Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Gener»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
        01 02 03
04 05 06 07 08 09 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

Accions per a Avui
Tot el dia

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sense clasificar
Txillardegi, una clau en la història del País Basc
05 feb 2012
El 14 de gener va morir a Sant Sebastià José Luis Álvarez Enparantza, Txillardegi (Sant Sebastià, 1929). La transcendència que la seva figura té per a la història i la cultura basques es ramifica en dues branques diferenciades i alhora emparentades.
txillardegi.jpg
D'una banda Txillardegi va marcar la història de la literatura i la llengua basques. De l'altra trobem una trajectòria política que va exercir la seva influència en moments decisius de la història política basca moderna.

Txillardegi no era parlant nadiu de la llengua basca si no que la va aprendre amb 17 anys. Poc després, el 1948, entrà en contacte amb l'activitat política en l'organització Eusko Ikasle Alkartasuna i el 1952 va fundar Ekin.

La seva obra Leturiaren Egunkari Ezkutua (“El diari amagat de Leturia”, 1957) es considera la primera novel·la moderna escrita en basc juntament amb Egunero hasten delako, de Ramón Saizarbitoria. Amb aquesta obra Txillardegi va superar la tendència de la literatura basca al costumisme i va proposar un model de novela urbana influïda per l'existencialisme. Aquell mateix any va ingressar a l'Academia basca de la Llengua (“Euskaltzaindia”), des de la qual va treballar en la fixació d'una llengua basca unificada (“euskara batua”)

El 1958 les tensions entre Ekin i el PNB es van aguditzar i van donar lloc, l'any següent, a la crecaió d'ETA, organització a la que Txillardegi va donar nom. En 1960 fou empresonat durant tres mesos a la presó de Martutene. En quedar en llibertat va fugir a França i fou el primer membre exiliat d'ETA. Les autoritats franceses, però, li van prohibir l'estada al país, i a principios de 1965 es traslladà a Brusel·les, on va romandre cinc anys i va continuar la seva obra narrativa.

Des de Brusel·les va encapçalar una tendència que que es va articular al voltant de la revista Branka i s'oposava a l'Oficina Política d'ETA i la línia “obrerista” de Patxi Iturrioz, que acusava d'espanyolista. L'abril del 1967, poc després de la celebració de la segona part de la V Assemblea, Txillardegi i altres destacats membres d'ETA es donen de baixa i denuncien la línia marxista-leninista que, en la seva opinió, domina l'organització.

El 1976 va promoure la creació d'Euskal Sozialista Biltzarrea (ESB) i alguns intents de crear un front unitari dels nacionalistes bascos. La temptativa més important fou la de Txiberta, el 1977, que va reunir partits i sindicats. La imminència de les eleccions, però, va impedir l'anàlisi de les qüestions de fons i va bloquejar el diàleg entre els sectors que demanaven la no participació, de moment, a les primeres eleccions espanyoles (ETA) i els que hi volien participar a qualsevol preu (PNB).

El fracàs de Txiberta va conduir a la creació, el 1978, d'Herri Batasuna, formació des de la qual Txillardegi va obtenir una acta de senador per Guipúscoa l'any 1986, a banda de formar part de la seva Mesa Nacional. La seva trajectòria política va estar plenament integrada en l'esquerra abertzale fins el 1998, en que va marcar distàncies amb ETA per causa de la ruptura de la treva que va donar lloc al Procés de Lizarra-Garazi. En considerar que l'estratègia armada era inviable, es va integrar a Aralar després de la ruptura d'aquest sector amb el procés Batasuna l'any 2001 i es va presentar per aquesta formació a les eleccions basques del 2005, sense ser elegit. Se'n va desvincular, però, quan en el 2007 aquest partit va participar en un acte de solidaritat amb les víctimes d'ETA organitzat pel Govern de la Comunitat Autònoma Basca i es va presentar a les eleccions municipals en coalició amb Ezker Batua. Finalment va tornar a donar suport a l'esquerra abertzale en les eleccions generals de 2008.
Mira també:
http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1966

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more