Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
Ací les propostes de la plataforma per una fiscalitat justa ambiental solidària
per x	08 nov 2011
0 Ser ric surt molt barat La fiscalitat per a fer una societat més justa Novembre 2011 PLATAFORMA PER UNA FISCALITAT JUSTA, AMBIENTAL I SOLIDÀRIA 1 1. INTRODUCCIÓ Les organitzacions i entitats que formem part de la “Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària” volem expressar el nostre compromís amb la construcció d’una societat justa que no accepta la pobresa ni l’exclusió. Afirmem que el sosteniment d’uns serveis públics forts i de qualitat és la millor garantia per a fer efectiva la igualtat d’oportunitats, afavorir la cohesió social i encarar els reptes que tenim com a país. I per això cal un sistema fiscal suficient i equitatiu, que faci una funció redistributiva. Els greus efectes de la crisi, amb l’enorme creixement de l’atur, han generat i continuaran generant un gran volum de despesa per a les administracions públiques. Cal reactivar l’economia per crear llocs de treball i garantir la protecció dels sectors més vulnerables. I perquè això sigui possible són necessaris recursos que, tot i que no s’estan recaptant, existeixen. Si això no s’està fent és perquè, entre d’altres coses, hi ha una sèrie de dogmes que s’han instal·lat en la nostra societat. Volem començar aquest document rebatent alguns d’ells. És fals que s’hagi de retallar perquè no hi ha diners La lluita contra l’enorme frau fiscal que supera el 23% del PIB, i corregir l’escassa (quan no nul·la) contribució de les rendes altes i dels grans patrimonis, serien mesures que aportarien un volum de recursos molt superior al de totes les retallades. És fals que abaixar els impostos afavoreixi l’economia Durant anys s’ha estat pregonant la bondat de baixar impostos dient que això fomentava el creixement econòmic. Una afirmació que ha resultat falsa. Com a conseqüència d’aquestes polítiques s’han aplicat rebaixes fiscals que han beneficiat als que més tenen i han reduït de forma considerable els ingressos públics. La pròpia Unió Europea ha manifestat que les successives rebaixes d’impostos fetes a Espanya des del 1995 no estaven justificades i han portat al país a la greu situació actual de dèficit. És falsa la idea de que “Tots hem viscut per sobre de les nostres possibilitats” De manera insistent es repeteix que és necessari retallar la despesa perquè “hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”. Aquesta afirmació suposa un intent de corresponsabilitzar a tota la ciutadania per igual. No obstant això, el que està succeint és que una majoria de la societat s’està veient perjudicada per les retallades dels 2 serveis bàsics i una minoria, amb una gran responsabilitat en l’origen de la crisis, se n’està beneficiant. Aquesta clara asimetria invalida aquest dogma que es proclama de manera constant. És fals que el dèficit estatali els mercats obliguin a desmantellar en nostre estat del benestar D’altra banda, el problema del dèficit, que s’ha generat per l’especulació immobiliària i les baixades d’impostos, vol ser aprofitat pels responsables de la crisi per privatitzar els serveis públics i desmantellar l’estat del benestar. És fals que s’estiguin pagant massa impostos Malgrat es repeteix la idea de que paguem masses impostos, la realitat és que el nostre país és dels que té els nivells de pressió fiscal més baixos de tota la Unió Europea. Una qüestió diferent és que la contribució que es fa sigui molt desigual. En aquest sentit, hi ha una clara discriminació entre la fiscalitat que suporten les rendes del treball i les del capital, els empresaris i professionals tributen menys que els assalariats i els pensionistes i el frau fiscal i l’economia submergida (localitzades, sobretot, en grans empreses) dupliquen la mitja europea. Per tot això, creiem que és imprescindible i urgent fer un debat sobre el conjunt del model fiscal. S’han de discutir les demandes de la ciutadania i els recursos públics necessaris per atendre-les i sostenir l’Estat del benestar i els drets socials. Un debat que sigui fet amb rigor, allunyat dels tòpics i falsedats que hem assenyalat i que es fan servir per mantenir una situació intolerable. Amb aquesta voluntat, doncs, la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària ofereix les següents propostes. 