Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Setembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
El món és ple de conflictes lingüístics, i el català -com una llengua minorada més- al llarg dels últims segles ha patit els mateixos abusos que d’altres llengües arreu del planeta.
Malgrat les evidències, potser encara hi ha negacionistes que defensin que la opressió lingüística no ha existit mai o d’altres que no ho arribin a negar però amb la seva relativització del conflicte acabin posicionant-se de la mateixa manera. Hi ha gent -curiosament quasi sempre castellanoparlant- que afirma que és un problema menor o que se’n fa un gra massa. Per sort, els parlants de català tenim l’autoestima una mica més alta i no ens empassem cantarelles, ni judicis de valors des de posicions lingüísticament privilegiades, ni romanços per a tirar pilotes fora : El conflicte lingüístic -és a dir, la imposició lingüística- és real, actual i històrica. És important combatre-la des de qualsevol front bàsicament perquè limita la llibertat dels individus en la seva necessitat vital de comunicar-se i expressar-se lliurement. Per tant, el grau d’importància únicament pot ser mesurat per les persones que són oprimides i no pas al revés.
Tot i que s’ha avançat molt i s’han fet passes considerables per a una normalització i un alliberament de prejudicis lingüístics dins els moviments socials- i específicament dins el moviment anarquista-, encara queden actituds i mentalitats que caldria combatre. En aquest sentit, sovint s’ha vist companyes assumir rols lingüístics autoritaris sobre altres companyes catalanoparlants amb una barreja de mites i prejudicis fàcilment desmuntables des de la lingüística i la iconoclàstia que ha caracteritzat sempre el moviment llibertari. Un dels mites més concurrents, que també es reprodueix dins els nostres espais, és el del castellà com a “llengua comuna”. Segons aquest mite, el castellà és la llengua en la que tothom es pot entendre - sembla ser que el català és molt complicat per a un castellanoparlant-. Per tant, l’ús del català és un impediment- i a vegades per algunes una falta de respecte- per a entendre’s en assemblees o a l’hora de fer propaganda. Aquesta idea destil·la linguocentrisme i una visió estatista del territori ja que assumeix que les zones de parla catalana estan també dins del domini lingüístic espanyol, acceptant així el discurs estatista oficial. El mite també reforça la idea que hi ha llengües de primera, que gaudeixen de més prestigi social en un determinat entorn, i llengües de segona, amb menys prestigi social i per tant susceptibles a ser marginades.

El segon mite és el de el català com a llengua de poder o llengua burgesa. Lògicament sí que ho ha estat, però també ha estat moltes altres coses: en una comunitat lingüística hi ha explotats i explotadors i sovint parlen la mateixa llengua. I jo em pregunto: No ha existit també (i molts més anys que en català per cert) una classe dominant en castellà ? Per què sempre es recalca l’adjectiu “catalana” quan es parla de burgesia? És evident que és catalana si estem parlant de Catalunya, per què no es fa el mateix quan es parla de burgesia castellana o bretona, per exemple? No ens deuen fer voler creure que tot allò que és català és burgés?

No ens enganyaríem si afirméssim que el català sempre ha estat la llengua del poble ras. Per a comprovar-ho només cal veure la llengua utilitzada tradicionalment per la pagesia. És només recentment- en els últims 30 o 40 anys (a excepció del període la República)- que una part de la burgesia-essencialment regionalista però ara també independentista- ha aconseguit quotes de poder- les mateixes que abans tenia en la llengua de Cervantes-en català. No es pot negar tampoc, que tradicionalment les classes dominants dels Països Catalans han utilitzat el castellà i que per contra el català ha estat sovint considerat una llengua de segona reservada al poble. Al Principat el mite es pot dir que ha desaparegut en gran mesura però a ciutats com València o Palma el català encara és considerat una llengua de camp -com si això fos un insult!- i el castellà una llengua d’aura superior. En tot cas, els que carreguen aquestes idees farien bé de pensar en quina llengua van ser parides majoritàriament moltes de les revolucions i revoltes- la de les quintes, la setmana “tràgica”, les col.lectivitzacions de fàbriques i camps del 36... - per les que tant els cau la baba i degut a les quals probablement hagin sentit un interès major per a conèixer Catalunya i la seva tradició revolucionària. Potser també seria interessant veure l’origen catalanoparlant d’alguns dels principals instigadors de la Propaganda pel Fet o el Maquis a l’Estat Espanyol- Pallàs, Sempau, Murull, Morral, Mateu, Sabater, Vila, Massana- per a concloure que és de traïció història i d’amnèsia selectiva associar la llengua catalana a poder.

El tercer mite és el de l’associació d’una llengua a una ideologia. La llengua -afortunadament- no emana de cap ideologia i no te la culpa de com s’hagi instrumentalitzat al llarg de la història per a fins polítics. En aquest sentit, és prou significatiu que avui en dia un catalanoparlant que mantingui sempre la seva llengua sigui vist com a nacionalista o radical mentre que una persona que es mantingui sempre en llengua castellana no sigui associada a cap ideologia concreta, simplement sigui vista amb normalitat com el que és: un parlant de castellà.

