Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme
Sofascismo
20 jun 2011
Referent a sofà i feixisme, s'entén com un fenomen social patològic en què un gran nombre de persones engreixen l'opinió pública concebent la realitat des del sofà. S'empra el terme feixisme des de l'òptica ignorant, en la qual l'única veritat de la realitat existent és el que s'emet per la televisió, a més de creure cegament en la neutralitat i objectivitat dels mitjans de comunicació majoritaris. Els grups socials minoritaris que busquen una ruptura o un canvi del sistema es veuen sotmesos a l'opinió de la gran majoria de Sofascistes, que jutgen les accions provocades per aquests grups minoritaris, com aptes o no aptes. Això si, i mai més ben dit, sense mullar-se el cul (recordin que el tenen enganxat al sofà).

Encara que el tema sembla de broma, es tracta d'una cosa molt seriós, ja que aquesta malaltia afecta a milions de persones i té una gran repercussió a nivell social i mediàtic, de fet, sense saber-ho, ells són el mèdium, són l'estadística, són L'OPINIÓ PÚBLICA. No pretenem atorgar el paper de jutges i repressors perquè ni tan sols arriben a això. Són simples peons de l'estat que engreixen les preguntes tendencioses que donen resposta a l'opinió generalitzada. Podríem dir que ells mateixos, immersos en el seu paper passiu s'empassa-programes i envia-missatges, no s'adonen del que representen ni que conseqüències nocives tenen les seves patètiques posicions.



Conseqüències:



Podríem dir que són desastroses, ens trobem que el grup social Sofascista, actua com a baròmetre, jutjant que està bé i que està malament, assenyalant les incoherències que troben en les accions dels altres. Com diu el refrany "paraules nècies, oïdes sordes. Per desgràcia, aquesta no és la posició escollida pels grups minoritaris, ja que aquests, sotmesos a l'enorme pressió que exerceixen els Sofascistes, intenten actuar de maneres reformistes, progressistes, bon rollistes, i en el fons de maneres ineficaços. Per així retre comptes a aquesta majoria asseguda (o estirada) al sofà, amb la inútil esperança que un dia aquests agents passius s'aixequin i vagin a participar activament de les lluites (cosa que mai passarà si abans algú no li tira la tele per la finestra). Aquesta opinió pública és la xacra que impedeix que les accions parlin per si mateixes, condemnant totes les lluites en episodis classificables com a aptes o no aptes. Tenint en compte que perquè la lluita-protesta sigui apta cal que compleixi uns quants requisits: accions cíviques (res de tacar persones o edificis, i sobretot, els gossos i les gosses lligades), legals (tot s'ha de demanar en forma d'instància), bon rollista (si pot ser, per amenitzar la pseudo lluita han d'haver jocs de malabars, tambors i percussió en general i sobretot no es pot dir res que no sigui totalment autocomplaent i hedonista), que no durin molt (aquest requisit també és molt important, ja que si la lluita dura un dia o un parell, és una cosa positiva ja que forma part d'una novetat que contribueix a fer menys avorrida la vida dels agents passius, PERÒ si la lluita-protesta es comença a allargar, els mateixos Sofascistes que lloaven a aquests joves idealistes, començaran a demanar que se'n vagin ja a la seva puta casa, que si els seus vells els paguen la matrícules, o que aquests nois i noies tenen més polls que pèls i en definitiva, només són uns porcs), i finalment i no per això menys important: la protesta ha de ser PACÍFICA - PASSIVA (passiva pel fet que no es toqui els ovaris o els ous amb aquests talls de carretera que fan que els Sofascistes es perdin programes de TV). I pacífica, per molts motius. Aquí entren en joc un munt de factors. Per començar la por a la ruptura de la pau social, que significaria que, tots els poders que tenen prims a les institucions i al mercat, els han d'assumir i, ja se sap, fot fer-se una mateixa llit. Una altra raó important, però que no pretenem entrar perquè seria un tema digne de fer una anàlisi exhaustiva, seria la no acceptació de l'agressivitat com a fenomen i característica innata de tots els animals del món, que té com a únic fi, l'autodefensa i la supervivència . Des que es va implantar l'Estat de Dret i la societat del benestar, l'agressivitat i la violència s'ha delegat a l'estat i als seus lacais (exèrcit i policia), tan sols és acceptada socialment quan ve donada des de dalt (guerres capitalistes i repressió ). Ja que s'entén que és necessària per mantenir la pau social (i amb això tornaríem al de fer-se cadascuna el llit, que recordem que fot molt).



Proposta



La primera, i ho sentim si no compleix els requisits d'acceptació i de bon rollisme, però ens la sua. Cremar el SOFÀ. Mai estaran a gust amb les nostres pràctiques, recordin, per això es queden a casa. Així que no ens fem il.lusions que aquesta gent algun dia s'unirà a la lluita, perquè és MENTIDA. Així que cadascú es miri el seu melic, deixi d'assenyalar amb el dit a les altres i que comença a tallar el dit que l'assenyala i li reprimeix les seves accions. No podem estar pendents d'aquesta majoria, només sortim en la seva puta tele adequat tenim el cap obert, perquè hem estat incapaços de defensar-nos. I per que això? Perquè recordin l'autodefensa és considerada violència, així que per a l'acceptació de les nostres lluites és necessari màrtirs dessagnats en primer pla emesos en televisions de trenta polzades. Mola molt el rotllo dels màrtirs, de fet les nostres arrels provenen del cristianisme, algú li sona la història?


Concloent



Cal ja, desvincular de l'opinió pública i si pot ser, si sortim als mitjans, que com a mínim sigui, perquè hem cremat l'ajuntament, no perquè ens han pegat una pallissa (algú li sona la paraula DIGNITAT?). Així que ale, a treure la bena dels ulls i posar en les orelles.



I A TI, SOFASCISTA DE MERDA, JA T'HO HEM DIT I ​​T'HO TORNEM A REPETIR: ET ANEM A CREMAR EL SOFÀ !!!!!!!


Autores anònimes, ens importa una merda la teva acceptació,

estimada lectora, de fet si cou és perquè cura!

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Sofascismo
21 jun 2011
Mostra de com a partir d'un joc de paraules sortit d'una sesio fumeta, es pot acabar convertint en un discurs politic. L'egocentrisme o mort! es el que es porta avui en dia.
Re: Sofascismo
21 jun 2011
si te pica la critica antirepantingue en tus genitales enganxados por el sudor y en tus manos aferradas al mando a distancia, te rascas, troç de porc!
Re: Sofascismo
21 jun 2011
tots el sofàs al carrer!!
Sindicato Sindicat