2. CANVIS EN LA FISCALITAT ESTATAL Tot i la progressiva descentralització del nostre sistema fiscal i dotació de corresponsabilitat a les Comunitats Autònomes, l’Estat central encara té major capacitat de donar progressivitat al sistema i donar-li una estructura més justa. L’actual estructura del nostre sistema fiscal fa que la redistribució de recursos sigui bàsicament horitzontal, és a dir, que la major part de les transferències de recursos es dóna entre els assalariats d’un nivell similar d’ingressos. Per contra, gairebé no 3 existeix la redistribució vertical, la qual implicaria una transferència de recursos des d’una minoritària ciutadania més adinerada, els ingressos de la qual no provenen exclusivament de les rendes salarials. Així ho demostren les xifres: La recaptació de l’impost que grava el treball cada cop té més pes en la cistella comú dels impostos recaptats. Mentre que al 2007 la recaptació de l’IRPF suposava un 38% de la recaptació total, al 2010 va suposar un 44%. En aquest sentit podem afirmar que és la fiscalitat del treball, ja que la recaptació del'IRPF es basa en un 97% en les retencions del treball, mentre que les retencions de capital només suposen un 3% del total. Els impostos indirectes com l’IVA i els Impostos Especials també representen cada cop més part de la recaptació, passant del 39% de la recaptació al 45% en aquest mateix període. Aquests impostos són regressius perquè en la seva aplicació no es té en compte la capacitat de pagament del contribuent, per la qual cosa el seu pagament suposa un major esforç per a les persones de rendes baixes que per a les de rendes altes. En canvi, la recaptació de l’Impost de Societats, que grava els beneficis empresarials, ha caigut proporcionalment moltíssim: de representar un 23% de la recaptació total al 2007, ha passat a representar tan sols un 11% al 2010. Aquesta gran davallada es deu, en major part, als canvis normatius dels darrers anys (reformes, deduccions, etc.). Distribució de la recaptació de les principals figures impositives estatals Font: Informes anuals de recaptació tributària Per anivellar i fer més justa la recaptació dels impostos que paguem entre tots els agents de la societat i les diverses fonts de riquesa que existeixen, des de la Plataforma proposem algunes reformes en els següents impostos: 44% 11% 32% 13% IRPF Impost Societats IVA Impostos Especials Recaptació 2007 Recaptació 2010 38% 23% 29% 10% 4 Impost sobre el patrimoni · Recuperar l’antic Impost sobre el Patrimoni, eliminat el 2008 Tot i l’anunci de la recuperació d’aquest impost, ni els contribuents obligats a declarar ni la quantitat que s’espera recaptar són les mateixes de l’anterior impost. A més, la recuperació de l’impost preten ser temporal, quan és de justícia que sigui permanent en el nostre sistema fiscal. Any 2007 Estimació 2011 Nº de persones obligades a declarar 967.793 160.000 Recaptació, euros 2.121 milions 1.081 milions Aquesta mesura suposaria una recaptació addicional de 1.040 milions d’euros Creiem que són excessius els elevats límits que s’han fixat a partir dels quals s’ha de pagar l’impost: disposar d’un patrimoni valorat en 700.000 euros, quan ja hi ha un mínim exempt de 300.000 euros per a habitatges habituals. Amb aquests nous límits es deixaran de recaptar 1.040 milions d’euros respecte a l’impost de 2007. · Evitar que les grans fortunes s’escapin de pagar l’impost Caldria modificar la Llei de l’Impost sobre el Patrimoni per a evitar l’ús de les societats instrumentals -patrimonials i SICAV- que legalment utilitzen les grans fortunes per eludir l’IRPF i l’Impost de Patrimoni. Impost de la Renda de les Persones Físiques · Augmentar la progressivitatdel que paguen les rendes del treball dins l’estructura de l’IRPF generant un nou tram-de 53.000 fins a 120.000 euros-i establint tarifes més elevades als trams més alts, com a mínim equiparables a les tarifes europees: Tributació del treball: Proposta de trams i tarifes generals Trams Tarifa I Els primers 17.707 euros 24% II De 17.707 a 33.007 euros 28% III De 33.007 a 53.407 euros 37% IV De 53.407 euros a 120.000 euros 45% V A partir de 120.000 euros 50% 5 · Integrar les rendes de capital a la base general de l’IRPF, de manera que els rendiments del capital tributin igual que els rendiments del treball. És a dir, que la taula anterior serveixi també per a calcular el que han de pagar les rendes del capital. En l’actualitat tributen de la següent manera: Tributació del capital: Trams i tarifes generals Trams Tarifa I Els primers 6.000 euros 19% II A partir de 6.000 euros 21% En canvi, la tributació del capital a l’IRPF molts països del nostre entorn és d’un 24%. Tot i així, seria just eliminar el tracte de favor que actualment tenen els estalvis, els lloguers que es cobren, els fons d’inversió, bons o “stock options”. No podem continuar permetent que viure de les rendes del capital surti molt més barat que viure del treball. Proposem a més diferenciar i gravar més les plusvàlues generades per operacions de caràcter especulatiu. Impost de Societats · Reduir el ventall de deduccions i exempcions de què gaudeixen sobretot les grans empreses i que condueix a que aquestes paguin efectivament tan sols el 16,7% dels seus beneficis, la qual cosa significa la meitat del 30% establert. En principi, les empreses paguen pels seus beneficis segons el quadre següent: Tributació dels beneficis empresarials: Principals tarifes Tipus empresa Tarifa I Empresa de reduïda dimensió 25% II Resta 30% No obstant això, el cert és que la majoria d’empreses paguen molt menys, sobretot les grans empreses. Tot i tenir una de les taxes nominals més altes d’Europa (30%), després d’aplicar reduccions i deduccions, el tipus real que acaben pagant les Aquesta mesura suposaria una recaptació addicional d’uns 1.300 milions d’euros Elevar la tributació de les rendes de l’estalvi a un 24% suposaria una recaptació addicional d’uns 1.992 milions d’euros 6 empreses a Espanya es troba per sota de la mitjana europea. A aquest tipus se l’anomena “tipus efectiu” i el 2009 va resultar ser d’un 16,7%. En tan sols 5 anys, gràcies a les modificacions normatives a favor de l’empresariat, el tipus efectiu sobre beneficis empresarials va disminuir un 32,2%. Evolució del tipus efectiu de societats, 2004-2009 En percentatge Font: Informes anuals de recaptació tributària 2005-2010 · Defensem un nou tipus impositiu per a les grans empreses que facturin per sobre dels 45 milions d’euros. No és just que les grans empreses paguin pels seus beneficis el mateix percentatge que ho fan les mitjanes. Per tant, per a aquestes empreses proposem que el seu primer milió d’euros de beneficis tributi al 30% i la resta tributi al 35%. · Major tributació de les societats d’inversió. Acabar amb el tracte de favor a les SICAV (Societats d’Inversió de Capital Variable), instrument on les grans fortunes tributen tan sols a l’1%, així com controlar el funcionament d’aquestes societats, que es presenten com institucions d’inversió col·lectiva quan en la majoria dels casos són autèntiques institucions d’inversió privada. Impost sobre successions i donacions · Establir un mínim de tributació de l’impost per a les CCAA que garanteixi la seva existència Aquest impost està cedit totalment a les CCAA que tenen competència normativa de gestió, inspecció i recaptació. El resultat ha estat una competició fiscal a la baixa entre CCAA que ha conduït a la pràctica eliminació de l’impost a gairebé tots els territoris de 25 24,5 23,2 19,8 18,4 16,7 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Què és el tipus efectiu? És el resultat de dividir el que finalment paguen les empreses per l’Impost de Societats entre el resultat empresarial. Al 2009 es situa en un 16,7%. Cau un 32,2% en tan sols 5 anys! Aquesta mesura permetria recaptar 13.943 milions d’euros 7 l’Estat. Per tal d’evitar això, l’administració central ha d’establir un nivell mínim de tributació de l’impost, per la qual cosa té capacitat. IVA · Introduir criteris socials i de progressivitat en l’impost Des de la Plataforma estem en desacord amb l’augment de l’IVA del 2010 (general i reduït) i instem al Govern a que introdueixi criteris socials i de progressivitat en l’impost: — Establint un nou tipus superior pels articles de luxe (cotxes esportius, iots, etc.). — Ampliant el ventall d’articles bàsics taxats amb el tipus superreduït de l’IVA al 4%. 