|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Omnipresència financera
|
|
|
per Nou Cicle |
01 feb 2012
|
|
|
Aquest canvi d’any ens deixa la certesa que el món funciona amb una estranya lògica empresarial, que segueix les arbitràries fluctuacions estadístiques i intenta homogeneïtzar tot valor humà dins de les lleis de les finances. I així s’ha intentat convèncer-nos que les retallades necessàries només es poden fer d’una manera: desmantellant l’Estat de benestar en comptes d’exigir a les grans fortunes i de posar taxes a les transaccions financeres. L’economia domina, i les nacions i les autonomies es gestionen amb criteris merament quantitatius.
Les universitats han passat d’emfatitzar la transmissió de coneixement a explicar-ho tot per crèdits, en les ciutats, de la gestió portada per polítics i tècnics s’ha evolucionat cap a la rendibilitat del managerialisme, i dels models urbans a les marques. Una plaça perd els seus valors socials i simbòlics, com a espai públic, i es converteix en una pista de gel per lliscar pel consum, i una rambla acaba com un amnèsic passeig d’obstacles fet de botigues de souvenirs horteres.
El sistema pretén que només hi ha dues sortides: o ens integrem amb docilitat (i en aquests temps, amb por) com a treballadors i consumidors o serem expulsats com a residus i convertits en marginats. Però hi ha altres alternatives a aquesta falsa lògica empresarial que serà fatal. En el cas de Catalunya s’està enfonsant el que funcionava: la sanitat i l’educació pública. I s’està desaprofitant la formació i l’entusiasme dels joves que s’estan veient obligats a emigrar: a Europa (Regne Unit, França, Alemanya) o Amèrica (Estats Units, Argentina, Brasil).
Descaradament, els objectius són els de debilitar la sanitat i l’ensenyament públics a favor dels privats. En el cas de la Universitat, es volen parar els seus avenços perquè la crisi no copegi tan fortament a les privades. Ja el 2005, al Fòrum Social per l’Educació a Catalunya celebrat a Barcelona i titulat Una altra educació és possible, el sindicalista belga Nico Hirtt denunciava que en un futur immediat, d’una Europa fortament dualitzada, es necessitarien només un 25% de llocs de treball molt qualificats i el 75% restant interessava que fossin poc qualificats, amb una formació temporal rebuda ràpidament en els mateixos llocs de treball, per a una mà d’obra flexible i deslocalitzable, subalterna del falsament opulent món de les TIC i de la fluctuant indústria turística. El mercat vol ensenyament d’excel·lència per a unes elits i massificada per mà d’obra barata. Per això aquesta caiguda de les inversions a la Universitat pública, que està intentant mantenir la qualitat amb el voluntarisme d’una part de professorat i estudiants.
En aquest context, el rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya vol aprovar un pla de viabilitat que es basa, a grans trets, en augmentar les hores de treball, a col·locar més estudiants per grup, reduir la plantilla no renovant als associats i interins, i reduir els beneficis socials a professors, investigadors i personal d’administració. Amb tot això l’aplicació dels objectius de l’Espai Europeu d’Educació Superior no es podrà complir. I és que la Universitat no es pot gestionar com una empresa, ja que ni produeix béns materials, ni els que la dirigeixen són un consell d’administració, sinó professors elegits per votació, i els seus objectius tenen a veure amb la investigació, el saber i la millora de la societat abans que amb la immediata instrumentalitat. No només és injust, sinó que és erroni fer pagar als estaments més dèbils de la Universitat, generalment els membres més joves, aquests ajustos, ja que s’està truncant un vital i laboriós relleu generacional.
Hi ha molt a fer per demostrar que hi ha altres opcions a més d’aquest horitzó imposat de retallades. S’ha de superar aquesta visió monetarista i a curt termini, promovent una tasca de debat en cada àmbit, protagonitzada pels treballadors, que són els que coneixen bé les realitats, consensuant els criteris per a la necessària racionalització econòmica i plantejant-los amb relació a les expectatives estratègiques pel futur de cada sector. |
This work is in the public domain |
|
Re: Omnipresència financera
|
|
per Inculte |
01 feb 2012
|
|
I quan els joves hagin marxat fora ( i els immigrants recents...) qui pagarà les vostres pensions? Recordeu que tenim un país endeutat, envellit i dretanitzat i aquesta és la trinitat de la crisi que té Catalunya. |
