|
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
Com un nan enveja un geperut
|
|
per Jaume C. Pons Alorda
Correu-e: floresdeuxmal@yahoo.com.mx |
19 gen 2012
|
|
Divendres a la Musicineteca. Presentació d'"El ansia de la pandorga" d'Orlando Guillén. 20: 30 hs. Vilà i Vilà 76 baixos. Metro Paral·lel. Text llegit pel seu autor en presentació a l'Horiginal |
COM UN NAN ENVEJA UN GEPERUT
jaume c. pons alorda
ORLANDO dixit: escriptura automàtica o text sampler fet de versos orlandians i impressions postcoitals lectores per arribar a propagar un poema èpic d’Orlando Guillén que duu per nom EL ANSIA DE LA PANDORGA i que ansiosament esperàvem per poder comentar entre amics i teatres i copes
h)originals de bon de veres avui ara i aquí com no hagués pogut ser de cap altra manera i ueee
Pelones,
peludos,
pelesacios,
tots benvinguts i totes benvingudes, aferrau-vos i encantau-vos ben
arrebregats i fantàstics: arriba la mata de pèl, mata d’Orlando, fruita viva, Orlando el coix que vola i que s’enfila per les buguenvíl•lies plenes de versos, per dir-nos: obro cita
eren en morir experts
amb la memòria aixafada quedaven incrustats als dies obscurs
a la celeste puta que amputa amb el ponxo d’esmeril ferros erectes
tanco cita
a la manera de Joyce, de Simmons, d’Homer, què putes,
això sí que és una odissea lingüística del llenguatge,
un arribar al fons del dígit,
del mot,
del dir,
i dir-ho de forma diferent,
impensable fins ara:
poema oral
poema per ser llegit en veu alta
poema per contractar i convidar Orlando i que te’l llegeixi a casa teva dia a dia
assegut al sofà,
amb un bon mezcal entre les mans,
o millor,
un bon pulque,
que no és cap altra cosa
que l’esperma dels déus convertida en licor,
sí,
emporta’t un Orlando a casa aquest Nadal
i que et reciti als múltiples dinars o sopars familiars
una renglera de poemes que faran que tothom flipi
i que de veres poguem entrar en un millor any 2012
any dels inques
dels asteques
com deien que entraríem dins una nova època astral, austral, còsmica i cosmogònica, l’era d’aquari.
Orlando torna i de quina manera!
Encara no hem pogut gaudir i celebrar la publicació dels 12 poetas catalanes
però això no fa que el nostre cèlebre Orlando “L’Infatigable” Guillén abandoni,
ans al contrari, ara s’ha dedicat de ple a la seva escriptura, i a la seva propagació,
a la SEVA I NOSTRA I DE TOTHOM
ja que Orlando no només és patrimoni de Wolf sinó un temple sagrat
de proporcions bíbliques
que no deixa de traduir, d’escriure, de recitar i de continuar existint poèticament:
obro cita
Enanito en corazón ciprés de avestruz lo dual
hundido: el tajo, la rajada, las tajadas
precario de lo Uno y de la Otra tuerto y plomizo
de las cáscaras de cielo…
tanco cita
Llarg poema èpic fragmentat, narratiu i innarrable, inanerrable,
surrealista, grotesc, demencial, visionari, automàtic, macabre, salvatge
i convençut dels seus fulgors poderosíssims:
un text on les paraules brillen i s’afuen i desperten noves maneres de dir
de pensar
de celebrar i d’emocionar
NO ENTENC RES I HO ENTENC TOT ALHORA!
La imatge, la visió, Orlando és un poeta d’al•lucionacions profètiques
molts semblants a les d’un Homer Simpson que ha menjat massa pebres coents
i que veu llops i deserts i arbres que moren, Orlando és un patriarca que parla
de la desertització del llenguatge,
dels miratges de l’ànima,
de detectius borratxos ressacosos
cercant el cor i el sexe del vers,
perquè molt de sexe, millor, molta sensualitat hi ha en aquests versos
que a vegades es converteixen en carn,
I WANT PAINTING TO BECOME FLESH
VULL QUE LA PINTURA ES CONVERTEIXI EN CARN
va dir Lucien Freud
i que aquí Orlando podria ben bé dir
QUIERO QUE LOS PINCHES CHINGONES VERSOS EN CARNE SE TRANSMUTEN!
Poesia mística i mistificada. Albirar nous déus poètics, noves formes
de sentir el fondo fons de la paraula
a través d’un llenguatge ULTRALOCAL I ULTRAUNIVERSAL ALHORA
una llengua que es conquereix a ella mateixa
i que cal celebrar a cada instant,
ultralocal perquè recull les arrels de l’essència del lloc on el vers s’inscriu
perquè el llenguatge es reinventa en una rondalla mexicanocatalanauniversal
de proporcions bibliòfiles
i perquè llegir això proporciona plaer, un altercat amb el cervell, dictadura aniquilada, possiblement un engendrament
un engendrar nous déus i constel•lacions,
rúbriques, colors, reverberacions, alcohols, esperits, grius,
albades, cants, cançons, convictes de presons d’ossos, alcatraus i aus despietades,
corbs i corbes.
En el seu moment
E.M.Forster
en un assaig preciós sobre literatura va assegurar
que el protagonista de la “novel•la” Tristram Shandy no era
evidentment
Tristram Shandy, ni l’oncle Toby, ni en Yorick, ni la senyora cervesa amb llimonada, sinó que l’autèntic protagonista
era el CAOS
un ésser malèfic, catxondo, divertidíssim,
un foc follet
un dimonió d’artanenques conseqüències
que s’entretenia posant-ho tot potes enlaire
i fent esclafits de rialles i dents a cada pàgina:
el mateix passa amb aquesta ansia i aquesta pandorga
el caos, el vers absolut i màxim, ordenat i pròdig, sí, però un caos poètic sobretot,
és qui habita el munt d’herba que neix (A. G. dixit)
entre lletra i lletra
potser això significa
que qui habita la poesia està pres o presa
pel griu del llenguatge
pel cuc de la lactància metafòrica
pel límit mateix de l’indicible
per tant
llegir l’ansia de la pandorga és això
és penetrar nous territoris, nous llenguatges, noves maneres poètiques
i, sobretot, nous inferns amb llucifers i daemons i elfs i orcos i odins
és fundar una nova absoluta total i diferent mitologia
a través de les paraules
i de les seves imatges portentoses:
obro cito
PORQUE VIENEN LOS MUERTOS
DE ACAYUCAN A ENTERRARSE EN BARCELONA.
APARCAN EN UN PARQUE DE SEXOS O DE MUERTOS
EN UN BANCO SEMINARIO
ABIERTOS DÍA Y NOCHE EN LOS ALTOS DEL TIBIDABO
tanco cita.
I tot en magnífic 3D que ni Tintín ofereix tanta definició:
escoltar Orlando Guillén sí que és una experiència en dolby surround
que posa el pèls de punta:
aquí, en els seus versos
es decideix la victòria entre la follia, la raó, la misèria i el coit etern blakià que morrison somniava i que segueix somniant a la seva banyera, aquí hi ha vida i luxúria i pobresa i potència, aquí hi ha un ELDORADO i Aquapark, Marineland, Mèxic i La porta del cel de Cimino, si voleu, un NarcoPoètic Port Aventura, i els seus versos fan de Dragon Khan contra un llenguatge adormit, latent, que mereix ser despertat a base d’hòsties fortes i de sadomaso:
obro cita
¿NOPOS?
NI SUS TROPOS.
¿ZOPILOTES?
NI SUS BROTES
ENTRE ISLOTES
COLGANTES COMO JILOTES
MOMENTÁNEOS DE LAS PRIETAS NUBES FINAS
CORCOVANDO MI SILUETA EN LA SOMBRA.
tanco cita.
i així successivament… comprau, llegiu, gaudiu d’aquest GUAQUE AQUÍ HAY TOMATE D’ORLANDO i dels seus poemes epilèptics, que són la bomba, la polla i la rehòstia,
i colorín colorado este jaume se ha acabado |
Mira també:
http://www.floresdeuxmal.com
|
This work is in the public domain |
