Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
ponència de full de ruta de l'assemblea nacional catalana
08 des 2011
[1]

[2] Aquest full de ruta s’ha d’entendre com la continuació del full de ruta aprovat
en la Conferència Nacional per l’Estat propi i, per tant, n’assumeix la
introducció i les fases anteriors, tot i que modifica parcialment el contingut de
la fase constituent.

[3] El Full de ruta de la fase constituent forma part del full de ruta aprovat en la
Conferència Nacional per l’Estat propi i, per tant, s’ha mantingut el mateix
criteri de numeració de les fases anteriors però, en canvi, en aquesta proposta
ja s’introdueix el mateix criteri d'estructuració adoptat per a les fases
pendents.

[4] Aquesta proposta de Full de ruta és la que es posa a debat de tots els membres
de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) fins el dia 30 de gener de 2012, data en
la que es tancarà el termini de recepció d'esmenes.

[5] Les propostes i dates contemplades en aquesta proposta hauran d’anar
adaptant-se, lògicament, als esdeveniments i al ritme que, entre tots, puguem
donar a les accions que aquí es plantegen.

[6] 4.- FASE DE CONSTITUCIÓ

[7] 4.0.- Justificació de la modificació

[8] La Conferència Nacional per l’Estat propi va aprovar el full de ruta de la fase
de constitució de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en el que es preveia que
l’assemblea constituent de l’ANC s’havia de fer en el termini de 6 a 8 mesos
des de la celebració d’aquella Conferència, el dia 30 d’abril de 2011. Per tant,
l’assemblea constituent s’hauria de celebrar abans del dia 30 de desembre del
mateix any.

[9] El Secretariat escollit en aquella Conferència per a conduir aquest procés
constituent havia fixat inicialment la data del 19 de novembre per a celebrar
l’assemblea constituent de l’ANC, atès que el calendari del mes de desembre
no deixava gaires dates vàlides per a fer-ho.

[10] La decisió del president del Govern espanyol d'avançar el calendari electoral,
fixant la data del 20 de novembre per a celebrar les eleccions espanyoles, va
portar al Secretariat a valorar la necessitat d'evitar la coincidència de la
constitució de l'ANC amb les eleccions espanyoles i els períodes pre i
postelectoral.

[11] El Secretariat va descartar la possibilitat d'avançar-la ja que suposaria no poder
garantir, per manca de temps, els objectius fixats per la Conferència i, per
tant, tampoc l'èxit de la sessió constituent.

[12] Descartat tant el període preelectoral com el postelectoral, i també el període
de festes de Nadal, Cap d'Any i Reis, el Secretariat va considerat que calia
posposar la celebració d’aquesta assemblea constituent fins al període comprés
entre la segona quinzena de febrer i la primera de març. I, per això, va
proposar al Consell Permanent sorgit de la Conferència Nacional per l'Estar
propi, la necessitat de prorrogar aquesta fase fins el dia 10 de març de 2012, i
així es va aprovar.

[13] Això dóna més temps per a realitzar les tasques que el Secretariat té
encomanades per la Conferència Nacional, però escurça els terminis previstos
per a les etapes posteriors, per la qual cosa el Secretariat proposà al Consell
Permanent que també aprovés les modificacions del Full de ruta d’aquesta
etapa de constitució, que es recullen en aquest text.

[14] 4.1.- Objectius

[15] La Conferència Nacional va aprovar els objectius per a aquesta fase de
constitució i que són:

O.1.- La constitució de les assembles de base, ja siguin d’àmbit territorial o
sectorial;

O.2.- La celebració de la sessió constituent de l’ANC

[16] La Conferència nacional també va aprovar que, en el termini màxim de dos
mesos, el Secretariat de la Conferència ha de garantir l’elaboració de dues
ponències:

O.3.- una proposta d’estructura i funcionament de l’ANC;

O.4.- una proposta de full de ruta a partir de la sessió constituent;

Aquestes propostes s’han de fer arribar a les assemblees de base que es vagin
constituint, per tal que les debatin i presentin les seves propostes d’esmena.

[17] Atès l’allargament del termini per aconseguir aquests objectius i amb la
voluntat d’aplicar mètodes de treball que fixin objectius concrets i, per tant,
mesurables, el Secretariat proposa detallar aquests objectius de la forma
següent:

[18]

O.5.- Constituir un mínim de 240 assemblees territorials en tot el territori
català, d’àmbit de barri o districte a la ciutat de Barcelona, d’àmbit local en
tots els municipis de més de 3.000 habitants i d'àmbit comarcal en les zones
menys poblades. A la Catalunya nord, l'objectiu és constituir almenys una
assemblea territorial per a tota la regió;


[19]

O.6.- Aconseguir que els inscrits en el conjunt de les assemblees territorials
sobrepassin el nombre de 7.500 en el moment de celebrar l’assemblea
constituent de l’ANC;

[20]

O.7.- Formar tantes assemblees sectorials com sigui possible, en el benentès
que tots els seus membres han de quedar adscrits, alhora, en una assemblea
territorial i que en la fase posterior del Full de ruta, la de consolidació, les
assemblees sectorials es reestructuraran en funció del sistema de
funcionament que finalment s’acordi.

