|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Antoni Alemany, ma dreta de Jaume Matas: un 'who is who' putrefacte
|
|
|
per J Murrieta |
10 gen 2012
|
|
Un article de http://lobbyperlaindependencia.org - El Punto que fa un retrat no gaire honorable de la ma dreta comunicativa d'en 'molt honorable' Jaume Matas: fatxa, corrupte, mafios, xota, col%laborador de El Inframundo... ho te tot aquest paio! |
El passat feixista de don Antonio Alemany
Fotografia: El comandant José Alemany Vich, el pare de don Antonio Alemany, que va participar en la repressió del 1936 a Mallorca i que es va presentar com a voluntari de la "División Azul". Alemany Vich va morir eljuliol de 1943 a Rússia. Sobre la seva mort hi ha dues versions: una que diu que es va suicidar; una altra diu que va morir accidentalment per un bocí de metralla que provenia de primera línia. (Fotografia reproduïda del llibre de Juan Negreira, "Voluntarios baleares en la División Azul y Legión Azul 1941 - 1944, Palma 1991).
Ahir dissabte,el gran amic de Lopeix pudent, el fatxa don Antonio Alemany Dezcallar, va publicar el següent article titulat "Memoria histórica" al diari EL (In)MUNDO. Com ja és habitual en ell, quan don Antonio acusa algú no acostuma a donar proves. Nosaltres, en canvi, sí que ho feim. Com a resposta reproduím un article de Jaume Sastre datat el 2003 on es destapa el passat feixista i filonazi del botifarra don Antonio.
Sábado, 19 de marzo de 2005 Actualizado a las 00:57
EL PUNTO
Memoria histórica
ANTONIO ALEMANY
Me partía de risa el otro día con César Vidal poniendo un disco de Víctor Manuel que era un ditirambo, como nunca había escuchado, a Franco y, que para que no hubiera dudas, comenzaba con un fragmento de discurso con la voz atiplada del propio Franco. O, también en el programa de César Vidal, recordando que el padre de la ministra Fernández de la Vega era un jerarca del Movimiento. O que la mujer de Zapatero coqueteó con Fuerza Nueva y cuyo abuelo fue fusilado por los conmilitones del abuelo de su marido que, a su vez, fue fusilado por los conmilitones del abuelo de Sonsoles. O la camisa azul de Juan Luis Cebrián y tantos otros que se arrogan ahora el dispensar patentes de demócratas.
Aquí también podríamos empezar y no acabar. Empezando por el incendiario director adjunto cartaginés del Balears que saludaba brazo en alto a un antiguo director, o el propio Pedro Serra que ampara y propicia memorias históricas, menos la suya de hombre de Falange y subvencionado por el ministro de Información y Turismo, Fraga. O el corresponsal de El País, Andrés Manresa, que se mete con las familias de los demás y obvia que su padre era jefe local del Movimiento de Felanitx. O el editor barbudo de S'Arenal, la revista que ampara a este miserable sujeto que se llama Jaume Sastre, que era monitor del Frente de Juventudes y ortodoxo falangista de pro. Y no sigo con otros políticos y periodistas por caridad y para no incurrir en este cainismo estúpido en el que nos está embarcando el PSOE, el partido, tras el PCE, de historial menos democrático de España.
ANTONIO ALEMANY: UN FRANQUISTA I UN NAZI DEFENSOR DE LA "DIVISIÓN AZUL"
El periodista i ideòleg del diari foraster d'extrema dreta, El Mundo - El Día de Baleares, Antonio Alemany Dezcallar (Palma 1939), és l'autor de la majoria de discursos que fa l'actual president del Govern balear, Jaume Matas, com per exemple el que va llegir al Club Siglo XXI de Madrid dia 10 de desembre de 2003. Alemany, no tan sols se limita a escriure la majoria de discursos i conferències de Matas sinó també d'alguns batles del PP com el de Calvià, Carlos Delgado Truyols. Però, ¿d'on surt Antonio Alemany, quina trajectòria té el personatge més odiat del periodisme mallorquí que des de l'any 1995 ha marcat des de l'ombra la línia ideològica del PP a Balears fins a reconvertir-lo en un partit feixista i d'extrema dreta? A continuació revelam alguns capítols ocults de la vida i miracles d'Antonio Alemany, un periodista fracassat que no va poder acabar els estudis de periodisme a la universitat de Navarra i que és conegut a Mallorca, sobretot per la gran quantitat de mitjans de comunicació (diaris i revistes) que ha esfondrat i que ha duit a fer fallida.
