Durant les darreres setmanes han aparegut una sèrie d´escrits parlant sobre la Filmoteca de Catalunya. Les cartes als directors als periòdics són un degoteig constant. Algunes ja han estat referenciades als articles i comentaris publicats a indymedia, d´altres no, d´altres han aparegut a mitjans en paper (La Directa, El Triangle, etc.). En aquestes un filmotecaire escriu entre altres coses una referència sobre la Filmo que resulta d´allò més interessant perquè parla d´un fet que, de ben segur, donarà que parlar un altre cop: L´Intent per part de l´Administració de convertir la Filmo en una societat mercantil.

A continuació transcrivim la carta d´aquest filmotecaire que fou publicada el 07 de febrer de 2012 al diari El PuntAvui :

Filmoteca de Catalunya

Amb la finalització de la pavimentació de la Pl. Salvador Seguí s´ha acabat l´enèsima excusa per justificar l´ajornament de la inauguració de la Filmoteca. Quina funció la del passat 21 de novembre!. Però això és la punta de l´iceberg: Búnquer cultural higienitzador al Raval amb un cost de finançament desmesurat; Voler convertir la Filmoteca en una societat mercantil (s´intentà el 2009, i ara vegeu la llei 11/2011 en el referent a l´antic ICIC); Silenci d´ençà el 28 de novembre; Adjudicació per 70.647,26€ de la campanya “Inauguració de la Filmoteca”; Etc. El capità i el segon d´abord han abandonat els fidels passatgers amb els seus abonaments de 2011 com a flotadors inservibles. Molts filmotecaires només els hi acceptarem un darrer acte honorable: Dimitir.

Arran de la limitació del caràcters ateses les condicions exigides a les cartes que la gent envia als periòdics en aquesta només es fa una brevíssima anotació sobre aquest fet, però gràcies a aquest mitjà, indymedia, podem fer una explicació més detallada.

Durant el 2009 ja es féu l´intent de convertir-la en una Societat Mercantil arran de la publicació del Projecte de llei del cinema a Catalunya, però intel·lectuals i treballadors de la mateixa Filmo posaren el crit al cel. Per alguna raó, pogueren evitar aquesta intenció i l´assumpte s´aparcà. Aquell any fou mogut ja que s´elegí (el concurs fou al 2009 i el resultat es conegué al 2010 ) el nou director i que juntament amb la construcció de la nova seu al Raval ja apuntaven maneres molt preocupants de què volien fer amb la Filmo.

