|
|
|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Per guanyar cal anar contra corrent!
|
|
|
per l'ACCENT.CAT |
09 feb 2012
|
|
L’Esquerra Independentista portem dècades anant contra corrent i sent políticament incorrectes i per aquest motiu hem sobreviscut i ara estem en una fase de plena expansió. Durant la “Transició” ens vam oposar frontalment a la Constitució i a les renúncies i ja durant els anys 80 vàrem continuar defensant la independència dels Països Catalans quan ningú més en parlava. A principis dels anys 90, mentre una part de la nostra gent es passava a altres projectes possibilistes, la lluita al carrer i el treball de base es va mantenir gràcies en gran part a les noves generacions de militància que van fer ressorgir el nostre moviment. |
|
Malgrat que els grans mitjans de comunicació ens han fet el buit i malgrat que ens hem oposat frontalment als sindicats i partits polítics tradicionals, hem aconseguit créixer gràcies a la implicació de moltes persones que s’han anat incorporant a la lluita perquè han vist que l’Esquerra Independentista ha treballat al costat de les lluites populars.
El creixement electoral de la CUP és una prova evident que una part considerable de la ciutadania ha confiat en nosaltres perquè saben que som gent lluitadora i arrelada al teixit social dels nostres municipis. I gran part d’aquestes persones que estem més implicades a la CUP i a l’esquerra independentista en general no provenim d’altres projectes polítics sinó que provenim de les lluites populars.
Actualment ens trobem com a país en una situació cada cop més complicada, amb una constant pèrdua dels nostres drets. Mentre cada cop es parla més d’una hipotètica independència (d’una part del país) estem veient com no podem aturar l’escalada de retallades i atacs frontals als nostres drets socials. També existeix una desconfiança generalitzada amb els sindicats i partits polítics tradicionals però que no s’està traduint en la mateixa proporció en un augment de la implicació social de la ciutadania. Un dels reptes, doncs, de l’esquerra independentista serà fer créixer els nivells d’implicació i mobilització popular per capgirar la truita. No podem estar sempre a la defensiva i veient com cada cop tenim menys drets socials i laborals. Volem la Independència dels Països Catalans però volem arribar-hi mantenint i ampliant aquells drets que els nostres avantpassats van aconseguir mitjançant la lluita.
En els últims anys han aparegut diferents organitzacions i plataformes transversals que han volgut integrar des de sectors de la dreta autonomista fins a l’esquerra independentista. Experiències com la Plataforma pel Dret a Decidir, L’Assemblea de càrrecs electes Decidim.cat o Solidaritat Catalana per la Independència, per citar-ne algunes, no han complert ni molt menys les expectatives que ells mateixos s’havien creat.
En la majoria de casos la implicació de l’Esquerra Independentista ha estat minsa o nul·la i penso que ha estat un encert. És cert que en les Consultes sobre la Independència si que ens hem implicat de forma activa a nivell local però no a nivell nacional, on altres agents polítics han volgut rendibilitzar-ho políticament. Tot aquest moviment transversal, malgrat el ressò mediàtic, no ha debilitat les opcions autonomistes i l’èxit d’aquells que volien treure’n rèdit polític ha estat insignificant. Les passades eleccions municipals van demostrar que l’independentisme transversal de SI es desinfla mentre que el projecte independentista i socialista creix de forma clara i la presència de la CUP en els nostres ajuntaments s’ha multiplicat per 5.
La conflictivitat social anirà en augment en els propers mesos i anys i com a moviment estem en un moment clau perquè caldrà prioritzar cap a on volem destinar la feina i el treball de la nostra militància.
Hem de participar de forma activa en els nous projectes de l’independentisme transversal com l’ANC o l’Associació de Municipis per la Independència? Hem de continuar legitimant a aquells que ens retallen els nostres drets o dels que miren cap a una altra banda? O hem de dedicar els nostres esforços a organitzar-nos conjuntament amb les classes populars per defensar un model de país just i transformador?
Jo ho tinc molt clar i aposto per la última opció. Crec que un altre cop hem de nedar contra corrent i cal ser políticament incorrectes a l’hora de dir, com hem dit sempre, que la l’alliberament nacional i social han de venir alhora.