El quart mite és el del bilingüisme. En aquest mite són recurrents les al·lusions a que a Catalunya es parlen dues llengües. Sí, a Catalunya es parlen dues llengües i moltes més (aranès, urdú, àrab, mandarí, romanès, gallec, anglès...) i es pot dir que el bilingüisme és una mentida més per a seguir justificant els privilegis lingüístics que volen conservar alguns castellanoparlants. Quan parlen de bilingüisme- i si som capaces de llegir entre línies- estan parlant de monolingüisme, del seu dret a no fer esforços per a aprendre cap altre llengua que no sigui la seva. Crec que d’això se’n diu colonialisme lingüístic. A més, cap comunitat lingüística te necessitat de més d’una llengua per a existir i l’existència d’una altra llengua forània que domina o competeix amb la llengua pròpia és donada per una situació d’anomalia (conquesta, guerra, dominació política o econòmica...). Bilingüisme, doncs, és una altra forma de feixisme i a la llarga vol dir substitució lingüística.

A tot això, no deixa de ser curiós l’alt grau d’indiferència que aquestes qüestions han suscitat a l’entorn llibertari. Amb honroses excepcions, generalment s’ha vist com una preocupació secundària i fins i tot -massa vegades- ha estat menystinguda. Per això, es fa necessari combatre aquesta opressió des de la crítica integral i radical que ha caracteritzat les pràctiques antiautoritàries des de sempre, entenent que la opressió lingüística no és un tema menor sinó una faceta més de la dominació i un obstacle per assolir la independència individual i col·lectiva total. A més, cal bastir un discurs propi que s’allunyi de discursos identitaris i etnocentristes així com d’idearis interclassistes però que a la vegada faci esforços per a un desacomplexament ple del català al carrer i als nostres espais. Així mateix, es fa necessari editar més propaganda, llibres i publicacions en català i tallar les ales als que perpetuïn o persisteixin en conductes lingüístiques autoritàries.

La lluita contra la opressió lingüística del català - com la de qualsevol altra llengua en desigualtat- és, en definitiva, un front més que cal tenir en compte ja que potencialment és també una lluita revolucionària. Sobretot quan, des d’una perspectiva antiautoritària, de classe i antiestatista, s’enfronta insubmisament a la uniformització i assimilació cultural que històricament ha propagat el poder.

Miquel Prodigiós

Article extret d'En Veu Alta núm 12 (http://www.nodo50.org/anomia/anomia/Enveualta.html)
Mira també:
http://www.nodo50.org/anomia/anomia/Enveualta.html
http://elbilinguismenoexisteix.ppcc.cat/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Ui Miquel, del tot d'acord, però prepara't per ser linxat, acusat de burgès, de "demócrata", de nazi, d'imperialista, i de totes aquelles acusacions més surrealistes que et puguis imaginar per part d'individus pretesament "revolucionaris".

Encara recordo certa publicació a l'antisistema, un article d'un tal "acratón", que davant el conflicte de censurar TV3 al País Valencià (més enllà de la opinió sobre el mitjà en concret, el fet és que el censuraven per la llengua i per no estar sota control del PP com canal 9) es preguntava obertament:

"Pero por que se quejan de no poder ver tv3 en Valencia? acaso yo pido ver televisión de Extremadura o de Murcia en Cataluña?"

En fi, amb mentalitats "revolucionàries" així, no fan falta falangistes ni peperos ni intereconomies. Les podem trobar en publicacions suposadament "llibertàries".
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Un complement visual al text:

http://vimeo.com/28763218
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Yo creo que meais fuera de texto. Muchas cosas que dices en el articulo tienen su sentido. Me refiero a que mucha gente menosprecie el catalan que a mi esto me parece fatal. Igual que aquel que menosprecie el castellano. Jo creo que es mas importante acabar con el hambre que lo que planteas tu. I en experiencias vividas me refiero a que cuando jo estudiaba en secundaria y iva a la AES, los del SEPC repitieron y amenazaron varias vezes que si no poniamos por delante las reclamaciones del catalan (antes que boloña) ellos se irian. Esto no deveria ser asi. Podemos defender todo pero no con preferencias linguisticas porque lo mas grabe era boloña. Por otra parte, vosotros mismos (no creo que intencionadamente) estais teniendo una rebancha contra el castellano. Ahora todo se tiene que escribir en catalan. En mi uni, un dia hicimos una pancarta donde ponia dias en vez de dias (los que faltaban para la huelga del 17N) hi nos vino uno diciendonos que lo retiraramos porque hacia 2 años que en la asamblea se havia decidido que todo se escribiera en catalan. Esto no es una imposcion?. La normalizacion vendra, cuando nadie se asuste por ver escrito algo en castellano o en catalan. No se puede imponer nada porque esto (que no es mi caso) hace que un monton de gente que piensa como tu pero con el castellano, se radicalize y cree una cruzada contra el catalan. La imposicion no sirve. Y tambien hay que entender que si en una asabmlea hay gente que solo save el castellano, se podria hacer un esfuerzo y hablar en ese momento en castellano para que lo entiendan. Esto no se llamo desprestigio del catalan se llama comunicacion. Si quereis que el catalan estabilize (como jo ) no lo impongais porque os salda el tiro porla culata.
Por uno uqe vive en la periferia y conoze la realidad de los castellanoparlantes
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Sincerament, hi ha argumentacions que em fan autèntica por per part de gent que es diu d’esquerres, perquè són pròpies de canals del tipus Intereconomia o similars, però anem per parts:

“Jo creo que es mas importante acabar con el hambre que lo que planteas tu”
Primer argument demagògic. Què té que veure això? Qui ha afirmat el contrari? Jo crec que acabar amb la fam és prioritari, però no per això desatenc altres opressions. Això em recorda a certs homes pretesament d’esquerres que sempre han menyspreat en el fons la lluita feminista perquè “no era priotari”.

