Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
Notes per a la indignació
22 set 2011
1. Sobre la fam al món i el cost global del rescat a la banca:
a) En els darrers 3 anys, des de la caiguda de Lehman Brothers, la injecció de diners públics a la banca mundial ha suposat un cost de 2'7 bilions d'€.
b) Una de les veritables crisis del planeta és l'alimentària: cada dia moren de gana al món 80.000 persones.
c) L'ONU calcula que caldrien 50.000 milions d'€ per combatre la fam, tanmateix el primer món se n'oblida i prefereix anar al rescat de la crisi financera que equival 54 vegades la despesa per programes d'eradicació de la fam.

2. Sobre la vinculació dels càrrecs públics amb el poder financer:
a) Els 7 últims secretaris d'economia del govern americà han estat directius de la Banca Goldman Sachs.
b) El Sr. Carlos Ocaña, ex-Secretari d'Estat d'hisenda, treballa per a la FUNCAS; va afavorir les caixes amb rebaixes fiscals si es bancaritzaven.
c) La presidència del BCE en mans d'exdirectius de la banca:
Jean-Claude Trichet prové de la direcció del banc Credit Lyonais (la direcció fou condemnada per estafa); el futur president serà l'italià Mario Dragi que prové de Goldman Sachs.
d) Rodrigo Rato, president de Bankia, havia estat el cap del FMI i ministre d'economia.
e) Solves fitxat per Barclays, González i Aznar a les elèctriques (participades per bancs)
f) Miguel Ángel Fernández Ordóñez, actual governador del Banc d'espanya, ha assistit enguany a la reunió del Club Bildelberg (lobbi de poder format per grans empreses i fortunes europees i nordamericans).
g) 26 companyies de l'IBEX 35 tenen 48 ex alts càrrecs públics en els seus consells d'administració (suposen gairebé el 10 % de tots els vocals dels òrgans de govern d'aquestes empreses)

3. Sobre la crisi del deute de Grècia i la indústria d'armament:
a) Aportació de 10.000 milions d'€ per part del regne d'Espanya al rescat grec.
b) La mateixa quantitat que les retallades socials per al 2011 a l'Estat espanyol (EE).
c) La mateixa quantitat que Grècia deu a bancs alemanys i francesos en crèdits per a la compra d'armament a França i Alemanya.

4. Sobre la intervenció de la Caja Castilla la Mancha (CCM) l'any 2009:
a) A l'erari públic espanyol li suposà un cost de 3.400 milions d'€.
b) El president (Antonio Hernández Moltó, senador del PSOE) i vicepresident (marit de la Sra. De Cospedal) de la CCM són politics del PSOE i del PP.
c) A cap membre del consell d'administració de l'entitat se l'ha exigit responsabilitat per mala gestió.
c) Els 3.400 milions d'€ injectats des de fons publics són 2,5 vegades el que han deixat de pujar les pensions el 2011.

5. Sobre la bancarització de les caixes: sanejament amb diner públic i privatitació de beneficis.
a) La reestructuració de les caixes d'estalvi es fonamenta en la injecció de diners (recapitalització) per eixugar deutes mitjançant el FROB o l'entrada d'inversors privats (accionistes).
b) El Fons de Reestructuració d'Ordenació Bancària creat per l'executiu espanyol l'any 2010 descansa en les partides o crèdits dels pressupostos generals de l'Estat.
c) El termini per acollir-se al FROB s'esgota el 30 de setembre mentre que per a l'entrada de fons privats les caixes tenen de termini fins al març de 2012.
b) El sanejament de les caixes d'estalvi amb recursos públics (FROB) pretén fer-les viables per a la venda posterior a altres entitats financeres.
c) El sector públic tindrà representació en el consell d'administració de les entitats rescatades pel FROB durant 2 anys.
d) Les entitats que, malgrat l'entrada del FROB no es puguin vendre a d'altres seran nacionalitzades.
e) Les caixes d'estalvis amb més números per acollir-se al FROB són Unnim, Catalunya Caixa, CAM i Caixa Galícia.
f) El forat de la CAM pot superar els 6.000 milions d'€. Ha estat oferta, entre d'altres bancs, al Banc de Santander però l'ha rebutjada fins que no es conegui el forat i/o rebi recursos del FROB.
g) Barclays demostra interès en el procés de bancarització de les caixes d'estalvi del regne d'Espanya en contractar a l'ex-ministre d'economia Pedro Solves com a assessor (oportunitat de compra a bon preu mitjançant informació privilegiada).
h) Conclusió:
La reestructuracció de les caixes d'estalvi imposada pel govern espanyol suposa el negoci del segle pels voltors financers, els quals han sabut pressionar a un executiu afeblit perquè, amb diners públics, sanegin entitats que els hi seran entregades a preu de saldo i sense màcula en el seu compte de resultats final.

