|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí |
|
Vincular les retallades socials a la despesa militar, impulsar l'objecció fiscal col•lectiva als barris
|
|
|
per un |
09 set 2011
|
|
D'entre totes les crítiques que s'estan fent al sistema econòmic capitalista trobo que la qüestió de la despesa militar no està tenint massa protagonisme. |
En plenes retallades, que l’Estat destini 18.000€ a l’any en caçabombarders, tancs, portaavions i no sé quantes històries en comptes d’escoles, serveis sanitaris, foment de l’ocupació… és una barbaritat. Per això, seria interessant anar vinculant les retallades socials a la despesa militar de cara a potenciar l’objecció fiscal col·lectiva en la propera campanya de la declaració de renta (maig-juny 2012).
L'objecció fiscal (deduïr la part corresponent a les despeses militars a l'hora de fer la declaració de la renta, al voltant del 5%, i ingressar-la en una ONG, associació...), fins ara, majoritàriament, sempre s'ha fet d'una manera més o menys individual. I fins ara també, la repressió ha estat molt petita, molts pocs objectors han estat multats i alguns han guanyat els judicis, per exemple el TSJ de Catalunya va absoldre un objector fiscal per no fer la declaració de la renta "correctament". Per altra banda, no estem parlant de pocs diners, lúltim any unes 1000 persones/entitats van deduïr 80.000€ que van destinar a projectes socials
La proposta concreta és molt senzilla, que cada assemblea de barri, secció sindical, col·lectiu... organitzi l'objecció fiscal de manera pública.
1-Que a les assemblees de barri, d'indignats (o com vulgueu anomenar-les), d'empresa... s'expliqui la proposta amb l'ajuda de persones que coneguin el tema mínimament
2-Que durant els següents dies tothom faci la declaració deduïnt la part corresponent a les despeses militars.
3-Nova assemblea pública, on entre tothom es decideix que es fa amb els diners recaptats.
Aquesta proposta crec que té 3 avantatges.
1-Entronca amb el moviment antimilitarista de les dècades anteriors, probablement el moviment social més fort des de la Transició. Primer amb el moviment anti-OTAN i després amb el moviment pro insubmissió i finalment amb el moviment contra la guerra a l’Iraq.
2-Permet, de la mateixa manera que el moviment pro insubmissió, que cada assemblea de barri, col·lectiu, assemblea de treballadors... desenvolupi la lluita adaptant-la a les seves idees i estratègies. M'explico: una assemblea de barri pot decidir recollir els diners i donar-los al CAP del barri, si no els accepta, doncs es pot comprar material sanitari i entregar-lo a les seccions sindicals. Un altre col·lectiu/assemblea... pot donar els diners a un servei social autogestionat: la biblioteca d'un ateneu, una escola lliure, un punt d'informació laboral. Un altre col·lectiu pot decidir que no paga ni les despeses militars ni cap altre impost i tindríem els "objectors totals", per fer servir la mateixa expressió que utilitzava la insubmissió total. És a dir que tothom faci el que cregui més convenient, com en el moviment pro-insubmissió.
3-És una estràtegia a mig-llarg termini. I davant d'un retrocés de l'estat del benestar que s'anirà produïnt en els propers anys, és útil tenir estratègies a mig-llarg termini.
Passem a l'acció col·lectiva!
Més informació: |
Mira també:
http://www.objecciofiscal.org/index.php?option=com_content&view=article&id=59&Itemid=72
|
This work is in the public domain |