“ estais teniendo una rebancha contra el castellano.”
Argument de tertúlia d’Intereconomia. No hi ha revenja contra el castellà, sinó senzillament contra LA POLÍTICA de convertir-la en una llengua d’imposició, que és el que és a casa nostra (o a totes aquells pobles que ja en tenien una de pròpia). El fet que sigui oficial aquí i no ho sigui per exemple el xinès o l’àrab (que cada dia tenen més parlants a casa nostra) es deu a cert procés polític (Nova Planta i bla bla bla). Normalització passa doncs per revertir aquest procés: perquè malgrat les no 2 sinó 300 llengües que es parlen a casa nostra, la que és pròpia (si partim de la premisa que som un poble i no una “región de España”) és la d’ús comú.

“En mi uni, un dia hicimos una pancarta donde ponia dias en vez de dias hi nos vino uno diciendonos que lo retiraramos porque hacia 2 años que en la asamblea se havia decidido que todo se escribiera en catalan. Esto no es una imposcion?”
Això és fals. No es demanava la retirada, sinó la traducció al català. De “días” a dies. Un canvi que suposa una qüestió de normalitat, donat que el castellà no és la llengua pròpia d’aquí. Ja que estàs a una facultat on entre altres matèries s’imparteix història, recordem que els propis governadors espanyols han estat conscients que es tractava d’una llengua d’imposició. Durant el tractat de Nova Planta es dicten instruccions secretes al corregidors del territori català:

“Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado[...]”

Vaja, negar que el castellà sigui una llengua introduïda pel poder i d’imposició és negar l’evidència. I dir que si un castellanoparlant pot fer plena vida en la seva llengua(i no la pot fer en canvi un que tingui una altra llengua pròpia de les motles que es parlen aquí) és APROFITANT-SE d’aquesta situació d’opressió.

“La imposicion no sirve.”

Però com és pot imposar una llengua en una terra en la qual n’és pròpia, i en canvi parlar de “normalitat” d’una llengua la qual n’és oficial (pel procés que em vist abans) però no n’és pròpia, sinó que ha estat introduïda pel poder i és d’imposició?¿?

“se podria hacer un esfuerzo y hablar en ese momento en castellano para que lo entiendan”

Aquest esforç se li diu submissió, no a la persona, sinó a la LÒGICA que fa que aquesta llengua sigui oficial avui i aquí. Estem en lo de sempre: aquí es parla una llengua per unes determinades raons, per tant, acceptar aquesta situació a la praxi és aprovar-la.

Corrents migratòries n’hi ha hagut moltes: sense anar més lluny, aquí han vingut grandíssimes proporcions (més del 40% de població) d’occitans durant segles (XVI, XVII, ...), però nosaltres avui no parlem ni entenem l’occità, ni el francès. Perquè no estem sota domini d’aquell estat. La gent que va venir llavors no entenia el català, i la situació del país la va fer apendre-la, perquè la seva pròpia (occità i francès) no era oficial aquí. Si aquest procés no es dóna amb castellanoparlants és perquè a diferència dels primers, els segons tenen la llengua garantida per imposició política. I clar, sempre hi ha gent que S’ACOMODA viure a partir d’una opressió. No van ser poques les resistències masculines a perdre els seus PRIVILEGIS damunt les dones quan per exemple aquestes van poder votar, i tampoc són poques les resistències (ho estem veient cada dia) d’alguns castellanoparlants a renunciar als PRIVILEGIS de viure com si res en una llengua imposada que coincideix amb la seva pròpia personal.

“Por uno uqe vive en la periferia y conoze la realidad de los castellanoparlantes “
Aquest argument és el que trobo pitjor al meu parer. Tu defenses una determinada posició política, perquè jo també sóc castellanoparlant (o almenys el castellà és la meva llengua materna) i he decidit pendre una determinada posició (igual que tú) davant el conflicte polític, lingüístic, cultural, entre la nació catalana i Espanya i França. La realitat la podem conèixer els 2 igual de bé, senzillament prenem POSICIONS diferents per afrontar-la.

Salut.
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Deixe-ho estar,són dels que creuen que els immigrants han de ser immigrants sempre i viure en un guetoo.
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Si se decidio en una asamblea que se escribiria en catalan no me parece una imposición sino una politica sancionada por todos, no? O la assamblea vale solo para quando nos da la razón=
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Si se decidio en una asamblea que se escribiria en catalan no me parece una imposición sino una politica sancionada por todos, no? O la assamblea vale solo para quando nos da la razón=
Re: L’opressió lingüística en el anus: coprognagia
23 gen 2012
<h2> el catala, un dialecte de la parla romanica mediterranea amb infules imperials!</h2> aquesta parla comu de molts pobles riberenys de la mediterranea, segrestada i pervetida pels genis del catalani$me mes llefiscos, reorientada pel cataliban$$$ com a instrument d'exclusio, de segregacio identitaria, de mafietes i culturetes, te els dies comptats:

