|
|
|
Anàlisi :: guerra |
|
Aportacions per una superació de la democràcia
|
|
per Terra Cremada
Correu-e: terracremada ARROBA pimienta.org (verificat) |
13 set 2011
|
Parlar, comunicar, voler dir quelcom més enllà de la pura xerrameca suposa, avui en dia, una tasca feixuga, una tasca terriblement dura, però terriblement necessària. Com nombrar ara que no disposem de les paraules, quan és ara que elles ens disposen a nosaltres? Com aprendre a dir allò que sentim sense abans desaprendre allò que ha estat sentit per a nosaltres i del que no hem format part més que com a meres espectadores? Una tasca feixuga, però impostergable. Com dir alguna veritat veritable? Com despullar-nos i deslligar-nos sense caure en l’horrible fred de la soledat i la por imbècil d’aquella que necessita recolzament i es nega a demanar ajuda, per por, per por i pànic a ser una més de les tantes necessitades? Com caure a aquestes alçades sense terror i desfogades? Com aprendre a parlar de nou sense caure en el parany d’haver de ser escoltades d’immediat? Com tornar-li a la paraula la seva capacitat de transgressió ara que la veritat només pot ser dita quan no és dita per ser escoltada?
Barbaritzem-nos llavors, cridem, desfem-nos de la por a no ser enteses: estem impacients, desitjoses d’escoltar de nou alguna veritat. |
Des que ens han robat les paraules tan sols podem dir mentides
Llegit a les parets del barri de Gràcia
«Li diuen democràcia i no ho és!» criden les manifestants convençudes, plenes d’indignació. No faria tant de mal si no fos perquè aquesta consigna és corejada a quasi totes les manifestacions; no seria tant dolorós si no fos perquè sol ser en aquelles manifestacions convocades pels nostres entorns més propers1. Aquesta mitificació de la democràcia és producte, al nostre parer, de la confusió generalitzada que fa que també hi hagi qui es consideri d’esquerres o que faci seus conceptes tan genèrics com el de moviments socials. Si en aquest text volem tractar aquest tema no és per casualitat sinó perquè assistim, avui en dia, a una lluita que, a falta de paraules que expressin amb exactitud allò que sentim, acaba massa cops per reforçar les estructures que d’entrada pretén combatre, reforçant els imaginaris amb les que aquestes estructures es conformen. Amb aquest text volem fer una invitació a l’anàlisi per tal de desmitificar alguns conceptes i així poder situar-los en el lloc on aquests mereixen ser. Treure’ls de l’ambigüitat a la que estem acostumades i resignificar-los o significar-los per tal d’apropar-nos a dir allò que sentim i pensem, forçant-nos a pensar una mica més allò que diem.
Democràcies i demòcrates
Nosaltres no som demòcrates, nosaltres no som antidemòcrates. Estem en la recerca i en la lluita per la construcció d’una societat en la que les relacions humanes no vinguin mediades pels diners ni per l’exercici de poder sobre les altres, aquesta és la nostra intenció. Enclaustrar-nos en una crítica a la democràcia seria igual de vàlid, però alhora igual d’imprecís, que erigir-se com antipolicia o antitelevisió. Tot i així, pensem que cal que fem una anàlisi del que suposa avui en dia la democràcia, ja que, veient com la lògica en la que aquesta se sustenta s’endinsa en molts discursos d’algunes de les nostres companyes, se’ns fa molt difícil una ruptura real amb el sistema de dominació actual. Ataquem la democràcia perquè és la forma més precisa i perversa que pren el capitalisme a l’hora de governar-nos. Ataquem la democràcia perquè la seva potència desmobilitzadora consisteix, en bona mesura, en mobilitzar-nos dins dels amplis marges que no la posen en qüestió. Ataquem la democràcia perquè no hem renunciat a canviar el món, perquè encara no ens donem per vençudes i som capaces de desitjar situacions col·lectives que ens són desconegudes, perquè intuïm que la vida no se situa dins els límits d’allò que avui és possible.
És cert que algunes de les nostres companyes més properes diran que aquesta visió de la democràcia és una visió esbiaixada o quarterada i que això de la democràcia és, en essència, una altra cosa. No pretenem iniciar un debat a nivell semàntic, no és una qüestió de termes o d’adjectius, el nostre debat pretén aprofundir en com l’ideal democràtic es filtra en els nostres discursos i dinàmiques neutralitzant-los i impossibilitant-nos descobrir formes d’organització comunitària que vagin més enllà de les que ja coneixem i no ens satisfan; que vagin més enllà de la possibilitat de millorar les condicions de misèria humanes en les que vivim creant ruptures reals amb el mode relacional capitalista i patriarcal. És més, a aquelles que creuen que la democràcia és una altra cosa, que pensen que un altre cop les nostres enemigues ens han robat aquesta bella paraula per designar el seu oposat, a totes elles els hi diem que estan errades. Les úniques que tergiversen el terme són aquelles que diuen oposar-se a la seva forma actual. És a dir, no són pas les nostres enemigues sinó algunes de les nostres companyes de viatge les que ens confonen amb el seu llenguatge ambigu, fent que seguim pensant en els termes d’allò que pretenem combatre. Si el que volem és fer caure el sistema de dominació actual –i és el que volem– ens cal aclarir el nostre posicionament vers la forma en la que aquest domini es manifesta actualment, per trobar, d’aquesta manera, la millor forma de poder confrontar-lo i superar-lo.
Ens decidim a fer una anàlisi sobre els problemes que observem en l’ús i abús de termes com diàleg, consens, pau o participació, fruit i alhora suport de la lògica sobre la que jeu la democràcia, conceptes dels que es nodreix i als que alimenta. És per això que ens decidim a parlar-ne obertament. Som iconoclastes i estem decidides a trencar amb tot allò que precedint-nos se’ns demostri errat; estem predisposades i disposades a obrir la nostra crítica als punts que mereixin ser debatuts; a fer caure tot allò que ha de caure, tot i que en algun moment ens hagi ajudat a recolzar-nos. Estem en la recerca constant de les millors formes d’atacar l’Estat, conscients que el pensament -i l’acció que se’n deriva- no és mai radical en l’absolut sinó en la capacitat d’adequar-se a les circumstàncies canviants: ara ens toca criticar la democràcia perquè és la forma que pren l’enemic actualment, però sabem bé que les eines que ens varen ajudar ahir a combatre’l bé poden ser-nos totalment inútils demà.
continueu llegint a: http://terracremada.pimienta.org/democracia.html
versió en castellà:
http://terracremada.pimienta.org/democracia_cas.html |
Mira també:
http://terracremada.pimienta.org
|
This work is in the public domain |
|
Re: Aportacions per una superació de la democràcia
|
|
per asdasd |
13 set 2011
|
|
MOLT interessant. |
|
Re: Aportacions per una superació de la democràcia
|
|
per mateu |
13 set 2011
|
Per a mi es més senzill:
Si la democracia es el govern del poble, la "democràcia representativa" és una contradicció en sí mateixa, doncs no governa el poble, si no els "representants" del poble, que ni tans sols ho són legítimament o sense violar la llibertat de consciència.
Així doncs, el parlamentarisme no es pot cualificar com a democràcia, de cap mena.
L'unica democràcia que meresqués tal nom sería la formada per assemblees populars omnisoberanes, es a dir, que tinguessin TOT el poder (al meu entendre, no és tampoc el cas del moviment 15-m, que només pretén gestionar assambleariament la demanda d'almoina als governants)
al respecte, podeu consultar audios a
www.felixrodrigomora.net |
