Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

Accions per a Avui
Tot el dia

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: @rtivisme
increible: article d'opinió del diari burgès per excel·lencia sobre el 19j
20 jun 2011
.
Barcelona, capital de la indignación

per Jordi Barbeta

La capital catalana lidera con 100.000 personas en la calle las protestas de los 'indignados' | Manifestaciones en cincuenta ciudades españolas en la mayor movilización ajena a los partidos | En Madrid la marcha termina con un llamamiento a la huelga general | El movimiento del 15-M pone fin a las acampadas y busca fórmulas de articulación política | Junto a demandas democráticas y contra los recortes, crecen los lemas antipolíticos


Las ciudades españolas vivieron ayer la movilización descentralizada y ajena a los partidos políticos más multitudinaria y mayoritaria. Hubo manifestaciones en una cincuentena de ciudades de la Península, Baleares y Canarias. Las referencias a los recortes sociales fue el común denominador y como los recortes empezaron antes en Catalunya que en otras comunidades, Barcelona lideró con unas 100.000 personas en la calle la protesta de los autodenominados indignados.



Una pancarta con la inscripción "El carrer és nostre. No pagarem la seva crisi" abría la marcha, que arrancó a las 5 de la tarde de la plaza Catalunya y llegó hasta el Pla de Palau, donde la organización disolvía la manifestación. El ambiente de la protesta en Barcelona fue festivo, con la participación de charangas, grupos teatrales, dragones y grupos de mimo. Todo muy pacífico. Reivindicadamente pacífico. En un momento en que disidentes del movimiento 15-M quisieron enfrentarse a mossos d'esquadra de paisano fueron inmediatamente reducidos por el propio servicio de orden de la manifestación. Al final de la marcha y pese a las indicaciones de la organización, unos centenares de manifestantes se empeñaron en penetrar en el parque de la Ciutadella para concentrarse frente a la puerta del Parlament. A la hora de cierre del parque, representantes del 15-M con megáfonos pidieron a los concentrados que se disolvieran y la mayoría desalojó la Ciutadella, informa Enrique Figueredo. Durante la marcha el político más interpelado fue sin duda el conseller de Interior, Felip Puig, especialmente cuando el helicóptero de la policía recorría el trayecto de la manifestación. Automáticamente los manifestantes levantaban las manos y pedían todos a la vez la dimisión del conseller.



La de la capital catalana fue una protesta muy de clase media, intergeneracional, con abuelos y bebés y más universitarios que obreros. A tenor de los cánticos, se palpaba una nostalgia de las protestas contra la dictadura franquista. En la Via Laietana volvió a cantarse las canciones de Lluís Llach que se convirtieron en himnos de una generación: L'estaca y La gallineta que gritaba a favor de la revolución. Una manifestación de estas características, sin ningún líder político peleando por situarse en la pancarta, es algo que no había ocurrido jamás. La sensación es que la gente de izquierdas se siente huérfana ante los azotes de la crisis, pero algunos eslóganes resultan difícilmente admisibles desde el punto de vista de la exigencia democrática a que están sometidos partidos y dirigentes políticos.
Si "Cap polític ens representa" y "El carrer és nostre", la legitimidad democrática salta por los aires, y el ya clásico "falta pan para tanto chorizo" remite a una concepción antipolítica exenta de alternativas democráticas más propia del sindicato napolitano del taxi. Estos planteamientos, junto a las canciones de Llach o el recuerdo a Marthin Luther King, ponen de manifiesto la idea de que en la multitud que salió ayer a la calle hay gente muy diversa y con ideas muy contradictorias.



Como es habitual en estos casos, hubo diferencia de criterio en el cálculo de manifestantes. El cálculo de La Vanguardia –100.000 personas– está basado en la superficie de la Via Laietana y la duración de la marcha. Interior cifró la participación en 50.000 personas; la Guardia Urbana la elevó a 75.000 y los convocantes hasta 270.000.



La jornada de protesta estaba convocada contra el pacto del euro, el compromiso adquirido por los gobiernos de los países de la Unión Europea para salvar la moneda única a base de moderación salarial, reformas laborales, reducción de los gastos sociales y armonización fiscal.



Precisamente para combatir esas políticas, en Madrid unas 50.000 personas llegaron a concentrarse en la plaza Neptuno, cerca del palacio de las Cortes, al grito de "no nos representan". Es significativo que la manifestación de Madrid fue la confluencia de seis columnas de otros tantos barrios de la capital y de municipios colindantes: Getafe, Torrelodones, Las Rozas, Colmenarejo o Pozuelo. Los vecinos de Malasaña y Chamberí coreaban "Espe, espe, especulación" en clara alusión a la presidenta Aguirre.



