Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme
Joc d’amenaces ...
24 feb 2012
Article de Marc Garcia, militant d'Endavant (OSAN).
En tot procés negociador, hi ha punts de xoc i de distensió. Darrerament veiem algunes situacions més o menys clares de negociat i de quina manera negocia cadascú amb les seves cartes. En el cas de la reforma Laboral, hem vist com d’una proposta regressiva i agressiva per part de l’Estat, hi ha hagut la tímida i inconcreta amenaça dels sindicats pactistes per tal de mirar..., si potser..., en un futur..., poguessin..., i tres condicionals més... convocar una vaga. Davant d’aquesta fina amenaça, per tensar la corda, José Luis Feito, ja ha amenaçat en deixar sense atur aquells que es neguin a anar a Laponia a treballar, una clara amenaça, que fa que la posició intermitja, la de l’Estat sembli la moderada i per tant la correcte. Ja ningú podrà dir que el PP fa reformes laborals per a la CEOE.

Una altre manera de negociar és, la del plantejament de màxims ampliat, per després acabar acceptant una rebaixa controlada que deixi el punt final allò on un mateix ha calculat. És a dir, s’amenaça amb muntar un casino sense lleis laborals, sense impostos a l’empresa, amb dret a fumar, on hi entrin els menors, i on l’important és crear llocs de treball en un mar d’aturades. Aquí no cal, gaire amenaça, ja que hi va implícita. Qui no vol cent mil llocs de treball? Qui és el boig que no els vol? Negociem? Va, sí fem que no es fumi, i que els menors no hi entrin, acceptem la resta... Madrid i Barcelona ja estan en guerra per veure qui rebaixa més els drets dels seus treballadors.

D’altra banda, més que una negociació en termes laborals, n’hi ha de caràcter social, una negociació més imperceptible a simple vista. La negociació de la protesta. A València, s’han viscut dies convulsos de protesta al carrer, i hem vist una actuació policial desmesurada que ha comportat una allau de solidaritat i resposta popular. En un presumpte estat de dret, està mal vist que la policia atonyini xiquetes i xiquets de 15 anys, o els seus pares i avis. Per tant a l’estat només li queda la carta de la “negociació encoberta”, fent una amenaça indirecta per tal de aturar les protestes al carrer. Com? Senzill, deixant via lliure als neonazis d’España2000 per fer de les seves, com ja han començat a fer, amb trucades amenaçadores vers professores i alumnat. Una típica maniobra de l’agent extern (com la CEOE amb l’atur i Lapònia), que fa que els que protesten tinguin un condicionant negatiu, més enllà de les porres uniformades que davant de càmera ja han quedat retratades.

I que fem nosaltres? Doncs passar a l’ofensiva, desmarcar-nos dels sindicats del pacte, demostrant que hi ha vida fora del sindicalisme groc, amb assemblees de treballadores, d’indignades, sindicats combatius, que esdevinguin l’amenaça per els signants del pacte social, els que desborden la protesta calculada i prenen la iniciativa de Vaga General, i deixen al descobert les vergonyes del pacte, deixant clar que la posició de centre no és la centrada.

I que fem nosaltres? Recolzar els i les treballadores en lluita, arreu, com per exemple a TMB, recordant que qui incompleix el contracte del conveni col·lectiu és la part contractant i no la contractada, i que el privilegi del que gaudeixen els i les treballadores de metro i autobús de Barcelona no és el sou, ni congelar-lo enlloc de retallar-lo. L’autèntic privilegi d’aquests treballadors i treballadores és formar part d’un grup humà que lluita pels seus drets, que té uns delgats sindicals que no pacten amb la patronal, sinó que pacten amb l’assemblea i fan força contra la patronal. Cal recolzar l’estratègia d’aquests companys, amb l’amenaça de suport a la vaga des de fora (com la CEOE amb l’atur i Lapònia, com España 2000 i els xiquets a València), organitzant el caos, obligant a la negociació en termes reals i de drets dels i les treballadores i no de termes col·laterals, com en el Casino el fum del tabac i l’entrada dels menors.
Mira també:
http://www.endavant.org

This work is in the public domain
Sindicato Sindicat