[21]

O.8.- Garantir que tots els inscrits podran participar directament en
l’assemblea constituent de l’ANC i que el reglament de funcionament
d’aquesta assemblea serà debatut i aprovat, prèviament, per tots els inscrits
durant el procés constituent.

[22] A més, i amb l’objectiu de no endarrerir el procés posterior i poder proposar
un pla de treball més elaborat a l’assemblea constituent, el Secretariat
proposa ampliar els objectius d’aquesta etapa amb les següents propostes:

[23]

O.9.- Dissenyar i elaborar el projecte de formació del màxim nombre possible
de membres de l’ANC per tal que estiguin capacitats per a exercir d’agents
emissors dels missatges a difondre en les fases posteriors. Aquest projecte
està basat en la confecció i difusió de l'argumentari polític, econòmic, social,
cultural,... que ens permeti disposar de tots els elements necessaris per
poder convèncer tots els nostres conciutadans dels beneficis de disposar d’un
Estar propi.

[24]

O.10.- Començar a vertebrar l’acció del moviment civil amb l’acció política de
les nostres institucions municipals amb l’objectiu de celebrar, a meitats de
2013 i tots el mateix dia, consultes “oficials” al màxim nombre possible
d’ajuntaments catalans sobre la constitució d’un Estat propi l’any 2014.

[25]

O.11.- Formular el projecte de “Marxa per a la independència” que, des del
23 de juny de 2012 a l’11 de setembre del mateix any, recorri tot el país a
partir de 10 itineraris diferents i permeti fer arribar les propostes de l’ANC
arreu.

[26]
O.12.- Estructurar l'equip de treball que prepari el contingut dels documents
necessaris per a plantejar els mecanismes que assegurin la secessió de l'Estat
espanyol de forma justa i equilibrada.

[27] 4.2.- Participants

[28] En aquesta fase, l’objectiu és que l’ANC aplegui el màxim nombre possible
d’independentistes convençuts. Totes les persones que vulguin ser membres de
l’ANC hauran de fer-ho a través de les assemblees territorials que es vagin
formant des del mateix territori per l’impuls de persones, entitats i
organitzacions del poble, ciutat, comarca o barri que donarà nom a l’assemblea
de base, que prendrà el nom de: “nom del poble / la ciutat / el barri per la
independència” (exemples:Tarragona per la independència, Sants per la
independència,....);

[29] Els membres que ho vulguin, també podran estar adscrits a una assemblea
sectorial de les que seran relacionades al web, o podran proposar la creació de
noves assemblees sectorials;

[30] Els emissors dels missatges han de ser tots els membres de l’ANC, cadascú des
del seu poble, vila, barri ciutat i des del seu lloc de treball o d’activitat i
influència social. En aquesta fase tots els membres de l’ANC han de ser
membres actius i plenament conscients del seu paper, han d’actuar com a
veritables militants del moviment per la independència.

[31] 4.3.- Context

[32] La Conferència Nacional per l’Estat propi va constatar que la via autonòmica
iniciada amb la transició democràtica, no només no ens permet avançar en la
reconstrucció nacional, sinó que, el que és encara pitjor, ens fa retrocedir,
conduint-nos inexorablement a la desaparició de la nostra cultura, de la nostra
llengua i, en definitiva, de la nació catalana. Aquest procés ens porta, també,
a l’empobriment econòmic i intel·lectual de tota la societat catalana, tant a
nivell individual com a nivell col·lectiu, convertint-nos en una regió perifèrica
més d'un Estat que, per aquest camí, haurà aconseguit, finalment, acabar amb
el "problema catalán". Aquesta constatació es va percebre i fer clarament
palesa a partir de la manifestació del 10 de juliol del 2010.

[33] Aquesta nova consciència ha esperonat els catalans i catalanes a buscar vies de
sortida a l’ofec polític, econòmic i cultural que patim per part de l’Estat
espanyol. Les darreres dades del Baròmetre d’Opinió Pública de la Generalitat
de Catalunya, ens mostren com els partidaris d’un estat independent, han
quasi doblat el seu nombre en els darrers 5 anys. El debat independentista ha
passat de ser marginal i gairebé invisible, a ser present en tots els mitjans de
comunicació, a totes les tertúlies polítiques i a tots els fòrums d’opinió.

[34] Així, durant aquests darrers anys, han nascut tota una sèrie d’entitats i
associacions creades amb l’objectiu de treballar per a fer possible l’exercici
del dret a l’autodeterminació, i així van néixer també les consultes per la
independència.

[35] Així han nascut, també, nous actors polítics, amb l’esperança i l’objectiu de
traslladar al Parlament de Catalunya aquesta nova realitat sociològica i política
de la societat catalana. A la vegada, però, aquesta efervescència ha provocat,
en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, la divisió i l’atomització
del vot. Paradoxalment, però també previsiblement, els resultats no han estat
els desitjats: just quan la societat catalana semblava més unida que mai entorn
de la independència com a únic futur possible, el nombre de diputats
pertanyents a partits clarament independentistes ha baixat respecte les
darreres conteses electorals.

