Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Gener»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
        01 02 03
04 05 06 07 08 09 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Comentari :: antifeixisme : corrupció i poder
L'espoli de l'Ateneu Enciclopèdic Popular
04 feb 2012
En un moment o en un altre, el patrimoni de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, havia d'ésser espoliat. Una de les institucions fonamentals de la societat catalana (i una de les més deliberades) amb 110 anys d'història, ha estat violada, dues vegades en un mes. I aquest cop se n'han emportat material d'incalculable valor. Ara bé, més enllà de la responsabilitat directa dels lladres, hi ha la col·laboració nececessària per a l'execució del crim: la totallitat de les institucions culturals del país.
Sóc soci de l'Ateneu des de fa quinze anys. Vaig treballar per a la meva tesina i tesi doctoral, i vaig trobar el millor arxiu sobre moviment obrer i llibertari de tot el món (amb el permís del professional l'IISG d'Amsterdam, i, potser, el CIRA de Lausana), i sobretot vaig trobar amics. Un grup d'apassionats curadors, com els germans Manel i Ferran Aisa, Carles Sanz, Txema Bofill, l'Assumpta Verdaguer i tants d'altres. Gent que treballava desinteressadament per la recuperació del patrimoni comú. Tanmateix, i malgrat el valor del que es va poder recuperar de la negra dictadura (la biblioteca de l'Ateneu fou cremada públicament a Barcelona el gener del 1939 pels enemics de la intel·ligència) i les aportacions de vells llibertaris.
Tanmateix, l'Ateneu era un arxiu de la memòria incòmoda. Aquella que desmenteix el tòpic d'una Catalunya uniforme, sense esquerdes socials transversals. Aquella que parlava de gimnàstica revolucionària, de dissidència social, de rebel·lia infinita. Una memòria perillosa per als temps que corren, composta de gent que era capaç d'autoorganitzar-se per resistir el feixisme, per destruir la societat capitalista, sí, encara que sobretot per bastir una premsa lliure, anar d'excursió, crear cooperatives, conrear la cultura de l'autonomia obrera i construir una nova societat fonamentada en la llibertat, la solidaritat, i sobretot la igualtat.

És per això que les administracions van posar tots els pals a les rodes. És per aiò que la recuperació del patrimoni espoliat del 1939 no va arribar mai. És per això que mai va ser ofert, ni per part de l'Ajuntament, ni per part de la Generalitat, un espai digne d'hostatjar un dels principals arxius d'Europa. És per això que se'ls va deixar confinats en un pis cutre i del tot insuficient, sense mesures de seguretat, amb una sabata i una espardenya.
Dins d'algun despatx cultural de la ciutat, algú deu haver somrigut. Com devien haver somrigut el dia que al primer precari local de l'Ateneu , es va incendiar, i l'aigua dels bombers va destruir documents d'incalculable valor a finals dels setanta. Com devien somriure quan veien que aquells documents incòmodes que desmentien la Catalunya mentalment noucentista, eren oblidats i amuntegats en pocs metres quadrats, en la gairebé clandestinitat del país. Algú deu haver somrigut en veure com es perpetren atemptats a la memòria.
Evidentment, hi ha hagut uns lladres. Tanmateix, la Generalitat (totes, les del 1979 ençà), l'Ajuntament i la societat civil, han estat els còmplices necessaris. Els polítics de la Transició no van tornar l'ingent patrimoni expoliat pels feixistes.
I ara, potser fóra bo buscar un local digne per a l'Ateneu. No sé, a mi se m'acut alguna seu central d'algun banc rescatat amb els nostres diners. Al cap i a la fi, fou en aquestes entitats on va anar bona part del botí recollit gràcies a Franco i els seus incondicionals continuadors.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L'espoli de l'Ateneu Enciclopèdic Popular
04 feb 2012
si senyor, no et falta raó. però poc o res podem esperar de l'Estat. ho hem de tenir clar.
Re: L'espoli de l'Ateneu Enciclopèdic Popular
04 feb 2012
Ànims, suport i solidaritat
Re: L'espoli de l'Ateneu Enciclopèdic Popular
05 feb 2012
Què significa que han robat dos cops en un mes?! Documents? Altra cosa?

No podem esperar res de l'Estat, però el que s'ha fet amb l'AEP d'ençà la Transacció "democràtica" no té nom, per les raons esmentades pel Xavier i per moltes més. A qualsevol país mínimament civilitzat les institucions públiques cuidarien una entitat com aquesta,amb la seva història, amb molta cura.
Re: L'espoli de l'Ateneu Enciclopèdic Popular
05 feb 2012
D'acord, Xavier, però potser també s'hauria de parlar de la responsabilitat del poble, del moviment llibertari i/o de qualsevol de les organitzacions (hi han vàries i diverses) que se'n reclamen hereves de la CNT històrica en no haver fet prou en el seu deure de manteniment, custòdia i difusió del material acumulat a l'Ateneu.

Dit sigui això amb el reconeixement a la feina desenvolupada, sobretot, pel Carles i el Manel...
Re: L'espoli de l'Ateneu Enciclopèdic Popular
05 feb 2012
Un fet del_lictiu molt doloros. Recordo amb la nostalgia que porta el temps la primera vegada que vaig assistir a un memorial antifeixista, que era una exposicio de fotos fetes als camps d'extermini nazis pels supervivents de l'exil_li republica a Franca, organitzat per ells mateixos.
Recordo a les dones nues corrent de les dutxes cap als barracons, el forns crematoris, les fosses comunes, les cares dels supervivents...
I recordo com la societat francesa disimulava devant d'aquell horror i ho aceptava amb vergonya, mirant cap a l'altre costat.
Jo tenia sis anys, a l'any 1965, i els organitzadors hem varen encarregar de fer un cartell amb una ma indicativa que assenyalava el cami d'acces del portal a l'exposicio, a una sala molt petita, a un entresol ruinos, a un barri d'obrers...
Re: L'espoli de l'Ateneu Enciclopèdic Popular
05 feb 2012
"poca cosa podem esperar de l'Estat" ... Com a anti-estatista que soc -com a comunista i anti-autoritari- considero que si, però que hem de ser realistes. una cosa és la societat que volem i que vindrà després de la revolució social, i l'altre és la societat actual, sota la qual hem de crear estructures per tots els mitjans, i en aquest sentit -igual que defensar la sanitat i educació pública -i altres serveis- és un pas endavant, una transició al socialisme -que també poden ser frens -com totes sabem que va ser l'orígen de l'Estat del Benestar-, però no podem entrar en la dinàmica de deixar morir-ho tot, al.legant que som anti-estatistes; i deixar de reivindicar aquest suport, almenys fins que siguem capaces de disposar les estructures pròpies que puguin suplir-ho, és a dir autogestionar-se -que també és possible, no dic que no, però vol molt esforç i mitjans-. Això és igual que la qüestió de la repressió, per exemple. La F.I.J.LL. va caure front la repressió del 2003, en un moment en que es decidia apostar per l'Insurreccionalisme, confiant en les pròpies forces, sense disposar d'una estructura i organització forta per fer front a la repressió; com si que havia estat possible anys enrera amb més militants i força. És a dir, cal entendre que no estem al 1936 ni som les mateixes. Salut i ànims a l'ateneu. Bon article de Xavier Díaz.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more