Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats
Sobre possibles aventures polítiques indignades
22 nov 2011
Arran d'un comentari en un fòrum d'aquests que afirmava la seva visió de que els indignats havien de crear un partit polític. Podria compartir certs punts d'aquesta visió i d'altres no gens. Exposat de forma molt ràpida, breu i precipitada podria ser així, més o menys.
20090808131347-venceremos.jpg
Em semblaria lògic crear un partit polític indignat, si es tractés d'un partit de nou tipus, és a dir un partit no fonamentat en la pràctica electoral de parlamentarisme burgès, un partit legitimat al carrer i als barris, un partit eina i no burocratic. Una nova versió dels clàssics partits comunistes, que es van enfonsar als anys setanta víctimes del seu propi revisionisme. Un partit plataforma, més aviat podríem dir. En cap cas el partit ha de ser un fi en si mateix, sinó una eina més, com són les assemblees sectorials. i no ha de jugar un paper de lideratge de les lluites -imposant unes relacions de subordinació i jerarquies- sinó una actitud d'estar al servei de la classe treballadora, com a grup de pressió per fer valdre els seus interessos; donat que està conformat per assembees organitzades de forma horitzontal, sense càrrecs, subvencions, prebendes, ni representants que no siguin revocables en tot moment i rotatius.

Per això, però, fa falta encara força que es dónguin un seguit de pràctiques de forma sostinguda. A saber, que es consolidi l'espai 15-M com a plataforma de mobilització sostingut i d'acció política direccionada. i 2, que es donin unes condicions de treball en unitat d'acció i unitat de classe, confluència real en la planificació de les lluites dels sectors verdaderament d'esquerres, és a dir la unitat popular. Només així es podrà parlar del partit polític. Ara per ara, però, donades les característiques del moviment, crec que encara no és possible, perquè no ha arribat el moment ni es donen les condicions objectives ni subjectives.



ANNEX 1

En aquest sentit és positiu el tipus d'organitzacions que es comencen a donar als barris, de treballadors:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/435109/index.php

i de xarxes de suport mútu:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/435128/index.php

ANNEX 2

"Los consejos de fábricas en Italia en 1920, los anarquistas y Gramsci"

Pier Carlo Masini publicó un folleto en italiano en 1951 "Anarchici e comunisti nel movimento dei consigli a Torino" [Anarquistas y comunistas en el movimiento de los consejos en Turín] del cual se sacó este texto.

http://www.fondation-besnard.org/article.php3?id_article=492

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Sobre possibles aventures polítiques indignades
22 nov 2011
Però això ho dius seriosament, amb ingenuitat, o com?

La gent de'n lucha, de revolta global, de les CUP, etc. que estan a les assemblees de barri creus que suicidaran el seu projecte així com així?

La gent anarquista, antipartits i antiparlamentària, que está a les assemblees de barri, creus que abraçarà la idea de crear un partit així com així?

La gent de l'esquerra reformista que creu que alhora de votar s'ha de fer pel mal menor (ERC, ICV, ..) que està a les assemblees de barri creus que renunciarà a lo seu per crear un aprtit així?

...


Ems embla que alguns encara no entenen del tot que és el 15M i les assemblees. No són "bolets", sinó que participa gent arrelada als barris, i la gent té molta més ideologia i molt més projecte del que pugui semblar...
Re: Sobre possibles aventures polítiques indignades
22 nov 2011
Doncs li veig molta més cara i ulls a aquest text que a la gran majoria de propostes sectaries de tots els moviments que acabes de nombrar, exceptuant alguna excepció i en algun lloc..
Clar si no volem sortir del guetto..doncs ja ho trobarem. Serà una anecdota més a contar..
Re: Sobre possibles aventures polítiques indignades
22 nov 2011
Ah clar V, i crear un partit no té res de sectari, i basar la nostra representativitat en un partit és la super novetat i no és gens incoherent amb el que deia el moviment i el canvi radical del concepte de representativitat social que defensem.

