiologia de la Vall d’Hebron, ho plasmava en una carta enviada a El Periódico de Catalunya: “Les brusques retallades actuals s’acompanyaran d’augment de la mortalitat” referint-se a la reducció del 50% del servei de cirurgia cardíaca al seu centre, fins ara una referència a nivell estatal. “D’intervenir uns 10 malalts per setmana –explica el doctor Porta-Sánchez- es passarà a intervenir-ne 4. “Es tracta –explica Porta Sánchez- de malalts amb estenosi aòrtica severa simptomàtica, malalts amb malaltia coronària severa i angina refractària, unes dolències que si no es tracten no derivaran només en un augment de les consultes d’urgències, ja saturades, sinó que es pot manifestar en forma d’edema pulmonar brusc o infart de miocardi, patologies amb una mortalitat pre-hospitalària de prop d’un 25%. Marina Saavedra, de CCOO de l’Hospital de Calella assegura que “des de que han començat les retallades el termini per intervenir malalties oncològiques ha augmentat en dos mesos encara que s’hauria d’intervenir en un mes com a màxim” I en cas d’urgència? Els serveis d’urgències també estan experimentant grans canvis com a conseqüència de les retallades pressupostàries. Arreu de Catalunya es succeeixen tancaments de Centres d’Atenció Primària (CAP), sobretot en horari nocturn. A la comarca de La Selva els tancaments de CAPS estan sent massius. El passat dia 12 de setembre s’han tancat les urgències nocturnes de Breda, Hostalric, Sant Hilari, Arbúcies i Anglès. La recomanació que es fa des del Departament de Salut per als ciutadans d’aquesta zona és la de trucar al 112, on un operador podrà “resoldre les consultes mèdiques dels usuaris durant la nit o activar els diferents protocols” com per exemple la visita a domicili o un transport sanitari. Però aquesta solució no ha estat ben rebuda a la comarca de La Selva. A l’editorial del diari El País titulada “Las urgències son vida o muerte” l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga és contundent: “Diuen que és un radi de 30 minuts. I no ho és, primer perquè estem a una zona amb unes condicions climàtiques adverses a l’hivern. Les carreteres acaben glaçades i és complicat fer aquest recorregut en mitja hora”, una situació que també pot aplicar-se a poblacions com Sant Hilari o Breda. Garriga afegeix: “Ens tracten com a ciutadans de tercera, volen retallar i després privatitzar en favor d’un pocs (…) Diuen que no hi ha tantes urgències… i què passa amb els trenta casos que tenim i que són qüestió de vida o mort?” es pregunta l’alcalde. A això cal sumar els tancaments recentment anunciants dels CAPs de Tossa, Lloret i Blanes. A aquests pobles, a més de l’opció de trucar al 112, els ciutadans que tinguin una urgència poden anar a les urgències de l’Hospital de Blanes, la qual cosa preocupa a l’alcalde Josep Marigó ja que “les urgències de l’hospital de Blanes ja estan prou saturades”. Una saturació a la que s’ha de sumar el tancament per les nits del CAP de Lloret de Mar, on cada estiu s’atenen, a més de les urgències de la població estable, les dels milers de turistes que estiuegen a la població. Però les retallades no només afecten als CAPs. Segons explica a CatalunyaPress Marina Saavedra, delegada de CCOO a l’Hospital de Calella, les urgències “s’han col·lapsat molts dies, ja que és una zona on hi ha molta població de la tercera edat amb malalties cròniques que acudeix amb assiduïtat”. La infermera Ana Caro –a l’atur des del mes de març- explica que la seva plaça a les urgències de l’Hospital de Vall d’Hebron “ha estat suprimida i al meu lloc no hi treballa ningú”. Caro es pregunta “què passarà si arriba un infart i no es pot admetre per manca de llits?” Menys ambulàncies… El Departament de Salut intenta tranquil·litzar als ciutadans que perden els serveis d’urgències nocturns assegurant que en cas de necessitat el 112 podrà activar serveis d’ambulància per tal d’atendre les necessitats que es puguin presentar durant la nit. Però les tisores de les retallades també han arribat al servei d’ambulàncies. “Quan una persona té un infart en una situació com Calella –explica Pere Lanau, treballador del SEM- se l’ha de derivar a un altre hospital que tingui unitat coronària i ara el servei de transport tindrà una demora important i el cor patirà més i les seqüeles seran més greus o irreversibles”. Segons els sindicats del sector del transport sanitari la reducció pressupostària farà que a Girona hi hagi 96 hores menys de serveis al dia, al Vallès Oriental (Granollers i Sant Celoni) 40 hores i al Maresme 55 hores menys al dia d’ambulàncies. Segons els sindicats “ens trobem davant un deteriorament real que posa en risc la salut de la població” i remarquen que estan “defensant els drets dels treballadors però també el dret dels usuaris a la salut i a la vida” El cas que Amadeu Olivart va explicar a una carta publicada a El Periódico de Catalunya el passat 16 de juliol exposa de manera gràfica les advertències del sector de les ambulàncies. En ple districte de Les Corts, a les 12:15 del migdia “un grup d’amics vam trobar un home estirat a terra inconscient (…) Un de nosaltres va trucar al 112 i aquí va començar el calvari: la noia que va atendre la trucada ens va passar amb un metge i aquest va començar a fer-li preguntes (…) El temps passava i no apareixia cap ambulància… 25 minuts més tard va arribar la primera unitat” La pregunta és, doncs: si l’ambulància va trigar 25 minuts a arribar a un lloc cèntric i ben comunicat com les Corts en un cas d’extrema gravetat, què es pot esperar a un petit poble de comarques com La Selva o Camprodon? Partint de la base de que el temps de reacció de