[36] Aquesta aparent paradoxa és fàcilment comprensible si tenim en compte que:

[37]

a) Les conseqüències de les accions col·lectives i dels fenòmens socials
necessiten temps per a materialitzar-se i, per tant, només es fan
visibles a llarg termini.

[38]

b) Qualsevol nació, poble, societat o grup humà sotmès durant un llarg
període de temps (en el cas de Catalunya més de tres-cents anys),
pateix una sèrie de dèficits i de mancances que fan, no només que
estigui en permanent desavantatge, sinó que també, a mesura que va
passant el temps, cada vegada li sigui més difícil generar consens entre
els seus membres i trobar la via de superació de la situació d’ofec i de
tirania a la que està sotmès.

[39] c) Com més a prop es percep l’objectiu desitjat, més tensions es generen
en el si de la seva societat. Sorgeixen múltiples iniciatives i cadascuna
es postula com LA SOLUCIÓ. Però és impossible cremar etapes, cal
inexorablement passar per aquest període de tensió per tal que es faci
evident el camí a seguir.

[40] d) Res no és possible si no es donen les condicions objectives necessàries
perquè s’esdevingui.

[41] Les tres principals condicions necessàries perquè la independència sigui no
només possible sinó també viable són:

[42]

a) Que hi hagi una majoria social suficient de ciutadans que la vulguin.

[43]

b) Que una majoria de diputats del Parlament català assumeixin la
voluntat de la majoria del poble català i, des de la unitat d’acció,
estiguin disposats a emprendre les accions polítiques necessàries per a
proclamar la independència de Catalunya.

[44]

c) Que el poble català sigui reconegut com a tal per la comunitat
internacional.

[45] En aquests últims cinc anys hem avançat molt, però és evident que en la
societat catalana, tot i els progressos fets, hi ha encara un nombre massa
elevat d’indecisos a qui cal donar raons i arguments perquè es decantin a favor
de la independència, assegurant així que tant el % de participació com el % de
vots favorables a la independència sobrepassi, amb escreix, respectivament, el
50 i el 55% fixat per la UE en el cas de Montenegro i que ha de servir pel
reconeixement internacional d'un nou Estat per la via democràtica.

[46] Ens cal, doncs, assolir aquesta àmplia majoria, necessària per a ser reconeguts
internacionalment com a Estat independent sense que es pugui generar cap
mena de dubte per part de la comunitat internacional sobre la legitimitat de la
decisió.

[47] Per a què la unitat d’acció dels diferents partits polítics catalans sigui possible,
primer cal que aquesta unitat d’acció política es doni en el si de la societat
catalana. I quan aquesta unitat d’acció del poble sigui una realitat, la unitat
d’acció dels diferents partits d’obediència catalana s'ha de produir de manera
quasi automàtica. Només llavors es donaran les condicions objectives
necessàries per a fer possible la independència i, per tant, l’Estat propi.

[48] Som tots i cadascun de nosaltres els qui, dotant-nos d’una organització
unitària, plural, democràtica i participativa com l’ANC, posarem les bases i
farem possible que els nostres representants polítics assumeixin la voluntat
majoritària del seu poble i acabin liderant l’última etapa del procés
d’independència.

[49] Cal tenir també molt especialment en compte l’actual situació de crisi
econòmica mundial que, tot i que en el cas de Catalunya sigui doblement greu i
preocupant, pot esdevenir un factor favorable, ja que són justament les
situacions crítiques les que poden generar les condicions objectives i el revulsiu
necessari per a assolir objectius que, d’altra manera, serien molt més difícils.
Per la mateixa raó, la victòria del PP en les eleccions al Parlament espanyol
pot suposar també un factor accelerador o potenciador, en tant que farà
encara més evident la diferència de tracte del govern espanyol amb Catalunya
en comparació amb d’altres territoris de l’Estat espanyol. A mesura que el
procés cap a la independència de Catalunya es consolidi i progressi, aquestes
diferències poden aguditzar-se.

[50] 4.4.- Accions

[51] Per aconseguir els objectius interns (objectius numerats des de O.1 a O.8),
definits per a aquesta fase, els membres de l’ANC, treballant en equip dins de
les assemblees territorials i/o sectorials, hauran de dur a terme les següents
accions:

[52]

A.1.- Organitzar, arreu del país, actes interns de l’ANC per a formar el màxim
nombre possible de membres de l’ANC perquè estiguin capacitats per a exercir
d’agents emissors dels missatges a difondre en aquesta fase.

