|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
[Israel] Un palestí valent ha mort, amortallat en pedres
|
|
|
per AATW |
13 des 2011
|
|
Traducció d'un sorprenent article sobre una nova mort d'un manifestant palestí, publicat al diari Hareetz (un dels principals mitjans de comunicació oficials d'Israel, de tall lliberal i, pressumptament, "d'esquerres"). |
"El portaveu de l'exèrcit tenia raó - En Mustafa va morir perquè llençava pedres; va morir perquè es va atrevir a expressar una veritat, amb les seves mans, a un lloc on la veritat és prohibida."
Per Jonathan Pollak.
En Mustafa Tamimi llençava pedres. Sense excusar-se i a vegades sense por. No només aquell dia, sinó gairebé cada Divendres. També va ocultar la seva cara. No per por al calabós de la presó, el qual ja havia arribata coneixer íntimament, sinó per preservar la seva llibertat, per tal de poder seguir llençant pedres i resistint al furt de la seva terra. Ell va continuar fent això fins el moment de la seva mort.
Segons el diari britànic The Daily Telegraph, en resposta als informes sobre els trets rebuts per Tamimi, el portaveu de la Comandància del Sud GOC es preguntava al seu compte de Twitter:
"En què estava pensant en Mustafa corrent darrera d'un jeep en moviment mentre llençava pedres #fail."
Així, simple i burlonament, el portaveu explicava perquè en Tamimi era culpable de la seva pròpia mort.
Mustafa Tamimi, del poble de Nabi Saleh - fill de Ikhlas i Abd al-Razak, germà de Saddam, Ziad i Ola i dels bessons Oudai i Louai - va ser disparat al cap a curta distància.
Unes hores més tard, a les 9:21 del Dissabte pel matí, moria per les seves ferides. Una granada de gas fou disparada cap ell des d'un jeep blindat militar des d'una distància d'uns pocs metres. No va ser per por que la persona que disparà el tret premés el gallet. Va treure el canó del rifle per la porta del vehicle blindat amb una clara intenció. El tirador és un soldat. La seva identitat roman desconeguda i potser romandrà desconeguda per sempre. Potser aquesta és la millor opció. Identificar-lo i castigar-lo serviria només per blanquejar els crims del sistema sencer. Com si l'indiferent civil israelí, el Sergent, el Comandant de la companyia, el Comandant del batalló, el Ministre de Defensa i el Primer Ministre no haguessin tingut part en l'assassinat.
El portaveu de l'exèrcit tenia raó. En Mustafa va morir perquè llençava pedres; va morir perquè es va atrevir a expressar una veritat, amb les seves mans, a un lloc on la veritat és prohibida. Qualsevol discussió sobre com va ser el tret, la seva legalitat i les ordres sobre obrir foc, infereix que el propietari de la terra té prohibit expulsar l'invasor. De fet, l'invasor té el permís de disparar sobre el propietari.
El cos d'en Mustafa jeu sense vida perquè va tenir el coratge de llençar pedres durant el 24è aniversari de la Primera Intifada, que engendrà els nens palestins de les pedres. El seu germà Oudai està empresonat a la Presó d'Ofer i no va obtenir permís per assistir al funeral, perquè ell també es va atrevir a llençar pedres. I a la seva germana no se li va permetre estar al seu costat durant els seus últims moments, tot i que no és sospitosa de llençar pedres, però perquè és palestina.
En Mustafa fou un home valent assassinat perquè va llençar pedres i es va negar a sentir por davant els soldats armats, asseguts de forma segura en un jeep militar cobert de blindatge. El dia que Mustafa va morir, el silenci glaçat vagant per la vall va ser només una mica menys esgarrifós que el só dels xiscles dels laments de la seva mare que caigueren ocasionalment sobre ella.
Mil·lers de llençadors de pedres el van seguir al seu funeral. Ell va descendir a la seva tomba i les pedres van cobrir el seu cos. Soldats israelís van esperar a l'entrada del seu poble. Fins i tot l'angúnia i la solitud de la separació fou intolerable per l'exèrcit, que va treure els seus soldats i armes per dutxar els dolguts palestins amb gas lacrimògen mentre es dirigien cap a les terres de la vil·la seguint el funeral. Mentres el soldat que disparà en Mustafa segueix en llibertat, sis dels manifestants van ser posats a la garjola.
Mustafa, caminem darrera del teu cos amb els caps cots i els ulls plens de llàgrimes. T'apreciem, perquè vas morir per llençar pedres i nosaltres no. |
Mira també:
http://www.haaretz.com/print-edition/opinion/a-courageous-palestinian-has-died-shrouded-in-stones-1.401102
http://www.awalls.org/
|
This work is in the public domain |
|
Re: [Israel] Un palestí valent ha mort, amortallat en pedres
|
|
per X |
13 des 2011
|
Noticia en Castellano:
http://www.kaosenlared.net/noticia/israel-palestino-valiente-ha-muerto-a |
|
Re: [Israel] Un palestí valent ha mort, amortallat en pedres
|
|
per xHxCx |
14 des 2011
|
|
Segurament ja hi ha escrits com aquest o semblants,hi ha coneixament de persones(poques)valentes que es planten davant els tancs del "séu" propi exèrcit,persones que es manifesten contra la vergonya del mur,persones que ajuden en les collites de les olives i altres fruits dels seus propis veÏns palestins,persones que es declaren insubmissos al servei militar obligatori d'Israel,alguns(pocs)soldats que expliquen les barbaritats de les incursions o les injusticies de cada dia enels punts de control de les fronteres... però calia un escrit com aquest en un diari com Hareetz,envièu-li una cópia a la Rahola. |
|
Re: [Israel] Un palestí valent ha mort, amortallat en pedres
|
|
per xHxCx |
14 des 2011
|
|
Segurament ja hi ha escrits com aquest o semblants,hi ha coneixament de persones(poques)valentes que es planten davant els tancs del "séu" propi exèrcit,persones que es manifesten contra la vergonya del mur,persones que ajuden en les collites de les olives i altres fruits dels seus propis veÏns palestins,persones que es declaren insubmissos al servei militar obligatori d'Israel,alguns(pocs)soldats que expliquen les barbaritats de les incursions o les injusticies de cada dia enels punts de control de les fronteres... però calia un escrit com aquest en un diari com Hareetz,envièu-li una cópia a la Rahola. |
