|
|
|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Avui com ahir, Barcelona llibertària
|
|
per barcelonallibertaria.org
Correu-e: barcelonalibertaria ARROBA riseup.net (verificat) |
22 jul 2011
|
|
Barcelona Llibertaria; aproximació a una cronologia de la Barcelona rebel. |
|
#file_1#
75 anys després que un poble demostrés que és possible fer retrocedir als militars, 34 anys després que Barcelona acollís a centenars de milers de llibertàries de tot el món en unes Jornades Llibertàries Internacionals, neix, amb el nom del diari que es va editar en aquells dies, un nou espai a la xarxa.
"Barcelona Llibertària pretén ser una eina contra l’oblit i la desmemòria, contra la història oficial que silencia el que no és rendible políticament; vol ser un espai on poder trobar els petits i grans esdeveniments que conformen la nostra història: la rebel, insubmissa i llibertària." |
Mira també:
http://barcelonallibertaria.org/
http://www.cedall.org/Documentacio/Castella/cedall203130300.htm
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Avui com ahir, Barcelona llibertària
|
|
per :-) |
22 jul 2011
|
|
Molt bona iniciativa, anims!! |
|
Re: Avui com ahir, Barcelona llibertària
|
|
per poesia o història? |
22 jul 2011
|
Parleu de desmemòria? doncs es pdria començar a trencar el mite i a veure el paper que va jugar la Guardia Civil en la defensa de la ciutat.
Perquè 1000 soldats amotinats i entrenats per a l'ofici militar són capaços de derrotar a 20.000 analfabets que no saben montar i desmuntar una arma, menys encara estratègia militar en quan a despelgament de camp.
Però sempre quedarà molt bé creure's que va ser només "el poble amb armes". De fet, e spodria afegir que "si no hagués sigut pel 37 haguessim guanyat la guerra, fet la revoluckió, derrotat al nazisme i al feixisme i viscut des de llavors en la felicitat. Llàstima dels comunistes... |
|
Re: Avui com ahir, Barcelona llibertària
|
|
per García |
22 jul 2011
|
Efectíva i doumentadament, el cop del 18 j a Barcelona el va aturar la CNT, que de fet ja en paralava del tema en una data com la de Gener de 1936.
Així que et toca posar-te fulles...
La guardia civil va tocar les sirenes de les fábriques?
Va pendre ñles drassanes?
Va pendre el cuartell de Sant Andreu?
Em semble que llegeixes massa en Pio Moa... |
|
Re: Avui com ahir, Barcelona llibertària
|
|
per García |
22 jul 2011
|
Efectíva i doumentadament, el cop del 18 j a Barcelona el va aturar la CNT, que de fet ja en paralava del tema en una data com la de Gener de 1936.
Així que et toca posar-te fulles...
La guardia civil va tocar les sirenes de les fábriques?
Va pendre ñles drassanes?
Va pendre el cuartell de Sant Andreu?
Em semble que llegeixes massa en Pio Moa... |
|
Re: Avui com ahir, Barcelona llibertària
|
|
per 1 |
22 jul 2011
|
la veritat és incòmoda i generalment quan hi han conceptes tan romàntics com "revolució" doncs es tendeix a creure el que no va ser.
La capitania general de Catalunya, Els guàrdies d'assalt, els mossos d'esquadra i la guàrdia civil van restar en bloc fidels a la república, gràcies a la bona gestió de la generalitat en les primeres hores del cop. Hi havia guàrdies d'assalt hores abans de l'intent de la sublevació a bcn davant les casernes que se sabia que anaven a revoltar-se, etc.
La cnt-fai, principalment, aprofitar l'ocasió per assaltar els arsenals, per després deixar-se matar de la manera més gratuïta a pl. catalunya, drassanes, etc.
Després ja ho sabem:
Companys va preferí no desarmar-los per no provocar una guerra dins d'una altra guerra, cosa que amb el temps es va veure com a equivocada perquè al final va passar al maig 37. I mentrestant, milers de persones "assassinades" per "feixistes", "quintacolumnistes", etc. feina feta amb dedicació per la cnt-fai.
Si la mateixa república no va dir la veritat fou perquè l'interesà crear el mite del poble defensant la república... decisió que amb el temps també s'ha mostrat com errònea. |
|
Re: Avui com ahir, Barcelona llibertària
|
|
per C |
22 jul 2011
|
|
Està bé que hi hagi un apartat dedicat a la COPEL. Fou un bon col·lectiu |
|
Re: Avui com ahir, Barcelona llibertària
|
|
per oblit |
23 jul 2011
|
"milers de persones "assassinades" per "feixistes", "quintacolumnistes""
I els comunistes que eran, feixistes o quintacolumnistes? |
|
Re: Avui com ahir, Barcelona llibertària
|
|
per record |
23 jul 2011
|
Sobre el 19 de juliol no tens res a fer: els comitès de barri de la CNT també estaven sobre alerta i també s'esperaven davant les casernes, i duien dos anys com a mínim d'entrenament armat. Com també s'esperaven al Cinc d'Oros per tallar el pas dels que venien de Travessera de Gràcia, com també s'esperaven entre Drassanes i la Ciutadella, com també van prendre la Bretxa de Sant Pau per evitar que plaça Espanya (on una companyia de Guàrdies d'Assalt havia confraternitzat amb l'exèrcit sublevat) comuniqués amb Drassanes, etc. I deixar-se matar a Drassanes de manera gratuïta? Un lloc gairebé inexpugnable pel foc creuat i on l'exèrcit romania sublevat... I a plaça Catalunya també hi havia Guàrdies d'Assalt.
