|
|
|
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder : criminalització i repressió |
|
Els màrtirs d'Utoya per Jaume Reixach
|
|
|
per Estrella Camm |
30 ago 2011
|
|
|
Hi ha dues maneres d’entendre el Món i la Vida: amb amor o amb odi, en pau o amb violència, fraternalment o amb egoisme, amb humor o amb agror. Aquest és el repte decisiu de la Humanitat, aquesta és la disjuntiva que hem de discernir per no equivocar-nos una altra vegada. El genocidi de l’illa d’Utoya ens marca un abans i un després.
Els nois i noies que s’aplegaven, divendres passat, a l’illa d’Utoya, afiliats a les joventuts del Partit Laborista, estaven imbuïts d’ideals solidaris i transformadors. Amb l’energia i la convicció que dóna la joventut, estaven compromesos en la construcció d’un Món millor, sense fronteres i sense distinció de races ni religions. Eren la reencarnació, plena de vitalitat, del vell somni que batega en el cor de les persones des de fa milers d’anys: tots els humans som germans i ens hem d’estimar i ajudar els uns als altres.
Si tots plegats participéssim d’aquesta mateixa consciència, si els 7.000 milions de persones que habitem el planeta fóssim conseqüents amb aquesta cosmovisió, de ben segur que avui no hi hauria fam, ni guerres, ni crisi, ni aturats, ni desnonats, ni pobres. Des de l’illa d’Utoya els nois i noies de les joventuts del Partit Laborista ens deien i ens diuen que un altre Món és possible. Com la columna de joves indignats que, ara mateix, està fent camí cap a Brussel·les.
Per això, un feixista va descarregar la seva ira assassina contra els joves socialistes de l’illa d’Utoya, matant-ne 68. Amb aquesta acció criminal, Anders Behring Breivik –i així ho ha deixat escrit a Internet– volia posar fi a la ideologia socialista, culpable, segons ell, de la islamització de l’Europa blanca i cristiana. Però Anders Behring Breivik no està sol: aquesta mentida la van repetint, des de fa 20 anys, una legió de polítics, intel·lectuals i periodistes, alguns dels quals els tenim molt a prop, a sou de neocons i sionistes.
Honor i memòria als 68 joves de l’illa d’Utoya. Els vull dir que el seu sacrifici no serà endebades. La seva sang jove és la saba que referma els nostres ideals compartits i que ens impulsa a plantar cara al feixisme i a accelerar la construcció d’una societat planetària més justa i més solidària.
Jaume Reixach
EL TRIANGLE
aneu a la portada->
www.eltriangle.eu |
This work is in the public domain |
|
Re: Hic requiescat in Pacem [RIP] Social Democratiae
|
|
per campochea |
01 set 2011
|
M'agradaria saber quines hagessin estat les conseqüencies si un radical d'extrema esquerra hagues fet lo mateix en un aplec ultracatolic com el de 4 Vientos, una convencio de Nuevas Generaciones o una trobada del 'Tea Party'...
Tornaria la pena de mort? Tortures legalitzades? Nova inquisició? Creuades contra els rojos i els immigrants votades massivament?
pero com que l'assassi era un 'boig solitari' que feia anys militava a la ultradreta, la cosa queda en un petit no-res: en un 'fet comú aïllat' a les pagines dels diaris occidentals, majoritariaments de dreta i ultradreta.
La reflexio mes seriosa queda al camp de la social-democracia, el traidors-usurpadors-impostors del socialisme veritable.
Estan disposats a seguir per aquest cami llefiscos obert per els Tony Blair, els Gonzalez, els Schroeder, els Bettinos Craxis, etc. i seguir deixant que els fatxes assassinin els seus fills amb quasi total impunitat per 'mantenella i no enmendalla' aquesta estrategia colaboracionista amb la dreta ecomica, social i politica¿?
Sembla evident que una religio que sacrifica els seus fills es una religio moribunda. |
