Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : sanitat : pobles i cultures vs poder i estats
Quart de Poblet tomba l'estructura dels serveis socials
26 des 2011
x Encarna Canet [Publicat a www.Linformatiu.com 23-12 -2011]
Quart de Poblet tomba l'estructura dels serveis socials


La crisi estructural del sistema capitalista que estem patint a tota Europa, i la gestió classista de l’economia provoca que empreses, ajuntaments, administració autonòmica i estatal es troben completament enfonsades i endeutades. No és així en el cas de la banca a la que financem les seues especulacions entre totes i tots quan té problemes. En el cas de les diferents administracions ja ho estem patint: retallades de salaris, de personal, retallades en recursos materials, en serveis, en subvencions, etc.

Però com sempre, qui primer paga les conseqüències dels malbarataments d’aquells que ens estan gestionant, són les persones més vulnerables i necessitades, aquelles que per la seua situació veuen condicionada la seua veu i el seu vot.

Ha costat molt d’esforç tenir un sistema de benestar social que, encara que dèbilment, protegia a treballadores, pensionistes, persones malaltes i/o dependents, víctimes de violència de gènere, menors en situació de vulnerabilitat… Però no ha costat gens carregar-se’l a la primera de canvi. El capital necessita obtindre beneficis d’on siga i per això recurrix a les privatitzacions d’aquells serveis que puguen ser rentables: sanitat, educació, atenció residencial de persones majors i amb capacitats diferents, atenció a víctimes de violència de gènere, mesures judicials de menors infractors… deixant per a la beneficència o per a la desaparició aquells serveis d’on no puguen obtindre rés.

Els diversos governs de diferents colors, lluny d’enfrontar-se a este negoci antisocial han col•laborat durant anys facilitant la privatització del sistema de benestar social, invertint diners públics en serveis que després “externalitzaven”, paraula que lleva duresa a la seua sinònima la privatització.
Al País Valencià varem vore com la Llei de Serveis Socials de 1997 donava lloc a que la iniciativa privada poguera participar en els Serveis Socials. I així començà la davallada dels serveis socials municipals que en volta d’enfortir-se en personal i recursos, varen patir l’aparició de serveis privats que prenien les seues competències: serveis d’atenció a la família, centres de menors, serveis d’atenció a víctimes de violència de gènere, adopcions, dependència, serveis d’ajuda a domicili… De res van servir les queixes de professionals del sector que ja s’oloraven la jugada dels poders polítics.
Uns anys més tard, quan l’administració ja ha desmantellat bona part dels recursos públics de serveis socials i els ha deixat en mans privades (com està fent en educació, sanitat, pensions…), el poquet que ha quedat son serveis de gestió i tramitació, tan saturats i amb tant pocs recursos que no poden fer ni prevenció ni treball comunitari, una tasca que és el fonament dels serveis socials: treballar pel benestar social.
Precisament representats de 800 ONG reunits a València han denunciat el que consideren un desmantellament del sistema de protecció social de l’Estat de Benestar i una amenaça per als drets dels ciutadans.

En aquesta línea i aprofitant la situació de crisi que estem patint les treballadores i els treballadors, les de sempre, molts ajuntaments estan donant altre cop a la població desmuntant o carregant-se literalment, els serveis d’atenció a la ciutadania. Eixe és el cas de l’ajuntament de Quart de Poblet (L’Horta) que fins ara tenia una sèrie de serveis que donaven assistència especialitzada a la població més vulnerable i més necessitada, una assistència que no es pot donar des d’altre tipus de serveis. Parle del SEAFI Servei Especialitzat d’Atenció a la Família i la Infància, i el Programa de Mesures Judicials en Medi Obert per a menors.

El SEAFI funcionava des de 2003 i havia aconseguit un model de treball en xarxa amb totes les professionals del municipi i des de diferents àrees: salut, educació, forces de seguretat, serveis socials… Com vaig poder conèixer al taller que part de l’equip (Serveis Socials base i SEAFI) presentaren al XXIX Congres Nacional de Teràpia Familiar: “Los Nuevos Retos de la Família y el Trabajo en Red”, realitzat en 2008 a Oviedo.

En moltes ocasions he nomenat aquest municipi com exemple de treball professional i coordinat. Però ara la seua alcaldessa Carmen Martínez Ramírez presonera de la lògica neoliberal, ha decidit que estos recursos sobren, que ja no és necessari seguir atenent a les famílies necessitades. Es normal, total sols estem parlant de menors víctimes d’abusos sexuals, de dones maltractades, de parelles que no saben que fer amb els seus fills consumidors de droga, de nanos amb problemes de violència escolar, de persones que han intentat llevar-se la vida… o simplement de ciutadanes que necessiten assessorament. Segur que no hi ha altres partides d’on estalviar?

Els polítics sempre pensen que estos serveis son càrregues, que no produeixen beneficis i sempre recurrixen a eliminar estes partides abans que altres que els puguen portar un perjudici electoral. I ara Quart de Poblet, que conta amb magnífiques professionals, vol estalviar diners a costa del benestar social de ciutadanes i ciutadans. Diu la regidora de Serveis Socials Mª Cruz Abellán, que “l’ajuntament no va a abandonar a la seua sort als actuals usuaris” i que el servei serà assumit per personal municipal. Sap ella quants anys de formació especialitzada en teràpia familiar sistèmica es necessita per a poder atendre estos casos? Quants cursos, seminaris i hores de supervisió calen? No es tracta de canviar de lloc treballadores i treballadors, estem parlant d’especialització professional i tots no poden realitzar aquestes tasques.

Altres ajuntaments seguiran els passos d’este al•legant que no tenen diners, que la Conselleria no els paga i no poden fer-se càrrec. La pregunta és per que no proven a reduir despeses en aquelles que no facen mal a la població? Heu pensat en reduir el nombre de càrrecs de confiança per exemple?

No és retallant en Serveis Socials com es trobarà la solució a la crisi del capital sinó qüestionant la lògica (il•lògica) del capital i dels mercats, que és capaç de prioritzar els beneficis de la banca i les multinacionals per damunt dels drets socials. I des d’institucions amb majoria suposadament d’esquerres caldria que es potenciara la participació ciutadana en igualtat de condicions per a trobar veritables solucions a una crisi que no hem creat nosaltres, però això suposaria alliberar-se de la presó ideològica del neoliberalisme.

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa