Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
>>> En defensa del Marxisme
01 set 2011
Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

El Moviment de Defensa de la Terra (MDT), aquest abril de 2011, ha editat un opuscle de 40 pàgines (http://www.defensadelaterra.org/) i unes dimensions de 14,5 x 21cm amb el títol que l’encapçala l’article. L’opuscle està dividit en una introducció: Què és el marxisme ? i sis punts bàsics: 1.- El significat del materialisme.- 2.- Entendre la dialèctica 3.- Anàlisi econòmica i anàlisi de classes 4.- Socialisme Utòpic. 5.-La necessitat dels partits comunistes.- 6.-Errors i desviacions. Cada capítol està dividit en 4 o 2 subtemes.
agust_barrera.jpg
en_defensa_del_marxisme.jpg
Consideració

Podem dir que aquest és el text que algú havia de gosar d’escriure, que ens era necessari, perquè en aquests temps d’ofensiva de la dreta liberal, de desorientació i submissió ideològica a les veritats oficials del sistema, és necessari el rearmament ideològic per a la batalla de les idees.

L’aparell crític del marxisme ens permet afrontar amb èxit la propaganda intoxicadora dels media, ens permet destriar el gra de la palla, diferenciar l’interès general de l’interès del grup econòmic dominant , que sovint ens fan passar per l’interès col•lectiu. Podem tenir un coneixement objectiu de la realitat social, si fem un estudi i una anàlisi de l’estructura del sistema econòmic i de la seva supesrestructura (sistema judicial, polític). Del paper de l‘Estat al servei de la majoria, dels treballadors, de les classes populars, fent una funció de redistribució de la riquesa, i no com ara, eina al servei de les multinacionals i el capital financer.

El text

La introducció Què és el marxisme?, vol donar resposta de forma sintètica a la pregunta que s’anirà desenvolupant al llarg dels sis capítols. Algunes de les respostes seran una filosofia de la praxis, un cos teòric per a donar eines d’interpretació i transformació de la realitat als oprimits, un mètode analític i sintètic d’anàlisi de la realitat, una guia per a l’acció. La lluita de classes i la presa del poder polític són els dos eixos bàsics de l’estratègia per a la conquesta del poder polític i econòmic per les classes populars.

En un text de formació ideològica, no hi podien faltar els elements bàsics de coneixement del funcionament del capitalisme, així, els conceptes de plusvàlua, capital constant i variable, classes socials antagòniques, apareixen al llarg del capítol 3 de l’opuscle.

En el capítol 4, que tracta sobre les experiències socials de caràcter utòpic, volem remarcar la satisfacció que ens ha produït que s’esmenti la revolució Tai-Ping (1851-1864) que implantà un conjunt de mesures socials: repartiment de terres, eliminació de la propietat privada, del consum d’alcohol opi i tabac. Per una vegada ens allunyem de la visió eurocèntrica dels temes i ens fixem en Àsia.

El punt cinquè, és a criteri meu, el més aconseguit dels sis que formen el text, el més brillant i més interessant políticament. L’adaptació de les formes de lluita al context, establir formes de contrapoder són elements clàssics en tota reflexió sobre estratègia revolucionària. Hi podem afegir la reflexió sobre la funció del partit, la necessitat d’organització, l’anàlisi política i la direcció política, són la base per al bon funcionament i l’èxit polític del grup.

La lectura del punt sis, tot i la seva brevetat, ens permetrà, dissortadament, d’identificar més d’un i de tres errors, que es produeixen massa sovint, en la pràctica política de l’Esquerra Independentista (EI). És més que recomanable l’estudi, reflexió i rectificació d’aquestes desviacions, prou esteses en el nostre entorn. L’institucionalisme, el localisme, el pseudoassemblearisme i el sectarisme, són dels errors més comuns a eliminar.

Observacions

Cada capítol està dividit en 2 o 4 subíndexs per a facilitar-ne la sistematització i comprensió. Al llarg del text s’utilitza una terminologia pròpia de la sociologia, la politologia i les ciències socials. Trobem a faltar a l’opuscle, una bibliografia sumària per a qui vulgui saber-ne més i també algunes webs de consulta com: http://www.mdt.cat/ o l’adreça de la Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC) http://www.universitat.cat/ . Pensem que seria de gran utilitat per a la formació de la militància, l’edició d’un DVD amb el contingut de l’opuscle en forma d’esquemes, per a poder-ne fer una exposició el més didàctica possible als Casals independentistes, per tal de generar debat, reflexió i orientar l’acció política. Celebrem que puguem disposar d’un text d’aquestes característiques, perquè serà, alhora que un bon text de formació, la demostració de la vitalitat política de l’EI.