[53]

A.2.- Començar a organitzar, amb una periodicitat regular, actes de
presentació de l'ANC oberts a tots els ciutadans, a partir dels quatre grans eixos
següents:

- La via autonomista s’ha acabat, ni la volem nosaltres ni la vol Espanya;

- l’alternativa és la constitució d’un estat propi, hi tenim dret per les
convencions internacionals;

- els avantatges són molts, cal veure les 1.000 raons per la independència;

- l’estratègia és definida en els punts aprovats per la Conferència Nacional
per l’Estat propi.

- El camí cap a la independència és el definit en el pla d'acció aprovat pel
Secretariat d'aquesta fase constituent i recollit en aquest full de ruta.

[54]

A.3.- Establir contacte amb totes les entitats i associacions locals del seu àmbit
territorial per establir acords de col·laboració que poden anar des del
compromís de fer arribar la informació als seus socis, fins al suport de l’entitat
als objectius i activitats de l’ANC.

[55]

A.4.- Establir contactes amb tots els partits polítics locals amb la mateixa
finalitat d’establir acords de col·laboració que poden anar des del compromís
de fer arribar la informació als seus afiliats, fins al suport explícit als objectius
i activitats de l’ANC.

[56]

A.5.- Aprofitar tots els actes i esdeveniments locals per a fer visible, al carrer,
l’ANC i els seus objectius.

[57]

A.6.- Recollir, des de les assemblees territorials i sectorials, propostes
d’accions globals i contundents a fer en la fase de consolidació i d’extensió.

[58]

A.7.- Anar consolidant l’estructura territorial/sectorial i de funcionament dels
organismes de coordinació dels diferents tipus d’assemblees.

[59]

A.8.- Redactar i aprovar un Reglament de l'Assemblea General constituent que
garanteixi la participació de tots els membres de l'ANC i que asseguri un
funcionament plenament democràtic i participatiu del procés de debat i
aprovació de les ponències que s'hi presentin, així com en l'elecció del nou
Secretariat i Consell Permanent.

[60]

A.9.- Crear dues comissions del Secretariat encarregades de redactar les
ponències base sobre “Estructura i funcionament de l’ANC” i sobre el “Full de
ruta” que hauran de ser sotmeses a debat de tots els inscrits en la fase de
constitució de l’ANC.

[61] Per aconseguir la resta d’objectius (objectius numerats des de O.9 a O.12),
definits per a aquesta fase i que correspon desenvolupar al Secretariat i al
Consell Permanent, s’hauran de dur a terme les següents accions:

[62]

A.10.- Crear una comissió de treball per desenvolupar el projecte de formació
"Trajecte". A partir d’aquest projecte es podran elaborar les 1.000 raons de pes
per a l’Estat propi, que s’editaran i es posaran al servei de tots els membres de
l’ANC i serviran pel treball de les fases posteriors.

[63]

A.12.- Demanar als alcaldes de les poblacions on ja estigui constituïda una
assemblea territorial de l'ANC que els seus ajuntaments aprovin l’adhesió i
participació en la creació de l’associació “municipis per la independència”, i
col·laborar-hi per tal de vertebrar l’acció del moviment civil amb l’acció
política de les nostres institucions municipals.

[64]

A.13.- Començar a organitzar, amb la col·laboració de totes les assemblees
territorials ja constituïdes, els itineraris i programa d’actes de les 10 columnes
de la “Marxa per la Independència”.

[65] 4.5.- Calendari

[66] Aquesta fase s'inicia amb la clausura de la Conferència nacional per l'Estat
propi, el dia 30 d'abril de 2011 i s'acaba amb la celebració de l'Assemblea
General constituent de l'ANC, el dia 10 de març de 2012.

[67] 5.- FASE DE CONSOLIDACIÓ

[68] 5.1.- Objectius

[69] A partir de la sessió constitutiva de l’Assemblea Nacional Catalana s’inicia la
fase de consolidació, amb l’objectiu de continuar alimentant el debat sobre la
necessitat d’aconseguir l’Estat propi i fent que el debat per la independència
de Catalunya arribi a tots els racons del país i a tots els sectors d’activitat. El
convenciment entre la ciutadania que aquest objectiu no només és possible
sinó que és completament necessari ha de ser, al final d’aquesta fase, molt
ampli i ben arrelat.

[70] Les assemblees territorials constituïdes en la fase anterior han d'acabar
d'organitzar la Marxa per la independència, estructurada en 10 columnes i que
se celebrarà des del dia 23 de juny de 2012 fins a l'11 de setembre de 2012,
data en la que les 10 columnes han de confluir a Barcelona, al Passeig de
Gràcia, per celebrar una gran manifestació sota el lema “Catalunya, nou Estat
d'Europa”.

[71] Aquesta marxa té com a objectius principals els següents:

1) Arribar a tots els municipis de cada regió en les que l'ANC s'ha
estructurat per fer conèixer les 1.000 raons per l'Estat propi, els
objectius de l'ANC i constituir assemblees territorials en els municipis on
encara no n'hi hagi.

2) Consolidar les relacions de les assemblees territorials amb totes les
entitats i organitzacions socials i polítiques de cada municipi, a les que
s'haurà convidat a col·laborar en la organització de la Marxa i a
participar-hi.

