no violenzia - Indymedia Barcelona

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: criminalització i repressió
no violenzia
per gandiano	17 jul 2011
tacticas de no violenzia del taller de la acampada l.hospitalet
Habitualment entenem per no violència aquella violència que es veu, aquella que significa una confrontació, però aquesta no és l’única violència que existeix. Es considera que hi ha tres tipus de violència: •VIOLÈNCIA DIRECTA: és la que exerceix una persona contra una altra (pot ser física, verbal o psicològica) •VIOLÈNCIA ESTRUCTURAL: és la que forma part de les estructures de les organitzacions (per exemple, quan s’aproven uns pressupostos injustos per a la ciutadania) •VIOLÈNCIA CULTURAL: és la que te a veure amb els discursos, quan es legitima amb l’argumentació els altres tipus de violència. Violència directa --------------------- Violència estructural Violència cultural S’utilitza la figura d’un triangle per visibilitazar que la majoria de vegades la violència que es veu, la directa, és més petita que la resta. El taller es va centrar en la violència directa ja que ens van oferir recursos per saber com organitzar-nos en una acció al carrer. La noviolència, que des de l’Escola de Pau ho escriuen en una mateixa paraula, no es tracta de no fer violència, és una altra manera d’actuar, fer alguna cosa més per acostar-nos a la Cultura de la Pau. Gandhi parlava de 5 graons per dur a terme accions noviolentes: 1.Cooperació amb l’autoritat: diàleg 2.Denúncia de l’agressió o la violència contra la que volem anar (quan el diàleg s’esgota, passem a aquest estadi) 3.No cooperació (per exemple, el que va passar al Parlament) 4.Desobediència civil: quan ens saltem una llei que creiem que és injusta (per exemple la insubmissió) 5.Creació d’alternatives (per exemple les Assemblees o les cooperatives de consum) Des de l’Escola de Cultura de Pau van explicar que el conflicte no és negatiu, si el sabem tractar i l’entenem com una oportunitat. En les accions que podem portar a terme ens podem trobar amb situacions límit, per fer front a aquests moments és important conèixer el grup i conèixer-se a un mateix. Escala de la prevenció de conflictes: Concensos Comunicació Confiança Estima (a un mateix i als altres) Coneixement Ens hem de dotar d’eines per poder afrontar un conflicte quan aparegui. És molt important confiar en els company@s quan ens trobem en una situació límit, perquè sense confiança pot aparèixer la tensió. Quan es tracta d’accions multitudinàries és molt difícil conèixer al grup de persones que hi participa i per tant poder tenir aquesta confiança. La por també és molt important i ens pot ser útil perquè ens avisa de com ens sentim i l’hem d’exterioritzar, d’aquesta manera el grup ens pot donar suport i ens pot ajudar. Només hem de tenir por de la por que ens paralitza. Les tensions es preferible treballar-les abans de l’acció, si passa durant la mobilització s’ha de fer ús de l’autocontrol. Si planifiquem bé una acció després serà més senzill posar-la a la pràctica, si coneixem al grup podem preveure les situacions que es poden desenvolupar i crear un ambient positiu. És important tractar tots aquests temes dins del grup que realitzarà una acció noviolenta. També s’ha de tenir en compte que en una acció no cal que tothom estigui a primera línia, no tothom ha de fer de tot (tenir en compte cada situació personal) i no hem d’obligar a fer una determinada cosa perquè d’aquesta manera podem perdre gent. Tàctica: que es pot tenir en compte quan planifiquem una acció noviolenta. Hem d’intentar que passin els mínims imprevistos durant l’acció, sempre ens poden passar, però seran menys. Algunes idees: - intentar planificar diferents escenaris - delegar i confiar per una bona coordinació - trobar una bona localització, amb bons accessos... on desenvolupar l’acció - deixar clar l’objectiu de l’acció per anar tots amb la mateixa idea (per exemple es poden repartir folletons informatius, recomanacions de com actuar, reunions on s’expliqui l’acció,...) - hora d’inici i de finalització de l’acció (si tanques l’acció et desvincules de tot el que pugui passar després) Finalment, hi ha maneres d’estar preparat si la policia adopta postures violentes. A banda de posicions físiques per evitar cops importants o poder fugir,... es poden preveure grups per rebaixar la tensió, hi ha tècniques de resistència i fer front al cordons policials amb imaginació. Existeixen molts mecanismes per evitar que les mobilitzacions es descontrolin, l’acció noviolenta legitima la protesta.
This work is in the public domain

Comentaris

Re: no violenzia
per v	17 jul 2011
que és aquesta merda? L'AUTODEFENSA ÉS LEGÍTIMA DEL POBLE!

