|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
«És trist veure com un castellà no entén el paper del català i un paquistanès o un senegalès l'entén a la primera»
|
|
|
per llibertat.cat |
18 set 2011
|
Somescola.cat és una plataforma que ha sabut canalitzar el malestar pels cops de l'estat espanyol contra el català. Ha aconseguit mobilitzar no només totes les escoles del Principat, la comunitat educativa, mestres, mares, pares i infants; i el conjunt de la població que vol mantenir el català com a única llengua d'ús vehicular a l'escola. I ha vehiculat aquesta fúria per, arran de les sentències del Tribunal Suprem del desembre passat i la del TSJC d'ara, omplir els carrers i places de protestants en mobilitzacions descentralitzades multitudinàries i a nivell de la xarxa aconseguir colar les etiquetes #somescola, #jonoacato -per demanar la insubmissió al compliment de la sentència- o #escolaencatalà al llistat de trending topics estatals.
Al Facebook, més de 66.000 persones s'han fet admiradores de la pàgina "Jo no acato la sentència contra el català". A més, Somescola.cat ha impulsat un manifest que ja compta amb més de 33.000 adhesions i una moció de defensa de la immersió lingüística que desenes d'ajuntaments del Principat ja han aprovat.
Per abordar totes aquestes i altres qüestions conversem amb Miquel Àngel Essomba, que és el director del Centre Unesco de Catalunya i també portaveu de Somescola.cat. |
| |
Milers de persones al carrer, l'etiqueta #somescola arrasant a Twitter, centenars d'adhesions al vostre manifest... Felicitats per aquest poder de convocatòria!
Doncs sí, la plataforma Somescola.cat (http://www.somescola.cat/www/somescola/ca.html) ha aconseguit esdevenir un instrument que canalitza una necessitat social: l'alarma creada arran del qüestionament del model d'escola catalana per part de la justícia espanyola. Si no existís, caldria inventar-la.
Com valoreu la reacció que han tingut els ciutadans del Principat?
Les mobilitzacions del dilluns 12 de setembre per l'escola en català i a favor de la llengua són les més multitudinàries en anys. La ciutadania ha percebut el perill real que allò que ha funcionat durant tres dècades se'n vagi en orris, i ha sortit al carrer a expressar-ho, en tots els punts del país. Tot Catalunya va vibrar a les 7 de la tarda sota un mateix lema: "Per un país de tots, l'escola en català". essomba
"Que la prudència no ens faci traïdors", proclama Jordi Carbonell. L'Estat, amb les seves contínues agressions, ha aconseguit posar fi a aquest excés de prudència dels catalans?
Home, la prudència no és pas enemiga de la contundència. De fet des de Somescola.cat demanem prudència, perquè estem tractant un tema altament sensible, i l'excitació mai és bona consellera. Ara bé, també fomentem la contundència en la resposta serena, que no ens ha de fer perdre els nervis ni l'objectiu fonamental, que és el de treballar en positiu per un model d'escola catalana en català.
Per què la vostra plataforma defensa la immersió lingüística com el millor model per als nostres infants?
Perquè gràcies a aquest mètode les poblacions catalanes no estan dividides en dues comunitats per raó de llengua. Tots els menors de quaranta anys han anat a una escola plegats, i on la llengua era una, el català. L'escola no és només un espai per als aprenentatges, sinó també per a la socialització i la construcció de ciutadania, i no separar per raons de llengua ens ha estalviat tensions socials innecessàries.
Però la salut de la llengua depèn de moltes altres variables, no només de l'escola.
Per descomptat. L'ús escolar no garanteix l'ús social, però el possibilita. Els esforços d'immersió lingüística, en un moment com l'actual, han de traspassar les parets de l'escola i envair l'espai social, la comunitat, el municipi. En aquest sentit, el Departament d'Ensenyament impulsa des de fa gairebé deu anys un programa, els "Plans educatius d'entorn", en el qual s'avança en aquest direcció, implicant i comprometent tota la ciutadania per la immersió.
Estratègicament, quin seria el millor context per la vitalitat de la llengua?
El de les relacions socials informals. Que la llengua obri les portes a tot un món de diversió, de gaudi, de creixement personal, de relacions socials significatives. Quan la llengua connecta amb el cor de les persones, aleshores aquella llengua té garantida la seva supervivència.
Amb la independència l'escola catalana estaria assegurada...
No ho sabem.
Bé, la normalització lingüística es podria aplicar de totes totes, sense entrebancs. Es farien polítiques perquè el català recuperés tots els seus àmbits d'ús i l'estat espanyol ja no tindria influència per desnaturalitzar-les...
