|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Comunicat encausades per el bloqueix al Parlament
|
|
|
per 15m lliure |
30 oct 2011
|
|
El 15 de juny passat, diversos milers de les persones convocades pel Moviment 15M van envoltar El Parlament de Catalunya per protestar contra les retallades socials que s'aprovarien aquell mateix matí. El bloqueig va suposar que desenes de diputats haguessin d’entrar en helicòpter o en furgonetes policials. |
|
Finalment, es van aprovar per majoria simple els primers pressupostos restrictius de la història de la Generalitat, amb els quals la sanitat i l’educació públiques quedaran sensiblement afectades.
La primera setmana d'octubre, els Mossos d'Esquadra, sota la responsabilitat del jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco, detenen a 20 persones acusades del bloqueig al Parlament. Després de prendre'ls empremtes i fotografies, se’ls va citar a prestar declaració a Madrid.
És al Parlament on es decidieix la catàstrofe permanent
-Per les acusades del bloqueig al Parlament-
Que el procés judicial pel bloqueig al Parlament es gestioni des de l'Audiència Nacional només demostra el que ja suposàvem: que la classe poderosa farà tot el possible per mantenir el seu tro, la seva posició, el seu elitisme.
“Manos Limpias” (un sindicat obertament ultradretà), el Parlament (escons de tots els colors) i la Generalitat (CiU) estan treballant braç a braç en la mateixa denúncia, amb els mateixos interessos: que el delicte contra les altes institucions de la nació espanyola caigui sobre els caps dels que un dia es van atrevir a assenyalar els responsables de la desigualtat social.
Quan els polítics perceben que la gent del carrer sap on anar per lluitar contra les seves misèries, al Parlament, comencen posar-se nerviosos, i ja no entenen d'ideologies, ni d'aparences, ni d'integritat, si és que algun dia varen tenir-la. L'urna de vidre on viuen va esquerdar-se just quan milers de persones els van dir a la cara el que pensaven d’ells. I son capaços d’aliar-se amb qualsevol (fins i tot amb l'Espanya més rància) recorrent al llenguatge de la condemna, l'únic que entenen quan les coses se’ls posen lletges. Però l’imperi de la llei que els protegeix, construït pels seus privilegis i utilitzat sempre contra els altres, ha de ser destruït per la dignitat dels nostres desitjos de transformació social, per la nostra legitimitat com actors del canvi.
Hi ha una denúncia a l'Audiència Nacional -interposada per “Manos Limpias”- que no només ens ataca un nosaltres, encausats pel bloqueig al Parlament, sinó a totes les indignades. Enganxar cartells contra els bancs, donar suport a famílies desnonades, ocupar espais públics, enfrentar-se als empresaris, manifestar-se sense permís..., són accions que no els fan plantejar-se res, únicament que requereixen mà dura.
Les coses són prou clares: el capitalisme és un sistema que es basa en l’explotació de l'altre, ja siguin els països pobres, ja siguin els milions de persones que depenen d’un salari per viure. Fins fa poc, això de l'Estat del Benestar ha anat funcionant (gràcies a les vides servils de moltes altres) ... Però ens va sorprendre la famosa crisi, provocada per la barbàrie i la cobdícia d'uns quants que no s'acontentaven amb el que tenien.
Aquests, que encara mantenen els seus cotxes oficials mentre la població s'amuntega a trens cada dia més cars, les que mantenen sous astronòmics mentre els desocupats augmenten les cues de l'Inem, esgarrapant qualsevol subsidi en perill d'extinció, curiosament són els mateixos que s’operen amb una atenció exclusiva i de luxe mentre la gran majoria es pregunta com se les apanyaran quan la sanitat sigui privada, les que compten patrimoni considerable mentre hi ha centenars de famílies quedant-se sense casa. Com poden tenir la poca vergonya d’esquinçar-se les vestidures davant d’una població que vol impedir l'aprovació de les Retallades Socials? Com poden seguir fent falses promeses a una societat que els detesta?
Aquest procés és clarament un procés polític, fabricat als despatxos, les comissaries i els mitjans de comunicació, que sempre han posat la seva informació a les ordres de l'espectacle més reaccionari. Volen donar un toc d'atenció (de tres a cinc anys de presó) a un moviment que qüestiona els seus privilegis, que va enfortint-se amb cada nova injustícia, i que el seny de les seves paraules i accions farà trontollar els fonaments d'aquest sistema econòmic i social.
La classe política, representant del poder econòmic, ja és conscient que a la gent li van quedant menys coses a perdre (principalment perquè ells ens les han robat), i que no hi ha res més perillós per l'statu quo que una població que comença a afartar-se de tantes mentides.
Així les coses, nosaltres ens sentim tranquil·les, perquè les desposseïdes ja estàvem unides per uns llaços molt ferms com perquè ara també els estrenyi la repressió.
Perquè hem decidit seguir endavant amb les nostres lluites, que no en quedi cap dubte. Oposant-nos a les batudes racistes, transgredint els rols de gènere, sense deixar-nos trepitjar a les nostres feines, atacant el sexisme així com qualsevol relació de poder en les nostres vides, que no són poques.
Qui gosarà deslegitimar la potència dels represaliats per la vaga general que s'organitzen amb els solidaris en els desnonaments, que també s'ajunten amb les acusades del 1r de maig, i aquestes s'associen amb els processats del Parlament i tots, per fi, estan acompanyats per un carrer indignat que lluita per forjar un destí de plena llibertat?
