|
|
|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Avís a les futures (i presents) educadores, treballadores socials, pedagogues i altres “apagafocs”
|
|
|
per Assemblea inexistent d'ex-estudiants rebotades |
24 oct 2011
|
|
-document repartit a la facultat (o centre d'extermini del pensament genuí) de Pedagogia de Mundet.- |
Què heu vingut a buscar a aquesta facultat? Quines són les vostres intencions?
El Treball Social —amb totes les disciplines que el conformen— apareix en el moment en que l’Estat aconsegueix fer-se càrrec gairebé per complert de l’Economia —la gestió en la producció i reproducció dels bens necessaris per suplir les necessitats humanes— i instal•la el desert allà on l’autoorganització, la cooperació i l’autonomia de les pròpies afectades han trobat els seus propis medis de subsistència i de goig. El Treball Social apareix com a intermediari, com a alienador entre els problemes i les seves solucions per part de les pròpies persones afectades. La mediació és la contenció de l’acció directa, qui ens digui el contrari menteix; Allà on es vol dilapidar el gest polític d’una part de la societat és on apareix la «cal viva» de les polítiques socials. Allà on neix la autoorganització apareixen els «paquets de mesures socials» per tal de contenir el descontent de les persones.
L’estat de benestar apareix per tal de contenir l’empoderament de les masses de treballadores que a principi de segle s’aixecaren contra el capitalisme i el feren tambalejar. No són un triomf de la classe treballadora, però si el resultat de les seves lluites; unes quantes molles que varen saber fer despistar a una majoria indecisa. Allà on aquestes molles no han estat suficients el capitalisme ha mostrat sempre la seva cara més dura: allà on la socialdemocràcia es mostra insuficient apareix la dictadura. Milers de morts han possibilitat una transició «pacífica» cap a la democràcia: democràcia construïda damunt les tombes d’aquelles que no es conformaren amb les molles.
No dubtem de les vostres bones intencions, sinó no ens dirigiríem avui a vosaltres, però no només calen bones intencions, també cal reflexionar sobre allò que reproduïm constantment.
La vostra tasca, així com la que ens volia ser assignada, serà la de encaminar i/o contenir a aquelles «desviades» del camí marcat, a aquelles que per estar en una situació més vulnerable davant les relacions capitalistes (—cal que ens preguntem qui se’n pot lliurar— poden posar en qüestió la seva hegemonia. La vostra tasca serà la de mantenir la misèria humana dins dels llindars del suportable, mantenir la fina línea que separa el llindar entre el malestar i la resignació i el malestar i la revolta: la vostre tasca serà la d’apagafocs, allà on hi hagi un conflicte apareixereu com a mediadores oferint «paquets d’ajudes socials». Sempre que sigui possible la vostre tasca serà la d’invisibilitzar la misèria més escandalosa permetent que aquesta segueixi existint amagada en menjadors públics o cases d’acollida ...no volem la vostre ajuda, volem la vostre complicitat!
Qui sou? Què veniu a fer? Us penseu salvades? Sou vosaltres...o sou nosaltres?
La nostre vida és una merda i ho sabem. A nosaltres les boges, les aturades, les que no arribem a final de mes, les inadaptades, les conflictives, les que no sabem estar quietes, les que tenim «problemes amb les drogues», les que no entenem els vostres eufemismes, les que estem fartes...a nosaltres, també ens fan molta pena la vostre vida. Les vostres relacions afectives són malaltisses, sou tant pobres que només voleu diners, les vostres aspiracions no van més enllà del consum tant d’experiències com de bens materials o d’aconseguir el nou «i-fone» d’última generació, aspireu a treballar tota la vida en el menys dolent dels oficis, viviu drames passionals amb les màquines o a través del «facebook» i llegiu la realitat a través del Twitter, us fa una por terrible tenir temps per pensar per pànic a veure la vostre existència qüestionada, esteu soles i us enganyeu constantment dient-vos que això és el que voleu, en definitiva: la vostre vida, tot i que viscuda en la opulència, no és gaire millor que la nostre...així que no ens doneu lliçons de com hem de viure! No us enganyeu, si l’Estat us necessita és per que les nostres vides el posen en perill per que el qüestionen i la vostra existència aïllada i desconflictivitzada, asèptica i inofensives són el model a exportar per poder mantenir la pau democràtica. Al cap i a la fi totes estem excloses del control sobre les nostres vides.