'Entre todos la mataron y ella sola se murio...'


postdada:
amb la que esta caient, hem d'embolicar.nos a l'imc bcn amb questions identitaries?
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Para empezar lo de la asamblea no me referia que la resolucion sea una imposicion, sino que los nuevos que estamos tambien podemos decidir lo contrario, y que aparte nadie me puede venir ami a decirme como tengo que escribir, y menos por una estupidez tan grande de cambiar una letra. Y para lo que dice el de arriba respecto a lo de los imigrantes, que no diga tonterias en ningun momento quiero que sigan estando en sus guetos. Y jo no he elegido una posicion politica del castellano como tu del catalan. Esas cosas no me las planteo y si me avlan en catalan contestare en catalan y a l'inversa. Por otro lado ya se que el castellano se impuso como lengua y me parece fatal. Pero la realidad es que mis padres me han avlado el cstellano porque es el idioma que sabian. Tu crees que esto es una imposicion de mis padres?. Pa que tenteres mi padre es profesor y esta catalogado como incompetente lingustico cuando el antes de que le pidieran el catalan, se fue a una masia perdida con un pages para aprenderlo, pero como es castellano es un incompetente. Por otro lado no me podeis tildar ni de faxa ni de tonterias de ese tipo pues yo no estoui defendiendo la imposicion del castellano. Solo digo que mireis la realidad que hay y que salgais de vuestro mundo y podais observar lo que piensa un tio normal de un barrio obrero y tal vez cambies de idea en muchas cosas. Yo, en todo caso, defendere el catalan para que no se pierda pero no imponiendolo y eso no podeis decir que sea mentira pues toda la vida han avido problema en la izquierda con estas cosas, como la ruptura en boloña entre nacionalistas catalanes y los demas. La prioridad hay que darla por lo que se lucha agregando problemas de identidad pero nunca sobreponiendolos. Por que osino, pasara como en Euskalerria que eran muy revolucionarios al principio y/o socialsitas, y al dar mas prioridad al problema nacional se han olvidado,en parte, del social. Las luchas tienen que ir unidas pero si vosotros poneis por encima el tema del catalan, mucha jente se ira porque cree que no es su lucha (y me parece erroneo). Un ejemplo mas es la obligacion de poner carteles en catalan en comercios. Esto es una estupidez que cada uo ponga lo que quiere. Y si alguien pone xino y no lo entiendo ues o entrare pero no se puede obligar. Asi, os vuelvo a repetir, solo conseguireis rechazo de parte de l apoblacion. Y haber si os enterais, que estamos en el mismo barco y que jo no quiero que se imponga el castellano, lo que deseo es que convivan las dos lenguas dandole prioridad al catalan sin imopnerlo.
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
a) montas otra asamblea y lo canviais, si sois mayoria. Sino, os escindiis.
b) lo que hables es tu problema (vaya no es un problema es lo que hay), no te quejes si eres imcomptente hablando catalàn, es tu problema, yo hablo 4 lenguas bién y no me ha costado mucho.
c) Hay muchos obreros catalanes, decir que los barrios obreros son castellanoparlantes es mentir, cuando no, etnicismo al revés.
D) Si que es una actitud fascista obligar a los catalano hablantes ha hablar castellano, en primer lugar porque estan en su tierra, en segundo lugar porque es el programa del nacionalismo castellano español, y no niegues que se les obliga porque asi es (juicios, parlamento español, AN, policia española, funcionarios, y eso cuando no oyen un castizo hablame en cristiano).
e) lo de los comercios es una chorrada, porque existen cientos de leyes que protegen al castellano, porque el cliente debe entender lo que se pone en los comercios (debe estar en catalan o castellano, las dos lenguas deberian ser obligatorias en catalunya, de momento solo lo es el catellano) y finalmente porque no es de cajon que los ciudadanos puedan leer la informacion comercial.
f) Mi ortgrafia es mejorable, però sinceramente, en tu texto hay partes que ni se entienden.
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
e) lo de los comercios es una chorrada, porque existen cientos de leyes que protegen al castellano, porque el cliente debe entender lo que se pone en los comercios (debe estar en catalan o castellano, las dos lenguas deberian ser obligatorias en catalunya, de momento solo lo es el catellano) y finalmente, porque no, es de cajon que los ciudadanos puedan leer la informacion comercial.

