Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Comentari :: educació i societat
activista, profesor , el 15m i 20n.
04 nov 2011
article de carlos taibo sobre el 15m i las eleccions del 20n.,
Les eleccions generals espanyoles previstes per al 20 de novembre són, en principi, un regal per al moviment 15-M. I ho són per una raó fàcil d’entendre: estan cridades a permetre que es recreï un escenari similar al que va permetre el naixement del moviment al maig, quan van sorgir manifestacions i acampades a la calor d’unes eleccions autonòmiques i municipals llastades per la sordidesa i la tristesa. El 15-M disposarà, en altres paraules, d’una nova oportunitat per llançar els seus dards crítics davant el que significa, per damunt de tot, l’aparent confrontació que protagonitzen els dos grans partits.

Si aquesta és la cara positiva del que s’acosta, no hi ha motius per recelar, però, del que per al 15-M suposa la convocatòria electoral del 20 de novembre? Hi ha com a mínim un, singularment inquietant: el risc que a l’empara d’aquella proliferin, en el moviment, les divisions internes i s’obrin ferides en cas que la discussió corresponent no s’administri de manera intel·ligent. Perquè cal partir d’un fet fàcilment certificable: dins el 15-M són molt variades les lectures pel que es refereix al que s’ha de fer en ocasió de les eleccions generals. Mentre uns defensen fórmules d’abstenció activa, hi ha qui s’inclina per postular el vot en blanc o el vot nul, no falta qui assenyala que el seu és donar suport a opcions polítiques concretes i, en suma, sovintegen qui s’acontenten amb demanar que no es doni suport a cap dels dos grans partits.

Està bé que dins del moviment es debatin aquestes diferents opcions. Però convé mantenir a aquell lluny de qualsevol voluntat de pronunciar-se expressament per alguna d’elles (horitzó que, d’altra banda, i tenint en compte la disparitat de posicions, sembla poc probable, siguin quines siguin les formes de presa de decisions que s’apliquin). Això al marge, el saludable és que el 15-M no es converteixi en un teatre de difusió dels missatges d’uns i altres, i més pel fet que la baralla corresponent sembla un escenari molt propici per infiltracions des de l’exterior. Salta a la vista que ens ha d’importar més, molt més, el moviment que les eleccions que el sistema ens regala.

Alguna cosa s’ha de dir, amb tot, del que passa de l’altre costat del mirall, del costat dels partits. És lògic que aquests, o alguns d’aquests, intentin xuclar imatge del moviment. De vegades passa, però, que el més lògic es converteix en una font de abrasiva manipulació. Em limitaré a recordar al respecte que entre els que concorren a les eleccions del 20 de novembre hi ha un grapat de candidatures que estarien reclamant per a si una legitimitat que naixeria de la seva presumpta vinculació amb el 15-M. M’atreveixo a avançar que en la majoria dels casos ho són de persones que de sempre han treballat per horitzons molt diferents dels que inspiren al moviment, cosa que converteix en lamentable la seva iniciativa d’aquestes hores.

Em veig obligat a assenyalar, d’altra banda, que la lògica dels partits és inequívocament diferent de la del moviment: no hi ha partits assemblearis que en la seva vida quotidiana donin brida a l’autogestió, la democràcia directa i el qüestionament actiu dels lideratges O almenys no n’hi ha entre els que concorren a unes eleccions que reclamen la delegació de la capacitat de decisió en uns pocs, i això per molt que semblant tensió s’intenti corregir amb unes o altres mesures. Entengui’s bé el que vull dir: no és ara el meu propòsit contestar el que signifiquen els partits que estan, o es declaren, propers al moviment. M’acontento d’assenyalar que és una altra cosa molt diferent.

Les eleccions no configuren el futur del moviment del 15 de maig. Atorguem-los un relleu limitat. Aprofitem per assenyalar moltes de les misèries de l’ordre existent, respectem als que s’ho mereixen i, sense més, deixem-les passar. Que ens queda molt de feina.

