|
|
|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
"No ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai"
|
|
|
per Llibertat.cat |
20 gen 2012
|
|
|
|
Rolando d'Alesandro, autor del llibre Si te'n vas no tornis
Nascut a la Toscana, pren de molt jove un compromís polític a la Federazioni Giovanil Comunisti Italiani (FGCI) en un context mundial de conquerir nous espais de llibertat. Per diverses raons ha d'abandonar el seu país sense perdre mai el seu compromís social polític. D'Itàlia passa a França i d'aquí a diversos indrets del nostre país, Catalunya Nord, les Illes i s'instal·la Barcelona, tal com explica al seu llibre Si te'n vas no tornis.
A Barcelona, el seu tarannà fa que prengui contactes amb antimilitaristes, ateneus llibertaris i independentistes. Funda una ràdio lliure l'any 1990 (Contrabanda FM) i participa del moviment de ràdios lliures arreu de l'estat i internacionalment. Participa en diverses iniciatives de crítica mediàtica i alternatives (ADAI - Agència d'Altres Informacions, Liberinfo, Assemblea de Comunicació Social). També a la campanya COMespossible?, amb edició del llibre homònim, a les Comissions de comunicació de l'Assamblea contra el Banc Mundial, contra l'Europa del capital, i el Fòrum 2004 on intenta la creació d'un Fòrum Social de la Comunicació, al darrer Fòrum Social Català.
D'ençà fa dos anys, treballa amb el col·lectiu d'italians residents a Barcelona AltraItalia, on participa en la presentació d'una campanya-querella contra l'estat italià pels bombardeigs de Barcelona de 1937, a més d'altres iniciatives.
És autor de dos llibres Llengua, dialecte, nació, ètnia (1986) conjuntament amb la seva companya Genoveva Gómez i Si te'n vas no tornis (2010).
"Si te'n vas no tornis". Ho afirmes?
En el meu cas si.
Per què?
Quan marxes d'un lloc on estaves arrelat, família, amics i compromís social. I ho fas de la nit al dia, com vaig fer. Si tornes al cap de molts anys, ja no és el mateix. I no és només per la geografia, que també, sinó per les relacions humanes. I si a tot això, sumes la involució que hem viscut pel que fa la pèrdua d'espais de llibertat durant els darrers 15 anys, l'entorn se'n fa més hòstil.
És veritat que els aires de llibertat de finals dels seixanta s'han esvaït a Itàlia i a la resta de continent, però creus que pot haver un punt d'inflexió? És a dir, podem assistir a una revolta per canviar realment les coses?
Des dels 18 anys vaig fer meva una frase de Gramsci: "Pessimisme de l'intel·ligència, optimisme de la voluntat". És a dir: no ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai.
Has col·laborat en la constitució del col·lectiu "l'Altra Itàlia" a Barcelona, com ha estat això? Quina és la seva fina finalitat?
Han estat dos anys de redescobriment de la realitat política italiana (AltraItalia es presentava com una mena de contenidor de totes les ànimes de l'esquerra), amb les llums que aporta una cultura política complexa i rica i també les ombres projectades per la manca d'autocrítica de la part de l'esquerra italiana hereva de l'ex PCI per les decisions i actuacions dels darrers 30 anys.
Una de les campanyes que promou és la denúncia contra l’estat italià pels bombardeigs feixistes de Barcelona durant la guerra de 1936-1939. Com va sorgir aquesta campanya? I en quin estat és troba?
Va néixer com un homenatge al poble que ens acollia i un petit desgreuge per visibilitzar com poble i institucions no són la mateixa cosa, ni aquí ni a Itàlia. També voliem denunciar l'arrogància i prepotència de l'estat italià que mai ha volgut ni tan sols demanar disculpes per aquells fets (amb un capteniment molt divers del que va tenir el Parlament alemany que va votar a la hunanimitat una resolució demanant perdó per l'atac contra Guernika - on, per cert, també hi havia bombarders italians) i, de passada, la hipocrisia covarda dels polítics catalans que mai han volgut exigir una reparació per als seus ciutadans afectats per les bombes feixistes.