(faltaban unas comas)
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
g) Por cierto, se nota que no conoces el movimiento vasco, porque los sindicatos que dan mas caña de siempre han sido los vascos "nacionalistas", no los mierdasindis estatales españóles.
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
¿Desde cuando las asambleas funcionan por mayorías...? Sabrás muchas lenguas, pero de asambleas no tienes ni idea y además pretendes dar a entender que son como el parlamento, que se vota y que hay que hacer lo que dice la mayoría. Yo tengo una sola lengua y hablo más o menos bien mi lengua materna y con los otros idiomas, a diferencia tuya, me defiendo...
El hecho de hablar un idioma u otro, no debería de ser porque estás en "tu tierra", sino porque tenemos una lengua materna, madre sólo hay una, y lo demás nos complementa y nos abre a otras realidades.
De la misma manera que hay "un castizo háblame en cristiano", también hay un no menos rancio "en català"...
Lo que está claro, es que con actitudes como las de algunas personas, sólo es posible el conflicto y tendríamos que ser más inteligentes a la hora de plantear las cuestiones.
Puede que haya cuestiones más prioritarias que otras, para cada cual sus prioridades, pero unas no desmerecen las otras y nuestra lucha debe de ser contra toda injusticia y abuso, y determinadas acciones en contra del catalán y lxs catalanes, no sólo son indecentes, fascistas y reaccionarias, sino que son terriblemente injustas y no debemos de ser cómplices. La lucha es contra el sistema de opresión en el que vivimos y no deberíamos de dejar las cosas para un mañana que nunca llega, pero insisto, la mejor manera de abordar estas cuestiones, no son comparaciones con intereconomía, entre otras cosas porque pone de manifiesto que se escucha un medio, que debería de producir arcadas y no se ven muchos vómitos por las calles y sí que parece que muchas de las personas que venimos aquí a soltar nuestras frustraciones, escuchan o leen a esos fascistas... Más que reivindicar el catalán, habría que reivindicar el derecho al uso de nuestra lengua materna..., pero claro, eso no va a gustar a todos, porque en definitiva, hay unos cuantos, que son más iguales de lo que creen a los otros tantos...
Agur
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Lo de la lengua materna es una chorrada, mi lengua materna es el ingles, y en catalunya hablo catalàn, aunque no tengo problema en hacerlo en castellano, evidentmente.

Las asambleas al fin y al cabo funcionan por mayorias, faltaria más, o aún te crees lo del consenso?

Encuentro totalmente logico que digan EN CATALÀ, más quando se les reprime.
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
En la isla de mis padres estamos perdiendo todas las lenguas por culpa del ingles, tus politicas llevan a eso.
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Y te recuerdo que la unica lengua verdaderamente oficial e obligatoria es EL CASTELLANO y en UK el INGLES, empieza a atacar estas lenguas y seras creyble.
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Mucha palabra pero no entendeis lo que os kiero deir. Que se metan todos por el culo cualquier lengua que quieran imponer castellano, catalan, ingles o la que sea. Que me dejen hablar el idioma que jo quiera no el que un catalanista o españolista me intente imponer porque a mi es lo que me da rabia. I eso no significa que quiera que desaparezca ninguna lengua solo quiero que me dejen hablar lo que quiera sin que este el tipico pesado de turno poniendome malas caras o que si ablo como intereconomia. Sois unos pesados. Si emplearais el mismo tiempo TODOs en destruir al sistema que en buscarle 3 patas al gatto, seguro que avanzariamos mas.
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Asi? Quien te ha obligado ha hablar catalàn? A mi me obligan ha hablar castellano los funcionarios, los juzgados, la policia y el estado.

Si un compañero te obliga ha hablar en catalàn estaré de tu lado, però lo siento no me lo creo.

Estoy seguro que yo he luchado más contra el estado y sus sequaces que no tu haciendo de voceras por internet.
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Lliçons CAP UNO, si algu ha lluitat contra l'estat han estat els catalans, sobretot a Barcelona i rodalies.

Per d'altra banda m'agradaria que denunciessis publicament qui et va obligar a parlar en català, estarem al teu costat! O tu has inventat?
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Por cierto se hablar perfectamente el catalan y escribirlo, pero como es mi lengua materna (perdiname dios del catalan) se expresarme mejor.
I eso de que hay obreros catalanes, estoy seguro que si. Ahora la malloria?. Mira cada vez que voi a la universidad i veo a esos ijos de obreros catalanes me parto de lo obreros que son. Con una mentalidad completamente pequeñoburguesa agarrados a su circulo vicioso de los cuales la malloria no conoze mas que su realidad. Cuando alguna vez esteis jodidos (no va por todos ni mucho menos) veremos lo que os importa, el idioma o comer.
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Queremos una denuncia publica de esta agresion lingüistica UNO,

Francisco Caja.
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Topicazo al canto, todos los catalanes son ricos y universitarios xD
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Topicazo al canto, todos los catalanes son ricos y universitarios xD
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Pues te algun ejemplo. Cuando se ocupo por la AES el departamento de educacion (lo que esta por la zona rica) escribimos unos cuantos un comunicado para hablarlo en la prensa. Otros compañeros unilateralmente nos dijeron que no porque estaba en castellano. Jo argumente que estaba asta la sexta que seria mas facil pero no. Despues una compañera mia lo escribio en catalan pero tampoco sirvio porque querian escribirlo de forma que se viera que era catalan de girona (pa remarcar mas que somos catalanes) y tampoco sirvio. Finalmente me dijeron que no lo dijera jo porque "no tenia un buen acento". En esa misma ocupacion, vienieron unos compañeros que eran del sud(no me acuerdo de donde) y dijeron POR FAVOR que hablaramos en castellano que no entendian. Imaginate la respuesta. Cojieron y se fueron. Ese mismo dia tambien se dijo de no llevar ningun tipo de vandera porque la AES no estaba agarrada a ningun tipo de sindicato plataforma o lo que fuera y que era independiente. Estas reglas las marcaron los del SEPC amenazando que si no se ivan. Jo no lo entendi. Pero el dia de la mani vi claro la intencion. Nadie puede llevar nada excepto nosotros. Llevaron tantas vanderas nacionalistas que no pudieron repartirlas entre todos. Al dia siguiente en algunos medios, eramos jovenes antiboloña nacionalistas. Podria seguir en aspectos de mi ciudad. Alguien save cual es el partido gent de Gramenet?. Pues bien este partido que apuesta por el derecho a la autodeterminacion (cosa que los bote porque tambien estoy deacuerdo en eso). Un personaje fue a buscar apollos con los de solidaritat porque tambien eran catalanistas. Con apollo de la gente del partido? imaginaroslo.
A parte, me han pegado incluso por no estar deacuerdo en que se tenga que poner el imno nacionalista en mi propia ciudad cuando nadie queria ningun tipo de propaganda de ningun tipo (eso si gente de fuera). Jo estoy a afvor dela autodeterminacion porque es un derecho. Incluso depende como se planteara (independencia del sistema capitalista conjuntamente) ambien lo apollaria. Pero lo que estoy es asta los huevos de que me digan facha en catalunya por no ser catalnista o tonterias similares. Por que el principio del fascismo es la imposicion y jo no quiero imponer ni el catalan ni el castellano. Por consequencia, que no me lo impongan ami
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Denuncia a los compañeros del SEPC, però hazlo no hables de infulas y medias verdades.