3. LLUITA CONTRA EL FRAU FISCAL I L’ECONOMIA SUBMERGIDA La lluita contra el frau i l’economia submergida és una prioritat i una necessitat de màxima urgència. El que fins ahir constituïa un problema essencial de justícia tributària en el repartiment de les càrregues públiques, avui s’ha convertit en un pressupost necessari per assegurar la supervivència econòmica del nostre model social. Per què defensem això? El frau fiscal i l’economia submergida redueixen de forma decisiva els recursos del nostre sistema fiscal. Seria ingenu per part de la Plataforma fer una proposta d’un sistema tributari just sense tenir present que uns quants eludirien tal sistema impositiu mitjançant el mecanisme del frau fiscal. Això suposaria l’ensorrament complet dels principis de justícia, igualtat i progressivitat en els què es fonamenta la nostra proposta i, per tant, de la finalitat màxima per la qual es va crear la nostra Plataforma. És important, en aquest punt, fer un examen de la magnitud del frau fiscal i l’economia submergida: Fins a 10 diferents estudis i avaluacions d’institucions nacionals i internacionals situen el frau fiscal i l’economia submergida a Espanya entre el 23% i 25% del PIB, estudis que extrapolats a Catalunya situarien la seva taxa d’economia submergida en un 22,3% mentre que, entre els 15 primers països de la UE, aquesta xifra oscil·la entre el 10 i el 12%. 8 Això significa que cada any una quarta part de la riquesa generada (PIB) no paga els tributs que li corresponen, i les arques de l’Estat deixen d’ingressar 90.000 milions d’euros, 16.000 milions dels quals correspondrien al que s’ha deixat d’ingressar a Catalunya. Seria valentper part del nostre Govern autonòmic afrontar la part de responsabilitat que li pertoca en la lluita contra el frau fiscal, i instaurar els mecanismes necessaris per a reduir aquest frau a Catalunya fins assolir xifres properes a les existents en la mitjana dels països de la UE, servint així de model a seguir a la resta de l’Estat espanyol. Només reduint en 10 punts el nivell d’economia submergida per a equiparar-nos amb la UE, aconseguiríem a nivell estatal una recaptació suplementària de 38.000 milions d’euros, 25.000 dels quals correspondrien a impostos. No caldria aprovar retallades socials per baixar el dèficit, i les pujades d’impostos ajudarien a augmentar la despesa social i les inversions públiques. Amb aquesta fita hem d’abordar els mecanismes de lluita contra el frau fiscal, no només directament respecte del contribuent en qüestió. També cal analitzar amb més profunditat els òrgans encarregats de garantir la correcta lluita contra el frau fiscal. Així, aquesta Plataforma proposa els següents punts per obtenir una major eficàcia i millors resultats en la lluita contra el frau. Reelaborar els sistemes de gestió que permetin reduir el frau, mitjançant l’adopció de les accions següents: · Un seguiment permanent de la situació fiscal de tots els contribuents, que tendeix a aconseguir el compliment voluntari de les seves obligacions fiscals. · Un control més proper de l’administració tributària sobre els contribuents i la investigació de les activitats econòmiques reals del seu entorn proper, per millorar el control del frau i completar la informació disponible a les bases de dades. · Restringir l’opció per la tributació en el sistema de mòduls exclusivament a l’empresari que vengui els seus productes o serveis únicament al consumidor final (és a dir, sense participar en la producció d’altres béns o serveis). · Evitar l’allargament en el temps dels procediments, per reduir els litigis en via administrativai judicial, mitjançant noves fórmules de comprovació, regularització, liquidació, arbitratge i conciliació, etc., que redueixin els riscos d’insolvència, prescripció i anul·lació de deutes. · Desenvolupar l’ús d’eines modernes de selecció de contribuents per filtrar amb més rigor les actuacions a realitzar. 9 · Desenvolupar programes d’assessorament fiscal als contribuents i de pedagogia fiscal en mitjans de comunicació i Internet, mitjançant la denúncia dels fraus més habituals, dirigits a millorar la consciència de compliment fiscal dels ciutadans. · Excloure als deutors declarats insolvents del dret a obtenir subvencions, crear empreses, formar part de consells d’administració i ocupar càrrecs i llocs de treball al sector públic, fins que regularitzin la seva situació tributària. Creació de llistats públics de deutors declarats insolvents. Establir fórmules de coordinació i col·laboració efectiva entre l’Agència Tributària i les Administracions Tributàries de les Comunitats Autònomes, potenciant la coresponsabilitat de les administracions tributàries autonòmiques i la creació de Consorcis Tributaris, amb tres objectius principals: 1) Millorar l’eficàcia en la lluita contra el frau i l’economia submergida. 2) Aprofundiren la coresponsabilitat fiscal de les Comunitats Autònomes en la gestió dels tributs que les financen. 