PRIMER CAPÍTOL: Antonio Alemany, un franquista obtús i fanàtic. Perquè tothom es faci una idea del passat feixista d'Alemany, a continuació reproduïm l'article editorial que el 20 de desembre de 1975, l'actual assessor de Jaume Matas, va escriure amb motiu de la mort del dictador Francisco Franco. Aleshores Alemany era el director de Diario de Mallorca i va escriure aquest article que va sortir publicat com a "Editorial" del diari: Las campanas doblan por la muerte del Jefe del estado, Francisco Franco. Las campanas doblan, también, por el pueblo español. Un trozo -cuarenta años- de Historia de España ha tocado a su fin. Un trozo -cuarenta años- de nuestras vidas se va. Cuarenta años de España, cuarenta años de nuestras vidas se apagan para, en el eterno ciclo vida-muerte, alumbrar el nacimiento de una era nueva y distinta. No es hora de balances, sino de balance. Este: España 1936-1975. De la miseria al desarrollo, del odio fraticida a la convivencia ciudadana, del país agrario al país industrial, de la nación arcaica a la nación moderna. España y Franco, Franco y España. Un país joven y vital que renace de sus propias cenizas y un hombre que consagra toda una vida a la Patria. Francisco Franco ha muerto. Su legado: una España nueva y dispuesta a asumir su destino y sus responsabilidades. Esta ha sido su vida y su obra: Esa es nuestra vida y nuestra obra. Descanse en paz Francisco Franco Bahamonde, español de El Ferrol, patriota ilustre, general del Ejército y Jefe del Estado Español. Que Dios lo acoja en su gloria.
SEGON CAPÍTOL: Antonio Alemany, el cervell gris que dirigia la repressió els darrers anys del franquisme. Una característica de sempre d'Antonio Alemany ha estat la de moure els fils des de l'ombra. Tirar la pedra i amagar la mà ha estat una de les constants de la seva trajectòria, fet que explica l'allau de pseudònims i de noms falsos (Pep Gonella, Grup Gerricó, Tiresias, Pàdua Vich Morell, etc.) rera els quals s'ha amagat per amollar la seva zitzània. El que moltíssima gent ignora és que durant els últims anys del franquisme Alemany va jugar un paper decisiu en la repressió contra els patriotes i demòcrates mallorquins. L'escriptor Antoni Serra, a la pàg. 57 de Memòria Viva. Mallorca des de la mort de Franco fins avui (1975-1995), quan recordava les detencions a la Casa Catalana l'any 1968, va afirmar: "La conferència es titulava Novel.listes frustrats, frustrats per la Guerra Civil. Jo sabia que la policia la suspendria, si no feia "bonda". M'ho havien advertit. Enmig de la conferència surt un provocador, que era n'Oliver, el sogre d'Antoni Alemany, que bota i em comença a dir de tot: "capitán araña, esto que dices no lo dirías fuera...". De sobte, en Ferran, el policia que hi havia crida "conferencia clausurada", i la gent que comença a protestar i ell a demanar carnets. (...) Quan hi hagué la trobada de forces nacionalistes progressistes dels Països Catalans a Cura, ja al principi del 76, en Carlos de Meer -governador civil- telefonà a n'Antoni Alemany per veure si ens havia d'enviar la força, i supòs que li va dir que no calia. Ho sé perquè m'ho va contar el propi Alemany". Com acabam de veure, doncs, Alemany tenia fil directe amb el governador civil més sinistre del franquisme, Carlos de Meer, el qual li demanava consell sobre com, quan i contra qui dirigir la repressió. Els informes orals d'Alemany foren determinants perquè molts patriotes i demòcrates mallorquins acabassin patint repressió, presó i tortures als soterranis del Govern civil.
