|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Pienso luego estorbo?
|
|
|
per Antoni Infante- llibertat.cat |
19 oct 2011
|
Per Antoni Infante, membre d'Iniciativa Animalista (http://iniciativaanimalista.cat/) i del Moviment de Defensa de la Terra (MDT http://www.defensadelaterra.org/)
Carta oberta, amb voluntat constructiva, a les persones inspiradores de l’”Academia de Pensamiento Crítico”. |
|
M’arriba la invitació, que agraïsc, per participar als tallers Claves para comprender la crisis sistémica global, organitzats per l’Academia de Pensamiento Crítico, http://academiapensamientocritico.org/, que té per lema “Pienso luego estorbo”, i desprès de llegir-ne tant el contingut i la relació dels i les ponents com el contingut dels tallers em quedo amb una sensació agredolça. Per una banda, cal agrair iniciatives que faciliten la comprensió global i concreta del moment polític que estem vivim. Per l’altra, el text de la convocatòria em genera alguns dubtes.
Per la part positiva, hi ha la mateixa existència d’aquesta nova acadèmia, que naix amb voluntat de “propiciar un acostament de les persones que cerquen una sortida inclusiva i emancipadora de la crisi de la civilització capitalista” i amb una primera llista de tallers i docents molts suggeridors. Per contra, a la mateixa presentació de l’acadèmia trobo una sèrie de definicions i insuficiències, fàcilment superables, però necessariament superables.
Una primera mancança, i molt greu avui en dia, és obviar el fet lingüístic català i, per tant, el fet nacional. Al País valencià, no és la primera i, dissortadament, tampoc serà la darrera iniciativa que obvia que som part d’una nació ocupada, lingüísticament negada, i econòmicament espoliada. Però aquesta actitud d’obviar una part de la realitat, comprensible si es fa des del poder, des de la dreta o des de la socialdemocràcia, resta credibilitat i rigor a la iniciativa de què es tracte, tant si es fa des de la universitat com si es fa des de l’esquerra.
No es tracta només del fet lingüístic. El País Valencià i el conjunt dels Països Catalans conformen una realitat econòmica afectada per l’espoliació directa que, amb o sense crisi, agreuja els efectes del capitalisme sobre el poble treballador. Ja podem demanar al prestigiós elenc de ponents que afinin les seves anàlisis i, malgrat tot, els i les participants locals del programa de tallers trobarem a faltar eines conceptuals per entendre què passa ací i ara. Tal vegada tindrem una visió global encertada, però el caire espanyol a l’hora de mirar què passa a la Península Ibèrica emboirarà les nostres capacitats cognitives i continuarem sense encertar en el dia a dia de la realitat més propera, la nostra.
Una segona critica constructiva té a veure amb l'orientació del conjunt de ponències presentades. Totes se situen més en l’àmbit de l’anàlisi del que passa i molt menys en l’àmbit de les alternatives, si més no si ens guiem pels títols de les mateixes ponències/tallers. No negaré ni molt menys la qualitat del quadre docent per aportat visions amagades del que passa i coses que no sabem, però les persones que en principi podem estar interessades en els tallers tenim al nostre abast anàlisis que ens podem ajudar a entendre gairebé tots i cadascú dels extrems de la crisi de la civilització capitalista. El que és més difícil de trobar són les propostes d’alternatives.
I és ací on trobo la mancança, totalment superable en principi, d’aquesta primera convocatòria de tallers: cal esbrinar quines són les guies per l’acció. Però també és ací on em sorgeix el dubte més greu, ja que aquesta indefinició per a l’acció no sembla una insuficiència; ans al contrari, sembla que lliga amb el lema de l’acadèmia, “Pienso luego estorbo”. Des de el meu punt de vista seria més útil i més inclusiu amb una petita modificació: penso, doncs actuo.
Em costa de creure que no haja servit de res el temps passat des que es va popularitzat en petits àmbits el marxisme de càtedra i la seva insuficiència per a transformar la realitat. Necessitem els i les intel·lectuals i universitari(e)s però no per aplaudir-los dins de bombolles impol·lutes sinó perquè ens acompanyem en el dia a dia de la lluita per la transformació anticapitalista de la realitat. |
Mira també:
http://www.llibertat.cat/content/view/14155/1/
http://www.kaosenlared.net/noticia/pienso-luego-estorbo
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Pienso luego estorbo?
|
|
per contre l'imperi gran o petit |
19 oct 2011
|
Podria dir que estic completament d'acord en totes les crítiques, només que jo les situaria en l'ordre invers de preferències.
Primer compartir propostes, després plantejar el context territorial, després el fet lingüístic i després, ...tot el demés
Per molt independents que siguessim els i les catalanes, estaríem igualment afectades per la situació de crisi generada per un capital, que és capaç d'assumir qualsevol llengua i "cultura", però no qualsevol sistema. Això ja ho van saber els senyors de l'imperi romà, que no va caure, fins que les tribus bàrbares es van introduir en els pobles del seu imperi.
PD
He posat "cultura" entre cometes, perquè les cultures populars, ja no són les "cultures" actuals i a-*culturizadas |
|
Re: Pienso luego estorbo?
|
|
per per la amteixa regla de 3... |
19 oct 2011
|
De la mateixa manera, el capitalisme podria assumir un sistema no patriarcal (de fet el patriarcat ha anat canviant al llarg del temps) o un sistema racista o no racista, però no per això el patriarcat, elr acisme o l'opressió nacional i cultural deixen de ser eixos menys importants.
A no ser clar que siguis blanc, home, heterosexual, castellanoparlant, etc. i treballador i no entenguis que que tu no pateixis una sèrie d'opressions no significa automàticament que tinguin un rol secundari. |
|
Re: Pienso luego estorbo?
|
|
per matemàtic |
19 oct 2011
|
Disculpa, però les teves regles de tres, són només de dos.
El capitalisme, si ha aconseguit la seva dominació, ha estat perquè ha trobat en el patriarcat el seu major fonament. Els sistemes de dominació del patriarcat i el capitalisme, són gairebé com clons l'u de l'altre.
D'una societat "no patriarcal", sense especificar a quina et refereixes segurament per por, no pots afirmar el que assegures, perquè no hi ha evidències i només són especulacions interessades. Tu sabràs per què.
Tu mateix dius que "no és menys important", però tampoc t'atreveixes a afirmar, de nou la por, que és el més important, però si que els dónes un ordre. .
El teu exemple quedaria de la següent manera: home, capitalista, blanc, heterosexual, llengua-dominant..., i això és el que ens donaria la pauta de quina és la fi última de la nostra lluita, i des de quin enfocament, cal elaborar les estratègies.
També podem començar per la teulada, però cal pensar primer com anul·lar la "llei de la gravetat". |
|
|
