|
|
|
|
|
Notícies :: sanitat |
|
El Govern en minoria de CIU convertirà els hospitals públics en empreses privades on uns pocs faran negoci amb la salut de tots
|
|
|
per Garcia |
18 des 2011
|
Salut convertirà en empreses els hospitals públics de Lleida i Girona. Després es farà extensiu a tota Catalunya. Afecta a desenes de centres d'assistència primària
* Retallades socials
* Sanitat pública
* Sistema sanitari
* Generalitat Catalunya
* Catalunya
* Política social
* Administració
* Assistència sanitària
* Finances públiques
* Sanitat
* Salut
* Societat |
Enviar
Compartir
Imprimir
El trossejament de l'Institut Català de la Salut (ICS) començarà el pròxim any en els centres sanitaris de Girona i Lleida, van detallar ahir fonts del Departament de Salut sobre la prova pilot d'aquest nou pla. L'hospital Doctor Trueta, a Girona, i l'Arnau de Vilanova, a Lleida, seran els primers grans centres sanitaris públics catalans desagregats, i desenes d'ambulatoris d'ambdues províncies també constituiran al voltant de 12 empreses, segons la fulla de ruta traçada per Salut, que preten estendre-la a tota Catalunya.
El grau d'aquestes empreses quedarà subjecte, no obstant això, a la concreció dels canvis legals que pretén aprovar el Govern de CIU en el Parlament per a poder fraccionar l'ICS, la major empresa pública de Catalunya, amb una plantilla d'uns 40.000 empleats.
El departament que dirigeix Boi Ruiz és especialment maligne en aquest sentit: el pla aspira a que els hospitals i ambulatoris disposen de nombre d'identificació fiscal propi i s'òbriguen a l'entrada de capital privat mitjançant les diverses excuses i coartades formulades convenientment pels generadors d'opinió social que tots ja sabem.
Hem de flexibilitzar!!!
Hem de desburocratitzar!!!
Els centres d'assistència primària (CAP) s'agruparan per zones geogràfiques per a funcionar com empreses privades desvinculades dels hospitals públics de referència. Cada ambulatori derivarà al pacient al centre hospitalari que considere oportú, trencant així l'estructura pública general. El resultat econòmic derivat de la gestió repercutirà en el propi centre: si hi ha superàvit o pèrdues, haurà d'assumir-les el propi ambulatori.
Com? |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: El Govern en minoria de CIU convertirà els hospitals públics en empreses privades on uns pocs faran negoci amb la salut de tots
|
|
per <-<-<- |
18 des 2011
|
|
Disfruten lo votado. |
|
Re: El Govern en minoria de CIU convertirà els hospitals públics en empreses privades on uns pocs faran negoci amb la salut de tots
|
|
per ... |
18 des 2011
|
|
Disfruten por votar |
|
Re: El Govern en minoria de CIU convertirà els hospitals públics en empreses privades on uns pocs faran negoci amb la salut de tots
|
|
per Jaume Reixach |
19 des 2011
|
Els nostres besavis ho tenien clar. Per tirar endavant, cal agrupar-se, organitzar-se, formar-se i treballar. És així com, cent anys enrere, Catalunya va viure un esclat de cooperatives agrícoles, industrials i de consum, ateneus, caixes d’estalvis i mutualitats, creant un pròsper sistema econòmic i social únic a Europa. Els ideals anarquistes, socialistes, catalanistes i republicans van impregnar les classes treballadores del país que, a més de combatre frontalment el règim corrupte i decadent de la Restauració, van protagonitzar una formidable regeneració dels valors personals i col·lectius.