A diferencia de la marcha de Barcelona, la manifestación de Madrid adquirió un cariz más obrerista y de reivindicación laboral. De hecho, en Madrid los sindicatos mayoritarios se apuntaron a la convocatoria y el tono de la protesta estuvo mucho más vinculado al discurso sindical. Los organizadores de la marcha de la capital propusieron que "las asambleas de trabajadores de barrios y pueblos de Madrid comiencen a trabajar para preparar la huelga general que ha de permitir cambiar esta sociedad". La declaración leída al final de la marcha fue coreada con gritos de "Viva la clase obrera". La protesta de los indignados intentó reproducirse en París. Hubo algunos manifestantes españoles y franceses, pero la policía fue expeditiva y se llevó a casi todos detenidos, un total de 127. Sarkozy cortó por lo sano para evitar el contagio.
Mira també:
http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20110620/54172973810/barcelona-capital-de-la-indignacion.html

This work is in the public domain

Comentaris

Re: increible: article d'opinió del diari burgès per excel·lencia sobre el 19j
20 jun 2011
I que té d'increible exactament?

Des de la meva total distància ideològica amb la Vanguardia, no em sembla un article descabellat (per venir d'on ve) i a més diu algues coses que si bé no les sé del cert no m'estranyaria, com ara que possiblement la manifestació de Madrid (la capital del país veí) tenia un caràcter més obrerista.

No vaig ser-hi (no puc estar a dos llocs alhora), però la de Barcelona d'obrerista pròpiament no en tenia massa. Absència de retrets pels sindicats del govern (CCOO i UGT) fins i tot quan es passa per davant de les seves seus. I es que la indignació crec que no només l'hem de canalitzar cap a polítics i banquers, sinó també cap a tots els seus "sequaços", els que han estat APROVANT la reforma de les pensions, la reforma laboral, etc.

Sincerament la d'ahir si que tenia un caire de mobiltizació de "classe mitjana " (sense entrar a discutir en la correcció d'aquest terme) i progre, no tenia un caire anticapitalista i combatiu com molts/es voldríem. O algú va creure que era un aixecament insurrecional?
Re: increible: article d'opinió del diari burgès per excel·lencia sobre el 19j
20 jun 2011
llegeixo la Vanguardia de tant en tant per ... no se per que... i estic a aoostumat a pensar al reves quan la llegeixo.. ve de familia. Res mes. Independentment que pugui estar d'acord o en contra de tal qual frase.
Re: increible: article d'opinió del diari burgès per excel·lencia sobre el 19j
20 jun 2011
tinc la sensacio que la Vanguardia (la FatxaGuardia) -que per exemple no se si ho tinc mal entes, pero que va ser de les que va generar el mite de Durruti- es com el Clero: bufi el vent que bufi sempre acaben estan "a la page"
Re: increible: article d'opinió del diari burgès per excel·lencia sobre el 19j
20 jun 2011
No he estat a prous manifestacions (soc bastant jove) com per poder discernir els aires de clase mitja o clase obrera, pero ho trobo bastant estupid. Jo vaig veure un munt de gent, moltissima gent. Vam tardar tant en sortir de la plaça que el trajecte fins a pla de palau se'm va fer curt.
Es cert que no es va cridar massa ni hi van haver-hi masses consignes (al menys on jo hi era) pero es que hi havia tanta gent que era com si no fes falta.
Re: increible: article d'opinió del diari burgès per excel·lencia sobre el 19j
20 jun 2011
la lectura d'ahir era la de fer 'bulto' i treure la imatge d'autocontrol dels manifestants (auto, vol dir per servei d'ordre i crides al civisme). si això continua així no anirem gaire lluny.
ara, per això, sí crec en l'abolició de policia. tenint en compte que una bona part dels manisfestants ho eren... (i a més sense cobrar, magnífic!!). això és la voluntat del poble passada per la ideologia ciudadanista. esperem que ès pugui aprofundir en el que fem i portem més enllà.
Re: increible: article d'opinió del diari burgès per excel·lencia sobre el 19j
20 jun 2011
pero si fan falta consignes, a mi ahir em preocupava que només es crides "ito ito que caiga el pajarito" o "después direis que somo 5 ó 6" . em va donar la sensació de que faltava contingut, idea. és que hem d'anar construint..
Re: increible: article d'opinió del diari burgès per excel·lencia sobre el 19j
20 jun 2011
mai, és que la potencialitat i alhora la gran mancança d'aquest moviment està en el contingut. Si es cridés "no a l'estat capitalista", "sí a l'anarquia", "volem un estat propi catalunya independent", "España mañana será republicana"... immediatament una part dels manifestant es sentirien contrariats, ja que del que tractem és d'una massa amorfa que sent malestar social, però aquest és l'únic comú denominador. Entre la gent d'ahir al carrer podien haver-hi votants de PxC, admiradors de Bildu, insurreccionalistes a l'espera o comunistes de la vella escola.