Una de les coses possitives que ha tingut tot aquest sarau del 15-M és que moltíssima gent ha entès que la base del problema està en el sistema financer i aquesta "democràcia" vigilada per ells a través dels partits polítics, i ara voleu tornar a desfer aquesta evidència i a repetir l'error de basar-nos en la mateixa "democràcia partidista" que critiquem? Fer un partit ens fa sortir del guetto?

Interessants i flagrants contradiccions, o sigui que voleu que algú us representi
Re: Sobre possibles aventures polítiques indignades
22 nov 2011
""""""""En cap cas el partit ha de ser un fi en si mateix, sinó una eina més, com són les assemblees sectorials. i no ha de jugar un paper de lideratge de les lluites -imposant unes relacions de subordinació i jerarquies- sinó una actitud d'estar al servei de la classe treballadora, com a grup de pressió per fer valdre els seus interessos; donat que està conformat per assembees organitzades de forma horitzontal, sense càrrecs, subvencions, prebendes, ni representants que no siguin revocables en tot moment i rotatius. """"""
Si és estrictament d' aquesta forma no seria res dolent. Simplement seria una eina més de les assemblees per fer valer la seva veu.
No mal interpretar amb una forma d' organització del poble, sinó una eina més per exigir i denunciar les injusticies socials i donar més força al poble.
Estar clar que un partit així seria ilegalitzat, perseguit i sensurat com ho han sigut altres.
Però això sols podria sorgir si siguessim un moviment amb uns objectius clars, cosa que no és, i sols tindria sentit com diu amb una optica no reformista ni pactista, un partit revolucionari sorgit desde el poble per trencar amb el sistema capitalista. La organització sempre amb assemblees i aquestes pel damunt del partit i de les decisions que pugui tenir alguna persona o el partit.
Re: Sobre possibles aventures polítiques indignades
22 nov 2011
Para encontrar tanta opinión distante de apariencia irreconciliable, planteo la creación del "NO PARTIDO", o sea, del "ENTERO".
Os parecerá broma, pero no lo es. El "ENTERO", porque estamos todas, cada una con su vida propia y un claro objetivo común (aparte de otros más particulares), acabar con el capitalismo y el patriarcado.
Cuando se dice que en el 15M hay "gente que tiene mucha más ideología y proyectos de lo que pueda parecer", quiero señalar que proyectos alternativos reales, apenas hay alguno, y los poquitos que hay, tienen una gran dependencia del sistema capitalista.
¿Qué tal si se empieza a hablar para crear este "no partido" "entero" y desde ahí nos planteamos a ver qué proyectos vamos a llevar a cabo y a apoyar cada cual según sus posibilidades? Esos pocos proyectos que existen, no salen de la necesidad de las personas del 15M, sino que son proyectos que se han incorporado al 15M y que ya existían antes.
Por muy interesante que sean esos pocos proyectos y por mucho que encajen esas propuestas en el 15M, al no ser "la necesidad colectiva", parece que sea un proyecto ajeno, que llega desde fuera.
Ah!, el "no partido", no debería de ser instrumentalizado por los partidos, tal y como ha pasado con el 15M, en el que, cualquier propuesta que no pasara por su "comité de sabios" y que no fuese en la dirección que dicho "comité" había marcado, no era ni bien recibida, ni bien vista y se intentaba boicotear..., erigiéndose en autoridad de algo, y sustituyendo la autoridad por imperativo legal, por una autoridad con necesidades estratégicas según el momento.
Quiero decir, que el 15M, en ocasiones, sin ser ningún partido, ha actuado como tal, y eso habría que evitarlo a toda costa, porque si hay un "entero", no está partido.
Re: Sobre possibles aventures polítiques indignades
22 nov 2011
Realment si mai les assamblees del 15M i el poder popular vol arribar a defensar els seus interessos (que no són els de tota la societat) haurà de dotar-se d'eines organitzatives fortes com pot ser un partit (amb el sentit que exposa el company) per tal d'exercir aquest poder popular. Sinó es quedarà com un moviment de protesta i de retòrica, que és el que a molts els agradaria, ja que no posa en perill l'exercici del poder en mans dels poders financers.
Això és evident, com evident és que ar mateix al moviment li falta molt per recòrrer, i a tots plegats superar infantilismes i sectarismes i començar a entendre que tot això no és un joc i que ens hi van les condicions de vida de tota la classe obrera.
Es necessari desestabilitzar l'estat capitalista, però alhora preparar i organitzar alternatives fortes i amb voluntat de permenència i resistència al poder burgès.
salut
Re: Sobre possibles aventures polítiques indignades
22 nov 2011
Això del partit seria matar l'actual procés que s'està donant. Nomes puc veure fa-làcies per excusar la creació d'un partit i d'una cúpula i veig nombroses semblances amb el que suposa un partit leninista. I crec que no cal parar-se a nombrar per que no anirem mitjà el bolxevisme.