3) Engrescar als joves a participar en l'ANC

4) Fer arribar la proposta d'incorporació a l'associació de Municipis per la
independència a tots els ajuntaments que encara no s'hi hagin
incorporat.

5) Començar a configurar el “Cens nacional català”, recollint el màxim
nombre possible d'inscripcions.


[72] Totes les accions que es realitzin durant aquesta fase han de mantenir, com a
objectius, la difusió d'aquests conceptes bàsics:

- demostrar que la via autonomista s’ha acabat; Espanya no la vol i
nosaltres tenim dret a escollir, democràticament, un altre camí;

- el model d’Estat s’ha d’escollir des de la llibertat. La nostra proposta és
la constitució d’un Estat propi, seguint els sistemes previstos en les
convencions internacionals vigents.

- per aconseguir-ho proposem l’estratègia definida en els documents
aprovats per l’assemblea constituent de l’ANC;

- les 1.000 raons per la independència. Els avantatges de disposar d’un
Estat propi s’han començat a recopilar en el llibre “175 raons de pes per
a l’Estat propi” i han de completar-se disposant de les 1.000 raons per
la independència.


[73] 5.2.- Participants

[74] Els emissors dels missatges han de ser tots els membres de l’ANC, cadascú des
del seu poble, vila, barri ciutat i des del seu lloc de treball o d’activitat i
influència social. En aquesta fase tots els membres de l’ANC han de ser
membres actius i plenament conscients del seu paper, han d’actuar com a
veritables militants del moviment per la independència.

[75] En aquesta fase cal convidar a participar en les accions que es realitzin, al
màxim nombre possible d'entitats, associacions i organitzacions socials de cada
barri, poble o ciutat, així com als ciutadans en general, per aconseguir el
màxim ressò possible. A més d’aplegar la resta d’independentistes convençuts,
cal començar a arribar al màxim nombre possible de ciutadans que, sense
declarar-se independentistes, vegin que l’Estat propi és la millor eina per
aconseguir majors cotes de benestar, de llibertat, d’igualtat i de justícia.


[76] 5.3.- Context

[77] La crisi econòmica i financera farà encara més evident la diferència de tracte
del govern espanyol a Catalunya en comparació a d’altres territoris de l’Estat
espanyol. A mesura que el procés cap a la independència de Catalunya es
consolidi i progressi, aquestes diferències poden aguditzar-se.

[78] Durant aquesta fase és quan s’hauria d'iniciar la negociació entre els governs
espanyol i català en relació al pacte o concert fiscal. Cal que el govern català
acceleri el procés negociador, no afluixi en les seves posicions ni ens vulgui fer
veure el que no és. La possibilitat més plausible és que no es produeixi cap
tipus d’acord realment favorable als interessos catalans. En aquest context,
durant aquesta fase seria molt convenient que el govern català arribés fins a la
convocatòria d’un referèndum, sobre aquesta qüestió. Més enllà de la posició
de l’ANC sobre el tema, que ha d’emmarcar el pacte fiscal en el camí cap a la
consecució de l’Estat propi, el fet més rellevant seria que realment es fes
aquesta consulta per posar en pràctica la fórmula legal en la que es
fonamentaria, ja que podria obrir les portes a la celebració d’un plebiscit sobre
la independència. La negativa del govern de l’Estat a celebrar-lo també seria
un element favorable per avançar en el camí de la independència.

[79] Durant aquesta fase s’hauria de continuar donant suport als ciutadans del País
Valencià, les Illes i la Catalunya nord que impulsin la constitució de moviments
consemblants. Mentre no s’hi constitueixin, els independentistes d’aquests
països podran pertànyer a l’ANC com a membres de ple dret.


[80] 5.4.- Accions

[81] Per aconseguir els objectius definits per a aquesta fase, el treball dels
membres de l’ANC ha d’estar centrat en els aspectes següents:

[82]

1) organitzar la Marxa per la Independència, amb els objectius concrets més
amunt esmentats i, sobretot, aconseguint que el màxim nombre d'ajuntaments
s'adhereixin al moviment de “municipis per la independència”, que serà la clau
de volta que vertebri l’acció del moviment civil amb l’acció política de les
nostres institucions. L’acció començarà amb l’aprovació d’una declaració
solemne dels plens municipals basada en el manifest que l’ANC proposarà i que
preveurà el pla d’etapes per aconseguir l’Estat propi a partir de l’acció
conjunta del moviment ciutadà i de les institucions catalanes.

[83]

2) impulsar la constitució d’assemblees en els pobles i ciutats fins a cobrir tot
el mapa del país i assemblees sectorials que cobreixin tots els sectors
d’activitat professionals, culturals, socials, cívics, etc., que facin la tasca de
“think tanks” per la independència;

[84]

3) consolidar l’estructura territorial/sectorial i de funcionament dels
organismes de coordinació i enfortir el funcionament de les assemblees
generals;

[85]

4) celebrar arreu del país actes interns de l’ANC per a la formació del màxim
nombre possible de membres de l’ANC capacitats per a exercir d’agents
emissors dels missatges a difondre en la fase posterior.

[86]

5) aplicar un pla de comunicació que ha de redactar o encarregar l’òrgan de
govern sorgit de l’Assemblea Nacional, i que ens asseguri la difusió dels
missatges i les notícies relacionades amb el progrés del procés tant en els
mitjans de comunicació del país com en els internacionals.

[87]

6) mantenir i incrementar, si cal, les accions proposades en l’etapa anterior
(fundacional), enumerades des de A3 fins A7 (claudàtors [53] a [58])

[88]

7) com que encara hi haurà nivells d’organització molt diferent entre les
assemblees ja constituïdes i les que es vagin constituint, en els llocs on la
organització sigui més forta i el nombre de membres de l’ANC sigui més elevat,
caldrà començar a posar en pràctica accions de denúncia aplicant mètodes de
resistència col·lectiva, passiva i pacífica, en la línia de les accions practicades
per la Crida a la Solidaritat durant els anys 80 i 90 del segle passat.


[89]

5.5.- Calendari

[90] Aquesta fase s'inicia amb la clausura de l'Assemblea General constituent de
l'ANC, el dia 10 de març de 2012 i s'acaba l'11 de setembre de 2012.


[91]

6.- FASE D’OBTENCIÓ DE LA MAJORIA SOCIAL

[92] 6.1.- Objectius

[93] L’objectiu d’aquesta fase és conèixer el nivell de suport social a la constitució
de l'Estat català. Aquesta fase culminarà amb la celebració, a meitats de 2013
i totes al mateix dia, de consultes “oficials” al màxim nombre possible
d’ajuntaments catalans sobre la constitució d’un Estat propi. En els municipis
on no sigui possible fer-ho de forma “oficial”, caldrà que aquestes consultes les
organitzi l’assemblea local de l’ANC.

[94]

6.2.- Participants

[95] Tots i cadascun dels membres de l’ANC, des del seu poble, vila, barri o ciutat i
des del seu lloc de treball o d’activitat i influència social són els agents
necessaris per a la consecució dels objectius d’aquesta fase.

[96] Els actes i accions que es portin a terme en aquesta fase han de comptar amb
la col·laboració del màxim nombre d’entitats i organitzacions de la societat
civil, dels ajuntaments de tot el país i del màxim nombre de ciutadans.


[97] 6.3.- Context

[98] Tot indica que la crisi econòmica i financera serà del tot present en aquesta
etapa i, per tant, encara es farà més evident la diferència de tracte del govern
espanyol a Catalunya en comparació a d’altres territoris de l’Estat espanyol. A
mesura que el procés cap a la independència de Catalunya es consolidi i
progressi, aquestes diferències poden aguditzar-se.

[99] Si no s’ha produït en la fase anterior, seria molt convenient que, en aquesta
fase, el govern català arribés fins a la convocatòria d’un referèndum, sobre
aquesta qüestió. Si es fes aquesta consulta serviria per posar en pràctica la
fórmula legal en la que es fonamentaria, ja que podria obrir les portes a la
celebració d’un plebiscit sobre la independència. La negativa del govern de
l’Estat a celebrar-lo també seria un element favorable per avançar en el camí
de la independència.

[100] A les eleccions europees que se celebraran durant aquesta fase seria molt
convenient que s’articulés un veritable front català que aplegués totes les
forces catalanistes favorables a la celebració d’un referèndum
d’autodeterminació a Catalunya i que el reconeixement d'aquest dret per part
de la Unió Europea fos l’eix central de la proposta unitària. Aconseguir una
major participació que mai en unes eleccions europees i aconseguir el vot
àmpliament majoritari a aquest front catalanista serien la millor targeta de
presentació davant la Unió Europea.

[101] Si el resultat de les Consultes municipals fa preveure que l’objectiu
d’aconseguir l’Estat propi és possible, aconseguint el nombre suficient de vots
favorables (que haurien de sobrepassar els dos milions) l’escenari polític català
haurà canviat radicalment i es podria passar ja a la fase final.


[102]

6.4.- Accions

[103] Tots els actes i les accions impulsats per l’ANC han de tenir el mateix objectiu:
demostrar de mil maneres i des de tots els angles que amb la independència hi
guanyem tots; ha de ser la fase de les grans accions del moviment, de 3 o 4
grans accions anuals, d’àmbit general, que s’han d’anar compaginant amb els
actes organitzats per les assemblees territorials i sectorials, però també la fase
de la producció de tota mena d’estudis de professionals reconeguts i de
formulació de propostes solvents per debatre sobre la millor forma
d’organització del futur Estat català, fonamentat en un veritable
aprofundiment democràtic; tots els actes i les accions generals han de ser
multitudinaris, amb un ampli suport popular i un ressò internacional cada cop
més gran;

[104] A partir de les propostes d’accions i les experiències recollides en l’etapa
anterior, en aquesta fase caldrà multiplicar les accions de denúncia sobre tot
allò que ens perjudica pel fet d’estar sotmesos a un Estat que no és el nostre
(ús de la llengua, condicions laborals, accés a l’habitatge, aplicació de drets
bàsics,...), aplicant mètodes de resistència col·lectiva, passiva i pacífica, en la
línia de les accions practicades per la Crida a la Solidaritat durant els anys 80 i
90 del segle passat.