El precedent

El febrer de 1976 el PSAN(p) en les seves edicions Lluita editava un opuscle de 76 pàgines, sense índex, que duia per nom: Elements de materialisme històric, amb un subtítol: Conceptes fonamentals del marxisme.1

A la primera pàgina en la declaració d’intencions se’ns diu: Aquest treball sobre “elements de materialisme històric” constitueix el primer número d’una col•lecció que iniciem així i que porta el títol de: “conceptes fonamentals del marxisme”

L’objectiu d’aquesta col•lecció és d’oferir als militants del Moviment Socialista Revolucionari d’Alliberament Nacional, tota una sèrie de materials de formació que en la bibliografia usual es troben dispersos, mancats d’un tractament adequat dels temes ( tant en l’extensió com en l’enfocament convenient, d’acord amb les necessitats de la Teoria de la Revolució Socialista Catalana). Esperem que amb la utilització d’aquests materials, s’avanci en la seva correcció i en el seu perfeccionament.

Països Catalans, febrer 1977

L’opuscle és seguidor de les tesis de la sociòloga xilena Marta Harnecker, reconeguda internacionalment pels seus textos de formació política i d’anàlisi de les formacions revolucionàries de l’ Amèrica Llatina.

La repressió en forma d’empresonaments i exili, impossibilità la continuïtat de la col•lecció. Algú digué que l’acció política en la bona direcció genera repressió, perquè permet avançar en la lluita.

Repassant el contingut del text ens trobem, 1.- La concepció materialista de la història. 2.- Forces productives i modes de producció. 3.-Infraestructura i superestructura. 4.- Els diferents modes de producció. 5.- Les formacions socials i la conjuntura política. 6.- Les classes socials i la lluita de classes.7.- Desviacions en l’aplicació dels principis del materialisme històric.

En el text se’ns diu que bona part dels conceptes exposats són extrets del llibre: El capital conceptos fundamentales. M.Harnecker / Lapidus/ Ostrovitianov. 224 pàgines. Madrid siglo XXI 1974.

En el text, el punt 4 està explicat amb un fragment de Socialisme utòpic i socialisme científic. (1880) de K.Marx i F.Engels i dels mateixos autors: La ideologia alemanya (1846).

Ens plau de constatar com el PSAN(p) (1974-1979), Independentistes dels Països Catalans (IPC) (1979-1984), Moviment de Defensa de la Terra (MDT) (1984-1987) i la segona etapa del MDT, a partir del 1999, han estat fidels a l’objectiu de la Revolució Socialista Catalana, generant, en diversos períodes històrics, les eines teòriques per a l’anàlisi de la realitat i la seva transformació.

Trenta quatre anys separen els dos textos que hem ressenyat, entremig, lluita repressió, reflexió, encerts i equivocacions, però, durant tot aquest temps mai no s’ha renunciat al bagatge ideològic que orienta la nostra acció política, gràcies a aquests esforços, la línia política de l’EI ha entrat en considerables sectors de la nostra societat, el sacrifici no ha estat endebades.
Mira també:
http://www.llibertat.cat/content/view/13706/1/
http://www.defensadelaterra.org/Organitzacio/Endefensadelmarxisme.pdf

This work is in the public domain

Comentaris

Apreneu de l'experiencia
01 set 2011
El marxisme ha fracassat a tot arreu allà a on s'ha aplicat, els estats europeus de l'est, la xina, Corea del Nord, i Cuba la gran última esperança dels marxistes, esta fent tot el que pot en reformes per adaptarse a la economia de mercat.

I és que, com hem va dir un cubà, el socialisme és molt bonic en llibre, però a la realitat tot és diferent.

Per sort no viviu a Cuba i podeu publicar aquest llibre contra el sistema.
Re: >>> En defensa del Marxisme
01 set 2011
Molt poc científics els teus comentaris...


I el capitalisme funciona...? ahahahahah!