El nostre repte no ha de ser arrossegar a CiU cap a la independència sinó que hem de treballar per aconseguir una majoria social que aposti per una transformació social que desbanqui del poder a les opcions polítiques tradicionals. El nostre paper haurà de ser garantir que aquest procés vagi acompanyat de l’alliberament nacional. Serà un camí difícil però com que som gent inconformista som capaços de fer-ho. Una crisi com l’actual pot generar grans transformacions socials si sabem estar preparades per l’ocasió. Per aconseguir una Catalunya independent sense cap canvi social a millor ja tenim als convergents i companyia perquè ho aconsegueixin si els hi interessa estratègicament en algun moment, però com a mínim no els hi posem fàcil que continuïn al poder.
*Àlex Maymó López és regidor de la CUP a Molins de Rei |
Mira també:
http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1980:per-guanyar-cal-anar-contra-corrent&catid=44:colmlabor
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Per guanyar cal anar contra corrent!
|
|
per ni espanyols, ni burgesia |
09 feb 2012
|
Molt bon text.
No hem de caure amb reformismes ni ens hem de vendre per aconseguir 10000 vots o un regidor/a més.
Si l'EI és present actualment, és gràcies a les lluites socials i populars a peu de carrer, als centres de treball, d' estudi.. I si la gent veu necessari un canvi social serà gràcies a les pràctiques revolucionaries i no a les assemblees interclassistes on tenim que debatir si formarem part de la UE o no.. |
|
Re: Per guanyar cal anar contra corrent!
|
|
per jaume |
09 feb 2012
|
Aviam, no t'inventis cosa. Si l'EI és present no és "gràcies a la lluita als centres de treball", això queda molt bonic i tal però tot el contrari: és la gran mancança.
l'EI és present perquè és la ÚNICA tradició històrica que es va oposar a la reforma política del franquisme, que no es va vendre, i que va continuar apostant per la ruptura, mantenint organitzacions revolucionàries en actiu com Terra Lliure. També hi hauria els llibertaris, però com aquests eren un enemic que ja venia d'antic, l'estat ja havia planejat com eliminar-los socialment (cas Scala). De fet la legitimitat de l'EI avui en gran part arrenca de tota la lluita (amb tots els costos asumits) que va haver-hi en aquest país durant tot aquest temps.
D'altra banda, jo penso que aquí hi ha una cosa que no es diu i que s'hauria de dir per ser SINCER, HUMIL i AUTOCRÍTIC: el problema d'aquests marcs no és "com pensa la gent", ja sigui l'assemblea nacional catalana o les assemblees socials. El PROBLEMA ÉS LA FORÇA que tens en aquests, la correlació de forces que s'esdevé amb altres. Si l'EI tingués la força que té l'EI basca, podria dur a terme qualsevol iniciativia inclús amb la burgesia autòctona (tal i com assenyalen els autors comunistes en els processsos d'emancipació nacional). El problema és la poca força que encara tenim, per molt que haguem crescut, no ho hem d'oblidar. Quan poguem, ja farem plataformes d'aquestes amb qui calgui, deixant-li ben clar quines condicions ha d'acceptar, però encara no estem en condicions. |
|
Re: Per guanyar cal anar contra corrent!
|
|
per k |
09 feb 2012
|
coincideixo amb tú, però veig relativament difícil que creixi més sinó aposta per confrontar-se en espais públics de debat. evidentment, en espais on estiguin venuts d'entrada millor no anar-hi, però si són espais que encara no estan del tot definits veig possibilitats. tinc molt poca experiència en aquest àmbit i possiblement m'equivoqui, però ...
penso per exemple en moviments plurals com el 15-M o potser fins i tot l'Assemblea Nacional Catalana. Jo sovint m'he quedat en la comoditat del guetto, però sóc conscient que cal sortir-ne, anar a trobar la gent precaritzada, i sovint gent no polititzada. Per exemple, si al Cinturó Roig ara domina el PP o PxC, no és pq siguin fatxes ara de sobte, sinó pq associen, entre altres coses -com que les elits fan guanyar sempre el partit que els convé segons el moment, abocant-hi molts mitjans -veure Berlusconi que té la tira de televisions-.; doncs també molts treballadors associen catalanisme amb liberalisme, arrel de les retallades de Mas. és una hipòtesi, però en tot cas, el catalanisme socialista hi té força feina a fer |
|
Re: Per guanyar cal anar contra corrent!
|
|
per k |
09 feb 2012
|
P.D.