Nosaltres no estem millor, vosaltres no esteu millor: estem totes soles. A totes ens ofega el capitalisme, a unes per que no arribem a final de més i a d’altres per que no ens deixa més futur que una vida desapassionada on la única bogeria admesa és la d’enamorar-nos cada cop que sortim de festa o la d’esperar que tot d’una canviï espontàniament l’ordre de les coses. Sabem que la misèria s’instal•la per tots els racons d’aquesta ciutat i dels nostres cossos. Si us plau, no ens tornis a mirar compadint-nos, tu no estàs millor que nosaltres, ni nosaltres estem millor que tu, ja ho sabem. Si penses que això no va amb tu potser que ho pensis un altre vegada, si saps que això no va amb tu potser és que estàs al bàndol equivocat; pregunta’t què faràs: defensaràs els teus suposats «privilegis» o et reconeixes en les nostres angoixes?
Parlem-ne, però sense donar lliçons. Ajuntem-nos, però no per compadir-nos o per fer teràpia. Organitzem-nos per sortir juntes al carrer, recuperem les places abans que la malaltia del civisme ens acabi d’envair. Lluitem juntes, als espais ocupats, a les assemblees d’estudiants, als grups d’afinitat, a les vagues. Sortim juntes a pintar el carrer i a riure’ns de les professores que ens creuen capaces de donar-nos lliçons i que no poden suportar veure’s desautoritzades. Estimem-nos, amistem-nos, inventem-nos: plegades.
Assemblea Inexistent d’Ex-Estudiants Rebotades. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Avís a les futures (i presents) educadores, treballadores socials, pedagogues i altres “apagafocs”
|
|
per V |
24 oct 2011
|
Bon text...
Encara que això de "Parlem-ne, però sense donar lliçons" es un poc envenenat ja que ens esteu donant una lliçó de com s' estructura el sistema o qiona es la tasca que fan les.. no se si m' explico. (m' agrada buscar els defectes)..
I això d' estimem-nos, amistem-nos, inventem-nos... massa bonrollisme no? |
|
Re: Avís a les futures (i presents) educadores, treballadores socials, pedagogues i altres “apagafocs”
|
|
per una ex-estudiant rebotada |
24 oct 2011
|
|
donar lliçons ho hem entés com alliçonar i ho hem dit perquè en la figura de l'educadora o treballadora (o el que sigui) social la posició que majoritàriament es pren és paternalista, com si aquestes persones (pel sol fet de tenir un títol universitàri) tinguéssin el poder de la omniscència, el de saber què han de fer i què no han de fer les altres persones (no nos-altres sinó l'altra). En aquest text el que hem buscat és comunicar-nos, no pas donar una lliçó de com s'han de fer les coses. Del que es tracta -o així és com ho veiem algunes que hem o estem transitant l'empresa universitària- és de trobar complicitats amb algunes persones que facilment poden caure en l'assistencialisme en comptes de la solidaritat i el suport mutu. Per això també algunes creiem en amistar-nos, perquè tota amistat és política i demana d'una implicació personal...estimem a aquelles que pateixen amb nosaltres i que lluiten per superar la misèria; odiem a aquelles que miren a una altra banda y reforcen o reprodueixen el les seves accions més quotidianes el jou del nostre patiment. Potser sona a bonrollisme, però en la guerra que patim quotidianament t'aseguro que busco amor i complicitat amb les meves companyes, si no, per a mi, no té cap mena de sentit la lluita. Salut! |
|
Re: Avís a les futures (i presents) educadores, treballadores socials, pedagogues i altres “apagafocs”
|
|
per Pedro olivo |
24 oct 2011
|
no teneis ni idea, pero nada!