Avui, tancar una empresa és molt fàcil. Un bon despatx d’advocats ho fa d’un dia per l’altre. En canvi, crear una nova empresa i fer-la viure és complicadíssim i calen anys per consolidar-la. Allò que més em preocupa no és l’insuportable atur que patim a Catalunya i a l’Estat espanyol: allò que m’esborrona és l’enorme quantitat d’iniciatives empresarials que caldria activar per tal de donar feina als desocupats. Per a mi, més important que les destraleres retallades que aplica el conseller Boi Ruiz a la sanitat pública catalana, és la situació objectiva de desempara davant la malaltia o els accidents en què deixa els set milions d’usuaris, incapaços –la gran majoria– de poder pagar les quotes familiars que comporta l’afiliació a una empresa privada d’assistència mèdica. A mi no em treu el son la immigració: al contrari, sóc conscient que, per poder mantenir la piràmide demogràfica que sustenta el sistema públic de pensions, a Catalunya hauríem d’acollir moltíssims més estrangers. Tampoc no faig escarafalls per la privatització de les caixes d’estalvis, sempre que mantinguin l’obra social: allò que, en aquests moments, resulta letal és la manca absoluta de préstecs i pòlisses que contracten els bancs. El diner no corre i les empreses s’ofeguen.
L’economia financera i especulativa, incentivada pels talibans del neoliberalisme occidental, ens ha menat a un dramàtic cul-de-sac. Per sortir-ne, hem de fer com els nostres besavis: confiar en nosaltres mateixos i en la nostra capacitat congènita per treballar i associar-nos. Malgrat l’ensurt de l’Aldea, és hora de crear cooperatives i entitats municipals de crèdit. Malgrat les pulsions individualistes, és hora de socialitzar els nostres problemes i neguits. De baix a dalt hem de construir una «economia beta» fonamentada en la producció i l’intercanvi o monetització de béns tangibles. |
|
Re: El Govern en minoria de CIU convertirà els hospitals públics en empreses privades on uns pocs faran negoci amb la salut de tots
|
|
per >...>...> |
19 des 2011
|
|
Disfruten por no votar, disfruten lo no votado |
|
Re: Qui és Josep Prat?
|
|
per V |
19 des 2011
|
Fonts relacionades amb Josep Prat, president de l’Institut Català de la Salut (ICS) i director general de l’immens hòlding d’empreses municipals de Reus ( "Innova, Grup d’Empreses, S.A."), sorgit de la sanitat pública, han estimat la quantitat que Prat pot percebre del hòlding municipal. Aquest té ramificacions que s’estenen a poblacions al sud de Reus, fins al País Valencià.
Les dues fonts millor informades han afirmat que Prat cobraria, a partir del conglomerat municipal (de fet supramunicipal) Innova, entre 280.000 i 325.000 euros anuals. És a dir, entre 46,8 i 53,9 milions de pessetes. Si prenem la hipòtesi més baixa, la percepció resultaria ser de 3.873.333 antigues pessetes al mes.
Separadament, han estat consultades moltes fonts, al llarg de setmanes. Totes han estimat que Prat pot guanyar -a partir del conjunt del hòlding- un mínim d’un quart de milió d’euros, és a dir, més de quaranta-un milions de pessetes, a l’any.
Les fonts faciliten dades objectives que coneixen amb detall i apuntalen les estimacions. Així, un gerent concret d’una empresa municipal de Reus, de fàcil gestió, cobra 120.000 euros a l’any. Atès que Prat està per sobre d’ell i controla moltes més empreses, algunes extremadament delicades, les xifres exposades adquireixen una certa lògica. Una lògica interna i immoral, des de tots els punts de vista i des del primer moment. Però encara més gran ara, que Innova ha reconegut un endeutament de 202 milions d’euros, és a dir 33.532 milions de pessetes i que tots estem com estem.
Les fonts manifesten que Prat pot cobrar de nombroses empreses del mateix hòlding, o bé directament d’aquest. Regidors de l’Ajuntament de Reus han manifestat que l’alcalde, Carles Pellicer (CiU) i el seu predecessor Lluís Miquel Pérez (PSC) mai no han volgut donar a conèixer el sou de Prat. Tampoc saben el nombre d’empreses públiques integrades, o participades, del hòlding. Un regidor de Reus, David Vidal (CUP) està preparant accions judicials, per, entre d’altres coses, esbrinar quant cobra Prat. El cent per cent del diner d’Innova prové de l’Ajuntament. Això determina una més severa qualificació jurídica.
