Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
Una mica de seny... i rauxa!
17 jun 2011
Estem a divendres, per a molts i moltes treballadores és un dia alegre, queden poques hores de feina i s’apropa un cap de setmana que serveix per defugir de l’esclavitud assalariada… Per a molts altres, demà serà un altre dur dia de feina, molt possiblement precària…

Tant si demà treballeu, com no o, senzillament, com molts milions, esteu a l’atur, unes quantes reflexions pels propers dies…

“Professionals de la violència i la coacció”

Frase d’Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya definint els manifestants del moviment del 15-M després dels fets del bloqueig del Parlament. Fent una cigarreta amb una companya, per un moment pensava que es referia als Mossos d’Esquadra, total són “professionals” (els “indignats” no), van armats, protegits i utilitzen la violència política… Un exemple pragmàtic de manipulació i creació d’un “discurs” creador de consciències “borreguils”.

“Tenim policies d’informació, però atribuir a la policia l’agitació de la violència respon a una intenció malsana i de complicitat amb els violents“

Frase del Conseller d’Interior Felip Puig en referència a les acusacions d’Arcadi Oliveres insinuant que els incidents van ser obra d’agents infiltrats dels Mossos. Potser Arcadi s’emportarà una denúncia per calumnies, però el què és cert és que els violents professionals són els Mossos d’Esquadra, siguin o no inflitrats… Per altra banda, una mica menys de victimisme, el discurs “pacifista” sobre la violència exclusiva de secretes és lamentable. De secretes n’hi haurà tant en el bàndol “violent” dels moviments com en el bàndol dels pacifistes extremistes. La Policia, com l’Església, té un peu a tot arreu. És la seva funció i en trobarem d’aquests elements tant trencant vidres com dividint els moviments contestataris amb discursos ultra-pacifistes i sota pancartes tipus “Sense violència en serem més” (potser més inofensius?). Una mica de seny! I, per què no, de rauxa!

Arcadi Oliveres “condemna la violència i la manca de respecte als diputats“

Titular extret de diferents mitjans. Arcadi Oliveres està en el seu dret en dir el què pensi, sens dubte, faltaria més. Però qui és l’Arcadi Oliveres? Per què té tanta força discursiva entre els indignats/ades? Doncs no ho acabo de veure clar, però potser cal pensar en la seva còmoda posició social com a professor de la Universitat Autònoma, el seu perfil marcadament cristià (l’Església ja se sap, un peu a tot arreu), la seva afició a sortir als Mass Media, els premis que ha rebut de partits com ERC (Premi de la Fundació Lluís Companys l’any 2001), multi-militant d’ONG’s subvencionades, membre del consell assessor dels liberals d’ATTAC o membre, en el seu moment, del Comitè de Seguiment dels Acords del Tinell d’Iniciativa per Catalunya-Verds… Efectivament, que digui el què vulgui, però l’aspecte preocupant és la força discursiva d’aquest intel·lectual, una persona que representa una cara de la moneda liberal-postmoderna: Felip Puig seria la cara dura i l’Arcadi Oliveres l’amable… Entre uns i uns altres, en fi… I no parlem d’altres elements del futurible partit de Democràcia Real Ya, Enrique Dans, etc.

Mas: “És Kale-Borroka”

Ein? Què es pren el Molt Honorable pels matins? Deu ser una cosa molt forta… Quatre escopinades, alguna ampolla d’aigua i una mica d’esprai és Kale-Borroka? Qui s’empassa això? Bé, molta gent, només cal veure els Mass Media en general i es podrà apreciar com els liberals i demòcrates de La Vanguardia, El Periódico, TV3, Antena 3, Tele 5, la Cope, Intereconomia (sí, sí, liberals en són i demòcrates mentre existeixi pau social) i demés mitjans manipulen i deformen la realitat, creant “corrents d’opinió”, és a dir, indiquen el què i com ha de pensar la població, evidentment, el Sistema, com a molt, es reforma (tipus Camps i Aguirre i les seves llistes obertes…), però el fons no es discuteix. La pregunta per a reflexionar seria la següent: per què gent dels anomenats moviments socials i, fent autocrítica, fins i tot de la mateixa CNT, els fan servir? Si no els controlem sempre podrem caure en manipulacions i, el que resulta més preocupant, fent-los servir els legitimem cara a la societat… Una mica de seny! I, com deia fa temps un company: l’únic comunicat no recuperable és una puntada a la càmera! Sips, de vegades cal també una mica de rauxa…
Mira també:
http://cntsabadell.wordpress.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Una mica de seny... i rauxa!
17 jun 2011
Estas pissant fora de test !!! L'Arcadi es un cristia de base que ha participat a moltissimes mogudes, per aixó la gent el respecta i es una eminencia en temes d'economia. Evidentment te punts que alguns poden no estar d'acord pero la seua trajectoria sempre ha sigut clara per defensar els drets de les persones que menys tenen. Tant de bó hi hagues més com l'Arcadi i menys defensors del purisme revolucionari,
Re: Una mica de seny... i rauxa!
17 jun 2011
Doncs les seves declaracions parlen per si mateixes...
En tot cas no es discuteix si és bona o mala persona, només que és un demòcrata liberal, crític, sí, però demòcrata liberal al cap i a la fi...
Re: Una mica de seny... i rauxa!
17 jun 2011
El tal Arcadi Oliveres no fou president del Forum de les Cultures per allà el 2004?
Re: Una mica de seny... i rauxa!
17 jun 2011
Recordo que l'Arcadi va criticar les expropiacions de l'Enric Duran, amb això tinc suficient.
L'ultim llibre de Ramon Fernandez Duran si que es molt recomanable, molt lúcid: LA QUIEBRA DEL CAPITALISMO GLOBAL, de Virus editorial i ecologistes en acció.
Re: Una mica de seny... i rauxa!
17 jun 2011
Putrefacte blanc bo salvant ànimes africanes des del seu jeep. Putrefacte Oliveras justificant tots els colonialismes del món i afirmant-los a través de les putrefactes ong de què mama.
Putrefacta presa de pèl.
Putrefactes capitalistes, feixistes i espanyolistes desmobilitzadors ficats a indymedia i a les acampades.
L'assemblea del dijous al migdia en què els manipuladors van decidir anar a Sant Jaume la van fer quatre gats. Van desmuntar la lluita.
Sindicat