|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Que les taxes les paguin ses excel·lències!
|
|
per Excs!
Correu-e: excs_uab@yahoo.es |
11 feb 2012
|
|
Som hereus d’una ruïna econòmica i moral. No hi ha futur per a nosaltres. Incorporar-se al món laboral és una proesa amb una estafa com a paga. Hem crescut sota la mentida que es creien les generacions que ens han precedit en aquesta història: Més i més, i tot. I ara, avui, i demà, i no sabem fins quan, només en tenim un deute impagable. I la nostra carn, i la nostra vida, volen que serveixi com a brasa. |
Davant aquest escenari laboral on no hi cap ni una mosca, i on se’ns veu com carn barata a la que es pot explotar sense escrúpols ni vergonya, estudiar esdevé l’única perspectiva futura. No només perquè és el nostre dret, sinó perquè és el nostre deure i responsabilitat davant de la societat que hem de transformar si no volem que sigui ella la que acabi amb nosaltres.
Arribem, doncs, a la Universitat sense horitzó possible, o com a mínim, més que llunyà. I aquí les coses es mostren igualment putrefactes. El Pla Bolònia és el desastre dels desastres, un sense-sentit dissenyat enmig d’una eufòria barata, i que ara es manifesta massa cara.
I volen que ho paguem nosaltres. D’aquí al 2014 es preveu un augment dels ingressos per taxes (les que paguem com a estudiants en les matrícules, per exemple) de fins a quasi un 30%. No contents amb les transferències de diners que es fan des de la Generalitat en base a uns impostos que la societat ja paga, es produeix un encariment progressiu del cost per estudiar. Evidentment no respon a cap millora substancial de la docència que se’ns proporciona, sinó més aviat a un intent desesperat de mantenir tota l’estructura de privilegis que està fregant el col·lapse.
Sense massa objectius de feina, i amb un futur incert del sistema de beques, ja veurem qui podrà seguir els estudis universitaris. La Generalitat està dissenyant un sistema de beques pròpia que surtiria del 25% de les taxes que els propis estudiants pagaran, i que seran cada cop més costoses. És com tornar a pagar impostos per segona vegada… I, a sobre, els haurem de donar les gràcies.
Es tendeix, doncs, vers una Universitat Pública cada cop més exclusivista, sense pensar que els més rics ja tenen les seves pròpies universitats i que aquestes polítiques no fan sinó asfixiar la pròpia potencial demanda. Davant del progressiu empobriment del conjunt de la societat, difícil ho tindran si volen omplir (i tancar-nos) a les aules. Perquè aquest sembla l’objectiu de Bolònia: dedicació exclusiva als estudis.
Uns estudis dissenyats la majoria dels casos a corre-cuita segons exigències d’un guió polític que ratlla l’esoterisme. I tot ha acabat resultant una conversió més aviat burda dels anteriors plans d’estudis de llicenciatura, establint una estructura acadèmica atrofiada que respon únicament al feudalisme acadèmic de la casa. La interdisciplinarietat és una aventura massa perillosa pels autoritaris en la matèria, i tot s’estrangula en una especialització intel·lectualment dessoladora i esterilitzant.
Però no només el contingut es veu atrofiat per l’estructura, sinó que a més s’imposa una metodologia que només pot aplicar-se a destralades: treballet rera treballet, a cada qual més absurd, sense cap sentit més enllà de la pròpia assignatura (i si hi ha sort…). Com si darrera de tot hi hagués una voluntat de guarderia, de mantenir-nos ben distrets en aquests grisos dies d’atur i estafes generalitzades. Perquè en el conjunt tot apunta a una pèrdua obligada de temps i en el temps: en enfonsar-se en plans d’estudis amb assignatures obligatòries fetes a mida dels feudalismes acadèmics imperants, i en una optativitat cada cop més reduïda per la dinàmica de retallades generalizades.
I així, saltant d’assignatura en assignatura, de tanca rera tanca, es potencia una histèria per les qualificacions, alimentada pels llindars numèrics d’unes beques que no se sap quin futur els depara. I tot acaba girant al voltant d’una obsessió per les notes i per titular-se, fet que diu més aviat poc sobre què s’entén per Saber, Conèixer, Aprendre i Innovar. Si el sistema universitari s’aguanta gràcies a una lluita individualista salvatge, l’únic que es garanteix són bons saltadors de tanques. La carrera acadèmica ha esdevingut una simple carrera d’obstacles, on l’únic sentit que hi ha és un títol en contínua devaluació.
