Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: antifeixisme
Construcció del paradigma
09 des 2011
Marxisme revolucionari
Logo%20de%20Espartaco%203.jpg.jpg
Podem i potser hauríem d'aspirar a un nou paradigma, un nou corrent teòrico polític de transformació social.
Un comunisme de base llibertària, però alhora marxista. I no és res de nou, al seu moment destacats pensadors com Cornelius Castoriadis, el menys marxista dels marxistes, o diferents experiències pràctiques, com poden ser el M.I.L., Action Directe, o diversos individus del Maquis.
Potser la incipient Democràcia Inclusiva pot orientar-nos vers aquesta nova concepció, creant teoria de forma permanent. Totes hem d'aprendre de les experiències de comunisme que hi han hagut i hi ha. Podem considerar que són un tipus de comunisme notablement perfectible, o directament de socialisme real. Però no podem passar-les per alt, fer com si les seves aportacions no representéssin res. Actualment, queden encara autònoms, maoístes i espartaquistes que mantenen la seva posició i coherència teòrica de dignitat, també propagadores de l'obra de Rosa Luxemburg, Lukaks, Althuser, Miliban... nombroses influències importantíssimes que ens dóna el Marxisme, així com també l'anarquisme.
El nou paradigma ha de funcionar en tant que ciència per interpretar la realitat i per transformar-la amb la pràctica.
Està allunyat del reformisme de Carrillo i la Pasionària, així com de l'estalinisme i trotskisme recalcitrants i intransigents. No és representat tampoc en el socialisme del segle xxi, que no aporta massa de nou.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Construcció del paradigma
09 des 2011
Son experiències que potser hi ha que tenir en compte, però molt menys fer un paradigma o una síntesis d'Idees. A més, si no vaig errat Rosa Luxemburg li va donar la raó a Lenin.

El marxisme en ningun cas pot ser llibertari, el marxisme es en essència el socialisme científic el cual es l'Anàlisi suposadament ''teoric'' i ''dialectic'' de la lluita de classe que en adaptar-se a les diferents realitats al món va crear-se el que entenem com ''Stalinisme''. Son idees casi antagòniques entre ambdues. Els que som antiautoritaris per convicció tenim clar el camí, les idees i trobo que molt menys s'ha de fer una transformació ideològica que potser suposaria un suïcidi en massa.

No entenc la sensibleria d'alguns davant l'esquerranisme, quan si una cosa sabem es que el mateix es un fracàs. Tenim les nostres experiències i les nostres vies, clar que no es fàcil, però molt menys es pot venir aquí demanant la creació de un nou paradigma quan tenim el nostre propi i sabem que es posible. Aquí estaria bé prendre en compte el que deia Bakunin a la primera internacional.

En tot cas, el que hem de fer es seguir treballant per portar envadant el que tenim de front i no pedre el temps.
Re: Construcció del paradigma
09 des 2011
perdó, però Luxemburg i Lenin van estar SEMPRE en desacord en diverses questions fonamentals

http://www.marxists.org/archive/mattick-paul/1935/luxemburg-lenin.htm
Re: Construcció del paradigma
09 des 2011
l'estalinisme va ser un desenvolupament concret basat en idees marxistes, però la qualificació que en fas no és gens adequada, trobo -al contrari del que et diria un marxista-leninista ortodox (que no marxista revolucionari)

[adaptar-se a les diferents realitats al món va crear-se el que entenem com ''Stalinisme'']

em pot agradar més o menys la CCCP, però no crec que l'adaptació del marxisme o la multitud d'aproximacions que ha tingut en la realitat, no crec que es puguin qualificar com a Stalinisme. En primer lloc pq el marxisme de la Iugoslàvia de Tito no té res a veure amb l'estalinsme, l'Hongria de Bela Kun tampoc va tenir-hi bones relacions, la itàlia de Gramsci, fins i tot a la Xina hi hagué un intent de matar a Mao per part dun anti-maoista, que va correr a fugir cap a la URSS en ser atrapat...
El marxisme no és catalogable fàcilment i hi ha donat lloc a experiències infinitament diferents.
La Comuna de París, per exemple era més propera a tendències llibertàries, en molts sentits del que es podria pensar.
Re: Construcció del paradigma
09 des 2011
no ens hem d'avergonyir del que representa el Marxisme-Leninisme, donat que teòricament i filosòfica, és una eina molt vàlida i necessària per transformar la realitat vers la igualtat i llibertat. Convinc en que cal aprendre dels errors passats i també en lo que diu el company sobre l'esquerranisme.
Possiblement la Democràcia Inclusiva mencionada podria ser útil.
Re: Construcció del paradigma
09 des 2011
Cal recuperar a Lenin, a tots els àmbits i nivells