El poder no es pren, es destrueix, parar-se amb l'excusa de conquerir el poder es no tenir un anàlisis prou madur per entendre que un problema greu es el poder i la corrupció que suposa L'existència del mateix. Veig molt més efectiu la organització i coordinació de la gent en assemblees i no participar en el circ mediàtic del sistema. Crear un partit es arruïnar el ja fet. Alguns parlen de guettisme però ells son els primer en voler ficar la seva merda i apropar les masses entorn el camí leninista i el socialisme científic de Karl Marx. Si es prén la decisió de crear un partit, el moviment perdrá una base molt important com la que suposa la gent antipartit i antiparlamentària, i tot acabará en una comparsa progre i marginal. El 15M i les assemblees son un mitjà i no un fí.

Llastima que l'Aristrocràcia obrera ja vol tornar a tenir un paper recuperacionista i entrista, feu pena.
Re: Sobre possibles aventures polítiques indignades
22 nov 2011
"En cap cas el partit ha de ser un fi en si mateix, sinó una eina més, com són les assemblees sectorials. i no ha de jugar un paper de lideratge de les lluites -imposant unes relacions de subordinació i jerarquies- sinó una actitud d'estar al servei de la classe treballadora, com a grup de pressió per fer valdre els seus interessos"

De què em sona la cantarella?

"donat que està conformat per assembees organitzades de forma horitzontal, sense càrrecs, subvencions, prebendes, ni representants que no siguin revocables en tot moment i rotatius"

Això s'acaba en el moment en que aquest partit comenci a assolir objectius.

La teoria pot ser molt maca, que a mi no m'ho sembla, però tant se val perquè la pràctica ha demostrat un cop darrera d'un altre que el mitjà s'acaba convertint en fi pels més implicats al projecte, aquests representants teòricament revocables però que s'eternitzen. No recordo qui deia que res és més semblant a un representant de la burgesia que un representant del proletariat, però tenia més raó que un sant.
Re: Sobre possibles aventures polítiques indignades
22 nov 2011
El que ens uneix als indignats NO ÉS cap projecte en positiu, sinó que anem plegats "a la contra". Però uns volem construir l'estat socialista català, altres no volen cap estat, altres volen la República federal espanyola i altres ja els hi va bé el que hi ha a grans trets i senzillament farien algunes reformes.

Per tant, és IMPOSSIBLE I NEGATIU fer un partit (que és una eina positiva-propositiva), però en canvi funciona bé anar a la contra: contra les retalladades, contra el govern, etc.

Personalment si es fes un partit i no respectés i defensés el dret a la independència dels catalans l'atacaria com qualsevol altre.
Re: Sobre possibles aventures polítiques indignades
22 nov 2011
El que hem de fer els que pertenyem a alguna organitzacio o partit anticapitalista; es treballar en la unió.

Es clar que els independentistes, anarquistes i republicans mai podrem esdevindre un "ent" únic. Simplement hi haurà unitat d' acció, a part de tenir certes semblances ideològiques.

Indepes: esquerra independentista, ERC i reagrupament.
republicans: IU, IA i altres.
Com els anarquistes: CNT, CGT, ateneus, CSAs

Tot el que esta a l' esquerra del PSOE per a mi avui en dia es en certa manera "potencialment" revolucionari.
Cadascú respectivament (republicans, anarquistes, indepes) haurem de fer una aposta gran.
No pot ser que avui en dia hi hagin + de 10 partits republicans, 3 independentistes i 3 anarcosindicalistes. Com preteném fer la revolució si estem tancats en els nostres postulats?
S' ha de fer molts congresos i debats que acabin en la creació d' organitzacions més grans vigilant sempre en no caure en burocratismes ni sectarismes.