6. Sobre el paper de les agències de rating i determinats mitjans periodístics en la crisi del deute i l'especulacció financera:
a) Standard&Poors forma part del grup de l'editorial McGrill i del rotatiu The Economist.
b) Moodys és propietat de diversos fons d'inversió (un d'ells és propietat del Sr. Warren Buffet).
c) En determinats mitjans, com The Finantial Times, sovint apareixen opinions i valoracions massa despectives sobre entitats amb apurs:
Per exemple, la valoració i el comentari que el Finantial Times publicava sobre Bankia fou que "era la suma de 7 bancs dolents, amb un equip directiu sense experiència, i dels quals es desconeixen les seves pèrdues. Qui voldrà invertir-hi en aquestes condicions?".
d) Conclusió:
Les agències de qualificació (agències de rating tipus Standard&Poors i Moodis) i determinats mitjans periodístics especialitzats en economia (Finantial Times) no són neutrals i exageren a la baixa l'estat dels comptes de les entitats financeres amb problemes i dels països endeutats perquè altres puguin comprar a bon preu. Les agències de rating i el Finantial Times adoben el terreny per a l'especulació financera i del deute!

7. Sobre les conductes punibles, les agències de rating i l'Audiència Nacional:
a) L'article 284 del codi penal espanyol castiga la divulgació de notícies o rumors falsos "amb la finalitat d'alterar o preservar el preu de cotització d'un valor o instrument financer".
b) El passat mes de febrer 7 entitats presentaren davant l'Audiència Nacional una querella contra Mody's, Fitch Rating i Standard & Poors a l'EE ja que "no actuen amb criteris d'imparcialitat ni de rigor tècnic a l'hora de qualificar" i "solament tendeixen a crear situacions específiques en el mercat que afavoreixin els seus interessos o els d'alguns dels seus clients".
c) Malauradament, a inicis de setembre, l'Audiència Nacional, fent seu l'informe de la fiscalia anticorrupció, rebutja la querella i no veu delicte en les rebaixes de qualificació del deute públic espanyol.

8. Sobre el frau fiscal i l'injust sistema tributari espanyol:
a) El frau fiscal a l'EE equival a 80.000 milions d'€ anuals; el sistema públic de pensions espanyol per al 2011 costarà 110.000 milions d'€.
b) El tipus impositiu de l'IVA és igual tant per pobres com per rics, mentre el de l'IRPF cada cop és més favorables per a les rendes altes.
c) Les SICAV paguen només un 1% dels seus beneficis a hisenda; aquesta prerrogativa fiscal la introduí el govern de Felipe González en els anys 80 per evitar l'evasió fiscal de les grans fortunes (doncs, que se'n vagin del país si no són solidaris!)

9. Sobre el dèficit fiscal català:
a) Catalunya pateix un espoli fiscal permanent que escanya principalment les persones socialment més desafavorides: en termes quantitatius el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat espanyol es calcula en més d'un 10 % del PIB (més de 21.000 milions d'€ anuals)
b) Les comunitats autònomes ubicades dins de l'àmbit dels Països Catalans són les que suporten un major dèficit fiscal respecte de les de la resta de l'Estat (6 % del PIB per al País Valencià i més del 15 % per a les Illes Balears). Hi ha també una correlació positiva entre aquest saldo negatiu en les seves balances fiscals i el seu nivell d'endeutament públic.

10. Altres dades per a la indignació:
a) Retallades salvatges en els serveis socials.
b) Atur i flexibilització del mercat laboral.
c) Elevat nivell d'endeutament de les famílies.
d) Desnonaments.
e) Injusta reforma de les pensions.
f) Reforma laboral-convenis col-lectius.
g) Reforma constitucional per a la satisfacció dels especuladors financers.
h) Tendència a la privatitzacció dels serveis públics, etc.

Per tot plegat, no hi ha dret!
Per una revolució permanent, visca el moviment del 15-M i els indignats!

This work is in the public domain
Sindicat