[105] En aquesta fase, i després de la tasca de difusió i pressió realitzada per la
Marxa per la independència, cal arribar als pobles i ciutats del país que no ho
hagin fet en l’etapa anterior, amb l’objectiu que s’adhereixin a l’associació de
“municipis per la independència”. Tots els ajuntaments adherits, haurien
d’aprovar una declaració solemne del ple municipal en la que donen per iniciat
el procés cap a la independència, aprovant el pla d’etapes que seguiran per
aconseguir l’Estat propi a partir de l’acció conjunta del moviment ciutadà i de
les institucions catalanes.

[106] Aquesta fase ha de tenir el moment culminant amb la celebració de les
Consultes municipals, totes al mateix dia (a meitats de 2013), a tots els
municipis del país. La pregunta ha de ser semblant a la que es va utilitzar per
les consultes populars que varen començar a Arenys de Munt el dia 13 de
setembre de 2009 i varen acabar a la ciutat de Barcelona el dia 10 d’abril de
2011. Aquestes consultes han d’estar organitzades pels mateixos ajuntaments i,
en aquells que això no sigui possible, han de ser organitzades per les
assemblees territorials de l’ANC. En tots els casos, s’ha de buscar la màxima
col·laboració entre les institucions municipals i les organitzacions de la societat
civil coordinades, en aquest cas, per les assemblees territorials de l’ANC.

[107] En els municipis on el resultat de les Consultes municipals hagi estat favorable,
els ajuntaments catalans, en plens municipals extraordinaris a celebrar en
dates molt properes o tots el mateix dia, han de demanar al Govern de la
Generalitat que iniciï converses amb el govern espanyol per negociar les
condicions de la separació dels dos Estats. La “desobediència civil” que
representarà la convocatòria i organització de les “Consultes municipals” ha de
comptar amb el suport popular suficient per a impedir qualsevol acció
repressora des de l’administració de l’estat. Serà un veritable test del que
podria passar en un plebiscit convocat per la Generalitat, un temps després.

[108] Per a aquesta fase, i posteriorment a les Consultes municipals, es pot preveure
una acció de pressió i, alhora, de suport al Govern català, perquè assumeixi la
responsabilitat de demanar l’inici de converses per a fer efectiu el procés de
secessió. Aprofitant l’estructura de la Marxa de la independència, les diferents
columnes confluirien en un acte final que podria ser una gran cadena humana
que encercli la capital catalana, en un radi semblant a la B-30;
[109] Durant aquesta fase s’han d’anar realitzant actes de desobediència civil de
diferents nivells per anar coneixent la força real de l’ANC, per anar fent perdre
la por a la majoria de la població, per anar creant la sensació de creixement
segur i constant i per neutralitzar el sector de la població avui contrari però
que han d’arribar a veure el seu futur amb molta tranquil·litat en una
Catalunya independent;

[110] Ha de ser la fase en què els diferents partits amb presència al Parlament de
Catalunya adaptin les seves propostes als canvis que es vagin produint,
incorporant l’objectiu de la independència de Catalunya en els seus programes
electorals, o siguin substituïts per uns altres partits més favorables, gràcies a la
implantació del moviment;

[111] En aquesta fase ha de ser possible fer actes com un tancament de caixes
“actual”, orientat a seguir pagant els impostos “estatals” però enlloc
d’ingressar-los a l’estat, fer-ho a comptes oberts per les administracions
catalanes (ajuntaments o la mateixa Generalitat, tot dependrà de la correlació
de forces del moment);

[112] En aquesta fase caldrà redactar les bases per a la nova constitució catalana,
que serveixi per al treball que hauran de fer els parlamentaris escollits amb
aquesta finalitat i, sobretot, per fer saber a tots els ciutadans i ciutadanes
catalans i de la resta del món (i especialment als països de la Unió Europea)
que volem la independència per a ser més lliures, més democràtics, més
europeus, més solidaris, més sostenibles, més creatius, més participatius,
més....i per tenir amb els ciutadans i ciutadanes espanyols i francesos una
relació d’igual a igual;


[113]

6.5.- Calendari

[114] Aquesta fase començarà el 12 de setembre de 2012 i acabarà quan el Govern
de la Generalitat hagi rebut les peticions dels ajuntaments catalans
esmentades anteriorment [107]. Si els resultats de les Consultes municipals es
considera favorable, aquesta fase no hauria d’allargar-se més enllà de finals de
2013. No obstant això, la durada d’aquesta fase dependrà del progrés en la
implantació del moviment, dels resultats de les accions que es realitzin i dels
resultats de les enquestes que s’han d’anar fent durant aquesta fase; pot ser
una fase que s’allargui uns quants anys i cal estar preparats per a no precipitarnos
ni frustrar-nos i ens cal seguir treballant més intensament encara; la fita
d’arribar a la fase final durant l’any 2014, tal com s’apunta, no és impossible,
tot i que caldrà redefinir el calendari si no s’aconsegueixen les fites més
importants de cada fase.