les ambulàncies sempre ha estat un tema de queixa, l’afirmació que fan els treballadors del transport sanitari ens planteja una situació bastant pitjor que l’actual: “La reducció en el número d’ambulàncies pot suposar increments en el temps d’espera actual d’entre 20 i 50 minuts”. Amb dades com aquesta, les paraules de Miquel Tomàs, metge del Vehicle d’Intervenció Ràpida de Palma de Mallorca són preocupants: “En un cas d’emergència greu, els primers instants són vitals… cal pensar que la diferència entre la vida i la mort és qüestió de minuts, de vegades de segons” Qui avisa no és traïdor La llista dels dispositius sanitaris que es veuran afectats per les retallades és gairebé interminable i encara no està tancada. Però els avisos que arriben des de diversos punts del sistema ja no deixen lloc al dubte: contràriament al que reconeix el govern, la qualitat d’assistència es veurà afectada. Mentre el govern limita la situació a un conflicte laboral, les implicacions sanitàries seran importants, atenent al que diuen els experts. L’Associació Professional de Facultatius de l’Hospital de Mútua Terrassa ho té clar: “S’anul·laran visites i tractaments amb els especialistes de reumatologia, endocrinologia i rehabilitació.. els polítics ens prometen que es garanteix la qualitat assistencial, però qui pot creure això?” i afirmen: “En casos d’accident de trànsit, embòlia cerebral, descompensació diabètica, atac de cor l’afectat no serà atès de manera adequada… la salut del Vallès està sota risc” conclouen. Els Metges de la Divisió Hospitalària de l’ICS i facultatius de l’Hospital Germans Trias i Pujol adverteixen: “La justícia, l’equitat i l’atenció als malalts surten malparats” i afegeixen que “ni com a professionals de la sanitat ni com ciutadans de Catalunya podem consentir aquestes brutals retallades quan es malbaraten recursos en altres àmbits” Les seccions sindicals del Transport Sanitari adverteixen: “les persones que necessitin un transport sanitari urgent es veuran afectades per l’augment del temps de resposta de les ambulàncies –que podria ser elevat- posant en risc la seva salut” El metge Andreu Porta-Sánchez insisteix: en els casos de malalties cardíaques les retallades suposaran dilacions en els tractaments, creant “situacions clíniques no reversibles i la manca d’un abordatge precoç comportarà ‘morbi-mortalitat’ Els quatre col·legis d’infermeria de Catalunya són taxatius: “Les retallades pressupostàries aplicades per la Generalitat en sanitat poden posar en perill la seguretat dels pacients –van indicar–. El personal d’infermeria no pot mantenir la qualitat de l’assistència que ofereixen als ciutadans” a l’hora que recorden que als centres catalans hi ha actualment 5,2 infermeres per cada mil habitants, mentre que la mitjana europea és de 8,4. Pere Lanau, treballador del SEM de Calella denúncia que “hi ha la voluntat a nivell directiu de la Corporació de Salut Maresme i La Selva perquè desapareixi el nostre servei… la població quedaria totalment desatesa en quant a emergències” a la zona compresa entre Tordera i Arenys de Mar. El portaveu de Metges de Catalunya a l’Hospital Josep Trueta, el doctor Josep Vilaplana va criticar fa pocs dies “la supressió unilateral de les guàrdies d’oftalmologia i otorinolaringologia, la qual cosa comportarà una clara baixada de la qualitat assistencial” Aquesta supressió obligaria a traslladar les urgències en aquestes àrees a Barcelona, cosa que, tenint en compte com està el panorama del transport sanitari, podria ser bastant complicat. Vilaplana conclou: “les retallades posen en perill la salut dels ciutadans” El doctor Antoni Barbarà afirma que el tancament de quiròfans “es podrà comptabilitzar de forma certa i dolorosa en retards, esperes, malaltia, patiment i, fins i tot, casos de mort evitable”. El jesuïta Jesús Renau afirma: “Retallar el sistema de sanitat pública és mantenir més gent en la malaltia, fer més dura la seva vida, allargar les esperes inacabables, reduir el temps per ser ben ateses, produir un cansament que pot produir baixades psíquiques. Els sectors que tenen recursos i poden cercar altres alternatives de salut ja se’n sortiran, però els pobres no”. Toca reaccionar Certament, la resposta a la pregunta ‘Quantes persones moriran per les retallades’ té difícil resposta, però les evidències són prou fortes com per obligar als polítics que les estan posant en marxa a canviar de rumb i a plantejar-se altres mesures. Com interpretar aquest allau de crítiques i advertències, si no? Que s’amaga darrera d’un canvi tan profund del sistema sanitari públic com el que signifiquen les retallades? Només de sentir parlar de ‘morts’ com a conseqüència de les retallades els polítics es tapen les orelles i diuen “demagògia”! Si atenem, però, a les advertències de metges i treballadors sanitaris, si mirem estadístiques, temps de reacció i diagrames organitzatius, és difícil negar que les retallades tindran conseqüències greus a la salut de la gent, tan greus com la irreversibilitat de la mort per manca d’assistència sanitària adequada. Davant d’aquesta situació és pertinent recordar el que l’economista Àngels Martínez Castells escriu al llibre Reacciona, del qual és co-autora: “Un petit número d’institucions financeres i corporacions multinacionals manipulen el mercat i determinen el nivell de vida i la supervivència de milions de persones a tot el món (…) Les directrius neoliberals que donen cobertura política a la conjuntura econòmica de crisis (…) signifiquen retrocessos gairebé centenaris als drets socials (…) Toca reaccionar”
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more