* Carlos Taibo és escriptor, activista social i professor de Ciències Polítiques de la UAM

This work is in the public domain

Comentaris

Re: activista, profesor , el 15m i 20n.
05 nov 2011
Todos los criterios e ideas tienden a un mismo objetivo: CAMBIAR LA SITUACIÓN ACTUAL.

A) PRIMERA OPCIÓN: Quienes optan por no votar:
1. Porque se han olvidado.
2. Porque no han podido.
3. Porque no han querido (por comodidad)
4. Porque no han querido (porque no me han dado lo mío).
5. Porque no han querido (porque no creen en este sistema y/o en los partidos)
Las cuatro primeras causas, no interesan.
Con respecto a la última, pues bienvenida ya que es opción, al menos, meditada. Resultado: resta legitimidad (moral, que no legal), a lxs elegidxs.

B) SEGUNDA OPCIÓN: Quienes optan por el voto en blanco.
1. Porque no les convence ninguno.
2. Porque no saben a quien votar
3. Por descontento (porque no me han dado lo mío)
4. Por descontento (porque no creen en el sistema y/o en los partidos)
Las tres primeras opciones, no interesan. La cuarta, bienvenida. Ha sido meditada. Resta legitimidad (moral, por supuesto) a lxs elegidxs.

C) TERCERA OPCIÓN: Los del voto nulo.
1. Porque se han equivocado
2. Por descontento (porque no me han dado lo mío)
3. Por descontento, pero sin "mensaje"
3. Por descontento, pero con "mensaje" (activo o no)
Las dos primeras, no interesan. Las dos últimas, bienvenidas. Han sido meditadas. Restan legitimidad (la de verdad) a lxs elegidxs.

D) CUARTA OPCIÓN: Voto a partidos minoritarios
1. Por probar, por curiosidad, por haber que pasa
2. Por ansias rupturistas con afán de aventura o rebeldía (mal entendidas).
3. Por descontento (porque no me han dado lo mío).
4. Por descontento con el sistema y/o partidos (en este caso los mayoritarios) y me presento en uno de los minoritarios (para promocionarme personalmente, porque en los grandes no me quieren).
5. Por descontento con el sistema y/o partidos (en este caso mayoritarios), y me presento en uno de los minoritarios (para hacer las cosas bien, de verdad; si no lo logro, dimito),
6. Por descontento con el sistema y/o partidos (en este caso mayoritarios), aunque no me presento por ningún partido. Soy solo votante.
Las cuatro primeras no interesan (aunque la cuarta esté meditada).
Las dos últimas, pues bienvenidas, Han sido meditadas. Restan legitimidad a lxs elegidxs (en este caso de los partidos mayoritarios).

Como se ve, todas las opciones intentan confluir en un mismo objetivo, Unas de una manera y otras de otras. Así pues, hay que respetarlas todas porque todxs tenemos derecho a equivocarnos. El tiempo (y los palos) irán poniendo las cosas en su sitio.

Quizá algún día entendamos que, el único camino es que unamos nuestros esfuerzos, no para luchar contra el Estado, sino, simplemente, para darle la espalda.
Re: activista, profesor , el 15m i 20n.
06 nov 2011
Pues chato, yo no lo veo así: las opciones B), C) y D) lo único que consiguen es legitimar al sistema democrático actual, pasando por el aro al utilizar sus canales que, por supuesto, son totalmente inútiles. Si realmente estás en contra del sistema la opción válida es la abstención activa y meditada, todo lo demás es seguir haciéndole el juego al poder.

Para lo único que sirve "darle la espalda al Estado" es para que al Estado le sea más fácil bajarte los pantalones y clavártela hasta el fondo, ¿No has oído jamás que QUIEN CALLA, OTORGA?
Re: activista, profesor , el 15m i 20n.
07 nov 2011
La meditación no contabiliza en las urnas. Lxs señorxs votadxs lo único que contabilizan es el PODER en propio beneficio y para eso utilizan a la plebe. ¿No os parece que ya hemos vivido suficiente en la edad media? Vamos a darles otra vez ese PODER?

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more