Jo també prefereixo mil cops i ho veig més prioritari, anar a difondre les nostres idees als barris suburbials, a les zones perifèriques de les ciutats o als pobles rurals entre la gent treballadora i el petit comerç; que no destinar els esforços en confrontar amb la burgesia. per bé que entenc que hi hagi qui ho faci, i depen del moment ho podré veure fins i tot necessari segons el que es negocïi |
|
Re: Per guanyar cal anar contra corrent!
|
|
per A |
09 feb 2012
|
Ho enllaço aquí per no obrir un fil nou. disculpeu donat que no té res a veure amb el text. Salut i força Accent!
http://www.joancomorera.cat/ |
|
Re: Per guanyar cal anar contra corrent!
|
|
per - |
09 feb 2012
|
Tampoc ens autoflagellem: els barris de Belfast unionistes (probritànics, vaja), estan plens de classes obrera, i com a tal, explotada. Els barris de francesos d'Alger durant el domini francès, no només hi havia gent rica, també hi havia obrers.
Per entendre correctament el paper del colonialisme a qualsevol país (cal tenir una mínima capacitat d'abstracció per traslladar-ho al context propi) és molt útil llegir "Els condemnats de la terra", de Frantz Fannon, sobre el paper que en cada país juguen colonitzats i colons. |
|
Re: Per guanyar cal anar contra corrent!
|
|
per marginals |
09 feb 2012
|
|
L'ANC guanyarà i la CUP encara seguirà discutint sobre l'estratègia a seguir.... |
|
Re: Per guanyar cal anar contra corrent!
|
|
per llllllllll |
09 feb 2012
|
L' ANC no té que marcar el camí de l'EI ni marcarà el camí cap a l' alliberament social, nacional podria ser, ja que CIU &company hi veuen un gran negoci.(encara que la feina no serà fruit de l' ANC, ni serà un procés democràtic on el poble escolleixi quin tipus d' independència vol..Sinó que la feina es farà als despatxos dels polítics, es maquillarà i disfressarà d' assamblearia i ja tindrem la burgesia catalana al poder per a uns quants anys, ja que es guanyaran la confiança d' una part del poble que participarà o tindrà simpatia amb les assemblees(ja que estarà disfressat de procés assembleari i democràtic, ja que és la moda).
D' altra banda l'EI no crec que tingui molta feina a fer en aquestes assemblees, ja que seràn totalment controlades i manipulades pels 4 partits polítics de torn.
L' EI, com a moviment revolucionari, i com molt bé apunten en comentaris anteriors, no té les forçes per fer front a aquests atacs ni amb assemblees ni al carrer (com qualsevol moviment a l' estat ehpañol). Per tant anar a discutir sobre una posible independència, però sense poder debatir sobre l' estructura economico-social que es vol per al poble, si es vols entrar a la UE o no..... no té cap sentit.
Per al de dalt:
L' ANC guanyarà a qui? si vols dir que la burgesia guanyarà les classes explotades, doncs és molt problable, de fet ja està guanyant (des de fa temps) i per "golejada". Sols cal mirar el nostre entorn i en les condicions que ens fan viure.. |
|
Re: Per guanyar cal anar contra corrent!
|
|
per blablabla propagandistic i merdos |
09 feb 2012
|
L’Esquerra Independentista porteu dècades fent de timbalers del Bruc sensa cap exit (ni de critica ni de public) i encara no heu compres que el timbaler del Bruc es, sobre tot, un heroi fatxa, ultracatolic i somanten que representa l'agermanament per la via ultadretana de la Catalunya retrogada amb la 'España Imperial' enfront la democracia lliberal, la divisio de poders, la reforma agraria i les constitucions obertes que apareixien al S XIX.
Sembla mentira que no us doneu compte de lo tipa que esta la gent de senyeretes i senyorets quatribarrats! |
|
Re: Per guanyar cal anar contra corrent!
|
|
per pel IIII |
09 feb 2012
|
|
A veure, l'ANC suposo que en alguns pobles hi haurà penya de CiU o barris, igual que al correllengua de Sants hi va anar Alfred Bosch d'ERC. Ens agradi o no aquesta gent existeix. Jo no crec que faci falta tanta força per guanyar alguns debats significatius al carrer. Si algú dels que ha participat a l'ANC s'ha sentit atacat que ho digui. Jo no ho he fet però no ho trobo molt normal lo que dius.. |
|
|