no hablais mas que de generalismos y demagogia. Demostrais un debate muerto en el cual no merece la pena argumentar, puesto que esto se extenderia hasta la eternidad...
que sois iluminados que sabeis mas sobre todo que los tontos estudiantes que no se plantean nada?
acaso un estudiante de historia no tiene suficiente capacidad critica como para analizar la historia? acaso un estudiante de educacion social no puede tener una actitud critica?
no todos somos imbéciles, hay mucha basura en todas las formaciones, pero el estudiar a froid no te hace un seguidor de este, al igual que el estudiar las leyes, las diferentes teorias educativas te hace un defensor de estas.
al igual que se puede estudiar para profesor de primaria y no creer en la institucion educativa del estado español.
es un debate ridiculo, dais por echo que todas las personas no tiene conciencia ni actitud critica, y este es el error de muchos "revolucionarios"... creerse superiores intelectualmente. |
|
Re: Avís a les futures (i presents) educadores, treballadores socials, pedagogues i altres “apagafocs”
|
|
per ... |
24 oct 2011
|
|
un educador o un trebajador no hace terapia |
|
Re: Avís a les futures (i presents) educadores, treballadores socials, pedagogues i altres “apagafocs”
|
|
per primum vivere |
24 oct 2011
|
No, ja és això, però el títol universitari l'únic que demostra és que una persona s'ha passat una serie d'hores i ha realitzat una sèrie de treballs, feines, pràctiques, etc, relacionades amb la matèria que sense aquest títol és faria difícil demostrar. A no ser que tinguis aquestes mateixes hores amb una experiència directa i molt més valuosa qualitativament, al meu parer, en el treball social, amb o sense títols que valguin, com molta gent hi ha al gremi de fa anys. En tot cas són hores darrera i pràctica, com en tot, el que donen aquesta valua.
No soc gens institucionalista, no crec que la universitat sigui el millor barem per mesurar les capacitats d'una persona, si que li pressuposo les que et deia al principi, unes hores d'estudiar i pencar innegables. Però en la pràctica fora de l'àmbit es nota molt la gent que té carrer patejat, amb o sense títol, de la que no el té, amb o sense títol. I aquest és el nivell real sigui en aquesta feina o en qualsevol altra, l'experiència no la donen els títols sinó el dia a dia, però els títols tampoc són coses que no serveixin de res, el menys important d'ells són qui te'ls signa. Podem coincidir en que ara com ara a les universitats s'estiguin transmetent valors i metodologies absurdes, quan no aberrants, que n'hi ha professors que no serveixen per res més que per mantenir el cul i xerrar, i que s'aprenen molts paràmetres que permeten continuar fent funcionar aquesta roda "assistencial" de l'estat o l'institució que sigui. Estarem d'acord, però ara com ara és el nivell de transmissió de coneixements científics (teòrics per suposat) més important que tenim. Amb totes les seves contradiccions i miseries.
En definitiva està molt bé plantejar-nos seriosament quina és la relació amb el sistema o amb l'estat de la nostra professió, i si barallar-nos cada dia amb les institucions pertinents per que aquella família pugui tenir un lloc on dutxar-se, o aquell nen un menjador escolar és bo, o es servir a una carena estatal, repetir errors, fer assistencialisme, etc. No és la primera vegada que ho penso però crec que mal que ens pesi és una tasca urgent i necessària, que necessita una actuació i resultats immediats, i no es pot anar elucubrant i esperar construir aquesta societat utòpica que tant ens agrada i que li donin pel sac als que necessiten ajuda ara, si o si, i demà, també o també. Per molt que aquesta ajuda ve d'on ve i la gestiona qui la gestiona. No hi ha cap àmbit en que sigui tan addient la dita: "primum vivere, deiende philosophare", primer viu, després filosofa, perque parlem d'això, de necessitats vitals immediates i urgents de moltes persones.
