|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
El gallec es queda sense diaris
|
|
|
per llibertat.cat |
05 ago 2011
|
|
Des d'avui, Galiza ja no té cap diari en paper en la seva llengua. Aquest dijous Xornal de Galicia s'ha acomiadat (http://www.xornal.com/) dels quioscos amb el seu darrer número. A partir d'ara només es podrà consultar la versió digital. |
|
Després de la desaparició de Galicia Hoxe (http://www.galiciahoxe.com/), periòdic íntegrament escrit en gallec, ara li ha tocat a la versió impresa del Xornal de Galicia. A partir d'ara, els lectors gallecs sols podran recórrer a les dues versions digitals dels diaris.
La versió impresa del Xornal tenca per motius econòmics en el que és sols la punta de llança d'una crisi que afecta profundament el sector mediàtic. Darrere d'això però, hi ha una línia ideològica progressista, d'esquerres, i un compromís amb la normalització lingüística del gallec; trets de ben segur poc còmodes per la majoria conservadora espanyolista que governa el país.
El Colexio Profesional de Xornalista de Galicia (http://www.xornalistas.com/) ha condemnat la situació i ha remarcat que “el tancament d'un mitjà de comunicació sempre és una mala notícia per la professió periodística i la societat, perquè perd en pluralitat informativa, fonamental per conformar una població crítica”. També ha recordat que el Xornal “des que va sortir va fer una aposta decidida per la normalització del gallec”.
Cap diari en gallec
Era l'únic diari amb continguts diaris en la llengua pròpia que quedava després que els quioscos ja s'acomiadessin, el juny passat, d'un diari aquest sí 100% en gallec, Galicia Hoxe, que va haver de tancar també per la pressió de la crisi, propiciada per la manca d'ajuts institucionals. A la nota de comiat, Galicia Hoxe destacava l'”oferta d'informació cultural, tant d'oficial com d'alternativa” del rotatiu, la “defensa amb una autonomia de màxims” per a Galícia i d'”una ordenació territorial sostenible i respectuosa amb el medi natural”, fets que han caracteritzat un mitjà amb una trajectòria de vuit anys, nascut “amb el somni de demostrar que un altre periodisme és possible, assentat als pilars de la llibertat, l'objectivitat, la veritat, la tolerància i l'amor a Galícia”.
El diari, que pertanyia al grup Correo Gallego, deia en la seva nota de comiat que "la crisi econòmica especialment virulenta en els mitjans de comunicació i, sobretot, la radical retallada d'ajudes institucionals, converteixen en inviable el projecte de l'únic diari en gallec". La publicació es va acomiadar atacant la "tèbia resposta social i institucional, que no són comparables a les ajudes del govern basc i català en projectes similars".
El diari va néixer el 17 de maig de 2003, coincidint amb el Dia de les Lletres Gallegues, i va decidir plegar (http://www.galiciahoxe.com/portada/gh/pecha-galicia-hoxe/idEdicion-2011-/) el dia del 75è aniversari de l'aprovació del primer estatut d'autonomia i de la tornada de les restes del polític Castelao.
Tancament rere tancament
La situació de la premsa escrita en gallec es troba en una situació molt delicada, ja que el Xornal i Galicia Hoxe són un cas més d'una tònica massa generalitzada a Galiza. El país ja va haver de patir el tancament (http://www.vieiros.com/nova/80362/ate-sempre) de Vieiros, el primer diari en gallec a la xarxa des de feia 15 anys, i de la històrica capçalera del nacionalisme A Nosa Terra (http://www.anosaterra.org/), que després de més d'un segle de tirada setmanal -passant per diferents etapes- va acabar tancant la seva edició en paper, tot i que també manté l'edició digital.
D'aquesta manera, ara només queden tres publicacions en llengua gallega: el diari gratuït De Luns a Venres, la revista mensual d'informació crítica Novas da Galiza (http://www.novasgz.com/) i la revista de política i societat Tempos Novos.
