|
|
|
Notícies :: laboral |
|
Creative Commons: el capitalisme SALVATGE
|
|
|
per lluita obrera |
21 des 2011
|
|
Si el capitalisme industrial es va basar en la mà d'obra barata, el cibercapitalisme amassa fortunes gràcies a la mà d'obra gratuïta. Per a aconseguir-ho, posa en marxa muntatges com Creative Commons per estendre la idea de que renunciar als teus drets i treballar gratis és “guai” i “modern”. |
|
Creative Commons és una llicència per la qual el creador d'una obra renuncia, voluntàriament, a algun dels drets que li pertanyen per llei. Malgrat que hi ha molts tipus de llicències Creative Commons, tot es basa en la idea de renunciar als teus drets econòmics: treballar gratis.
El consell d'administració de Creative Commons (http://creativecommons.org/board), format principalment per empresaris, advocats, i membres de fundacions controlades per les grans corporacions multinacionals, és una mostra de quin son els interessos als quals serveix. Google, YouTube, Flickr, Wikia, MacMillan i altres corporacions similars, que basen el seus beneficis multimilionaris en la explotació del treball creatiu no remunerat, son les que promouen Creative Commons i organismes similars, que – quina casualitat - es dediquen a promoure la idea de que és bo renunciar a drets, i que el treball creatiu no ha de ser remunerat.
De fet, el que va començar al camp de la cultura pot continuar a altres àmbits. Amb les mateixes fal·làcies es dirà, per exemple, que els treballadors dels serveis socials no han de cobrar res perquè ho han de fer per solidaritat, perquè si no son uns egoïstes, perquè s'han d'adaptar als nous temps i totes les típiques excuses per a negar als treballadors la remuneració que els correspon. De fet, ja han començat: http://www.elplural.com/politica/un-alcalde-del-pp-pide-a-los-empleados-/
A Creative Commons hi son les empreses que volen que “comparteixis” les teves creacions, les teves fotos a Flickr o els teus vídeos a YouTube o que treballis per les seves webs de manera “col·laborativa”. Així, obtenen tràfic, vendes, publicitat, posicionament i ingressos multimilionaris que, en canvi, no pensen “compartir” amb tu.
Per al seu model de negoci, totes les limitacions a la explotació i drets dels treballadors a la seva obra son barreres qua cal destruir, i amb aquest fi destinen ingents quantitats a propaganda i lobbies. L'any 2008, per exemple, Google va destinar 1,5 milions de dolars a Creative Commons. Però (en coherència amb el seu missatge que a internet el treball ha de ser gratis) han aconseguit també la “col·laboració” gratuïta d'alguns internautes que, desconeixent els interessos que hi ha al darrere, promouen de bona fe models com el de Creative Commons, molt lucratius per als seus promotors, però nefastos per a la societat en el seu conjunt.
Cada any desenes de milers de llocs de treball son destruïts al nostre país. No es tracta solament de creadors de continguts, també tota mena de tècnics, administratius, periodistes, dependents de videoclubs o botigues de discos, informàtics, transportistes i un llarg etcètera. L'augment de l'atur fa que els que treballen hagin d'acceptar condicions més i més precàries per por de perdre la feina. I els aturats deixen de pagar impostos, la qual cosa dóna lloc a retallades socials. Atur, precarietat i misèria.
Mentrestant, les grans multinacionals del cibercapitalisme acumulen fortunes cada cop més estratosfèriques. Google, per exemple, només en els darrers tres mesos, ha obtingut uns 10.000 milions de dólars (http://investor.google.con/earnings/2011/Q3_google_earnings.html)
Aquesta pèrdua de llocs de treball no seria greu si se'n creessin d'altres de nous a internet. Però no. Les multinacionals que pretenen fer-se amb el control de la xarxa volen ser les úniques a obtindre'n beneficis. Per a ells, tots els demés hem de “col·laborar” i “compartir”. Res de feina remunerada a internet, ja que “aquesta és la realitat de les noves tecnologies” a la qual ens hem d'adaptar de manera submissa.
Però això no és cert. Una altra internet és possible. Cal fer front al control de la xarxa, de les nostres dades i de les nostres vides per part de les grans multinacionals. Dir prou al model de Google i el seu Creative Commons i construir una internet dels treballadors, on tothom rebi la compensació que li pertoca per la seva feina, i que generi llocs de treball en lloc de destruir-los. |
This work is in the public domain |
|
Re: Creative Commons: el capitalisme SALVATGE
|
|
per Conspi |
21 des 2011
|
|
Només et falta incloure als maçons, els jueus i els comunistes en la teva conspiració. |
|
Re: Creative Commons: el capitalisme SALVATGE
|
|
per Oriol Muntachs |
21 des 2011
|
|
M´agraden algunes/a idea de l' escrit. Una altra manera de pensar que, en general, es pot parlar,: remoure prejudicis, iniciar canvi i més de l' estructura. |
|
Re: Creative Commons: el capitalisme SALVATGE
|
|
per j |
21 des 2011
|
si s'apropien d'algo i despres no ho comparteixen llavors al meu entendre van en contra de creativecommons
I a tomá pol culo llocs de treball per a tecnics, administratius, tranportistes i demes sectors serveis del estat |
|
Re: Creative Commons: el capitalisme SALVATGE
|
|
per ecs! |
21 des 2011
|
|
aquest escrit el podria signar l'SGAE |
|
Re: Creative Commons: el capitalisme SALVATGE
|
|
per va |
21 des 2011
|
Hi ha diferents tipus de llicències Creative Commons, que alhora no s'han de confondre amb llicències lliures com el Copyleft. Jo puc crear una obra (un tema musical per exemple) i difondre'l a la xarxa amb una llicència Creative Commons que permeti compartir l'obra sense que cap tercer en pugui treure un benefici, i que alhora permeti crear-ne obres derivades sempre i quan obtinguin la mateixa llicència. En aquest cas cap empresa s'hauria de poder beneficiar econòmicament de la meva obra. Un altre tema és la dificultat de fer seguiment de les obres a travès de la xarxa.
En tot cas cada sector és un àmbit molt diferent en el que les problemàtiques que s'apunten a l'escrit són més o menys certes.
El problema és generalitzar, però em sembla interessant perquè planteja problemàtiques que sovint no es tenen en compte quan s'adopten cegament postures que a priori semblen "lliures" però que a vegades apunten en la direcció contraria.
salut |