El passat 29 de desembre del 2011, entre la gran indiferència general, s´aprovà la coneguda Llei Òmnibus, que de fet, es trossejà en diferents lleis i futures lleis, on fins avui s´han aprovat tres (Lleis 9, 10 i 11/2011 del 29 desembre), que com veieu foren aprovades el mateix dia: El Tercio Requeté de Nuestra Señora de Montserrat (CiU + PP) legislen de facto una llarguíssima llei ultraneoliberal que versa sobre gairebé tots els àmbits sense protesta ciutadana enlloc d´haver-ho hagut de fer llei per llei en relació a l´àmbit concret que volgués legislar. Mereix capítol a part parlar d´aquesta Llei (Lleis). Així que solament ens fixarem en l´article 53 i successius de la Llei 11/2011 del 29 de desembre on entre d´altres es modifica el nom de l´Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) pel de l´Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Aquest organisme és on està adscrita la Filmoteca de Catalunya. Sense voler entrar en redactar un llarg i pesat comentari jurídic sí que ho resumirem dient que llegint aquests articles que modifiquen la llei 20/2000, del 29 de desembre, de l´Institut Català de les Indústries Culturals, s´activen totes les alarmes. Si a més d´això i el precedent del 2009, tenim que no fa gaire el Conseller de Cultura, Sr. Mascarell àlies el “Deucentista” desitjava (un encàrrec del molt honorable Sr. Mas?) un consorci entre el MACBA,el CCCB i la Filmoteca. Tanmateix hi ha una pugna entre l´Ajuntament i la Generalitat sobre el pla a seguir en aquest assumpte. També podem afegir-hi dues dades més: La primera és el cost real de la nova Filmoteca al Raval. Aquell gran bloc de ciment edificat a la parcel·la SR102 de l´Illa de Robadors gràcies a l´alliberament de sòl (és a dir, després de treure a la gent de les seves cases. A propòsit: Coneixeu a algun polític, arquitecte o gestor, els quals des dels despatxos planifiquen i executen tots aquest grans projectes en llocs on viu gent, que hagin sofert una expropiació en les seves carns?). Sabem que ha costat, aproximadament, entre 12 i 15 milions d´euros, però resulta que s´ha pagat amb crèdits finançats per l´Institut Català de les Finances, que és el banc públic de l´Administració. Això, de “públic” no serveix de res perquè els interessos que hauran (haurem) de pagar faran multiplicar el cost final per 3, entre 36 i 45 milions d´euros. Això últim és el secret més ben guardat i, per tant, sols podem treure conjectures de les informacions de què disposem. En tot cas, l´edifici no s´ha pagat i tampoc saben d´on sortiran els diners per a fer-ho (A veure què expliquen els pressupostos per al 2012 i la seva respectiva llei d´acompanyament). I en aquest context de vendre tot el patrimoni públic (momentàniament ajornat perquè no troben, ni així, comprador) l´edifici i/o l´institució de la de la Filmo té tots els números per entrar en alguna mena d´operació jurídica i/o comercial. Respecte a la venda del patrimoni públic, sobretot, en allò referent als béns immobles públics resulta ser el següent: Agafen X edificis públics, adjudiquen a empreses privades la gestió d´aquesta venda i posteriorment es venen per sota del preu de mercat i, llavors, els organismes públics que residien en aquests edificis, la majoria, es queden al mateix lloc a canvi d´un lloguer per molts anys. Resultat: Al cap dels anys s´hauran pagat molt més pel lloguer que els diners resultants de la venda i, a més a més, aquests edificis ja no seran de l´Administració Pública... Ai! On queda l´article 215 apartat 2 de l´Estatut del 2006: Una llei del Parlament ha de regular l'administració, la defensa i la conservació del patrimoni de la Generalitat. Potser quan la facin, la Generalitat tindrà sols uns clips i unes quantes hamaques, regal del Sr. F. Billet, que en agraïment etern al govern dels millors els hi regalà la mateixa mena d´hamaques que ell utilitzava al seu despatx per fer la becaina després de dinar ostres amb cava. Quina llàstima que en aquest oasi la corrupció sigui la norma i, la honestedat i rigor l´excepció. I segon, fa uns mesos l´antic ICIC (ara ICEC) licità un contracte de serveis per fer un estudi de reorganització de la Filmoteca...

Comptat i debatut la pregunta més adient seria: Quan ho faran? El primer resultat d´aquesta reconversió en societat mercantil (SA, SAU, SL, etc.) seria l´expulsió de la Federació Internacional d´Arxius de Films (FIAF) ja que aquesta no accepta a membres que utilitzin els seus fons en benefici de l´economia de mercat. Per no parlar de què passaria amb tot el patrimoni que té la Filmo en donacions, arxiu, biblioteca, etc. O bé, les implicacions ètiques que una institució con la Filmo hauria d´afrontar (encara que no crec que als directius els hi preocupés gaire la veritat). Emperò no hem d´oblidar-nos ni menystenir, mai, la capacitat d´invenció que té l´Administració per trampejar les seves pròpies lleis (això pareix una pel·lícula del germans Marx) perquè podrien trossejar la Filmo, en diferents fórmules jurídiques i empresarials de la manera que per una banda l´arxiu (aprofitant que està ubicat en un polígon a Terrassa arran de la normativa internacional de seguretat per la conservació dels Films) i alguna cosa més i, per una altra banda, l´Edifici del Raval amb les seves activitats: cafeteria, llibreria (explotació adjudicada a La Central), Sala d´Exposicions, Sales de Projeccions (Tampoc els ha interessat preguntar quins noms haurien de posar-se simbòlicament a aquestes dues sales, sinó que els han posat i ja està: La gran es diu Chomón i al petita Laia, en referència a Segundo de Chomón, aragonès, i a Laia Films), la sala d´exposicions, oficines de la Filmo i de l´ICEC etc.

Dit això informem que la Filmo continua tancada sine die. Sense cap informació al respecte. Dos mesos i mig, gairebé. Si triguen molt en obrir la seu de la Filmo, l´exposició sobre la guerra civil i el cinema que es fa a l´edifici del raval fins al 30 de juny d´enguany (exposició fantasma) batrà tots els rècords negatius d´assistència: El personal de neteja i de seguretat i res més. Nossa, Nossa! Quina incompetència. Emperò alguna cosa s´està movent perquè l´altre dia feren una batuda per la zona potser estan fent pressió al barri per tenir-lo net i controlat per quan facin la inauguració i convidin a la beautiful people.

Però i quan s´inauguri, quina actitud tindrem els abonats? Pel que a mi respecta sentiré que si ara és un exili físic llavors serà un exili mental permanent al haver d´anar a un lloc horrible on l´únic mèrit arquitectònic que se li ha de reconèixer a l´arquitecte es el d´haver fet un edifici que quan el contemples de fora et provoca un nus a la panxa (i segons com diarrea), però un cop dins, el xoc és tan fort que fins i tot et sembla bonic si el mires de fora: L´avantsala és més freda que la superfície de la Lluna. Ni caliu ni res de res. I no parlem de la basarda al saber com s´ha fet tot el procés de l´urbanització i construcció de la nova Filmo. Però potser el pitjor de tot és anar-hi i haver de trobar-te al Director i Director adjunt amb aquella cara composta del mateix material que l´edifici, parlant en una taula rodona, presentació etc. de directors i/o valors de lluita, honestedat, compromís, etc. Parlant de Jean Vigo, etc. Què pensarem o com reaccionarem quan se´ns demani disculpes als abonats per les molèsties ocasionades i a canvi ens facin un % de descompte per al nou abonament i ens regalin la col·lecció de programes de mà del 2011? Els hi direm que les disculpes sempre són ben rebudes, però que hi han disculpes que per elles mateixes no són suficients, que es necessita algun gest més per a redimir-se davant l´agreujat? Porto molts anys anant a la Filmo, però reconec que mai de la vida m´hagués imaginat l´espectacle del 21 de novembre de 2011, quina sang freda, quin menysteniment envers als que durant anys hem omplert les sales de la Filmo o bé si els van enredar també a ells els primers dies doncs quina covardia al no haver-ho denunciat i haver-se posat al costat de les usuàries. Entenc que qui remena les garrofes són l´ICEC, el Conseller i l´Ajuntament, però a la fi, en últim terme, qui és el responsable, que per això cobra el que cobra, davant les usuàries és el Director de la Filmoteca (i el seu Adjunt). Jo, com he vist massa cine, em crec que sóc un protagonista romàntic i idealista on al seu lloc, ni cobrant aquest sou, ni podria fer el que ens han fet ni podria tornar a mira a la cara a les usuàries per vergonya. Sí, sóc ximple de mena, què hi farem! Ni dimitiran, hi faran com si res, tret d´algun gest ridícul i insuficient, perquè suposo que a més compten que les noves usuàries de la Filmo no sabran i, ni els importarà, tot el background de la Filmo, perquè només cal veure a la fauna del CCCB (per cert, amb un caliu paregut el que desprèn el seu auditori). Lamentablement ens haurem de conformar amb les morralles ridícules de compensació, si tenim sort, i que les sales de projecció estiguin ben dissenyades perquè pel que es veu qui les ha planificat no deu d´anar molt al cine. Companys i companyes, és una desfeta moral total per part nostra?