Visca Catalunya lliure i socialista!!




La responsabilitat del poble

Article publicat a «Justícia Social», 15 de març del 1924.

Travessem –enmig de la inconsciència de les multituds: futbol i sardanes– unes hores d'excepcional gravetat i transcendència. D'una banda, cada dia es fan sentir amb intensitat més gran els efectes de la paralització de la indústria, i ens trobem abocats a una crisi econòmica sense precedents. De l'altra, sota l'actual règim militar, la nostra evolució política es troba en un punt crític –en un moment crucial, podríem dir–, el qual, segons sigui la nostra posició en eixir-ne, marcarà per molts anys, en un sentit progressiu o retardatari, el ritme de la nostra vida nacional.

La indústria es va paralitzant, engruixint amb acceleració esfereïdora l'exèrcit dels sense-feina, tràgica corrua d'humans llançats a la fam i a la desesperació. No es tracta, malauradament, de cap maniobra ni de cap bluf patronal, sinó de la resultant de múltiples i complexes causes –l'orgia sagnant de la gran guerra i la incapacitat de la plutocràcia industrial, en primer terme– a l'acció de les quals ja és massa tard per a reaccionar amb possibilitats d'èxit. És clar que els patrons exageren! Però no pas en la part que es refereix a la gravetat de la crisi –probablement més gran d'allò que ells mateixos suposen–, sinó respecte a la proporció en què els capitalistes n'hagin de sofrir. Al cap i a la fi, si les coses van mal dades de bo de bo, el «bon burgès» tanca les fàbriques, liquida si convé els seus negocis i, vivint de les seves rendes, es limita a fruir amb tranquil·litat i bons aliments de les riqueses honradament, o almenys legalment, acumulades amb la suor dels pobres. Els seus planys pel que deixi de guanyar, no ens poden commoure. ¿Que li caldrà potser reduir el nombre de les amigues o dels automòbils? Què hi farem! Serà tan trist com vulgueu, però no podrem plorar.

Però hi ha la possibilitat de l’enfonsament total de l’incipient industrialisme de casa nostra i això té per a nosaltres, els treballadors, destinats en un futur més o menys pròxim a controlar i dirigir els instruments de producció, una importància extraordinària. Els qui aspirem revolucionàriament a l’adveniment del règim socialista –sense condicionar-lo fatalment als llamps i trons dels cataclismes tràgicament espectaculars, només acceptables humanament si no hi ha altre remei– i confiem en la seva democràtica consolidació quan la simple bondat dels seus principis mostri a la generalitat dels ciutadans els horitzons d’indefinida superació d’una vida dignificada i embellida, hem de saber portar a la consciència pública el convenciment d’aquesta veritat: que som nosaltres, els socialistes de tots els camps, els únics realment interessats en l’expandiment i el progrés de la indústria catalana.

Això, pel que afecta les futures possibilitats de les doctrines, car la realitat immediata ens mostra una imatge més colpidora: l’espectre de la fam trucant amb la mà descarnada a la porta de la barraca dels pobres.

I hi ha encara –màxima tragèdia humana– l’afrós enduriment de les ànimes humils, amb la sembrada fatal de baixes passions que deixa al seu pas la desesperança, la terrible justificadora dels odis vindicadors... Penseu en l’horrible calvari inacabable de l’obrer sense feina: l’ínútil romiatge de tots els dies recollint un refús a la porta de cada taller i al cancell de cada fàbrica i el retorn amb les mans buides a la miserable llar desvalguda: plors d’infants sense pa, tràgic silenci de la muller, ple de doloroses interrogacions.

I això no ho podran resoldre ni els governants ni els patrons amb cap tractat de comerç, ni amb cap locaut, ni amb cap repressió...

I això no ho resoldrem tampoc nosaltres amb cap lliure canvi, ni amb cap sabotatge, ni amb cap vaga, ni amb cap explosió sentimental de negativa ràbia...

Estem fatalment lligats als grans fets econòmics –no ho hem d’oblidar mai– i no ens podrem sostreure a la seva acció fins que l’estructura de l’actual societat capitalista no sigui sàviament i generosament canviada.