L'Audiència Nacional s'ha declarat no competent per jutjar aquells fets i ara haurem de presentar la denuncia als Jutjats de Barcelona. S'obre així la possibilitat d'obrir més fronts judicials (a Granollers, Figueres i moltes altres poblacions es podrien presentar querelles per les agressions de l'Aviazione Legionaria).
Fins ara les institucions: Ajuntaments, Generalitat, Parlament s'han negat fins i tot a recolzar aquesta iniciativa, amb una actitud que contrasta amb allò que s'està fent encara avui dia a Itàlia per jutjar els crims nazistes de la segona guerra mundial. Confiem en forçar un canvi d'actitud i que assumeixin les seves responsabilitats.
"la hipocrisia covarda dels polítics catalans que mai han volgut exigir una reparació per als seus ciutadans afectats per les bombes feixistes."
En aquests moments de crisi, podem parlar de la fi de la Història. És a dir, del capitalisme?
Doncs si, però no cal obviar el perill d'un retorn a la barbàrie, és a dir una barbàrie encara més descarnada. És un moment històric en el qual ens hi juguem molt.
Viure és tenir compromís social?
Som animals socials. No podem no tenir compromís, només podem escollir-ne el tipus i la intensitat. La nostra llibertat està justament en aquesta elecció.
En tot aquest temps has comentat en alguna ocasió que has perdut nivell de tolerància i paciència, però et veiem com una persona compromesa, explica't, si plau?
Si et refereixes a les dinàmiques "internes" als moviments, el que em passa en general és que crec que tenim massa paciència envers actituds intol·lerants i comportaments que són incompatibles amb la defensa dels valors que definim nostres.
Cada cop soporto menys l'arrogància dogmàtica de tot tipus de portadors de veritats, la incapacitat de qüestionar-se, d'autocriticar-se, els excessos d'autoindulgència, la prepotència intel·lectual, els elitismes classistes etcètera... deu ser la edat...
"Cada cop soporto menys l'arrogància dogmàtica de tot tipus de portadors de veritats"
Has estat una persona molt activa a l'entorn dels mitjans de comunicació alternatius. Actualment com veus el panorama comunicatiu a casa nostra?
Com a tot arreu: immersos en un canvi de paradigma que no arribem a copçar en tota la seva magnitud. I trobo a faltar molt i molt en els moviments un nivell d'atenció per a aquest tema coherent amb la importància que a paraules tothom li reconeix.
M'explico: repetim com una mena de mantra que vivim a la societat de la informació, que la comunicació és el terreny clau de la lluita social, que internet ha representat una transformació radical de l'escenari mediàtic però al moment d'elaborar estratègies o reflexions col·lectives o pràctiques d'alternativa a allò existent no mostrem gaire creativitat ni amplitud de mires i sovint ens limitem a insistir en les velles fòrmules, com una certa visió de la controinformació, certament útils però clarament insuficients.
"no mostrem gaire creativitat ni amplitud de mires i sovint ens limitem a insistir en les velles fòrmules"
El teu compromís també t'ha dut a comprendre i compartir els anhels de llibertat del poble català. Estem avançant en aquesta direcció?
Crec que també en la dimensió nacional ens trobem en un moment clau.
L'independentisme català sempre ha tingut una component d'aspiració al canvi social indestriable de la reivindicació propiament nacional. En aquest moment pot representar un element enriquidor i "complexitzador" de la lluita per la transformació social, econòmica, cultural i política no només a l'àmbit de l'estat espanyol sino de tota Europa. Cal però continuar amb la tasca pedagògica envers la societat pròpia i a l'exterior treballant per afinar missatges i aclarir discursos.
"Cal però continuar amb la tasca pedagògica envers la societat pròpia i a l'exterior treballant per afinar missatges i aclarir discursos."