A més d’aquest sou estimat, Prat cobra dietes de l’ ICS, i uns 40.000 euros a l’any en la seva condició -que acumula- de director general del propi Ajuntament de Reus (designat sense el preceptiu concurs). Tot això és al marge del que eventualment pugui percebre de la multinacional de sanitat privada UPS i dels seus negocis immobiliaris. Incomplint descaradament la reforma legislativa introduïda per la Llei del Sòl del 2008, Prat no ha comunicat a l’Ajuntament la liquidació d’impostos de l’any passat.
Contracte blindat
Una altra dada significativa consisteix en què Prat tindria, a Innova, un contracte blindat. En la seva elaboració l’hauria assessorat la multinacional McKinsey and Company, la mateixa a la qual s’encarregà l’elaboració del darrer pla de salut de la Generalitat, presentat avui fa 15 dies a Sitges, amb assistència d’Artur Mas. Una font afirma que la indemnització que Prat cobraria si fos cessat "podria ensorrar el ja espantosament endeutat Ajuntament de Reus".
L’afirmació efectuada per un antic conseller de salut, i reproduïda en aquesta col·laboració el passat 26 de novembre, segons la qual Prat seria l’home "més important de la sanitat catalana, en els darrers trenta anys", queda refermada per fets. Potser també ha estat sempre el millor pagat, incomprensiblement, ja que la característica més destacada per les fonts és el seu agosarament.
Prat ja va ser nomenat Director General del Servei Català de Salut el 1998, sota Jordi Pujol. Llavors es va argumentar que el seu sou a Innova era molt superior al de la nova i alta funció. Sembla que hi havia una diferència d’uns quinze milions de pessetes anuals. Per això, afirmen diverses fonts, la Generalitat va trobar maneres per compensar-lo, que serà interessant poder revelar algun dia. L’arribada de Prat a la sanitat pública va ser el 1985, de la mà de l’inefable cap de colla sanitària Josep Abelló, antic alcalde socialista de Reus i peça clau del Consorci Sanitari de Catalunya. Aquest és un altre marc privat, complementari de la Unió Catalana d’Hospitals, que encapçalà durant anys Boi Ruiz. Les pinces, o les accions en pinça, poden generar ferides greus, ara a la sanitat pública.
Les col·laboracions, complicitats o comunitats d’interessos han estat múltiples. Així, fins desembre del 2006, Francesc José Maria va ser secretari general d’Innova amb Prat com a director general: ho és des del 2003. José Maria també era membre i secretari del consell d’administració del Consorci Hospitalari de Catalunya, el d’Abelló, persona que va introduir Prat en la sanitat, a Reus. Ara en torna a ser assessor. El 2006, amb el Tripartit, José Maria va ser designat Director General de l’ Institut Català de la Salut, on ja va intentar una política que va provocar una primera vaga de metges. Va ser cessat l’abril del 2008 per la consellera Marina Geli, que discrepava de Francesc José Maria. Ara, aquest efectua declaracions molt favorables a Boi Ruiz.
Organitzacions fallides
Curiosament, o significativament, o l’adverbi que es vulgui, José Maria també era, en aquells anys (2006) i potser encara ara, president del col·lectiu "Pan, Trabajo y Libertad" constituït exclusivament per mantenir agrupats els "antiguos miembros del Partido del Trabajo de España (del qual José Maria va ser dirigent) y de la Joven Guardia Roja", organitzacions marxistes-leninistes, avui totalment fallides.
* Alfons Quintà és periodista. Article extret del Diari de Girona.
www.diaridegirona.cat/catalunya/2011/12/11/misteriosos-multiples-sous-de |
|
Re: El Govern en minoria de CIU convertirà els hospitals públics en empreses privades on uns pocs faran negoci amb la salut de tots
|
|
per Atzavara |
21 des 2011
|
|
Sóc un cactus |
|
|