El discurs de fons està molt bé, te'l respecto, és molt maco, però la realitat és més dura que tot això, i mentre uns estudien per treballar suposadament en això, d'altres treballen el dia a dia, hagin o no estudiat previament, tinguin títol o sense títol. I són aquestes persones que treuen a moltíssimes persones diàriament d'un forat de moltes causes i per moltes raons, i són els primers que s'estan barallant amb aquestes institucions estatals i amb aquest sistema per com es gestiona tot i com estan de degradades la vida de milers i milers de persones, de les que veus cara a cara el seu patiment lluny dels despatxos impersonals dels que manen.
A vegades darrera de totes aquestes crítiques estructurals, no se si és el cas, s'amaga una inexperiència total en l'àmbit que parlem, una manca de realitat absoluta en el dramàtic de la situació de les persones en el dia a dia, i si, com et deia està molt bé aquest discurs però vull veure'l fent-se pràctic i mostrant-se alternativa real i llavors me'l creuré, encara que sigui a nivell molt bàsic, com em crec experiències innovadores, transformadores i antisistema d'arrel que veig en el dia a dia, en el nostre àmbit o en el que sigui. Perque de teories en podem fer moltes. També seria una llàstima que moltes d'aquestes persones que avui plantegeu el canvi de paradigma del treball social esteu rebotades perque no heu estudiat com calia, o perque mai heu treballat d'això o que demà us doni el punt i us aneu de viatge meditatiu a l'antartida abandonant aquesta vocació de cop, que també n'hi ha molts casos.
Ja et dic, no ho se, no vull generalitzar com fas tu quan dius que els que estudien això són allò o l'altre cosa, i tampoc és gaire coherent com et deia V parlar de no donar lliçons i haver fotut una lliçó moral de primer grau amb aquest text, per molt maco que sigui i per moltes coses positives que en vegi. La tasca dels treballadros socials és molt necessària i crec que la teva acusació directa de fer-nos engranatge del sistema és a mñes de molesta prou injusta en la majoria dels casos, perque mirat així, qui no és engranatge? qui no està dins del sistema d'una forma o altra? és d'agrair conscienciar, però sobren acusacions, moralismes i lliçons, i sobretot no carregar a sobre dels treballadors que estan patint a primera línia la degradació de la societat les culpes d'aquest sistema.
Si volem alternativa construim-la, però mentrestant, el nen, l'adult o l'avi, necessitaran menjar, vestir-se, rentar-se, i dormir calent, ja no parlem de ser feliços. D'això es tracta, i t'asseguro que a milers de persones els importa una merda si és o no assistencialisme de l'estat.
T'ho dic amb respecte
Salut |
|
Re: Avís a les futures (i presents) educadores, treballadores socials, pedagogues i altres “apagafocs”
|
|
per la misèria humana al mitjà cibernètic |
24 oct 2011
|
|
m'està agradant força la línia que esteu seguint als vostres articles, sense permetre cap concessió a una societat en plena descomposició, i em sento bastant identificat. la crítica radical donarà forma a noves maneres de lluitar plegats, i aquestes inevitablement no contemplaràn la defensa d'institucions tant avorrides i reccionàries com són les universitats. teniu mail de contacte? |
|
Re: Avís a les futures (i presents) educadores, treballadores socials, pedagogues i altres “apagafocs”
|
|
per Sé |
24 oct 2011
|
|
Sé como estás, yo estoy igual, todos nos quieren pisar, es consecuencia de no entrar en su juego. Tienen a Dios, tienen la ley, tienen a su ejército, pero nosotrXs tenemos mala ostía! Subete los pantalones no te dejes mas. |
|
Re: Avís a les futures (i presents) educadores, treballadores socials, pedagogues i altres “apagafocs”
|
|
per una ex-estudiant rebotada |
24 oct 2011
|
gràcies per totes les aportacions, de veritat. Si aquest text a servit per generar aquest debat algunes ens donem més que per satisfetes. Com penso que algunes de les aportacions demanen una resposta reflexionada aviat penjarem la resposta a algunes qüestions que ens han interpel·lat.