També en algun moment has col·laborat amb la CUP, coincideixes amb els seu tarannà i objectius?
Trobo que la CUP es un pas donat en la direcció correcta. El model de democràcia representativa parlamentària i la forma partit que el sustenta han envellit i no donen resposta als reptes d'una societat que ha canviat moltíssim.
L'àmbit municipal és on s'han de desenvolupar les noves formes de participació social en la presa de decisions i en els debats col·lectius. I la CUP és la iniciativa que més ho ha sabut comprendre.
És un camí nou i per tant no hi ha gaire referents on agafar-se, tot i que aquí a Catalunya hi ha el relat magnífic de les col·lectivitzacions i de la lluita contra el feixisme (i l'estalinisme) que pot servir com a font inesgotable d'inspiració. |
Mira també:
http://www.llibertat.cat/2012/01/-no-ens-enganyem-que-la-cosa-esta-fatal-pero-no-ens-rendim.-mai-16280
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: "No ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai"
|
|
per x |
21 gen 2012
|
Que passa, que ningú mira "llibertat.cat" i tota la propaganda de la cup ens la foten aquí??
Fora polítics d´indymedia |
|
Re: "No ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai"
|
|
per A |
21 gen 2012
|
|
ves a la merda imbècil!!! |
|
Re: "No ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai"
|
|
per rolando, el germà tonto de toni negri (ja tonto de per si mateix) |
21 gen 2012
|
|
Quin tio més plasta. |
|
Re: "No ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai"
|
|
per Maig-37 |
21 gen 2012
|
|
Aquet es el cacique-inkisidor de Contrabanda. Tots els repressaliats i censurats per ell , i els seus cadells, pudiam fer una associacio!! |
|
Re: "No ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai"
|
|
per ? |
21 gen 2012
|
|
No teniu feina els trolls i els maderos? |
|
Re: "No ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai"
|
|
per per Maig-37 |
21 gen 2012
|
|
Però aquest paio qui es???? |
|
Re: "No ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai"
|
|
per per maig-37 |
21 gen 2012
|
|
No comprenc aixó de "cacique-inkisidor de Contrabanda" |
|
Re: "No ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai"
|
|
per dements |
21 gen 2012
|
Propaganda de la CUP? una entrevista a un expres polític italià i lluitador incansable autònom també és "propaganda de la CUP"?
Esteu realment sonats alguns. |
|
Re: "No ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai"
|
|
per Rin tin tin |
21 gen 2012
|
Qui es aquest tio?
Un puto cagat que no va saber defensar els seus i va fotre el braguetasso per a viure del morro.
Es la peste que ens toca aguantar dels que no lluiten pels seus i el seu territori.
Com tants "immigrants". Que xuclen el que poden al seu pais i canvien de pais per a seguir xuclant de les mamelles locals, la dona, la familia de la dona, i tot imbècil o idiota que cau a les seues mans afalagat per una llengua de serp.
Escòria! |
|
Re: "No ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai"
|
|
per rolando, el germà tonto de toni negri |
21 gen 2012
|
"expres polític italià"
I on has llegit que fos pres polític, campió? Més li hagués agradat. Va ser condemnat per un delicte comú, ell mateix ho diu a d'altres entrevistes.
A més, joder, que militava a les joventuts del PCI, que a la Itàlia dels setanta això equivaldria a militar a les joventuts del PSOE a l'Euskadi dels vuitanta.
Els qui l'hem hagut de patir a uns o altres llocs sabem que és un manipulador, dirigista i aprofitat disfressat d'assembleari. Ens és igual si ho ceieu o no, ja us el trobareu, ja. |
|
Re: "No ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai"
|
|
per un |
21 gen 2012
|
Està clar: qualsevol dels ninyatos/es que es creuen el no va más ultrarevolucionaris d'avui i que mai en la vida no han fet res de qualitatiu no els hi cau bé aquest lluitador.
