Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme
Campanya anticrisi al Baix Llobregat
25 gen 2012
TEMPS DE CANVIS, TEMPS DE LLUITA

Seguim immersos/es dins una crisi econòmica d'abast mundial que no és un fenomen nou. Històricament, i de manera cíclica, el capitalisme ha necessitat de les crisis per tal de poder reestructurar els mecanismes d'obtenció de beneficis del capital. Avui en dia, això cada vegada és més visible; estem presenciant retrocessos en tots els drets socials conquerits al llarg d'anys mitjançant diferents lluites.
PERÒ QUÈ ÉS LA CRISI?

En el seu sentit estricte, la crisi afecta només al conjunt de les classes populars, ja que tan sols aquestes en reben la part negativa. L’actual recessió, doncs, és com una moneda que consta de dues cares. La primera és la que afecta a les treballadores i els treballadors, la depressió financera i econòmica a nivell mundial que en condiciona el nivell de vida, tot provocant una pèrdua constant de poder adquisitiu i de drets, tant socials com laborals. La segona cara de la moneda és la que viuen el conjunt de les classes dominants, és a dir, el personal directiu dels bancs i les altes direccions empresarials de les multinacionals que dominen els mercats actuals. Aquests augmenten els beneficis de manera accelerada, havent aconseguit rebre ajudes del sector públic, abaratir els acomiadaments, deslocalitzar empreses i, en general, assentar les bases per a poder augmentar els seus beneficis en els propers anys. I com ho fan? Doncs avançant cap a la desaparició del sector públic, del precari estat del benestar i de les conquestes socials, i tot plegat amb la finalitat de mercantilitzar les necessitats bàsiques de la població.

En resum, parlar només de crisi financera com a única causa de la situació actual és obviar el veritable origen del problema: la base del capitalisme, és a dir, la necessitat d'explotar cada cop més la classe treballadora, el territori i els recursos existents al planeta. I això no és un fenomen conjuntural, sinó que forma part del funcionament sistèmic del neoliberalisme.


A QUI I EN QUÈ ENS AFECTA LA CRISI?

Les deslocalitzacions, l'augment de l'atur, la precarietat laboral, la recessió salarial, les retallades en sanitat, les retallades en educació, les retallades de les pensions, la privatització dels serveis públics, els lloguers desorbitats, els desnonaments i l'increment de preus són només alguns exemples clars de la manera com aquesta crisi està afectant el conjunt de les classes populars.

Les treballadores i els treballadors no hem de pagar els plats trencats d’una crisi estructural de la qual en som les víctimes. Cal que estiguem alerta, disposats/des a defensar i a no renunciar a una sanitat i una educació públiques, gratuïtes i de qualitat. No podem permetre retalls en les cobertures socials (pensions, atur, ajuts, etc.) ni increments en la desregularització del mercat laboral.

El Baix Llobregat, en tant que comarca eminentment industrial, rep les conseqüències de l’actual ofensiva conservadora de manera especialment dura. El pas de l’economia productiva –l’economia real- a l'economia especulativa ha suposat un gir en el model laboral i productiu de la nostra zona. Les treballadores i treballadors estem patint, de manera directa, els efectes dels tancaments, els ERO, les deslocalitzacions i l’abaratiment de l’acomiadament, entre d'altres. A banda de l’aniquilació del territori natural i de l’actual situació social, però, també hi ha lloc per a l’esperança, perquè històricament hem estat, i seguim sent, una terra de moviments socials, de lluita obrera i sindical i d’esquerra transformadora organitzada.

Paral•lelament, les treballadores i els treballadors hem de ser conscients del preocupant paper que estan jugant els mitjans de comunicació de masses a l'hora de tractar aquest tema. Majoritàriament controlats tant per les elits econòmiques com per les estructures de l’Estat, han esdevingut autèntics agents de desmobilització. Amb el seu discurs, han accentuat la desafecció envers la política de gran part de la població, tot bombardejant el poble amb la idea que cap alternativa fora del sistema no és possible, i legitimant així el model actual com l’únic viable. Han mostrat els desprestigiats polítics professionals com els únics possibles, desenganyant la major part de la massa social davant tota activitat política. Malgrat tot, hi ha importants capes de la població que paulatinament han començat a rebel•lar-se, a plantejar-se alternatives; han començat a omplir els carrers de protesta.