TERCER CAPÍTOL.- Antonio Alemany, un fatxa de manual partidari de la "dialéctica de los puños y las pistolas". Ja que ha sortit esmentat el sogre d'Antoni Alemany, el militar Miguel Oliver, cal dir que aquest individu, a part de rebentar actes culturals per provocar la intervenció de la policia franquista, el juliol de 1985 va entrar a sac dins la redacció d'Ultima Hora i va agredir el periodista Planas Sanamartí per mor d'un article que havia escrit. Dies després, el propi Antonio Alemany, lluny de condemnar l'agressió va escriure un article on reconeixia que "se adelantó mi suegro" i el va acabar amb unes paraules curulles de violència on ell mateix afirmava que havia cercat pels carrers de Palma en Jacint Planas per donar-li la pallissa: "Yo no soy violento en el sentido de pegarme con la gente, pero debo reconocer que estos días he buscado a Planas para solventar directa y contundentemente estas y otras cuestiones" (De "La Clave" y unos sopapos a Planas, El Día16 de Baleares, 28.07.1985). ¿Des de quan un país democràtic europeu es pot permetre que un tipus d'aquest casta, un senyoret botifarra que es comporta com un autèntic pinxo de les SS, arribi a convertir-se en el màxim assessor d'un president com Jaume Matas?
QUART CAPÍTOL.- Antonio Alemany, un nazi entusiasta de la División Azul. Antonio Alemany Dezcallar, el periodista que escriu els discursos del president Jaume Matas, que braveja d'amistat amb Pedro J. Ramírez i Eduardo Inda, que té la barra de presentar-se a si mateix com "un demócrata de toda la vida" i va pel món expedint a tort i a dret carnets de "demòcrata" té un pasat ocult filonazi que el va portar anys enrere, el 1984, a elogiar i a reivindicar la "División Azul", nom donat a la División Española de Voluntarios que va anar a lluitar al front soviètic al costat de les tropes hitlerianes des de l'octubre de 1941 a l'octubre de 1943. El cas és que el pare d'Antonio Alemany, José Alemany Vich, un militar colpista que va participar activament en la repressió dels anys 1936-39 a Mallorca, l'any 1941 es va allistar voluntari a la División Azul i amb el grau de comandant d'estat major se'n va anar a Rússia a fer costat a les tropes invasores d'Adolf Hitler. El nazi José Alemany Vich va morir al front de Leningrad el juliol de 1943 i allà fou enterrat. Molts d'anys després, el maig de 1984, amb motiu de la primera visita del Rei d'Espanya a la Unió Soviètica, el seu fill Antonio Alemany va escriure un article absolutament demencial i mancat del més elemental sentit del que són les relacions internacionals en el qual criticava Juan Carlos I, perquè no havia anat a fer una ofrena floral al cementeri on estan enterrats els falangistes espanyols, i, d'alra banda, assumia la memòria de la "División Azul": "Pero el Rey -el Rey de España- no puso ni una flor ni rindió un homenaje ni pronunció una sola palabra en recuerdo de los miles de españoles que allí reposan. Entre estos muertos está mi padre y en su nombre y en el nombre de todos los que allí derramaron su sangre elevo una indignada y dolorida protesta por el hecho de que el Rey, el Rey de España, el Rey de todos los españoles, ignorara a miles y miles de compatriotas que nunca más volverán a su patria. Ni la razón de Estado, ni la razón de la diplomacia justifica este silencio real y sería un malnacido que reniega de una biografía familiar, que asumo plenamente, si no dijera que este silencio del rey ha constituido uno de los más tristes y dolorosos episodios de mi vida" (El gesto que esperaba del Rey, El Día 16 de Baleares, 16.05.1984).
Després de conèixer els antecedents de la persona que escriu els discursos a Jaume Matas i n'és el seu principal assessor, cap decisió de Jaume Matas ja no pot sorprendre ni venir de nou a ningú per molt franquista i nazi que sigui. |
Copyright by the author. All rights reserved. |
|
|