Bé, es tracta d'una hipòtesi sobre la qual ens manquen moltes dades objectives com per poder afirmar-ho. No està garantit que una Catalunya independent, amb un afany d'internacionalització i de presència al món, capgirés el model actual i es dediqués a promoure l'anglès com a llengua vehicular.
Almenys faríem callar els tribunals espanyols, que malgrat el que diguin tot sabem que la realitat és molt diferent i que en moltes escoles de l'àrea metropolitana de Barcelona, per exemple, el català és quasi residual...
Les irregularitats existeixen. Però també existeix un cos d'inspecció, i uns serveis destinats a protegir el sistema actual, i proporcionar recursos perquè aquest sigui viable. Tothom coincideix a dir que la immersió ha tingut molt més èxit a infantil i primària que a secundària. Sigui com sigui, les eines hi són, i caldrà veure quina és l'actitud dels poders públic a l'hora de fer-les servir.
Amb els anys millorem o empitjorem? I amb la immigració?
Amb la nova immigració millorem, perquè els nouvinguts saben que han de fer un esforç important per integrar-se aquí, i reconeixen que el català els és imprescindible per aconseguir-ho. És trist veure que un castellà no entengui el paper de la llengua catalana per a Catalunya, i un paquistanès o un senegalès ho entengui a la primera.
Somescola.cat es mobilitza només quan arriben sentències espanyolistes o també la resta de l'any?
Somescola.cat neix arran de la sentència del TS del passat 22 de desembre 2010, però ja en els seus inicis va veure molt clar que això no era un esprint sinó una cursa de fons, i té un calendari d'activitats i mobilitzacions preparat des de fa mesos. La propera activitat serà el 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües, en el qual convidarem l'alumnat de les escoles a fer activitats sobre la llengua, i a la tarda celebrarem un gran debat amb experts de màxim nivell sobre la immersió, a la UB.
La unitat de la llengua és un element cabdal per la seva perviviència. Somescola.cat treballa pel català a la resta de Països Catalans? Col·labora amb les entitats que hi treballen?
Sí, és clar, tenim una visió i una projecció de territoris de parla catalana. El passat 27 de juny Somescola.cat es va reunir amb representants d'entitats valencianes i de les Illes en defensa de l'escola en català, i tenim previst acordar un marc de treball conjunt en breu, tot i que les situacions de cada territori són ben diverses.
A les Illes Balears la immersió lingüística està sentenciada, ja que ni el seu govern el defensa. Al País Valencià el govern vol implantar un model trilingüe quan ja ara milers d'alumnes que ho demanen no poden estudiar en la llengua pròpia. A la Catalunya Nord la llengua catalana perviu gràcies a la voluntat de la Bressola, i a la Franja de Ponent el català és nul a l'escola. Somescola.cat no hauria de lluitar, des del Principat si es vol, per la llengua al conjunt del país? En les protestes només s'ha fet referència a Catalunya...
A poc a poc i bona lletra. Tenim clara consciència i voluntat de treballar des d'una perspectiva àmplia, però el primer és articular una plataforma forta i cohesionada, de manera que el treball en xarxa amb altres territoris posterior sigui eficaç i permeti la consecució d'objectius concrets. |
Mira també:
http://www.llibertat.cat/content/view/13856/1/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: «És trist veure com un castellà no entén el paper del català i un paquistanès o un senegalès l'entén a la primera»
|
|
per un |
18 set 2011
|
A aquest bon home algú l'hauria d'informar que no són els "castellans" els que no entenen les coses sinó els espanyols. La gent que s'identifica d'entrada com a castellana i no com a espanyola acostuma a tenir una certa sensibilitat per les altres realitats nacionals. d'altra banda, hi ha espanyols que són castellanoparlants però no castellans (andalusos, extremenys, etc.) que també tenen aquesta actitud de menyspreu cap al català.
Finalment, dir que aquesta actitud és "transversal", fins i tot es dóna en el món anticapitalista. Fixeu-vos com hi ha gent de fora a les assemblees de barri que fa un esforç per entendre o parlar català molt més gran que gent castellanoparlant acomodada en els seus privilegis, fruit d'un determinat context polític. Això és com el patriarcat o el capitalisme: és de sentit comú que els acomodats (homes en el primer cas i classes dominants en e segon) no siguin els subjectes més interessats per canviar els sistemes de dominació. Doncs els castellanoparlants igual, ahí estant gaudint dels privilegis "de conquista" de cert rei espanyol fa 3 segles. |
|
Re: «És trist veure com un castellà no entén el paper del català i un paquistanès o un senegalès l'entén a la primera»
|
|
per Un |
18 set 2011
|
Somescola pagada i financiada per la dreta nazionalista!!!