No me creo nada de lo que dices, si fuera verdad ya lo hubieras denunciado publicamente.
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Supongo que lo de catalan de girona quieres decir escribirlo en catalan (no en catanyol), viendo como escribes en castellano ya me lo imagino. Las lenguas son para entenderse pero para esos se debe de saber escribir.
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Mira si escribo mal es porque escribo rapido. Y eso ya se denuncio y publicamente en su tiempo y se consiguieron cambios (teoricamente) en los estatus de la AES en ese sentido. La cuestion es que al año siguiente se vino abajo. Sino me cres, vusca fotos de esta manifestacion, pregunta a gente que ese dia estaba. Si te piensas que mi intencion es calumniar cree lo que quieras. Pero aunque no te fies de mi palabra, hablo con la verdad por delante. Y si no he ido cantandolo a los 4 vientos ni en ese momento ni en ningun otro, es porque creo que la actuacion de 4 manipuladores, no se puede enjuiciar a todo el SEPC ni a un colectivo ni nada por el estilo. Mi intencion no es ni odiar ni ponerme en contra del catalanismo, es hacer entrar en la reflexion que hay metodos poco licitos que se han utilizado.
Y por cierto esa chica que escribio el comunicado no es tan cabernicola como yo y si save escribir bien. La cuestion de aquel dia era dar un toque catalanista a esa manifestacion cosa que jo lo considero manipulacion porque no todos pensaavmos igual (por cierto la malloria). Y os lo digo enserio mi intencion no es joder a ningun colectivo es que reflexioneis de practicas utilizadas que no son licitas.
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Per tractar de tancar una mica tanta polèmica, jo crec que el principal tema, que planteja el text, i tracta de fer-ho discutint alguns dels tòpics que s'usen, és que als moviments en els que participem aquells que estem encontra de tota dominació, no estaría de més que ens plantegessim que el problema lingüístic és també un problema i no una entelèquia o una maniobra de distracció (encara que molts cops s'use com a tal), pense que no és tan demanar, o almenys demanar que es plantegi, que allò que surti de catalunya i per a catalunya es faci en català, és a dir, comunicats, cartells, anàlisis... no es tant esforç fer-ho, jo personalment m'he ofert molts cops a traduir o corregir texts a col·lectius, "casualment" mai he obtingut resposta i han seguit escrivint texts en català (encara que sé que en altres col·lectius quan s'ha plantejat, inclús en aluns on cuasi tots eren de Madrid, s'ha acceptat gustosament), així que no és una qüestió de "no se catalan" és una qüestió de "no me da la gana, que el castellano se entiende mejor".
Jo no vaig a imposar a cap col·lectiu que empre una llengua que no es sent pròpia, si que m'oferiré quan em sigui possible a fer-lis traduccions i si que els pantejaré la meva opinió de perquè pense és preferible fer-ho en català.
Obviament, els que preferim que les coses es facin en català, també tenim les nostres misèries, i pot ser et parlessin mal "UNO" quan et demanessin que fiquesis la pancarta en català, o amb altres aspectes, però també és cert, que tot el tema de la llenua necessita de les seves reflexions i si algú s'ofereix a traduirte-ho no veig on és el problema.
Ah per cert, en un cartell ho veig del tot innecessari, però en un comunicat depenent de per a quin àmbit em sembla perfecte si es pot que es faci en català i castellà, però que com a mínim estigi en català.
La meva llengua té paraules tant boniques com a tornallom, i personalment, no em ve de gust que es perdin i faré el possible per a que sigui així, ja parlem bastant malament el català alguns dels "fills d'internet" com per a que a sobre deixem d'emprar-lo per complet.