El nostre deure ens apareix, doncs, ben clarament assenyalat: Tots els instruments de lluita sindicals, cooperativistes, polítics, per a la transformació social, han d’ésser posats en joc pel proletariat amb harmònica simultaneïtat i independència, sense que l’acció de cap d’ells afebleixi la dels altres. Abandonar-ne qualsevol, per la idolàtrica submissió als dogmes metafísics, és viure amb funesta inconsciència fora del món que trepitgem.

* * *

Altrament, a la fi –immediata o llunyana, ¿què hi fa?– de l’actual període de govern extraconstitucional, caurà damunt el proletariat, damunt tots els estaments productors, una altra responsabilitat enorme: l’acompliment d’aquella inajornable missió de llibertat, només realitzable envaint les posicions de la burgesia, per a portar l’estructura política de la nostra terra a un pla europeu de capacitació ciutadana que posi definitivament un límit infranquejable al nivell inferior de les regressions possibles, assenyalat amb el respecte intangible a les elementals dignitats humanes.

I és tan apremiant l’imperatiu d’aquesta missió de llibertat que, com assenyalava el nostre Gabriel Alomar, cal que els treballadors, amb un noble abrandament de ciutadania, sapiguem «posar avui el nostre ideari polític per damunt del nostre ideari social».
Re: >>> En defensa del Marxisme
01 set 2011
Doncs ves per on, "melic", que a aquesta Cuba que tant critiques no estan havent-hi les retallades i les privatitzacions en santitat que estan succeïnt a Catalunya, i saps per què? Perquè allà les persones estan per sobre dels interessos i els beneficis econòmics, perquè la santitat és pública i gratuïta i és una de les millors d'Amèrica Llatina malgrat les dificultats que els hi posa el bloqueig, perquè no existeix la propietat privada i, per tant, no hi ha cap privatització dels serveis bàsics i públics de la ciutadania. Ja m'agradaria a mi tenir moltes coses que allà tenen i els valors admirables de solidaritat del poble cubà.

I t'ho dic jo que he estat a Cuba i, com diuen els cubans/es "Cuba potser no és perfecta, però és perfectible".
Re: >>> En defensa del Marxisme
01 set 2011
Doncs si prefereixes el capitalisme, que és qui de moment va guanyant, potser que miris LibertadDigital o Intereconomia que s'adapten més al teu perfil.
Re: >>> En defensa del Marxisme
01 set 2011
el marxisme es lleig fins i tot als llibres
defense l'exclatitud i fot al poder als que volen al marxisme, esclavitzant a la resta sota la dictadura del proletariat que en paraules planes es un rentat de cervell a on una colla d'il-luminats van a dir a la resta com han de viure i fer les coses. I clar, si el dictador es com el de Camboia doncs pots flipar.

Visca l'anarquia
Re: >>> En defensa del Marxisme
01 set 2011
melic, els teus arguments són els típics dels postmodernistes. Fes-t'ho mirar, doncs crec que aquest pretès intel·lectualisme només porta al no rés...
Secta
02 set 2011
Els arguments a favor del marxisme són alucinants la veritat.

L'un dient que a Cuba no hi ha retallades, i a la Xina tampoc n'hi ha, i ves per on a Siria tampoc,i?

L'altre dient que el capitalisme no funciona, cosa que mai he negat per cert, però que el capitalisme no funcioni no implica que el comunisme si que ho faci.

Els fets són els que són, a Cuba qualsevol persona que parli contra el règim se'n va a la preso, no és casualitat que no hi hagi un Indymedia a Cuba, és que bàsicament les autoritats el tancarien abans l'haguessin obert, el capitalisme té moltes imperfeccions però és més fàcil de solucionar que una dictadura, comunista o de qualsevol altre tipus, a on les protestes estan prohibides i tot s'ha de canalitzar a través de la gent de la que t'estas queixant.
Re: >>> En defensa del Marxisme
02 set 2011
tu no ets anarquista, tu ets imbecil
agafa un llibre i deixa indymedia
Re: >>> En defensa del Marxisme
02 set 2011
En cuba se meriendan a los niños y los antidisturbios son de 3 metros de altura que te agarran por las orejas y vas directo a fidel. Fijate que hay centenares de casos de violencia y tortura por parte de la policia cubana. Busca en el maravilloso mundo del yotube
Aqui no ! en el mundo libre ( libre de comunistas... )aqui no pegan, son policias democraticos que te dejan protestar y no te detienen. No hay presos políticos y las guerras se hacen por razones humanitarias. Todos los paises capitalistas tienen estado de derecho, por eso todos son ricos y se respetan los unos a los otros. En definitiva, el marxismo es una mierda por eso hay algunos muy preocupados en que no se extienda. Parabens à MDT pela difussao da obra Marxista
Re: >>> En defensa del Marxisme
02 set 2011
La película "El jardinero fiel" fue protagonizada por Ralph Fiennes y Rachel Weisz