En totes les seves manifestacions eliminen les actuals reclamacions a l'escola pública, encubreixen les retallades acaparant l'atenció mediática amb el beneplàcit de CiU.
La sentència del TSJ es l'unic retall a l'escola pública que encara NO S'HA CUMPLERT, mentres tant obviem les que sí es cumpleixen!!!
CiU agraeix als inútils dels independentistes per tancar files amb ells!!!
Clar entre antics companys d'escola concertada no pot haveri enfrontaments!!! |
|
Re: «És trist veure com un castellà no entén el paper del català i un paquistanès o un senegalès l'entén a la primera»
|
|
per hun |
18 set 2011
|
Resulta que ahora, algunos, tenemos que hacer todos los esfuerzos para renunciar a nuestra lengua materna, sólo para que otros, a los que no les pedimos que renuncien sino que la utilicen todo lo posible, se molestan y sienten que los agraviamos.
Cada unx somos hijxs de nuestro tiempo y no podemos volver al pasado para cambiar la historia pasada, la que podemos cambiar es la que tenemos delante.
Sí, ciertamente, mientras muchas personas hablan con completa facilidad el catalán, a otras personas nos cuesta encontrar cómo expresar nuestros sentimientos desde ahí, y tenemos que hacer un esfuerzo que nunca llega a explicar mínimamente esos sentimientos, pues no es la lengua con la que hemos nacido.
Claro, por lo visto nacimos con ese "privilegio", y no con esa imposición.
No creo que la comparación con el capitalismo y el patriarcado, sean las más apropiadas, pues se condena a los castellanos, de la misma manera que en el franquismo se condenó a catalanxs, vacxs, gallegxs, andalucxs, asturianxs...
Desde esa lógica prejuiciosa, los castellanos nunca podrán librarse del capitalismo y del machismo patriarcal.
Siempre hay quienes confunde los términos, algunos lo hacen inconscientemente, pero otros, sólo por agraviar, y es con ese tipo de gente, cuando el esfuerzo no es recíproco, con la que me niego a hablar o escribir en catalán.
Su imposición no es menor que la del opresor y tampoco existe el deseo de acabar con toda dominación, sino sólo, cambiar de rol.
A todos esos, ke os zurzan...!
Per als altres, tot l'esforç del món. |
|
Re: «És trist veure com un castellà no entén el paper del català i un paquistanès o un senegalès l'entén a la primera»
|
|
per jo |
18 set 2011
|
Jo a l'Un el tornava a enviar de pet a l'escola a aprendre a escriure català.
A l'hun, ets tu que "sents que agravies" o no. Tu mateix t'has de sentir lliure. L'estat espanyol vol que el català desaparegui com ha fet amb tota altre llengua. Espanya vols esborrar-les del mapa. I aquest fet, amb els sentiments que tu vulguis, és quelcom del que no et pots obviar.
http://www.youtube.com/watch?v=37HoQMqgeQc |
|
Re: «És trist veure com un castellà no entén el paper del català i un paquistanès o un senegalès l'entén a la primera»
|
|
per hun |
18 set 2011
|
|
Potser, sento tant com tu aquesta agressió contra el català. No sóc jo qui està sentint que està agraviant a algú, sinó són uns quants els qui diuen que pel fet d'escriure en castellà, estic agraviant a tots els catalans. Només hi ha que llegir i veure com es confon l'espanyol amb el castellà. |
|
Re: «És trist veure com un castellà no entén el paper del català i un paquistanès o un senegalès l'entén a la primera»
|
|
per ... |
19 set 2011
|
Totalment d'acord amb el primer comentari, a mi tampoc no m'ha agradat el títol que han ficat a la notícia, doncs tota la meva família i jo, som castellans i sempre hem entés la problemàtica lingüística als Països Catalans.
Respecte al troll, nofeu cas, tothom sap que els independentistes de debó lluitan amb la mateixa força contra aquesta sentència que contra les retallades de l'Estat espanyol i la burgesia autonomista catalana. |
|
Re: «És trist veure com un castellà no entén el paper del català i un paquistanès o un senegalès l'entén a la primera»
|
|
per jo |
19 set 2011
|
És que estem d'acord, llavors. El nou independentisme emergent se li està escapant a l'EI i fins i tot a SI per la dreta. I vota convergència.
Cal atacar i criticar el xovinisme inherent. Ara bé, en el cas d'aquest senegalès, crec que cal entendre (i es desprén de la entrevista), que quant diu castellà, es refereix a castellanoparlant. Òbviament la manera de dir-ho és bastant més que desafortunada. |
|
Re: «És trist veure com un castellà no entén el paper del català i un paquistanès o un senegalès l'entén a la primera»
|
|
per bb |
19 set 2011
|
|
el nou independentisme emergent? |
|
|