Resumint, que si estàs a catalunya, euskal herria, sibèria o on sigui, lo (que a mi em sembla) normal es que tractés d'emprar aquesta llengua, almenys en l'ambit públic (em refereixo justament a cartells, comunicats...). Mai se m'ocorreria anar a un poble de Navarra o Euskadi a dir-li que facin els cartells contra el TAV en castellà perquè si no no ho entenc, i si jo en faig un i algú se m'ofereix a traduir-ho (probablement ja ho hauria demanat jo abans), ho acceptaré encantat.
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Ah per cert, no crec que calgui donar-li un caire indentitari a totes les manifestacions (a cap probablement), el rollo, es que no costa res fer les coses en català, no com una qüestio megaprioritària, sinó com un punt més, igual que fer el menjar vegà, ja tenen el seu moment les accions pel veganisme, o contra la imposició lingüistica, però no és qüestió de separar-ho, és qüestió de que si faig quelcom contra el talego allà on es parli català, ho faré en català i el menjar serà vegà, dsprés algú pot dir-me que li estic imposant menjar carn o parlar en català, jo no vaig a dir-li el que ha de fer a sa casa, però si faig alguna cosa dintre de l'àmbit antiautoritàri em sembla que és el més adient.
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
23 gen 2012
Al text li falta desmuntar un mite molt estès:
estic parlant del típic argument "yo hablo la lengua que me da la gana". Aquest argument és una immensa fal·làcia ja que ningú en aquest món parla la llengua que li dóna la gana, tothom parla la llengua que es parla en el seu context social. Així doncs, quan algú canvia de context social, ha de canviar i adaptar-se a la llengua del nou context social. És a dir, si un espanyol que viu a Barcelon i parla "la lengua que le da la gana" se'n va a viure a Xina, no podrà seguir parlant "la lengua que le da la gana" sinó que haurà de parlar xinès per collons i de forma superimposada.
Que tothom parli castellà en el nostre context social no és cap casualitat, sinó que fa 3 segles que s'imposa, i a sobre, degut al nostre fantàstic sistema capitalista industrial, els Països Catalans han rebut uns grans fluxes migratoris provinents d'àrees castellanoparlants.
No és cap casualitat que un castellanoparlant a Barcelona pugui "hablar la lengua que le da la gana" i per exemple, un occità, o un euskaldun no puguin "hablar la lengua que les
da la gana"
Així doncs, enlloc de dir "hablo la lengua que me da la gana", seria més honest dir "hablo castellano gracias al imperialismo español, sobretodo gracias a Franco y al sistema capitalista industrial".
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
24 gen 2012
Antiautoritaria, estàs pixant fora de "mite"... El castellà no és una imposició de Franco, ho és l'espanyol... El castellà existia abans, igual que el català.
La guerra de "llengües", és biperina i estúpida. Si vas de turisme, en molts països s'utilitza l'anglès, pel que els teus arguments cauen amb el pes d'una merda de vaca. Es nota que no has hagut d'emigrar a altre lloc en el qual es parlés un idioma diferent al de la teva llengua materna, sinó t'hauries adonat com la migració per supervivència, en part, busca els entorns de la seva comunitat per a parlar la seva llengua i no la del país que els acull. La comunitat xinesa és un exemple. Per cadascun que parla el català o el castellà, cinc parlen en el seu idioma només.

Escric en català, perquè almenys hi ha una persona que s'ha expressat amb un poc d'intel·ligència (fallera guerrillera).

A veure per a quan els menús vegans dels menjadors socials en català.
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
24 gen 2012
A veure, el text em sembla molt bé... però tampoc crec que els castellanoparlants s'hagin d'excusar per tenir com a llengua materna el castellà i parlar-lo, com mig insinuen alguns comentaris de per aqui. El problema és que la llengua esdevingui un escut ple de prejudicis, mites i imposicions. Per tant, de per si, òbviament un castellanoparlant no te culpa de haver crescut en aquest context( sovint fomentat principalment pels interessos del capital català i espanyol). No se'ls demana que deixin de parlar la seva llengua-en principi tan vàlida com qualsevol-, només que tinguin empatia i respecte cap als parlants de la llengua local (i de pas cap a els parlants de qualsevol altra llengua)) i que entenguin que cal afavorir el català davant els atacs que tradicionalment ha patit i segeuix pateix. Salut a tothom.
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
24 gen 2012
Un comunicat sobre el tema que va aparéixer a una mani d'Alacant fa uns anys.

Algunes folclòriques de l'àmbit autònom i antiautoritari de les comarques del sud del País Valencià hem decidit, de manera informal, eixir a la manifestació que s'ha convocat el 26 d'abril. Som poques però diverses: alacantines, falleres, llauraores, mores i cristianes, diversitat d'identitats mutants que volen recuperar experiències antiautoriàries a diades independentistes de col·lectius dels anys 90 com les exfalleres Recerca Autònoma o les actuals bastoneres de Negres Tempestes i alguns CSO's de Polònia. Volem mostrar obertament el nostre interés i complicitat cap a lluites independentistes des d'una òptica rareta i no estatista, exemples com el dels Comandos Autònoms a Euskal Herria als anys 70, els indis Maputxes a l'actualitat o la tasca feta pel col·lectiu Icària als Països Catalans dels 80. Ens identifiquem amb totes aquestes experiències desviades que també tenen com a eixos principals l'exgènere, l'autogestió, l'autonomia, l'ecologisme radical, la defensa de les llengües minoritzades com la nostra i, per suposat, l'autodeterminació com a eina per trencar amb qualsevol estat, en cap cas per crear-ne'n un de nou. En definitiva, la destrucció de la realitat per recuperar les nostres vides.