Jo no penso com ell i discrepo de la crítica ferotge que l'autonomia obrera feia a la URSS, però davant la gent que lluita i que ha estat represaliada, pensi com pensi, el meu RESPECTE. Els ninyatos i ninyates que només saben que criticar i fer-se el valent per internet... es desacrediten ells i elles soletes. |
|
Re: "No ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai"
|
|
per jj |
21 gen 2012
|
|
alguna gent que esteu o heu passat per contrabanda sou l'òstia. no us conec de res, però aquí a indymierda a la mínima que podeu sortiu a treure sempre piques interns que teniu. perquè no arregleu les coses a les vostres assemblees i us quedeu tranquils enlloc de guardar rancúnies a aquesta gent i anar-ho treient per aquí a la primera de canvi. primer amb el del jazz, llavors amb els comunistes, ara amb aquest, ... teniu un problema... |
|
Re: "No ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai"
|
|
per rolando, el germà tonto de toni negri |
21 gen 2012
|
En primer lloc, per l'autonomia obrera tinc un enorme respecte, així com per la gent que conec que en va participar. Per aquest senyor gens. A més, repeteixo que en el moment en que l'autonomia era forta a Itàlia aquest senyor era amb l'eurocomunista PCI, pactant amb els democristians (fins llavors el seu màxim enemic) per garantir la governabilitat, és a dir, per ensorrar l'autonomia. A més aquest senyor no va ser mai represaliat per motius polítics ni per lluitar, repeteixo que ell mateix ho diu.
Després, jo no el conec de Contrabanda però sí conec gent que el va patir allà, i d'això fa ben bé quinze anys o més (de ninyato res, doncs). Dubto que avui dia quedi ningú d'aquella època. En qualsevol cas aquest personatge té la capacitat de provocar rancúnies que no caduquen mai. |
|
Re: "No ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai"
|
|
per mal fario! |
22 gen 2012
|
Vaya, el Rolando por aquí, esto va peor que el "sálvame de luxe"...
Si le hacen una entrevista a este personaje, debe ser porque ya no hay imaginación y porque volvemos a los tiempos de la frivolidad política...
Este impresentable, quiso crear un consejo directivo en una radio libre (contrabanda) y vivir del cuento y del dinero de lxs socixs de la radio. Cuando se le echó, intentó apropiarse de la radio, diciendo que quería que fuese la radio de los "movimientos sociales" pero reinventando el capitalismo a su manera.
Hoy en día, a cualquiera se le llama "luchador" y nadie mejor que uno mismo, para creerse las mentiras sobre su propia historia, llamarle preso político o luchador, es un insulto para quienes han mantenido su lucha contra el capital. |
|
Re: "No ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai"
|
|
per k |
22 gen 2012
|
|
no crec pas que estés a favor del "capitalisme a la seva manera", tampoc cal exagerar. Que tinguéssiu problemes interns no ho nego, però tampoc cal deixar-lo com un "fatxa menjanens" |
|
Re: "No ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai"
|
|
per bb |
22 gen 2012
|
|
de problemes en un grup humà sempre n'hi ha, és natural que sorgissin divergències entre vosaltres. per aquest motiu no crec que haguéssiu de tergiversar les coses per aquí ja que ho veu totdon; i ell té el seu nom aquí, cosa que no tens tu, que firmes com a rolando negri. doncs jo trobo que sembla compromès i honest, un lluitador conseqüent. no sé quin problema hi hauràs tingut, però pel que he vist per internet ha fet i fa un bon curro. |
|
Re: "No ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai"
|
|
per el especta-culo va a llegarrrrrrrrrr!!! |
22 gen 2012
|
|
I tu et refies del que volen ensenyar-te per internet?! D'això se'n deu dir responsabilitat política avui dia, no? |
|
Re: "No ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai"
|
|
per qué jefe |
25 gen 2012
|
|
Rolando es un truhán, es un señor. Mira que lleva años recibiendo paladas de mierda de todos lados por internet pero él ahí sigue, inasequible al desaliento. |
|
|