Ajut a la premsa en castellà
Els successius governs gallets han donat milers d'euros de subvencions (http://www.pglingua.org/index.php?option=com_content&view=article&id=522:normalizacom-lingueistica-sera-questom-de-dinheiro&catid=27:novas-da-galiza&Itemid=83), mitjançant convenis o ajudes de la conselleria de Política Lingüística, a diaris que fan la seva versió íntegrament en castellà i que únicament introdueixen el gallec per les declaracions de persones o el Dia de les Lletres Gallegues. També hi ha hagut casos (http://www.vieiros.com/nova/78282/inventase-a-existencia-dunha-normativa)com el de la negativa de la Xunta a subvencionar el mensual Novas da Galiza, pel fet de no estar escrit íntegrament en la normativa oficial de Galícia. La revista d'informació crítica escriu íntegrament en gallec, però amb ortografia portuguesa.
Nós-UP es va queixar (http://www.diarioliberdade.org/index.php?option=com_content&view=article:nos-up-lamenta-a-desaparicom-da-edicom-em-papel-do-galicia-hoxe&catid=10:comunicacom&Itemid=40) d'aquesta situació i va denunciar "la retallada radical dels ajuts econòmics de la Xunta de Galiza de Feijóo i del PP". "La mateixa", va dir, "que continuar donant subvencions milionàries a diaris com La Voz de Galicia, Faro de Vigo o El Correo Gallego, caracteritzats per les seves posicions conservadores i antigallegues i que condemnen la nostra llengua a una posició anacdòtica". |
Mira també:
http://www.llibertat.cat/content/view/13545/1/
|
This work is in the public domain |
|
Re: El gallec es queda sense diaris
|
|
per u |
05 ago 2011
|
Un apunt:
La CNT està fent una gran tasca en la defensa de la llengua a Galiza, on no només l'utilitza al 100% en la seva propaganda sinó que organitza cursos de llengua amb el clar compromís dels reintegracionistes d'ensenyar una gramàtica més vinculada a la portuguesa que a la castellana.
Una actitud plenament coherent amb l'anarquisme que contrasta amb el supremacisme lingüistic espanyol de la CNT i de la CGT (especialment la de BCN). Quan a apendre dels companys gallecs... |
|
Re: El gallec es queda sense diaris
|
|
per investigador |
05 ago 2011
|
El suport institucional del gallec a Galiza, ni molt menys és el suport institucional del català a Catalunya. M'explico!.
El Estat i la lluite contre l'Estat, potser, te molt a veure. No et sembla? |
|
Re: El gallec es queda sense diaris
|
|
per x |
05 ago 2011
|
|
"Investigador", jo crec que per molt que estiguis en contra un Estat, la defensa de la llengua la pots assumir tu per la teva banda més enllà de les institucions, la qüestió està en si tens la voluntat política d'assumir aquesta lluita o no...Així que no serveix gaire aquest argument com a excusa... |
|
Re: El gallec es queda sense diaris
|
|
per un |
05 ago 2011
|
investigador, agafant la teva tesi de "la cnt només dóna suport allà on no hi ha l'institucional" (lamentable, però bé), que me'n dius de CNT SaguntO o CNT ELCHLE, entre altres?
O el català al País valencià també rep molt de "suport institucional" (juasjuasjuas per no plorar)?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?
És més senzill:
A Galiza no hi ha hagut immigració pràcticament, per tant els anarquistes d'allà són anarquistes gallecs. Que no nacionalistes, que no partidaris de cap estat (ni propi ni espanyol), senzillament anarquistes, i gallecs. I defensors com a tals dels seus drets, també els lingüístics.
Als Països Catalans per contra hem rebut una onada migratòria que en molts casos ha actuat com a colonitzadora, en tant que s'entèn que la gran massa tingui els valors de la classe dominant, pe`ro que els sectors "conscients" (entengui's com ara els anarquistes o comunistes) de la classe obrera tinguin aquestes actituds... en qüestió lingüística, per exemple, la Falange no es troba molt lluny de la CGT Barcelona, per entendre'ns. I elssegons diuen ser revolucionaris, això és el més fort...
Per tant, és mentir quan es criminalitza a l'anarquisme i se l'acusa d'espanyolista. És mentir fins i tot quan es fa cap a la CNT, perquè demostra en alguns llocs més actitud que els autonomistes de torn. Però el que és innegable que als Països Catalans molts d'aquests tenen actituds pròpies de l'enemic. Recordo cert amic de la classe que em diu que si "el catalan se muere" i jo penso serà cabrón, no se muere no, l'esteu matant que és ben diferent. |