3) Augmentar els recursosfinancers d’ambdues administracions (central i autonòmica). Es tracta d’unir els esforços de les administracions tributàries, central i autonòmica, en l’eradicació del frau fiscal, amb indubtables avantatges tècniques: - millor coneixement de l’entorn i de les pràctiques habituals del negoci local, - ampliació dels recursos tècnics i humans destinats a combatre un frau canviant i complex, i - simplificació de procediments i obtenció d’economies d’escala en la gestió del sistema tributari, a la vegada que es redueix la càrrega fiscal indirecta que suporta el ciutadà. Establir una fórmula de control pel Parlament, dels resultats de les actuacions de control del frau realitzades per l’Administració Tributària de Catalunya i de les Corts Generals respecte de l’Agència Tributària Estatal, per garantir una gestió transparent i independent. Es rendiran resultats amb la periodicitat que s’estableixi i almenys una vegada a l’any, mitjançant l’establiment d’un model estàndard que permeti conèixer, amb plena transparència, els resultats de la gestió directa de l’Administració Tributària de Catalunya i de l’Agència Tributària Estatal en la lluita contra el frau. El model estàndard haurà de contenir informació homogènia per possibilitar el seguiment de la seva evolució en anys successius. Aquestes fórmules de control s’hauran d’estendre a la gestió d’un futur Consorci Tributari a Catalunya. 10 La creació d’una Base de Dades Fiscal Única compartida Com una eina de gestió imprescindible, alimentada amb la informació procedent dels àmbits central i autonòmic, amb la finalitat d’aconseguir un major coneixement i informació sobre els contribuents i major eficàcia en la gestió dels tributs i en la lluita contra el frau fiscal per ambdues administracions públiques. Una interrelació que no solament funciona a nivell d’esferes central i autonòmica, sinó també a escala interministerial, especialment entre els òrgans encarregats del control fiscal (Agència Tributària Estatal), del control laboral (Inspecció de Treball) i de la persecució penal dels presumptes delictes fiscals, falsedat documental o altres relacionats (Administració de Justícia i Fiscalia). En relació al Delicte Fiscal, cal destacar quatre punts: (i) la reforma de l'article 305 del Codi Penal per eliminar l'excusa absolutòria, (ii) la tipificació d'un nou delicte consistent en l'oferiment al mercat de serveis idonis per a la defraudació tributària, (iii) un increment de les penes del títol XIV seguint el principi de proporcionalitat penal i garantint el compliment efectiu de les penes i, finalment, (iv) incrementar l'especialització de jutges i fiscals i possibilitar que els funcionaris d'Hisenda prestin el seu servei en qualitat de policia judicial en delictes contra la hisenda pública i blanqueig de capitals. Una gestió moderna del personal i dels recursos materials disponibles Per crear un bon clima laboral, motivant i donant la màxima responsabilitat que cada empleat pugui assumir segons l’experiència professional acreditada i, en conseqüència, exigint el compliment d’aquesta responsabilitat. Igualment, es reconeixerà legalment el treball que realitzin amb els seus efectes professionals i econòmics. 4. CANVIS EN LA FISCALITAT INTERNACIONAL: IMPOST A LES TRANSACCIONS FINANCERES I LLUITA CONTRA ELS PARADISOS FISCALS En les últimes dècades, hem passat del capitalisme industrial productiu a una situació de complet domini del capitalisme financer. L'economia real ha estat desplaçada per una economia virtual basada en el valor en el mercat de diversos actius financers que La lluita contra el frau permetria recaptar un màxim de 90.000 milions d’euros 11 es mouen constantment pel món per operar en borsa (bons, valors, divises...) o ser objecte d'acords extra borsaris (productes derivats lligats a futurs, obligacions...). Així, l'economia especulativa domina i condiciona per complet l'economia productiva, mentre les decisions financeres es prenen en funció de guanys especulatius a curt termini. La situació econòmica ha degenerat de tal manera que per 1 dòlar invertit en economia real productiva de béns i serveis se n'utilitzen més de 60 en l'economia virtual especulativa; una economia transnacional, per cert, sense cap control i que no sol pagar impostos. Les grans empreses transnacionals, financeres i mercantils cotitzen en borsa, i per tenir encara més beneficis practiquen l'anomenada planificació