En la ciudad de Kano, Nigeria, 200 niños con meningitis reciben un fármaco en fase de prueba. Once de ellos mueren, mientras que otros 100 terminan con daños cerebrales, parálisis, sordera y ceguera, entre otras secuelas.

No es el guión de una película, aunque inspiró una. Se trata de una historia real que ocurrió hace 15 años y por la cual recién ahora cuatro familias comenzaron a recibir una compensación económica.

El encubrimiento, la conspiración y corrupción durante años rodearon el caso de los experimentos clínicos de Pfizer con el fármaco Trovan en el norte de Nigeria. La farmacéutica argumentaba (y lo sigue haciendo) que la droga salvó vidas durante la epidemia de meningitis, que en 1996 mató a 15 mil africanos. Las muertes y graves secuelas que sufrieron estos niños fueron, según insistía Pfizer, consecuencia de la propia enfermedad.

Sin embargo, en el juicio contra la mayor multinacional farmacéutica del mundo surgió que el medicamento fue aplicado a los niños sin haber pasado previamente por las pruebas mínimas de control requeridas antes de ser usadas en humanos.

Además, Pfizer no informó al gobierno ni a los padres de los pequeños que se trataba de un fármaco experimental, lo cual va en contra de los códigos internacionales vigentes.

En otras palabras, estos niños africanos fueron los conejillos de indias del Trovan.

Arreglo y WikiLeaks

En 2009, Pfizer acordó con el gobierno de Nigeria el pago de US$ 75 millones para dar por cerrado el juicio. Este año, WikiLeaks filtró cables de la embajada de Estados Unidos en Abuja, que develaron los turbios métodos de la farmacéutica para llegar a esta indemnización dividida en US$ 10 millones en costos legales, US$ 30 millones para Kano y US$ 35 millones para las 200 familias.

Según los cables diplomáticos, Pfizer contrató detectives privados para investigar casos de corrupción en los que estaba involucrado el fiscal general del juicio. Dicha información se tradujo en varos artículos publicados en la prensa local y en el posterior acuerdo, que incluso se cerró con una rebaja del 50% respecto al monto reclamado en un principio: US$150 millones.

Como casi 550 familias reclamaron la indemnización de US$ 175 mil, la empresa y gobierno están haciendo pruebas de paternidad a los postulantes. En estos días, las primeras cuatro familias pudieron cobrar.

Estas nuevas revelaciones hasta lograron superar lo narrado por el británico John Le Carré en el libro El jardinero fiel (2001), ficción basada en esta historia y luego adaptada al cine (2005). Es que, como escribió Le Carré: “Al adentrarme en la jungla farmacéutica, llegué a la conclusión de que mi relato, comparado con la realidad, era tan inocuo como una postal de vacaciones”.
Re: >>> En defensa del Marxisme
03 set 2011
valoro molt positivament moltes aportacions intelectuals que va fer Marx però m'oposo al marxisme com a moviment polític perquè és un moviment profundament religiós. Es una religió que es basa en la creença que l'estratègia de lluita socialista ens portarà a una revolució socialista d'on sorgirà la dictadura del proletariat la qual ens conduirà irremeiablement al comunisme. Hi has de creure profundament, altrament la teva lluita no tindria cap sentit. El marxisme demana als seus seguidors que treballin per una revolució que probablement no arribaran a veure en les seves vides, i ningú els hi assegura que arribi després de la mort!!
Re: >>> En defensa del Marxisme
05 set 2011
t'agradi o no, el marxisme és el més sòlid corrent teòric, capaç de bastir un contrapoder. lent? si, una revolució verdadera no és cosa de 4 dies -per això hi ha els insurre i ciber-punks k volen fer la revolució pel facebook, super cool, jeje
Sindicat