|
|
|
Notícies :: @rtivisme : sexualitats : dones |
|
Mosuo: poble de dones i amors lliures
|
|
per difonlaidea
Correu-e: difonlaidea@gmail.com |
18 ago 2011
|
en el següent documental: http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-noche-tematica/noche-tematica-tier/
podem conèixer la milenària cultura matriarcal i no-monògama dels Mosuo, o almenys el que en queda d'ella. Veiem com arriba la homogeneització cultural i destrucció turista en aquest poble que fins fa poc era remot i perdut en unes valls tocant al Tibet, a les vores del llac Lugu. |
La tribu Mosuo, 2.000 anys de matriarcat
Els Mosuo viuen en una regió que estava aïllada de la resta del món fins a la dècada de 1970. Aquest grup de 40.000 persones viuen amb una organització matriarcal.
L'aïllament de la regió del llac Lugu (situada en les províncies de Yunnan i Sichuan, en la part oriental de Tibet) ha permès que el sistema de línia materna florís i perdurés, fins i tot en temps del comunisme.
Es tracta d'una tradició nascuda fa milers d'anys, quan era normal el matriarcat en la Xina rural. El matrimoni ambulant és, potser, el llegat d'una època en la qual era freqüent que els pares morissin en guerres, visquessin com a nòmades o es fessin monjos budistes que havien fet vot de castedat i, per tant, no podrien reconèixer a la seva descendència. En absència dels homes, les dones recollien les collites, donaven de menjar a les famílies i imposaven les normes.
Com en altres comunitats matriarcals, no hi ha violència; hi són comuns el bon tracte i l'hospitalitat. Entre els Mosuo no hi ha cap paraula per designar els conceptes de "assassinat", "guerra", "violació" o "presó"
Els membres del clan trien a una dona d'un grup de germanes per a ser la matriarca. Amb l'ajuda de les seves germanes, ella se'n cuida dels assumptes econòmics i socials del clan-casa; és l'administradora de totes les possessions del clan: la casa, els camps, els animals domèstics i l'aliment, així com els cavalls, que són utilitzats sobretot pels homes del clan.
Quan se'ls pregunta quina és la raó per la qual són elles les que administren l'economia responen amb naturalitat: "Són molt més capaces i no els gastem en qualsevol cosa".
Les dones no ostenten l'autoritat política, només la familiar. A nivell polític, sorprenentment deleguen tal responsabilitat en un home, a qui elles trien anualment per mantenir l'ordre i actuar de portaveu de la comunitat. És curiós veure com les propietàries de l'autoritat familiar dipositen l'autoritat política en un home. En aquesta reciprocitat està l'equilibri. L'home serveix a la comunitat perquè se sent part d'ella.
Sense marits, només mares.
No existeix el matrimoni tal com estem acostumats a entendre'l. El grup familiar està format per una dona, els seus fills, la seva mare, els seus germans, les seves germanes i els fills d'aquestes mateixes germanes.
No existeixen els marits.
Molts dels habitants del llogaret només coneixen a la seva mare i poc els importa saber qui és el seu pare. No per desinterès, sinó com a producte d'un tret cultural. L'única figura masculina en la família que pot ocupar algun lloc rellevant és el germà de la mare.
Gairebé sense excepció, els homes segueixen vivint, fins i tot després de ser pares, a casa de la seva mare, i ajuden a criar als fills de les seves germanes. "Quan érem petites, ens van ensenyar que tractéssim bé a tothom", afirma un mosuo. "Mai saps qui pot ser el teu germà".
Els homes i les dones mai viuen junts; l'home es troba, per les nits, tot sol amb la seva estimada. No els uneixen els diners ni els fills -que sempre es crien a casa de la mare-, ni tan sols el sentir-se part de la mateixa família. Es mantenen enllaçats únicament per l'afecte, així que quan aquest desapareix, res els lliga i es separen.
L'home mosuo ha d'exercir dos papers: el d'oncle en el clan propi, on s'ocupa dels nebots, i el de pare en la família de la dona a qui estima, en la qual no és lliure de fer el que vol. Els homes es fan càrrec de la ramaderia i la pesca; aprenen aquests oficis, dels seus oncles i més homes de la família tan aviat com tinguin l'edat suficient.
Aquestes són algunes característiques en una comunitat tan diferent al que coneixem. Aquest Regne de les dones, definitivament ens convida a reflexionar sobre que és allò natural i quant hi ha de cultural en la nostra societat.
Font: "El reino de las mujeres" de Ricardo Coler |
Mira també:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-noche-tematica/noche-tematica-tierra-mujeres/995054/
http://difonlaidea.wordpress.com/antipatriarcal/
|
This work is in the public domain |
|
Re: Mosuo: poble de dones i amors lliures
|
|
per sempre la mateixa tonteria |
20 ago 2011
|
Ja fa massa dècades que l'Antropologia a demostrat que no existeix NI UN sol cas històric o etnogràrfic de matriarcat com per a que es continuin difonent aquestes tonteries. Només la ignorància i la projecció del desig feminista ho explica.
Sempre és el mateix: la confusió de la matrilinealitat (descendència per línia materna), matrifocalitat (residència a casa de la mare) o altres principis de parentiu, per un inexistent matriarcat.
Tot el que s'explica aquí té explicació dins esquemes coneguts de parentiu segons l'Antropologia. No hi ha raó per continuar dient que aquesta gent té un matriarcat.
Pot dominar més o menys el principi femení, que hi hagi societats menys patriarcals o el que es vulgui, però EL MATRIARCAT, ens agradi o no, NO EXISTEIX. |
|
Re: Mosuo: poble de dones i amors lliures
|
|
per sempre la mateixa tonteria |
20 ago 2011
|
Ja fa massa dècades que l'Antropologia a demostrat que no existeix NI UN sol cas històric o etnogràrfic de matriarcat com per a que es continuin difonent aquestes tonteries. Només la ignorància i la projecció del desig feminista ho explica.
Sempre és el mateix: la confusió de la matrilinealitat (descendència per línia materna), matrifocalitat (residència a casa de la mare) o altres principis de parentiu, per un inexistent matriarcat.
Tot el que s'explica aquí té explicació dins esquemes coneguts de parentiu segons l'Antropologia. No hi ha raó per continuar dient que aquesta gent té un matriarcat.
Pot dominar més o menys el principi femení, que hi hagi societats menys patriarcals o el que es vulgui, però EL MATRIARCAT, ens agradi o no, NO EXISTEIX. |
|
Re: Mosuo: poble de dones i amors lliures
|
|
per stafe |
21 ago 2011
|
Sóc antropòleg, i no m'atreveixo a formular judicis tan definitius com el del comentari aquí dalt. El fet que hi hagi hagut, entre els evolucionistes, un "mite" del matriarcat, no significa que ara hem de naturalitzar el patriarcat, més bé posar en qüestió aquestes construccions ideològiques observant realitats de societats vives.
El llibre de Coler del qual surt el documental ha estat recensit en la Revista d'Antropologia Iberoamericana, i no precisament com a una tonteria. Mireu-vos l'article: redalyc.uaemex.mx/pdf/623/62330107.pdf |
|
Re: Mosuo: poble de dones i amors lliures
|
|
per mosuo |
22 ago 2011
|
abans de fer sentèncis lapidàries com les del primer comentari, caldria definir una mica matriarcat, no?
utilitzant la definició que trobem a la viquipedia, i entenent que no hi ha societats patriarcal ni matriarcals "pures", doncs si que podria dir que la cultura mosuo és més matriarcal que no pas patriarcal. |