fiscal o, el que és el mateix, no paguen impostos amb ardits i maniobres diversos. La utilització dels paradisos fiscals és el mitjà preferit per aquestes empreses per a evadir impostos. I per aconseguir-ho empreses i societats de tot tipus es domicilien en els paradisos fiscals, sense tenir cap mena d’activitat econòmica real en aquests territoris, però on hi estableixen sucursals bancàries, filials i societats instrumentals a través de les quals deriven els seus guanys a aquests territoris on no es paguen impostos (o són ridículs) i on el secret bancari és un dogma intocable que impedeix a les autoritats tributàries i judicials conèixer qualsevol informació fiscal. En la crisi actual generada pels mercats financers creix un corrent plural que s’oposa a l'actual desregulació i llibertat absoluta dels moviments de capital. Un corrent que exigeix tornar a establir regles i controls nacionals i internacionals als fluxos de capital i, en especial, a l'activitat de les empreses financeres. L'elevat risc que avui suposen la magnitud de l'especulació i la involució fiscal per a les economies dels països fa urgent iniciar dos processos paral·lels que limitin l'hegemonia del poder financer i l'economia especulativa que aquest perpetra: 1. Mesures per gravar fiscalment els moviments financers internacionals La "Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària" vol que s'estableixi un Impost a les Transaccions Financeres internacionals (ITF) i demana als representants polítics de l'Estat espanyol que defensin la necessitat d'aquest impost a totes les institucions internacionals on ens representen ( ONU, FMI, G-20, OCDE, UE, etc.). 2. Un pla executiu per eliminar els paradisos fiscals Per aconseguir un model fiscal just avui és imprescindible impedir l'activitat dels paradisos fiscals que soscaven els sistemes tributaris per la seva opacitat, secretisme bancari i nul·la tributació, condicions amb les quals fan possibles els mecanismes d'evasió de capitals i frau fiscal generalitzat. 12 Des de la Plataforma demanem adoptar un pla global per combatre internacionalment els paradisos fiscals i centres off-shore extraterritorials i als nostres representants en organismes internacionals que promoguin les mesures necessàries per a eliminar-los. Impost a les Transaccions Financeres (ITF) A Europa avui ja s'assumeix la proposta d'un Impost a les Transaccions Financeres (ITF). L'informe de la parlamentària grega AnniPodimata sobre la necessitat de l'ITF va ser aprovat pell Parlament Europeu el març de 2011 i el Consell i el Parlament europeus varen demanar a la Comissió un estudi sobre la viabilitat d'aquest impost a Europa. La Comissió Europea va presentar recentment un projecte de directiva per establir aquest impost a partir de 2014. I avui aquest impost és considerat fins i tot pels EUA, tot i que és sobretot per la necessitat dels països de disposar de més recursos fiscals. L'ITF ha de reunir aquestes característiques: 1. Imposar-se a totes les transaccions financeres especulatives, en els mercats borsaris d'accions, bons, divises i qualssevol altres que es negocien en el mercat de capitals, també en els mercats extra borsaris, en els acords sobre derivats de productes financers, en els mercats de futurs i en la compravenda o transferència de productes estructurats, valors negociables i altres productes financers titulitzats. 2. Imposar tipus fiscals prou alts per descoratjar les operacions especulatives a curt termini de manera que dissuadir l'especulació estigui per damunt del principi de qui especula paga.En períodes d'atacs especulatius intensos, els tipus de l'ITF hauran d'elevar-se ostensiblement per frenar-los. 3. Tot i que l'efecte dissuasori de l'especulació és prioritari, la recaptació per l'ITF pot ser font de finançament múltiple. Puix que el sistema financer s'estabilitzarà amb aquest impost, amb una repercussió positiva en l'economia de països desenvolupats i en vies de desenvolupament, els fons recaptats per l'impost haurien de dirigir-se en proporció considerable cap als països més desfavorits o empobrits i avançar així cap a una distribució més justa de la riquesa, per damunt de la pretensió de les hisendes públiques europees d'una major recaptació per cobrir l'escassetat de recursos, generada per causa de la sacralització de l'estabilitat pressupostària estatal contra el dèficit i la constant reducció dels impostos a grans empreses i fortunes, des de fa anys. 4. L'ITF ha de ser mundial. Aquesta globalització de l'ITF ha de servir per combatre la circulació d’entre 5 a 6 bilions de dòlars en especulació financera diària. Però mentre no hi hagi acord mundial sobre la implantació de l'ITF, la Unió Europea o l'Euro zona 13 podrien aplicar-lo al seu territori. Al fal·laç argument que un ITF provocarà fugides de capitals cal respondre que els capitals que fugen són especulatius, sense cap valor social, ni tenen res a veure amb l'economia productiva real ni, tampoc, amb l'estabilitat de l'economia. 