[115] 7.- FASE FINAL

[116] Després de les Consultes municipals i si els resultats es consideren clarament
favorables a continuar el procés d’independència, el President de la
Generalitat hauria de fer seva, i tramitar-la, la petició de la majoria de
municipis del país d’iniciar les converses amb l’Estat espanyol per negociar les
condicions de separació dels dos Estats.

[117] En el cas que l’Estat espanyol es negui a fer-ho o deixi sense resposta aquesta
petició, el President de la Generalitat hauria de dissoldre el Parlament i
convocar eleccions anticipades, amb la voluntat expressa que el nou Parlament
escollit esdevingui constituent, per la qual cosa tots els partits catalans que ho
vulguin han d’incloure, en el seu programa electoral, que en la primera sessió
ordinària del nou Parlament proposaran, i votaran favorablement, la
convocatòria d’un plebiscit d’autodeterminació nacional, que compti amb totes
les garanties i la supervisió dels organismes internacionals.

[118] En el cas que els partits catalans que incloguin aquesta proposta aconsegueixin
una majoria suficient per convocar aquest plebiscit, seria convenient que se
celebrés el dia 11 de setembre de 2014, com a data simbòlica.

[119] En aquest plebiscit, caldrà aconseguir una participació superior al 50% del cens
i uns resultats incontestables (per aquest tipus de consultes l'exemple de
Montenegro és el millor referent: un resultat favorable superior al 55% dels
votants s’hi consideraria);

[120] En el cas que l’Estat espanyol no accepti la celebració d’aquest plebiscit o, fins
i tot, n’impedeixi la celebració, el Parlament català pot optar per fer la
Declaració d’independència, de forma unilateral i amb la presència del màxim
nombre possible de representants dels governs d’altres Estats.

[121] Si tampoc és possible fer-ho d’aquesta manera, perquè l’Estat espanyol també
ho impedeixi físicament, els parlamentaris electes al Parlament de Catalunya,
els diputats i senadors catalans a Madrid i els parlamentaris catalans al
Parlament europeu es reuniran en una ciutat europea i, constituïts com
Assemblea de parlamentaris, procediran a la Declaració unlateral
d’independència.

[122] En els casos previstos que no contemplen la possibilitat de celebrar el plebiscit
d’autodeterminació, es faran servir els procediments previstos pel “Cens
nacional català” que siguin complementaris a l’acció dels càrrecs electes [120]
i [121].

[123] De totes maneres, els supòsits a fer sobre la forma d’actuar en els diferents
escenaris que puguin obrir-se potser són poc útils en aquests moments; en tot
cas, caldrà preveure totes les sortides dels molts diferents escenaris que es
puguin produir, però des d’ara mateix s’ha de partir d’un únic possible
escenari: el respecte i l’acceptació de la voluntat popular i, en cas de victòria
del sí a la independència en el referèndum d’autodeterminació, el que tocarà
serà:

[124]

1) La redacció de la Constitució catalana i la seva aprovació mitjançant
referèndum.

[125]

2) La negociació dels termes de la separació amb el govern espanyol per la
distribució d’actius i passius (com ara els recursos de la seguretat social o
l’aparell militar); l’establiment d’organismes de col·laboració (per a la
regulació de les conques compartides, etc.), entre moltes altres qüestions que
caldrà anar preveient durant les fases anteriors;


[126] 8.- FASES POSTERIORS

[127] El pas d’una fase a la següent i la progressiva consolidació del Moviment per la
independència (MxI) portarà al desenvolupament de conjuntures semblants als
altres països de nació catalana, i sempre partint de la base que existeix ja el
concurs de les seves voluntats en aquest sentit; el desplegament de les
diferents propostes serà marcada per les diferents realitats que el moviment
treballarà per desplegar;

[128] La fase definitiva serà l’obtenció, si així ho acorden els parlaments respectius,
de la plena unitat nacional en el marc de la forma d’unió federativa que els
pobles dels diferents països de nació catalana decideixin.




[1] PONÈNCIA DE FULL DE RUTA DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA
Mira també:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/434021/index.php

This work is in the public domain

Comentaris

Re: ponència de full de ruta de l'assemblea nacional catalana
09 des 2011
L' EI tindria de incidir en aquest moviment i apostar pel socialisme i fer valer la veu del poble contra el capitalisme&burgesia.
Per exemple quan diu: fer marxes per tot el país... l' EI podria fer-les i alhora assenyalar els culpables de les crisis, bancs, politics...
Si aquesta assembles no té contingut de classe, serà el mateix error dels "revolucioaries" sense contingut del dret a l' autodeterminació dels pobles..
Sindicat