|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : antifeixisme : amèrica llatina : sexualitats |
|
La República cubana llesta per aprovar el matrimoni homosexual diu el ministre de la cultura
|
|
|
per PDF |
18 gen 2012
|
|
|
L'Havana, 16 gener.- “Perfectament pot aprovar-se el matrimoni entre homosexuals, entre lesbianes, això no crec que per res sigui un terratrèmol a Cuba ni de bon tros”, va afirmar el ministre de cultura de Cuba, Abel Prieto, a la premsa.
La proposta de reformes al Codi de Família, impulsada des de 2006 per la Federació de Dones Cubanes (FMC) i el Centre Nacional d'Educació Sexual (Cenesex), només reconeix la unió de fet i els drets patrimonials i civils de les parelles de gais i lesbianes, sense que inclogui el matrimoni homosexual.
El reconeixement del matrimoni gai requerirà canvis en la constitució vigent, que en el seu article 36 descarta aquesta possibilitat al definir que el “matrimoni és la unió voluntàriament concertada d'un home i una dona amb aptitud legal per a això, a fi de fer vida en comuna”.
Mentres, especialistes es debaten sobre la falta de preparació de la societat cubana per a assumir aquests canvis a favor del respecte a la diversitat sexual i el seu reconeixement legal i la negativa a esperar que la població estigui llesta per a les mesures que garantiran drets legals a un grup poblacional tradicionalment estigmatitzat.
No obstant això, Prieto va assegurar que en el tema de l'homosexualitat “a Cuba hi ha una tolerància, una amplitud”, en la qual figures homosexuals “tenen un enorme prestigi en l'art”.
Prieto va ser interrogat per la premsa al finalitzar la presentació a L'Havana del documental dels joves realitzadors Alejandro Ramírez i Ernesto Pérez, Homes sobre coberta, que conta la història del trobador Silvio Rodríguez a bord del vaixell pesquer Playa Girón entre setembre de 1969 i gener de 1970.
El documental aborda la lluita cultural durant aquests anys des de la mirada de Rodríguez i la seva travessia a bord del Playa Girón, ocorreguda després que José (Papito) Serguera, director de la televisió cubana durant el conegut com quinquenni gris (1971-75), li tanqués el programa que el trobador conduïa.
La parametració va ser una política posada en pràctica, durant el quinquenni gris, per dirigents culturals de l'època, com Luis Pavón, Papito Serguera i Armando Quesada, que va marginar i va perseguir a rellevants figures de la cultura cubana, algunes censurades per la seva opció sexual, credo, ideologia, manera de vestir o tall de cabell.
La reaparició televisiva de Pavón, *Serguera i Quesada, a fins de 2006 i inicis de 2007, va provocar la coneguda com la guerra dels e-mails, un intercanvi de missatges entre intel·lectuals cubans sobre el període gris. |
This work is in the public domain |