Companys al principi no va poder desarmar-los, i si el 21 de juliol els comitès superiors de CNT-FAI haguessin decidit no col·laborar amb el govern burgès i en canvi potenciar els comitès de barri com a òrganis de poder obrer la Generalitat mai hagués pogut refer-se.
Dels milers de persones assassinades, engarjolades i sistemàticament torturades (novetat introduïda per ERC i el PSUC) per la força d'ordre públic controlada pels estalinistes un cop s'havien fet forts a la Generalitat no en parlarem, suposo. Coses de la incomoditat de la veritat.
El que tu en dius comunistes van jugar un paper netament contrarrevolucionari. I, de fet, a partir del 37 es va fer el que ells van voler i ja veus el resultat. Això és un fet i tota la resta hipòtesis. |
|
Re: Avui com ahir, Barcelona llibertària
|
|
per UHP |
23 jul 2011
|
No dic que no sigui una visió parcial, qualsevol ho és quan ens referim a aquell periode (començant per la teva, "poesia o història?"). Tot i així ofereix llum sobre aspectes que si no no s'acabarien d'entendre, com que la suposada espontaneitat a l'hora d'aixecar barricades el juliol del 36 i el maig del 37 no fou tal, o que les tensions i contradiccions entre les bases i els dirigents (perquè evidentment n'hi havia) de la CNT van fer que aquesta perdés la influència i força que va tenir al principi de la guerra per ser l'única força obrera preparada pel que va passar (fet innegable des de qualsevol perspectiva):
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/427364/index.php |
|
Re: Avui com ahir, Barcelona llibertària
|
|
per UHP |
23 jul 2011
|
Perdó, l'enllaç que volia posar és aquest:
http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/18191 |
|
Re: Avui com ahir, Barcelona llibertària
|
|
per Comitè de Defensa Confederal |
23 jul 2011
|
Sr 1:
Reinterpretar és gratuït. Estem d'acord.
Però la seva reinterpretació no coincideix amb CAP FET DOCUMENTABLE. Començant per que dificilment la generalitat podía fer Una bona gestió a les perimeres hores del cop" quan dos anys abans va fer el ridícul més estrepitós amb la intentona del 34... ¿Ens vol dir que el ninyatos del 34 que es van cagar a sobre a la primera canonada , dos anys desprès van aturar el cop? ¿Quina conclusió absurda és aquesta?
Encara que no li agradi, si la Guardia Civil es va estar quieteta va ser perquè la CNT era al carrer amb les armes a la má. |
|
Re: Avui com ahir, Barcelona llibertària
|
|
per al cèsar el que és del cèsar |
24 jul 2011
|
Els fets de Ceuta i Melilla del 18 de juliol arribaren, via govern republicà a Companys, q posà sobre la marxa a Frederic Escofet, i al 19 les autoritats ja estaven al tanto de tot plegat. Aquells van situar la Guàrdia d'Assalt a Via Laietana, i la resta de forces públiques a les casernes de Plaça Espanya i de Barceloneta, per tal d'enviar-les on calgués. Els primers enfrontaments es produiren al Cinc d'Oros (Diagonal/Passeig de Gràcia) contra els esquadrons de cavalleria sortits de la caserna del carrer Lepanto, que havien d'enllaçar amb l'artilleria lleugera del quarter de Sant Andreu. Els militars revoltats es refugiaren al convent dels Carmelites (fets sobradament coneguts). Hi havia varis conflictes a Barcelona. La infanteria sortida de la caserna de PEdralbes va arribar a plaça Catalunya. Una de les companyies arribà al passeig COlom. Allà lluità amb les guàrdies d'asslat i civils, també. També hi hagué lluites a Plaça Espanya, amb un Regiment de Caballeria que va dominar-la, i un dels quals arribà via PAral·lel fins a St.Pau, on va ser combatuda per civils: majoritàriament de la CNT (després, alguns d'aquests assaltarien el PArc d'artilleria de les Drassanes, on morí Francisco Ascaso).
El paper de la Guàrdia Civil, posteriorment -a mig matí-, va ser decisiu. I fou en contra els colpistes. En el cas barceloní, la Guàrdia civil es va decantar la balança en favor de la República. Fou un èxit tant del poble armat, com de les forces lleials a la República.
Obviament, cal repartir el mèrit: les forces d'ordre públic de la generalitat, i, simultàniament, la col·laboració popular (especialment els cenetistes, però també catalanistes, republicans, i gent d'esquerres variades). Els sindicats van cridar les consignes adients, i van aconseguir molts treballadors i espontanies pq es concentressin als llocs d eullira i recuperssin les armes dels morts i ferits per usar-les contra els rebels.
aquest resum, crec q cutre però esclaridor, està fet en base a (pq no se'm acusi de cap fet documentable, sr.comitè de defensa confederal):
Vicens Guarner (L'aixecament militar i la guerra civil a Catalunya); Teresa Pàmies (Quan érem capitans: memòries d'aquella guerra); Antoni Rovira i Virgili (Els darrers dies de la Catalunya Republicana); i Josep Termes (La guerra civil a Catalunya).
això no converteix ningú ni en bo ni en dolent (dit en plata: la guàrdia civil fa cagar), però no es pot confondre d'aquesta manera la memòria històrica. La guàrdia civil, com les guàrdies d'assalt, i la resta d'organitzacions fidels a la república, van tenir un paper fonamental. I això no treu q el paper dels civils, sobretot de la CNT, fos increïble. Però matisar la història no és convertir-nos en Pío Moa: de fet, ans al contrari, masses vegades Pío Moa s'ha parofitat de relats de la història que massa vegades s'apropen a relats fantàstics, hagiogràfics, i mitificats...en fin. |
|
|