Per si fos poc, entre els estudiants ja tenim els especímens que legitimen aquesta estafa. A nivell polític, es reprodueixen des dels sindicats d’estudiants els trepes que comencen a fer els primers passos en el món corrupte de la representació política. Per tal de no deixar vacants les places de representació estudiantil fixats per normativa, es recluta individus que ja projecten l’ambició i la vanitat necessàries. Dòcils per sistema al sistema, comencen a omplir les primeres línies als curriculums, mentre aprenen les tècniques i artimanyes de tot el simulacre polític. Més que representar-nos, actuen com autèntiques xivates.
A nivell acadèmic, proliferen per igual. Inicien el coqueteig amb ses excel·lències per assegurar-se les matrícules d’honor i buscant fer-se un racó en l’entremat acadèmic de la casa. Aquí valen totes les estratègies… La crítica a la impresentabilitat de ses excel·lències, moltes de les quals no fan mai acte de presència ni a les classes que se’ls computa com a docència, queda silenciada per la maquinària de l’autoritat i el privilegi. L’excel·lència docent la proporciona, sense cap mena de dubte, el personal en situació precària. El mateix personal que ara es despatxa, fet que ens obre molts interrogants de la docència que rebrem en els propers anys.
I es reprodueix, així, tot un esquema en què la mediocritat s’acaba imposant per una necessitat de docilitat i de sombres. Doncs ses excel·lències sempre tenen la clau del castell feudal en què s’han convertit el món universitari: des de les beques d’investigació fins a l’accés a qualsevol de les places que s’oferten, passen per la seva voluntat. Tot una cadena de lleialtats i claudicacions, de vassallatge acadèmico-personal. El xantatge, la humiliació i la usurpació acadèmica i personal està servida.
No en va estem com estem, en una espiral envilidora i de mediocritat generalitzada. I és per això que la majoria dels avenços que es fan a la societat es gesten al marge d’aquests nous cures de la ciència, aquests Sacerdots de la Veritat de cada moment històric que només fan que legitimar el sistema que els assegura els seus privilegis.
Almenys que el deute, el seu deute, el paguin ses excel·lències. Els estudiants no podem tol·lerar que se’ns carregui a nosaltres la seva incompetència. La societat ja paga en impostos pels nostres estudis, no pels vostres privilegis.
Cap augment de les taxes acadèmiques. Que les taxes les paguin ses excel·lències!
http://excsuab.wordpress.com/ |
This work is in the public domain |
|
Re: Que les taxes les paguin els que volen universitat
|
|
per currante |
12 feb 2012
|
Les taxes us les pagueu vosaltres, guapos.
Jo, com a currante, estic fins els collons de finançar per la força una institució adroctrinadora de la societat com és la universitat.
Que, a més, no ens retorna a la societat cap coneixement útil per l'autogestió, ans al contrari, és la responsable del menysteniment i destrucció de tot el coneixement popular tradicional.
Ho sento, passo de pagar l'entrenament dels futurs cuadres de dirigents de la nostra societat, exèrcits d'enginyers, arquitectes, metges i sociòlegs que surten engreïts i autoritzats per despreciar-nos a la resta sense haver ni clavat mai un clau.
Si voleu aprendre, formeu grups d'estudi autogestionats i dessinteressats, amb l'unic objectiu d'assolir la veritat.
Si el que voleu són titulassos, currículums i super-llocs de treball, amb mi no hi compteu per pagar la factura.
Avaix els murs de l'universitat estatal!! |
|
Re: Que les taxes les paguin ses excel·lències!
|
|
per kk |
12 feb 2012
|
Ara per ara la formació (necessaria per poder crear cooperatives, grups d' autogestió, ser més autosuficients...) sols ens la pot garantir els centres públics.
Sinó vas a EEUU o algun país on l' accés sigui més difícil i observaràs que de grups autogestionats res..
Avaix els murs de les universitats!
Avaix les avaluacions!
Universitat lliure i gratuita! |
