|
|
|
Anàlisi :: especulació i okupació |
|
Ocupació, convivència, quotidianitat, conflicte i prevenció.
|
|
|
per Marçal Baig |
24 set 2011
|
|
“L'ocupació és un delicte perpetuat normalment per nens “pijos” que juguen a ser alternatius o be per paràsits del sistema emparats per la laxitud de la llei. Una il·legalitat que altera la quotidianitat dels veïns, crea conflictes de convivència, i que s'ha de prevenir amb tot el pes de la llei”. |
“L'ocupació és un delicte perpetuat normalment per nens “pijos” que juguen a ser alternatius o be per paràsits del sistema emparats per la laxitud de la llei. Una il·legalitat que altera la quotidianitat dels veïns, crea conflictes de convivència, i que s'ha de prevenir amb tot el pes de la llei”.
Si demanéssim jugar a relacionar aquests cinc mots, probablement aquesta seria la resposta del ciutadà normal, del polític o de la immensa majoria de propietaris, llogaters de pisos i fins i tot d'habitacions. Una alteració esgarrifosa -ens dirien- del principi elemental en el que es basa la nostra democràcia: el dret a la propietat privada. Una moda molesta que cal eradicar del nostre imaginari col·lectiu pel bon funcionament del sistema.
I és ben cert. L'Ocupació és una pràctica molesta, més enllà dels inconvenients particulars per al propietari (sovint algú que es pot permetre tenir un espai buit), per la política institucional i institucionalitzadora. Perquè és una transgressió de la llei, perquè en molts casos genera controvèrsies i animadversions , però sobretot perquè en la majoria de casos és una altra manera de fer política.
És innegable que en d'altres casos l'objectiu s'allunyi de la recerca d'un bé col·lectiu i es busqui el benefici particular, més o menys legitimitat, de tenir un espai on simplement fer gresca, intentar estalviar-se un lloguer, o per poder accedir a un sostre on aixoplugar-se per necessitat.
Independentment de la legitimitat d'aquests plantejaments aquesta no ha estat ni és l'objectiu ni la trajectòria del Casal 3Voltes Rebel, sinó el d'aquesta altra manera de fer política, sovint anomenada “política contenciosa”.
En un règim democràtic consolidat, els propis canals institucionals del sistema haurien de ser suficients per poder atendre a les necessitats i demandes que des d'un espai com el 3VR es venen reivindicant des dels seus propis orígens: poder visualitzar necessitats col·lectives, un espai de debat i de projectes civils encaminats cap a la justícia i la pau social.
Desgraciadament la Institució sembla no respondre a aquests objectius, o com a mínim és incapaç de fonamentar-los amb els canals habituals. Més aviat se sent còmode i fins i tot sembla incentivar la progressiva atomització social, l'individualisme al servei de les necessitats econòmiques per la perpetuació de l'establishment: una democràcia reduïda a una mera formalitat, on els individus resten a mercè a la dictadura del Mercat. Monstre sense cara visible però amb clars beneficiaris, ens convertim amb els seus súbdits, i ens demana sacrificis pel seu benestar. Les persones al servei de la malanomenada economia, i no l'economia al servei de les persones. Quina gran quimera.
Sovint la gent que no combrega amb aquesta cosmovisió imperant és acusada d'estar instal·lades en la Cultura del NO, de la crítica fàcil, de la falta d'una alternativa real. Però precisament aquest mateix dit acusador és l'encarregat de la destrucció dels granets de sorra encaminats a l'alternativa com el 3VR. I és que desgraciadament no és pot fer política encaminada a la visualització de les necessitats col·lectives, de teixir xarxes, de crear afinitats per abordar un nou model de concebre les relacions humanes des de dins de la pròpia institució.
En èpoques de crisi, sabem que l'individualisme, ja de natural perpetuat pel sistema, s'accentua i comença a autoproliferar, ja que el veí, ja no és aquella persona més o menys amable que fa la seva vida i jo la meva, sinó que es converteix en un enemic. Perquè ens tornem més susceptibles degut a la nostra situació precària, perquè entenem que allò que té l'altre podria ser meu. O perquè com que no en té, i pot intentar apropiar-se d'allò que és meu... En definitiva, perquè ens hipersensiblitzem i percebem convertir-nos en competidors per els mateixos recursos. La conflictivitat social està servida. Llavors necessitem del pare sistema perquè vingui a resoldre els nostres problemes a través de més policia, de judicis, de demandes, d'ordenances cíviques i tota la cavalleria legal i administrativa.
Tanmateix, parant-nos a pensar, compartint els problemes i necessitats és quan ens adonem que la nostra causa no és individual sinó col·lectiva. Que les pors dels altres, les seves necessitats són les meves. Que el veí no és un enemic, sinó un aliat. Només amb aquesta tasca de compartir es pot passar de la queixa, de la visió apocalíptica o de l'acceptació de la precarietat a l'exploració col·lectiva de solucions, al reconeixement i a la vinculació.
Però desgraciadament, com no pot ser d'altra manera, aquesta tasca és vista com una ingerència i una atac per a la Institució. Perquè d'hommo homini lupus que es barallen entre ells i necessiten cedir el seu poder de fer-se mal a un tercer per no agredir-se passen a fer servir la seva força conjuntament per canviar les coses.
És per això que projectes encaminats al canvi des de la immediatesa i la proximitat però amb aquesta visió de conjunt necessiten espai a-institucionals. Espais lliures on teixir xarxes per fer front als desnonaments, a les agressions de la precaritetat social, on aprendre a arreglar-se les bicilctes, on concebre altres formes de consum, on fer volar la creativitat per explotar les pròpies potencialitats, on reconèixer's com a part d'una col·lectivitat que pot gestionar-se... espais que vagin més enllà de la llei per la prevenció contra el malestar, on es pugui gestionar el conflicte amb la convivència, on es pugui dur a terme la quotidianitat de manera autèntica. Espais ocuptats i lliures com el Casal 3Voltes Rebel.
Marçal Baig, mediador.
Dilluns 26 de setembre a les 8:30, al carrer Argullós, 108, (Metro Via Júlia, L4) esmorzar solidari en defensa del Casal 3 Voltes Rebel i dels espais veïnals autogestionats. |
This work is in the public domain |