La seva força és tan gran com ho és la força dels diners
La nostra força és tan gran com ho és la de la nostra dignitat
No ens representen i mai ho faran
Bloquegem una i mil vegades els Parlaments
http://www.15mlliure.org/
(CAST)
El pasado 15 de Junio, varios miles de personas convocadas por el Movimiento 15M rodearon el Parlament de Catalunya para protestar contra los recortes sociales que se aprobarían esa misma mañana. El bloqueo supuso que decenas de diputados tuviesen que entrar en helicóptero o en furgonetas.
Finalmente, se aprobaron por mayoría simple los primeros presupuestos restrictivos de la historia de la Generalitat, con los que la Sanidad y Educación públicas quedarán sensiblemente afectadas.
En la primera semana de octubre, los Mossos de Esquadra, bajo la responsabilidad del juez de la Audiencia Nacional Eloy Velasco, detienen a 20 personas acusadas del bloqueo al Parlament. Tras tomarles huellas y fotografías, se les cita para prestarles declaración en Madrid.
Es en el Parlament donde se decide la Catástrofe Permanente.
-Por las acusadas del bloqueo al Parlament-
Que el proceso judicial por el bloqueo al Parlament se gestione desde la Audiencia Nacional solo nos demuestra lo que temíamos: que la clase poderosa hará todo lo posible para mantener su trono, su posición, su elitismo.
Manos Limpias (un sindicato abiertamente de ultraderecha), el Parlament (escaños de todos los colores) y la Generalitat (CIU) están trabajando codo a codo en la misma denuncia, con los mismos intereses: que el delito contra las altas instituciones de la Nación Española pese sobre las cabezas de quienes un día señalaron a los responsables de la desigualdad social.
Cuando los políticos perciben que la gente de la calle sabe donde ir para luchar contra sus miserias, al Parlament, se empiezan a poner nerviosos, y ya no entienden de ideologías, de apariencias o de un mínimo de integridad, si es que algún día la tuvieron. La urna de cristal en la que viven se agrietó justo en el momento en que miles de personas les dijeron a la cara lo que pensaban de ellos. Y son capaces de aliarse con cualquiera (incluso con la España más rancia) recurriendo al lenguaje de la condena, el único que entienden cuando las cosas se ponen feas. Pero ese Imperio de la Ley que les protege, edificado para sus privilegios y usado siempre contra los demás, debe ser desmontado por la dignidad de nuestros deseos de transformación social, por nuestra legitimidad como actores del cambio.
Existe una denuncia en la Audiencia Nacional -interpuesta por Manos Limpias- que no solo nos ataca a nosotros, encausados por el bloqueo al Parlament, sino a todas las indignadas. Pegar carteles contra los bancos, apoyar a familias deshauciadas, ocupar espacios públicos, enfrentarse a los empresarios, manifestarse sin permiso alguno son acciones que no les hacen plantearse nada, únicamente que requieren mano dura.
Las cosas están bastante claras: el Capitalismo es un sistema basado en la explotación del otro; ya sean los países tercermundistas, ya sean los millones de personas que dependen de un salario para vivir. Durante una época lo del Estado del Bienestar ha ido funcionando (gracias a las vidas serviles de otras muchas)... pero nos sorprendió la famosa crisis, provocada por la barbarie y la codicia de unos cuantos que no se contentaban con lo que tenían.
Esos que aún mantienen sus coches oficiales mientras la población se amontona en trenes cada día más caros, las que cuentan con sueldos astronómicos mientras los desempleados engrosan las colas del Inem arañando cualquier subsidio en peligro de extinción; curiosamente son los mismos que se operan con una atención exclusiva y de lujo mientras la gran mayoría se está preguntando cómo se las arreglarán cuando la sanidad sea privada, las que cuentan con un patrimonio considerable mientras hay cientos de familias quedándose sin hogar. ¿Cómo tienen la desvergüenza de rasgarse las vestiduras ante una población que quiere impedir la aprobación de los recortes sociales? ¿Cómo son capaces de seguir prometiendo falsas lisonjas a una sociedad que les detesta?
Este proceso es un caso político, fabricado desde los despachos, las comisarías y los medios de comunicación, cuya información siempre está a las órdenes del espectáculo más reaccionario. Quieren dar un toque de atención (de tres a cinco años de cárcel) a un movimiento que cuestiona sus privilegios, que va fortaleciéndose con cada nueva injusticia, que la sensatez de sus palabras y acciones hará tambalear los cimientos de este sistema económico y social.
La clase política, representante del poder económico, ya es consciente de que a la gente le va quedando menos cosas que perder (principalmente porque ellos nos las han quitado), y que no hay nada más peligroso para el statu quo que una población que empieza a hartarse de tanto engaño.
Así las cosas, nosotras nos sentimos tranquilas, porque las desposeídas ya estábamos unidas por unos lazos muy firmes como para que ahora también los estreche la represión.
Porque hemos decidido seguir adelante en nuestras luchas, que no quepa duda. Interviniendo en las redadas racistas, transgrediendo los roles de género, sin dejarnos pisar en nuestros trabajos, atacando el sexismo así como cualquier relación de poder en nuestras vidas, que no son pocas.
¿Quién osará deslegitimar la potencia de los represaliados por la huelga general que se organizan con los solidarios en los deshaucios, que a su vez se juntan con las acusadas del 1º de mayo, y estas se asocian con los procesados por el Parlament y todos, al fin, están acompañados por una calle indignada que lucha por fraguar un destino de plena libertad?
Su fuerza es tan grande como lo sea la fuerza del dinero
Nuestra fuerza es tan grande como lo sea la de nuestra dignidad
No nos representan y nunca lo harán
Bloqueemos una y mil veces los Parlamentos
http://www.15mlliure.org/ |
Mira també:
http://www.15mlliure.org/
|
This work is in the public domain |