Em considero anrquista i soc militant d' organitzacions anarquistes. Se que molt ho veureu amb mal ulls; pero veient el panorama que tenim avui en dia, o ens "donem de la ma" dels socialdemocrates per tensar la corda cap a posicions mes revolucionaries o estem acabats. Nomes fa falta veure els resultats de CIU i PP.

Fins que no siguem capaços de perdre la por al debat i a perdre les "sigles partidistes" estem abocats al fracas.

Avui en dia votar a IU es en certa forma revolucionari. Mai hauria pensat que diria això; pero la situacio en la que ens trobem mh' ho dóna a pensar.
Re: Sobre possibles aventures polítiques indignades
22 nov 2011
Referent a que el 15-M opti per formar un partit politic ho veuría nefast pel moviment.
El moviment es dividiria i perdría força al carrer.

Crec que les assemblees de barri han d' estar al carrer defensant els nostres drets, impulsant la lluita social als barris, crear projectes com poden ser: CSAs, edificis de vivendes, cooperatives, etc. Es a dir heina de transformació social.

Som els que pertenyem a les organitzacions els que hem de canviar. Hem de tenir un debat profund i reoorganitzarnos. Els anarquistes, independentistes y republicans hem de reoorganitzar cadascú el seu front i ampliarlo. Solament així les nostrees idees tindran més pes i resó.

Per més que m' ho pregunto nomes trobo aquesta resposta davant de la crescuda de la dreta. Fet també que han agreuixa' t i molt, els diferents partits "socialdemocrates" amb les seves politiques liberals. Els simpatitzants d' aquests partits son """potencialment""" revolucionaris.
perque els grups de l' esquerra anticapitalista no em sapigut esdevenir encara un referent de lluita? Sera per les divisions que tenim?

Nuce, la veritat... Que opineu. Necessitem un debat profund
Re: Sobre possibles aventures polítiques indignades
23 nov 2011
Totalment d'acord amb el que planteges.
És absolutament necessari i urgent pendre el full de ruta de la unitat d'acció contra l'ofensiva neeoliberal que ens ve a sobre.
Només així podem optar a projectar una ofensiva contra els plans del capital. I crec que el context actual és idoni, perquè més sectors socials se n'adonin de la necessitat de pendre mesures de caire radical per socialitzar els recursos i democratitzar l'economia i la política.
Com? Deixar enrera tics sectaris i pendre consciència de la gravetat del moment és el primer pas.

pd:sembla mentida un debat constructiu a indymedia.
Re: Sobre possibles aventures polítiques indignades
23 nov 2011
la CNT hauria de ser l'exemple de que els representants són revocables. si no sou-som capaces d'afrontar aquest risc és un altre tema... la por al possible dirigisme, fruït de la manca de control de les situacions. Els anarquistes també tenen representants, pq a tot arreu hi ha gent que tira del carro i gent oportunista que actua segons com es troba. la gent amb convenciment són les que aguanten anys.

igual que considerar que els mitjans de comuniació sempre conspiren, quan en certes ocasions om el Francino el 91 en la guerra del golf o el David Bassa en lo de Bolonya, han contribuït a donar una opinió públia favorable.

No es tracta pas de que els de Revolta Global, o En Lluita, etc. es suïcidin políticament, sinó que treballin junts -en coalició, cooperant- quan sigui necessari a un front popular revolucionari- no que enviïn el seu projete a fer dida
Re: Sobre possibles aventures polítiques indignades
23 nov 2011
Un debat seriós a indymedia? amb diferents opinions però amb respecte i sense insults? això és el que fa gran aquest mitjà.

Com es nota que s'ha acabat la campanya i la majoria de trolls han fotut el camp.

I penso que no, que traslladar a la política partidista el que representa el 15-M seria el mateix error de sempre. Caldria enfortir totes les estructures de contrapoder. Crec.
Re: Sobre possibles aventures polítiques indignades
24 nov 2011
totalment d'acord pulit, a més com diu el text, encara a no és el moment
Colera camping CNT