Així que l'únic corejat van ser els crits que més "consens" generen entre públics tan dispars.
Re: increible: article d'opinió del diari burgès per excel·lencia sobre el 19j
20 jun 2011
vols dir que erem una multitud d'idiotes sense criteri, doncs? només ens falta la Shakira al capdavant de la marxa cantant "Rabiosa" doncs
Re: increible: article d'opinió del diari burgès per excel·lencia sobre el 19j
20 jun 2011
planteja-ho d'una altra manera: si hagués aparegut la Shakira cantant rabiosa, la gent l'hagués fet fora o l'hagués aplaudit tal i com es feia a l'helicòpter de la policia?
Re: increible: article d'opinió del diari burgès per excel·lencia sobre el 19j
20 jun 2011
pero es molt divertit tanta diversitat i li agrada a tothom i totdon
Re: increible: article d'opinió del diari burgès per excel·lencia sobre el 19j
20 jun 2011
falta de consignes?? vaja jo en vaig sentir moltes i no buides de contingut precisament, i a més erem molts més de 100.000
Re: increible: article d'opinió del diari burgès per excel·lencia sobre el 19j
20 jun 2011
Per fi estem fora del guetto i això vol dir que no tenim els clàssic auto-referents. Caputxa, insult a la policia i pancarta megacanyera.
A mi m'agrada més anar amb les famílies, nins, petits, embarassades, que amb els quatre de sempre.
No vull ser cap vanguardia revolucionària, si hem de caminar, o tots plegats o seguim els nostres camins. Ni vull estirar a ningú ni vull que m'estirin.
Per tant feim camí caminant. Això és el més important.
Per cert a Palma de Mallorca, tot i ser un dia de platja i molta gent va anar a la platja, érem unes 10.000 o 15.000. Per una ciutat petita com Palma, encara que també hi havia molta gent de la part forana, va ser una demostració de força. I per lluitar contra el Euro, quan fa fins poc, la gent estava contenta amb l'euro, Europa i el Capitalisme.
Mentres uns segueixen miops (vanguardies revolucionaries) altres estem flipant amb el que està passant i ja se estan creant coses molt interessant.
Continuem amb la lluita, visca les assemblees populars!!!!
Re: increible: article d'opinió del diari burgès per excel·lencia sobre el 19j
20 jun 2011
Más que increïble és contradictori:

"y más universitarios que obreros. A tenor de los cánticos, se palpaba una nostalgia de las protestas contra la dictadura franquista"

Els estudiants, nostàlgia de les protestes de la dictadura franquista?


"Una manifestación de estas características, sin ningún líder político peleando por situarse en la pancarta, es algo que no había ocurrido jamás. La sensación es que la gente de izquierdas se siente huérfana..."

Aquests pensen amb la lògica que els "líders polítics" són els nostres pares


"Si "Cap polític ens representa" y "El carrer és nostre", la legitimidad democrática salta por los aires..."

Carai, ara resulta que la legitimitat democràtica no la dóna el poble i la seva manifestació en el carrer, sinó que són els polítics i les corts. O sigui, que la democràcia és gràcies a que la consenteixen els polítics.


"...y el ya clásico "falta pan para tanto chorizo" remite a una concepción antipolítica exenta de alternativas democráticas más propia del sindicato napolitano del taxi..."

Si sembla que la corrupció política és democràtica, i que la seva denúncia és mafiosa..., llavors, qui s'ha quedat tots aquests anys la meva part?
Re: increible: article d'opinió del diari burgès per excel·lencia sobre el 19j
21 jun 2011
per afegir, recomanaria unes lectures a l'articulista sobre algunes idees;

- Origens i trajectòria de l'apoliticisme popular a Catalunya i l'Estat espanyol.

- De la farsa de la Restauració a la dictadura de Primo de Rivera, passant per la creació de la CNT i el moviment social revolucionari.

- El paper historic de La Vanguardia en la defensa de l'ordre establert

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more