QUI HA PROVOCAT LA CRISI?

Les treballadores i els treballadors, que treballen amb sous rebaixats i amb contractes temporals?
Les persones malaltes, que van als CAP i que ocupen els llits dels hospitals?
Les aturades i els aturats, que veuen com se'ls acaba el subsidi i tenen dificultats per a arribar a final de mes?
Els i les estudiants, que veuen com es mercantilitza l'educació?
Les persones jubilades, que veuen com perden poder adquisitiu?
Les persones nouvingudes sense papers que veuen com són excloses de tot tipus d’ajudes?

Ens volen fer creure que la culpa la tenim nosaltres, la classe treballadora, que fa un mal ús de l'educació i de la sanitat i que treballa per sota les seves possibilitats.


PERÒ QUI SÓN REALMENT ELS CULPABLES?

Els bancs que segueixen tenint beneficis i que segueixen demanant que se'ls salvi de la crisi.
L'especulació en els seus àmbits financer, bancari i del món immobiliari.
La classe política professionalitzada, que legisla al servei dels mercats i defensa els interessos privats d’una minoria i de les grans empreses transnacionals.
En definitiva, totes aquelles estructures capitalistes com el FMI, el BM, l'OMC o la UE i els seus tractats i directives, que afavoreixen la classe dominant i perjudiquen els interessos de la classe treballadora.


QUINA ÉS LA SOLUCIÓ?

La crisi és la demostració tangible que aquest model econòmic, polític, social i cultural anomenat capitalisme no funciona ni funcionarà mai per al conjunt de les classes populars, és a dir, per a la immensa majoria de la població. Ens volien fer creure que el culte al capital i el seu creixement continu i exponencial és l’única manera de crear riquesa, una riquesa que a més es distribueix de manera desigual. Ara podem constatar, de nou, que no només és un sistema injust, sinó que tampoc no és segur ni eficaç, i no ho serà mai mentre l'afany d'enriquiment individual estigui per sobre del benestar col•lectiu. Així doncs, cal que comencem a revertir de forma col•lectiva els beneficis que ens ofereixen els limitats recursos del planeta si no volem que el consumisme irracional que alimenta el capitalisme acabi condemnant, inevitablement, les futures generacions a la misèria. Hem de ser conscients que qualsevol intent de reformar el sistema significaria caure en els mateixos errors que han dut a la precària situació actual, alhora que suposaria ajornar el canvi necessari per a garantir el benestar de les classes populars.

És necessari plantejar alternatives d'organització de la societat en un sentit socialista, a fi d'avançar cap a un sector econòmic públic fort, tot nacionalitzant els elements bàsics de l'economia. Només és possible socialitzar la riquesa quan s’exerceix un poder polític de control dels recursos i de les fonts que els produeixen, tenint en compte que són limitats; és a dir, fent que l'Estat esdevingui una eina en benefici de la majoria. Caldrà, doncs, aprofundir en la democràcia participativa i en el dret de decidir sobre tots els àmbits que afecten el conjunt de la població, com són la sanitat, l'educació, el transport, les garanties laborals i socials o el model energètic, entre d'altres.

És per això que l'única solució és caminar cap a un nou plantejament econòmic, de relacions personals i de relació amb el medi ambient, que ha de ser basada en el respecte; un sistema que doni resposta a les necessitats de la majoria. És necessari avançar cap a la construcció d'un sistema SOCIALISTA.


QUÈ PODEM FER?

Cal participar en totes les mobilitzacions que estan tenint lloc arreu dels Països Catalans per a plantar cara a les agressions que estem patint com a classe treballadora i com a catalanes i catalans. Hem de ser conscients de la necessitat d’una organització popular potent, entesa com l'única manera de poder plantar cara a les classes dominants, als estats burgesos i als poders fàctics existents. On el poder públic es doblega davant del privat, el poder popular ha de resoldre els dèficits democràtics.

En definitiva, cal d'impulsar un contrapoder que serveixi per a crear unes bases sòlides que ens permetin consolidar un espai que representi els interessos del poble treballador català.

Els drets mai no han arribat sense lluita; organitzem la resposta.


SOCIALISME INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS
Mira també:
http://www.endavant.org

This work is in the public domain
Sindicat