|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
El militant perfecte
|
|
|
per Reformista |
08 ago 2011
|
|
Segurament molts de vosaltres haureu conegut el militant perfecte, per si encara no l’heu conegut us deixo amb les principals característiques del seu comportament. Així podreu detectar-lo i allunyar-vos ràpidament d’ell i de les seves històries. |
El militant perfecte té com a llibre sagrat la Normativa Orgànica de la organització, encara que la última N.O aprovada no sigui del seu gust, sempre és útil conèixer tots els seus articles per si els reformistes cometen algun error i poguè fer una bona purga. Per què sortir al carrer contra les retallades, si un es pot tancar al sindicat a llegir la N.O o escriure poesía vía internet? A més sortir al carrer per exemple contra les retallades a la sanitat, suposa ajuntar-se amb reformistes, de fet és una lluita reformista, ja que es defensa la sanitat pública i no l’autogestionada. Encara que no hàgi parlat amb cap metge o infermera, perquè també són reformistes.
Veu enemics que volen destruïr la organització per tot arreu, dins la seva paranoia permanent no només inclou l’estat, sinó tota la resta d’organitzacions que s’anomenen anarcosindicalistes, les que pel seu funcionament ho són -CNT desfederada- i també aquelles que tot i no ser anarcosindicalistes, ens agradi o no tenen gent llibertària o en alguns conflictes laborals hàgin practicat l’acció directa, especialment el seu odi va cap a la CGT. També contra la internacional que han creat els sindicats propers a aquesta a altres països, el que ells anomenen internacional paral·lela. El militant perfecte només es relaciona amb el que ell considera organizacions llibertàries àfins, és a dir la FAI, la FIJA i Mujeres Libres. És igual que la situació del moviment llibertari hagi canviat completament, i avui dia es trobi dividit en una pila d’Ateneus, grups d’afinitat, sindicats,etc, la qüestió es repetir l’esquema, encara que algunes d’aquestes organitzacions a molts indrets de la península no tinguin presència. El seu comportament es podria comparar al dels EUA, que per amagar les seves misèries entre la població i justificar l’imperialisme s’ha de buscar i exegerar enemics exteriors, anteriorment els comunistes, ara l’integrisme islàmic. El militant perfecte busca enemics exteriors, per justificar la seva inoperància sindical i social. Quan tornem a tenir enemics exteriors de veritat, voldrà dir que estem creixent i que som un perill per l’estat i el capital, però de moment encara ens queda molt camí.
Viu sempre de les velles glòries del passat, especialment de la revolució anarquista dels 36 i els mítins dels anys 70. Que si, que la gent que va lluitar i molts d’ells dónar la seva vida per la revolució el 36, són un gran exemple per les lluites actuals i per demostrar que l’anarquisme és possible i per això és necessari no oblidar-los. Però el que no es pot fer és viure d’això permanenment, perquè actualment ens hem d’enfrontar a un món laboral i una societat en general molt diferents.
Hi ha la creença que el militant perfecte, és sempre una persona gran que ha viscut una pila d’escissions, problemàtiques internes, desfederacions, ha participat els mítins dels anys 70,etc. Però molt sovint no és així, el cert és que la majoria de militants en aquella època estàvem mirant Mazinger Z, molts encara no havíem ni nescut, i altres encara es pixaven als bolquers. Però tot això és igual, ja que el militant perfecte sovint no ha viscut res d’això, tot i que ha sigut inculcat per odiar eternament la CGT, els que col·laboren amb ella o altres organizacions en conflictes laborals i/o socials. Heu de vigilar si algun dia esteu parlant amb algú d’una altra organització (que no sigui la FAI, la FIJA o Mujeres Libres i segons quin Ateneu Llibertari) i teniu un militant perfecte aprop, ja que podríeu ser acusats de reformistes (paraula que li encanta utilitzar al militant perfecte) i ser empalats públicament. És igual que vosaltres o al vostre sindicat no volgui saber-ne res d’eleccions sindicals, alliberats o subvencions, pel militant perfecte la col·laboració comporta acabar presentant-se a eleccions sindicals, tenir alliberats i rebre subvencions de l’estat. Ja se sap, un comença fumant porros i acaba punxant-se, aquesta és la lògica aplastant del militant perfecte.
Abans d’afiliar-vos a un sindicat on hi hagi diversos militants perfectes procoreu depurar el vostre currículum polític. Si el militant perfecte s’entera que estàveu a un altre sindicat, us presentàveu a eleccions sindicals, teniu un passat marxista o encara ho sou, no sou anarquistes (ni tan sols us heu llegit Dios y el estado) o encara pitjor sou membres d’alguna organització política no llibertària (o molt pitjor, d’un partit polític), poden passar diverses coses. La més provable és que no us volguin afiliar, la segona és que us fagin “bulling” fins que abandoneu el sindicat, també si el vostre passat surt a la llum més endavant és possible que el fagin públic, sobretot vía internet. Tot això es deu que el militant perfecte entén la confederació com un grup d’afinitat, un grup d’amics que dedica el 99% a parla sobre normativa orgànica, conflictes interns o crítica el reformisme d’alguns companys i d’altres organitzacions, això si, després són els que diuen defensar més afèrrimament la organització. No poden entendre que és un anarcosindicat, és a dir un sindicat amb una praxis anarquista i és mitjançant l’acció directa i els triomfs a partir d’aquesta que es pot demostrar que el nostre model és vàlid.
Afortunadament m’han comentat que els militants perfectes a la confederació estan en hores baixes i que els malvats reformistes guiats per l’encara més malvada CGT han pres el control de la organització i per això el cabreig d’alguns d’ells. Potser hauríen de pensar perquè ha passat això, masses anys de purgues, de crítiques cap aquells que estàven al carrer partint-se la cara mentres la majoria dels seus sindicats éren 4 i el del bombo (això si, anarquistes de veritat), la crítica és difícil estimats faieros, però a vegades no està de menys per comprendre les coses. Totes les organitzacions revolucionàries poden tenir – i ténen- militants perfectes, de la mateixa manera que podrien estar als Testigos de Jehová llegint la Bíblia i tocant les pilotes de porta en porta, doncs van triar militar a alguna organizació, aprendre’s de memòria el llibre sagrat, tenir també els seus gúrus,etc. Però quan la organització creix, el nombre de militants perfectes va disminuint, ja que perd la seva puressa.
El nostre lloc és als centre de treball, al carrer, implicant-nos en les lluites socials i no tancats als sindicats perdent el temps sobre interpretacions de normativa orgànica, internacionals paral·leles i usurpacions de símbols i sigles. |
Mira també:
http://unaminoriaradical.wordpress.com/2011/08/07/el-militant-perfecte/
|
This work is in the public domain |
|
Re: El militant perfecte
|
|
per la veritat |
08 ago 2011
|
si calléssiu seríeu més macos.
No estàs fent el mateix que ells?
Doncs el teu discurs està a la seva alçada. |
|
Re: El militant perfecte
|
|
per Ep |
08 ago 2011
|
|
Per què callar? que digui el que volgui, mentres no posi noms de persones, publiqui fotos o acusi a sindicats concrets. Per desgràcia això ja ho fan "ells". |