5. Hi ha d'haver una gestió multilateral de la recaptació de l'ITF. La comunitat internacional o els organismes competents de la UE o l'Euro zona, si és el cas, haurien de delegar la gestió del fons generats amb aquest impost en organismes internacionals democràticament constituïts i supervisats. Lluita contra els paradisos fiscals fins a la seva eradicació Des de la Plataforma demanem als nostres representants polítics que a l'Estat espanyol, i en els organismes internacionals on ens representen,adoptin i promoguin mesures legals i administratives dirigides a la completa transparència fiscal internacional per combatre l'evasió de capitals, el frau fiscal i el blanqueig de diners, perpetrats mitjançant els paradisos fiscals o els centres financers per a no residents. L'objectiu d'aquestes mesures ha de ser l'abolició dels paradisos fiscals per aconseguir l'estabilitat financera mundial i fer possible l'harmonització fiscal. A més, la desaparició dels paradisos fiscals és imprescindible en la lluita contra la corrupció, el terrorisme i la criminalitat organitzada. A les properes reunions del Consell i de la Comissió Europea s'haurien de decidir mesures concretes contra els paradisos fiscals: 1. Que des de l'OCDE i la comunitat internacional es considerin, novament, paradisos fiscals tots els territoris que mantinguin el secret bancari en la seva legislació i pràctica econòmica habitual. En aquest sentit, el G-20 ha de ser conseqüent amb la seva declaració d'abril de 2009 on afirmava que "l'era del secret bancari ha acabat" i fer veritat aquesta declaració. 2. Quel'intercanvi d'informació sense excepcions sobre la identitat dels clients de bancs i altres institucions i vehicles financerssigui una realitat en tots els Estats i territoris del mónquan sigui fiscal i judicialment necessari. 3. Que el G-20 citi als bancs que operen en diversos estats per facilitar la identitat dels clients amb comptes a les seves matrius, filials o sucursals a l'estranger. 4. Que els òrgans de govern de la Unió Europea prenguin mesures per eradicar els paradisos fiscals que operen a la pròpia Unió i a l'Espai Econòmic Europeu. 14 5. Que s'adoptin acords i es promulguin lleis per aexigir a les empreses transnacionals la publicació i rendició de comptes país per país per a què contribueixin fiscalment pels seus beneficis amb l'impost de societats i evitar així l'evasió fiscal per mitjà de societats filials o matrius en paradisos fiscals. 6. Que s'instauri per llei un rigorós control de les empreses mercantils i entitats financeres de l'Estat espanyol registrades també en centres financers offshore o extraterritorials, segons la llista actualitzada d'aquests territoris que consta al Reial decret 1080/1991. En qualsevol cas han de restar excloses de participar en la contractació pública a l'Estat espanyol totes les empreses mercantils, entitats bancàries i grups empresarials amb sucursals, filials i/o entitats corresponsals en paradisos fiscals. 7. Que s'estableixi un registre de beneficiaris de fundacions, trusts i fideïcomisos, així com de tots els seus comptes bancaris en cadascuna de les jurisdiccions. 8. Que es prenguin mesures internacionals jurídiques i administratives per a una cooperació judicial i fiscal efectiva que combati eficaçment l'evasió de capitals, el frau fiscal i la criminalitat financera. 5.CONCLUSIONS A partir d’algunes de les propostes que plantegem i hem pogut quantificar, l’Estat podria tenir uns ingressos anuals addicionals de 110.000 milions d’euros, que supera el dèficit acumulat de l’Estat al 2010 de 98.000 milions d’euros. La recaptació anual podria quedar de la següent manera Recaptació 2010 160.000 milions d’euros Recaptació amb les modificacions proposades 270.000 milions d’euros Recaptació potencial 110.000 milions d’euros
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more