|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Tal dia com ahir...
|
|
|
per Y |
04 oct 2011
|
|
Breu recull d'impressions sobre la concentració-manifestació en solidaritat amb les detingudes del bloqueig al Parlament. |
|
Tal dia com ahir tornàvem a viure situacions que ja trobàvem a faltar. Gent al carrer manifestant-se sense por, corejant consignes, expressant la seva ràbia amb pancartes, pintades... I indignats fent la tasca policial dels agents que, presos per sorpresa, no podien estar en la primera línea de la repressió.
Insults, cares vermelles, crits esgarrats d'histerisme (sembla que això últim és ja una norma del decàleg del bon manifestant), ulleres de pasta agitant-se amb nerviosisme: "Cabroooons! Què feu pintant a l'Swarovskiiiii!?". I a un Starbucks. I al Liceu. I a totes les filials de multinacionals que exploten als treballadors i destrueixen el nostre planeta. Veient un panorama tan dramàtic, m'atanço cap el grupet de manifestants que ha fet com si res quan passàvem per davant de la policia (la mateixa que ha detingut als seus suposats companys) però que treu escuma per la boca pel fet que algú pinti amb esprai a una finestra. "Què et passa a tu? A que venen aquests crits?" "Aquests malparits no ens represeeeenteeen!! tenim una imatge que donaaar!! després utilitzen aquests fets com a excusaaa!!". Veient que és impossible dialogar raonablement amb l'individu en qüestió, parlo amb un dels seus companys: "Tu saps que una manifestació no és un passeig de mitja horeta i després cap a casa?". Diu que ho sap. "Quin és el problema doncs? Creus que tenim algun control sobre el que diguin o deixin de dir els mitjans? Quin dany creus que fem a una gran multinacional com aquesta per embrutar-li un vidre? No creus que aquesta també és una manera de visualitzar el conflicte que existeix, d'expressar perquè estem aquí? Pel que fa al Liceu, més que pintura el que caldria es benzina...". Encara abrumat pel seguit de preguntes, em respòn vagament amb que hem de donar una imatge i amb que no vol discutir-se amb mí. Li responc que no es tracta de discutir, sinó de parlar i es despedeix de mí tornant cap el grupet que, uns metres més enllà, comença de nou amb el show de crits i queixes.
Després d'observar com la mateixa situació es repeteix una vegada i una altra amb diferents protagonistes, marxo de la manifestació dubtant de si realment queda alguna esperança. Escenes com les descrites constitueixen una petita evidència de les moltes senyals palpables que ens envolten de la derrota definitiva que l'ésser humà ha patit davant el poder i l'autoritat. Una derrota servida per fascicles des de, almenys, fa 500 anys, de la qual potser podrem veure l'últim episodi que acabi amb tot definitivament. Observant el present, no queda molt llunyà el dia que l'Estat no necessitarà més policia d'uniforme, perquè cada individu de la societat serà un policia per a sí mateix i pels seus iguals.
Si aquest és el camí que volen "els indignats" i el 15-M, un camí dictat des de dalt i amplificat pels mitjans que tant respecte semblen inspirar, als que encara vivim i sentim el món de forma diferent tard o d'hora no ens quedarà més que la repressió i la mort, ja que en el món globalitzat actual no hi ha exili possible. Si no tenim més remei, així sigui. |
This work is in the public domain |
|
Re: Tal dia com ahir...
|
|
per lolo |
04 oct 2011
|
aquesta gent al principi del moviment eren majoria, pero fets com el del 27M han fet canviar d'opinió a molta gent, em jugo el que vulguis a que en aquell grupet no hi havia cap agredit pels mossos ni el 27 ni el 15 de juny
son minoria, anims!! els fotrem fora tambe |
|
Re: Tal dia com ahir...
|
|
per solidaritat sense condicions |
04 oct 2011
|
|
Totalment d'acord, per aquest camí anem molt però molt malament. |
|
Re: Tal dia com ahir...
|
per Luis
sticfart@hotmail.com |
04 oct 2011
|
'Y': Tienes toda la razón, yo también he vivido muchas situaciones como las que describes.
Hay que criticar siempre esta actitud auto-castrante, muchas veces causada simplemente por el miedo.
Pero no esta bien hablar de LOS indignados y de EL 15-M. Hay de todo.
Y piensa que nosotros tampoco nacimos con el punto de vista que tenemos hoy. Tiempo al tiempo.
Muchos de los que han convertido en dogma lo que llaman 'pacifismo' aprenderán. La historia les meterá la dialectica en la cabeza también a ellos. |
|
Re: Tal dia com ahir...
|
|
per un |
04 oct 2011
|
La realidad es tozuda, los que hoy no cogen el spray... lo harán mañana.
Sólo es cuestión de tiempo, esto no va a parar...
Y cada día seremos más.
Realmente dudo que sepan a lo que estaban jugando cuando empezaron a detener a esta gente y llevársela a la audiencia nazional, se les está escapando de las manos. Se creen que con un palo nos volverán al redil...mira si son idiotas!!
Ahora sí que comienza el baile!!!
Y ahora sois más necesarios que nunca.
Sed inteligentes! |