Gràcies, de debó. SEguim treballant, seguim compartint, però, entenent que moltes ho facin des de les universitats, des d'altres institucions (fins i tot des de centres privats de llibertat), entengueu també que moltes de nosaltres hem decidit apostar per relacionar-nos amb el coneixement i el saber des de alguns llocs que no estiguin condicionats per l'avaluació o el treball assalariat.
Agrair també, i potser no ha quedat prou clar en el text, que som moltes les que necessitem les vostres ganes de superar la misèria humana, però el que en aquest text apuntem és que si les vostres intencions són sinceres tard o d'hora haureu de mossegar la mà que us dona de menjar...i sabem que, tal i com estan les coses és bastant provable que preferiu assumir la tasca que us ha estat assignada que veure perillar la vostre feina. Us necessitem als barris als carrers, als centres socials, ajudant-nos a passar cartes a les nostres companyes preses, ajudant-nos a escapar si cal de la presó, però us necessitem com a persones no com a educadores o treballadores socials. És això, en essència, l'únic que, en aquest text, volem dir-vos.
Repecte a lo del mail de contacte: No en tenim, però suposo que tard o d'hora en tindrem, busque'ns als centres socials autogestionats de Barcelona, allà hi som.
Salut a totes! |
|
Re: Avís a les futures (i presents) educadores, treballadores socials, pedagogues i altres “apagafocs”
|
|
per Knan |
24 oct 2011
|
Crec que els l' ofici d' educadora, pedagogs,..son una eina per reintroduir al carril del sistema a la gent descarrilada, sigui pel motiu que sigui..
Fins a un punt potser ajuda a alguna persona, però una solució o un ofici del que estar orgullosa... doncs no se que dir-ne.
I si, en molts casos es pensen estar fent bé un treball que consisteix amb aplicar disciplina, subordinació..amb els castigs que fagi falta. |
|
Re: Avís a les futures (i presents) educadores, treballadores socials, pedagogues i altres “apagafocs”
|
|
per lerileri |
25 oct 2011
|
|
Això vindria a ser un refregit d'un text d'Enajenadxs dirigit a psicòlogues i psiquiatres, oi? |
|
Re: Avís a les futures (i presents) educadores, treballadores socials, pedagogues i altres “apagafocs”
|
|
per Abc |
25 oct 2011
|
No he llegit el text. però a priori:
Posicions extremistes solen conduïr a la nebulosa del no res. Això és com criticar la Sociologia, etc. O com criticar la Sanitat Pública, justament quant està caient en mans privades, al·legant que cal una dimensió cooperativa de la mateixa, és a dir organitzada pel poble. Molt bonic, però irrealitzable a curt termini |
|
Re: Avís a les futures (i presents) educadores, treballadores socials, pedagogues i altres “apagafocs”
|
|
per ex estudiant |
25 oct 2011
|
El text aparegut la revista enajenados el podeu descarregar aquí:
http://www.scribd.com/doc/49217952/ENAJENADXS-Salud-Mental-y-Revuelta
Aviso a las futuras trabajadoras del sistema de salut mental.
lerileri, com deia el carter d'Antonio Skarmeta: La poesia no es de quien la escribe sinó de quién la utiliza. |
|
Re: Avís a les futures (i presents) educadores, treballadores socials, pedagogues i altres “apagafocs”
|
|
per lerileri |
25 oct 2011
|
|
No deia pas que em sembli malament que l'utilitzeu, que per això està, era només que em sonava haver-ho llegit fa anys. |
|
|