Som conscients de les contradiccions que poden aparéixer pel fet de ser folclòriques i, a més, participar a una manifestació on hi seran presents opcions sompes de l'àmbit demòcrata. Assumim les contradiccions que puguen aparéixer ja que estem boges i la situació lingüística del català al País Valencià és realment greu i preocupant i, en especial, la de la ciutat d'Alacant, on en dues generacions quasi ha desaparegut el valencià al carrer, mentre a l'àmbit familiar sols el parlen pràcticament les generacions més majors, que són, a la vegada, les que han deixat de transmetre la llengua a la gent jove per qüestions d'autoodi. El genocidi cultural en estat accelerat que porta a escoltar coses tan aberrants des de qualsevol àmbit (siga anticapitalista i/o antiaoutoritari siga demòcrata) com que a Alacant no s'ha parlat mai valencià, ai per l'amor de Déu!! quina poca memòria i mal gust. Ja se sap, l’oblit és l’acció d’oblidar, és el fet de perdre la memòria (d’alguna cosa) o de no tenir-la present. És, exactament, el que succeeix amb els milers de llengües i cultures amb pocs parlants (com el català) que es troben minortitzades i perseguides pels estats i les seues corresponents llengües oficials, amb la complicitat ingènua de bona part dels moviments socials sompos i antagonistes.

Volem superar el mer ús anecdòtic de la llengua que no passa dels quatre cartellets de torn. De la teoria a la pràctica hi ha un oceà, del dir que es fa i el realment fer un altre, i és així, com igual que al gènere, es repeteix l’eterna història del dir que es fa i el no fer res realment, és la història de molts segles de dominació i de creació d’una realitat fastigosa i cruel, interioritzada i assumida disciplinadament en uns miserables rols (lingüístics) que marquen la nostra vida quotidiana. Aquests hàbits (lingüístics) són aquells que marcaran, realment i sense adonar-nos-en, la conservació o desaparició de les llengües i cultures minoritzades com la nostra. Desentendre’ns del seu ús és delegar en el poder, assumir jerarquies i relacions de poder, acceptar la precarietat de la vida de gairebé tot el patrimoni lingüístic i recolzar la nostra llarga agonia, com a folclòriques i com a parlants de llengües minnoritzades.

La llengua, igual que les folclòriques, és arqueologia, és un tresor de signes que amaga tota la saviesa popular, és la forma d’entendre el món d’una determinada col·lectivitat, davant d’unes determinades situacions i factors. Renunciar a les folclòriques i a les llengües amb pocs parlants en pro de la “comunicació�?, en lloc d’experimentar i buscar noves solucions que respecten l’ús d’aquestes és d’una inconsciència quasi naïf, és la consecució de l’homogeneïtzació cultural actual, és la interiorització de les misèries del poder a la nostra vida quotidiana i que ens fa creure que hi ha folclòriques i llengües més importants que d’altres i que serveixen per a funcions més importants (com comunicar a més gent). Ara i ací, si no uses tu el català en tots els àmbits possibles de la teua vida, no ho farà ningú.

FOLCLÒRIQUES PER LA INDEPENDÈNCIA TOTAL I L'ANARQUIA SENSE L�?MITS!
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
24 gen 2012
don lenguas, perdona si no m'he expressat amb prou claredat, però no has entès el que volia dir.
Evidentment que els emigrants continuen parlant la seva pròpia llengua entre ells, com ara els marroquins, els xinesos o els pakistanesos que viuen a Barcelona. Però si t'hi fixes tots ells han d'aprendre mínimament el castellà si volen treballar o comerciar o fer qualsevol cosa fora del seu propi ghetto d'emigrants. En canvi, els emigrants castellanoparlants no cal que aprenguin cap nou idioma, perquè tenen l'estat espanyol que els empara i imposa a tothom l'espanyol. Aqui ve el meu argument de que els castellanoparlant bé que poden parlar "la lengua que me da la gana", mentre que la resta d'emigrants i fins i tot els catalanoparlant ben sovint, no poden parlar la llengua que els hi dóna la gana, sino que es veuen forçats a utilitzar l'espanyol. Ara ho entens?
Re: L’opressió lingüística, un conflicte desatès
24 gen 2012
El text l'he trobat molt bo, però afegiria un matís al tercer mite, on es parla sobre el tema de l'associació d'una llengua a una ideologia. És cert que és molt injust que pel simple fet de xarrar en català amb normalitat sempre, se't veu com un bitxo raro, quan no un nacionalista radical. Tot el contrari del que passaria amb alguna persona que parlara sempre en castellà, que seria un fet normal i no discutible.

Però, per desgràcia, el triar parlar sempre en català en tots els contextos socials possibles i tots els àmbits d'ús, no és un fet normal. Ens agradaria que fóra un fet normal: SÍ, però, descaradament, no ho és. I en el moment que no ho és, passa a ser una decisió clarament política. És a dir, si jo a Alacant deicidisc parlar sempre i absolutament sempre en català, açò té una càrrega política immensa, per a mi, perquè ho he decidit així per una opressió concreta, però també perquè vull viure amb
"normalitat", i per a la resta de gent, perquè és un acte que subverteix la normalitat. Per tant, passa a tindre càrrega ideològica, clarament. No ho seria si hi haguera normalitat, com al castellà, però no és el nostre cas. I de fet tot el text és una crida a prendre partit en este tema clarament i afrontar-ho com un problema polític més que existeix a la nostra realitat.

Per la resta, xapó! Molt ben explicat, clar i directe.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat