|
|
|
Notícies :: @rtivisme : altres temes |
|
Demostren, amb l’acció directa, que la gent gran també vol lluitar contra la dictadura dels mercats
|
|
|
per @ |
18 gen 2012
|
|
Entrevista de Marc Font publicada al setmanari El Triangle a un activista del col.lectiu iaiofaluta |
Demostren, amb l’acció directa, que la gent gran també vol lluitar contra la “dictadura dels mercats”. Aranguren, un dels seus activistes, denuncia que “al robatori de la banca, s’hi suma l’estupidesa dels nostres governants, que estan venuts als mercats”
D’on surten els Iaioflautas?
Sortim de l’esperit del 15-M, que va provocar que de sobte es comencessin a moure coses. Som gent que ja portàvem molts anys de lluita i ens vam adonar que la gent jove es movia, potser no en la direcció que volíem, però es mou que és l’important. Vam començar a pensar què podíem fer contra la dictadura dels mercats.
En quines lluites havíeu participat?
El gruix de la gent dels Iaioflautas havíem estat implicats en la lluita antifranquista i també durant la Transició. Bàsicament èrem gent organtzada al voltant del PSUC, o de les primeres CCOO, tot i que també hi ha gent trotskista. Molts, però, ja havíem deixat la militància activa. També s’hi ha apuntat nova gent des del casals d’avis. Som persones que tenim temps lliure i res a perdre.
Les retallades en la sanitat pública són la principal preocupació del col·lectiu?
La principal penso que és la qüestió financera. De fet, la primera acció que vam fer va ser l’ocupació de la seu del Banc Santander a Barcelona. Penso que hi ha tres o quatre punts que ens toquen a tots, amb independència de la nostra ideologia: el tema financer, que són els bancs, els amos de tot; la sanitat, l’educació i l’habitatge. Que els teus néts tinguin una bona educació o que els teus avis rebin una bona atenció sanitària és una cosa que interessa a tothom.
Us heu donat a conèixer mitjançant l’acció directa.
Després del Santander vam fer l’ocupació del CAP de La Marina a Bellvitge i posteriorment la seu de Fitch, l’agència de qualificació. Fem coses molt simbòliques. Ocupem, denunciem i marxem. També hem ocupat la Unió Catalana d’Hospitals, d’on era president el Boi [Ruiz, el conseller de Salut]. Ens enganyen amb la sanitat. Ens diuen que no hi ha diners i és mentida. Si en comptes de fer retallades en educació o sanitat, les fessin a l’Església o en Defensa en podrien tenir. La despesa social que es fa a Espanya és molt baixa en comparació amb la resta d’Europa.
Teniu la sensació que s’estan perdents els drets assolits amb la lluita de la vostra joventut?
Sí. Les millors coses que tenim els treballadors, com l’educació o la sanitat públiques, han costat molt d’aconseguir. No ens les han regalat, s’ha lluitat molt per tenir-les i perdre-les és com tornar a la caverna. Els mercats fan que visquem en una mena de dictadura. Protestes contra aquesta dictadura perquè creus que no ho has de perdre. I lluites per tu, pels teus fills i pels teus néts. Tot plegat ens fa certa pena, perquè veus com la joventut pot veure’s forçada a perdre oportunitats que existien fins ara.
La individualització de la societat dificulta les lluites col·lectives?
Un dels elements fonamentals del pensament únic és que tot sigui per a tu. Aquesta és la societat del salvi’s qui pugui. Realment som nosaltres, les persones, les que tenim el poder, però com que no ho sabem, ens el prenen. És una cosa molt utòpica, però si demà féssim una vaga de bancs i retiréssim la domiciliació de la nòmina i els estalvis, el sistema no aguantaria. Tenim el poder, però ens han individualitzat. També hi ha la por. La ignorància és una de les potes fonamentals de la dominació que patim i l’altra és la por a perdre la feina, a la incertesa del futur. Hebe de Bonafini, la presidenta de les Madres de la Plaza de Mayo, deia que ‘nosaltres érem àvies i ens havien assassinat els fills, ens havien pres els néts i estàvem plenes de dolor i vam decidir canalitzar-lo cap a la batalla’. Jo tinc por, però me la posaré a l’esquena i no la tindré davant com un mur. Hem de lluitar per eliminar la por i la ignorància sobre el que passa.
A banda de l’acció directa, què més fan els Iaioflautas?
No som una franquícia. Qualsevol pot agafar el símbol dels Iaioflautas i fer una acció amb aquest nom allà on vulgui. A partir de les accions hem decidit que farem xerrades, presentacions, anirem als casals, allà on es troba la gent gran, però també on volem anar on hi ha la gent jove. Quan algú jove escolta un missatge radical d’una persona de més de 80 anys se sorprén. Aportem una veu al missatge i contribuïm a la propaganda del moviment. Però no és el moviment el que ens interessa, sinó el missatge, la lluita contra la dictadura dels mercats. Encara no som molts, però per fer les accions no necessitem molta gent i els Mossos es queden sorpresos, no s’atreveixen a carregar contra gent de 80 anys.
Què creus que podeu aportar?
Crec que aportem l’experiència. Als iaios se’ns ha de valorar més, tenim coneixements de molts anys i venim de lluny. Aportem paciència, experiència, però també crec que és la gent jove la que ens aporta a nosaltres, També intentem fer veure a la gent gran que no s’ha acabat la seva vida, que encara hi ha motius per lluitar.
Als poders els és més difícil desqualificar-vos que no pas a la gent jove?
Diran que tenim demència senil o Parkinson, que tenim fluixes les neurones. Més que la desqualificació el que és greu és el silenci informatiu. Els mitjans no informen. El treball del 15-M va ser també sortir als mitjans i fer veure a la gent que el moviment i la crítica existeix. Quan fem ocupacions sempre deixem clar als Mossos que no marxarem fins que no arribi la premsa. Volem trencar el silenci informatiu.
Defenseu que hi ha alternativa a les retallades.
I tant! El Govern espanyol comprarà aquest any 200 tancs Leopard. Són necessaris? Crec que no, però ens diuen que sí perquè estem a l’OTAN. Ens retallen les pensions, però el vicepresident del BBVA es retira amb 90 milions d’euros de pensió. No som la gent treballadora la que ha de patir les retallades i, sobretot, no n’hi ha d’haver a la sanitat. Una de les coses bones que té la sanitat pública és que és preventiva, de manera que permet detectar amb temps les dolències. Això no ho farà la privada! És molt important que la gent conegui tot això. Com volen donar un impuls productiu a l’economia si estan retallant els sous i abocant més gent a l’atur? No es pot fer! Al robatori de la banca i dels mercats, s’hi suma l’estupidesa dels nostres governants, que estan venuts als mercats.
ElTriangle |
Mira també:
http://www.iaioflautas.org
|
This work is in the public domain |