Re: no violenzia
per uno	17 jul 2011
y dale molinos con la no-violencia... venga a mantener el discurso de la falsa oposición que lo unico que hace es beneficiar al que tiene el monopolio de la violencia, el Estado. yo soy de hospitalet, yo participaré de las convocatorias y yo, si es necesario, haré uso de violencia. negar el enfrentamiento (y no hace falta que sea físico), es negar la posibilidad de que se unan gentes que realmente están hartas de un sistema basado en la explotacion y en la acumulacion de beneficios y privilegios de unos cuantos. vale ya de violencia no-violentista!! que perdemos el norte!!

Re: no violenzia
per rumiant	17 jul 2011
Un enfrontament amb l'estat basat en la violencia te totes les de perdre, pel seu monopoli i perque la seva capacitat d'us de la violencia sempre sera molt superior a la de qualsevol de tots junts. La violencia com autodefensa pot ser legitima, pero rarament una revolució violenta pot triunfar, nomes si tot el poble estigués molt fotut i decidit, que no es el cas. Es la lluita no-violenta la que podria acabar descolocant a l'estat, si no agrada com a principi llavors com a opcio estrategica, ja que l'estat no sap gaire com enfrentarla.

Re: no violenzia
per Spartaco A	19 jul 2011
Como si al ESTADO le importara tú no- violencia, o los estamentos militares, policiales judiciales, no estuvieran preparados al cualquier orden del ESTADO, para realizar cualquier acto represivo, la ingenuidad es la constante de la estrategia de la no- violencia, que solo favorece al CAPITAL cuando ellos ejercen diariamente la violencia. El principio de la solidaridad, del apoyo mutuo, PARECE OLVIDADO, por estos nuevos intelectuales, que tanto charran. Son estos principios, como la organización social (OBRERA) y la cultura la ACCIÖN DIRECTA que forma ante, a cualquier violencia ESTATAL y PATRONAL. Es decir no pongas la otra mejilla pues puedes quedarte sin cara, LA estrategia NO-VIOLENCIA, ni como OPCIÓN, Ni como filosofía, 1º destruir los ejércitos y luego ya hablaremos¡¡¡¡¡ SALUT.

Re: no violenzia
per flipes	19 jul 2011
"l'estat no sap gaire com enfrentarla" Sap molt bé com fer-ho: reprimint. Ja ha quedat demostrat recentment. I què ha passat? Res. "pero rarament una revolució violenta pot triunfar" Quina revolució no-violenta ha triomfat? Si tal dia com avui, fa setanta-cinc anys, el poble no hagués assaltat les casernes per armar-se Barcelona hagués estat en mans feixistes durant la Guerra Civil. El que passa és que tu no vols una revolució, ja et va bé el paper d'opositor no-violent al règim actual.

Re: no violenzia
per rumiant	19 jul 2011
La repressió a l'estat li es molt facil d'aplicar davant la violencia i sense miraments. Pero davant la no-violencia (desobediencia, boicots, institucions paraleles..) llavors es pot trobar en la disjuntiva de reprimir o deixar fer, i li pot ser mes dificil de justificar davant la opinio publica una represió violenta davant fets pacifics. Per a mi, Tunisia i Egipte poden ser dos exemples recents de revolucio no-violenta triomfant. (i vist en documentals la determinació de la gent a fer caure el regim, que lluny que estem) Siria, exemple de brutal repressió fent-la fracassar, pero aquell poble no oblidara pas la repressió. Libia, exemple de la deriva militarista que li interessa a l'imperi, aixi estan encara. 1º destruir los ejercitos: ja es va fer parcialment amb la insubmissió (no-violencia). Però la revolucio, ningu ha dit que seria facil.

Re: no violenzia
per aprended un poquito antes de ladrar tanto	24 jul 2011
http://www.youtube.com/watch?v=KJorwBdm53Q Más vale un "violento" valiente, que un "no violento" cobarde...