http://www.youtube.com/watch?v=_VDYyQHfd3Y&feature=related
Re: Construcció del paradigma
09 des 2011
per al primer:
estàs dient doncs -dient que són idees quasi antagòniques- que ets partidari del Socialisme Científic? entenc
Re: Construcció del paradigma
09 des 2011
No, totalment contrari. Pot variar la seva aplicació a la realitat de diferents païssos, però per la mera existència del poder ja hi ha corrupció. Tito era un oligarca que va viure entre riquessa, Ceaucescu també, Mao no fa falta que parlem dels seus crims aixì com l'Adaptació del Maoisme a Cambodja. No vull ni polític, ni nomenklatures ni dominació despres de la revolució, vull abolir tot poder.

Que cal recuperar a Lenin? No gràcies, no tinc ganes de que Barcelona sigui Kronstdat.

Visca l'Anarquisme.
Re: Construcció del paradigma
09 des 2011
Per cert una cosa que si que tinc que prendre en compte. Grans persones que jo personalment admire son Guy Debord o els situaciones del segle passat que molts van ser de la linea que diu l'A.
Re: Construcció del paradigma
10 des 2011
Situacionistes*
Re: Construcció del paradigma
10 des 2011
exacte, guy debord, ben dit. cal saber discernir company, mai res serà blanc o negre, amb el temps vas veient que els matisos són inevitables... Tranquil, kronstad no és consequència de cap corrent teòric, només dun context històric... no cal resussitar les coses... ni trotski era el rei ni bakunin el déu, ni stalin el papa... crec que la realitat serà el que marcarà el nostre full de ruta, les condicions en que es donarà tot, però això si, la revolució no es cosa de 4 dies, fan falta anys de conscienciar a la gent, per tal de generar esperit crític, que lincendi no ens agafi amb les mans al cap, pel twiter, o indymedia, vé a ser el mateix... salut
Re: Construcció del paradigma
10 des 2011
Molt interessant. M'agradaria afegir que tots el moviments religiosos-politics-socials han patit del mateix mal: la corrupcio del sentit original que ha estat portat cap a models pervertits; i.e. cristianisme, socialisme, budisme, etc.
Tambe crec que es sobrevalora la tasca ideologica i el llideratge de les vanguardies i es menysprea els factors desencadenants al-leatoris: (Marie Antoinette i els francesos, Rasputin i la tzarina, les aventures bel-liques demencials dels tirans, els excessos de cobdicia...) que alguns grups, com els situacionistes o els provos, ja van assenyalar com punts d'inflexio revolucionaria.
El potencial revolucionari que resideix als nostres petits gestes cotidians no es te massa en compte...
Re: Construcció del paradigma
10 des 2011
Repetir Lenin (ISBN: 9788446018605)
Zizek, Slavoj
Librería: Ecobook - Libreria del Economista (Madrid, madr, Spain)
Valoración librería: Valoración 4 estrellas
Cantidad: 1

Descripción: 157 pages. Slavoj Zizek nos invita a pensar en Lenin como afirmación pura de la política en un mundo cada vez más reificado por las relaciones de producción capitalistas y más convencido de que el capitafismo es el horizonte último de la socialidad humana. En su opinión, los simulacros culturafes de la sociedad del espectáculo han inoculada en los movimientos de protesta una pelígrosa ambigüedad a la hora de pensar los procesos políticos constituyentes, jugando hábilmente con la perennídad de las actuales formas de democracia parlamentaria y de los modelos vigentes de legitimacíón del Estado constitucional.Tal ambigüedad puede ser desplazada, a su juicio, mediante la recuperación inédita de la tensión creativa de la acción y el pensamiento de Lenin, ya que Ía ímaginación de una nueva política constituye la condición síne quá non de una acción que sea radicalmente transformadora.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat