|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : criminalització i repressió : mitjans i manipulació |
|
Violència
|
|
|
per indignada |
17 jun 2011
|
Què és més violent: les retallades o el que em fet els indignats?
La violència és, per un costat, un terme general utilitzat per descriure una conducta humana agressiva, no amistosa, no pacifista, bel·ligerant, enemiga, que provoca dolor i sofriment. L'objecte de la violència pot ser persones, animals o coses, segons la definició. De vegades també s'usa el terme violència per descriure una conducta animal similar a la humana. Per un altre, en el sentit que fan servir el mot pensadors com Max Weber o Hannah Arendt, fa referència a l'ús (legal) de la força política, com el que posseeix la policia o l'exèrcit en la nostra societat. L'article fa servir com a base la seva primera accepció com a terme general. |
Tipus de violència
Муж избивает жену....jpg
Què és la violència?
Definició:
Tota acció intencional que pugui provocar mal físic, psicològic o sexual Diferenciarem dos tipus de violència:
• Violència reactiva, que surt com una explosió quan s’experimenta un nivell de tensió o de dificultat que supera la capacitat de la persona o del grup.
• Violència instrumental, quan s’utilitza la força i l’agressió per aconseguir uns objectius determinats.
La violència es pot manifestar de diferents maneres i en diversos contextos. Segons el context on es dona podem parlar de: violència en el treball, en les institucions, en les aules, en l’esport, en la família, en un grup social determinat, etc. Des d’una perspectiva sistèmica la violència sorgeix com a conseqüència d'una interacció problemàtica entre l'individu i l'entorn que l'envolta. El model ecològic de Bronfenbrenner i Belsky que planteja un individu que està immers en una sèrie de sistemes (microsistema, masosistema, exosistema i macrosistema) a través dels quals s’interactua.
Microsistema: Entorns immediats del subjecte, com el context familiar, i el escolar (família, escola...).
Família: Aquest és espai central de la socialització on s'adquireixen els primers models, s'estructuren les primeres relacions socials i les primeres expectatives bàsiques d'allò que s'espera d'un mateix i dels altres. Per tant quan la violència sorgeix en aquest context pot provocar que els infants i joves reprodueixin els patrons viscuts quan interactuen amb l'entorn exterior. Molts d’aquest/es nois i noies desconeixen formes de relació que no siguin mitjançant la violència i així, les seves relacions acaben per deteriorar-se.
L'escola: és una espai on els menors de 16 anys hi passen la major part del dia, on a més d’adquirir gran part dels aprenentatges significatius per les seves pròpies vides, participaran en molts espais d’interrelació entre iguals que els ajudaran a crear una imatge de la realitat. Però cal dir que també pot ser un context que pot permetre l'aprenentatge de la violència.
Mesosistema: relacions que s'estableixen entre els diferents entorns immediats del subjecte. Exemple: relació entre la família i l'escola. La carència o nul•litat d'una comunicació de qualitat entre família i l'escola, així com la falta de xarxes socials de suport davant de situacions que sobrepassen els recursos personals poden afavorir l'aparició de la violència i el seu aprenentatge
Exosistema: organització del medi en el que viu el subjecte: sistema econòmic, polític, mitjans de comunicació). El medi influeix en els subjectes d'una manera implícita, per la qual cosa, una exposició incontrolada i constant a la violència (als mitjans de comunicació, telenotícies, pel•lícules) deriva en la normalització de la mateixa i en la assumpció d’eina d'interacció vàlida i efectiva.
Macrosistema: estructura social, cultural, creences i actituds de la societat. A través de costums, creences i actituds socials es pot promoure tan la violència com al cultura de la pau.
La violència entre humans pot ser :
* verbal : insults, paraules que fereixen;
* física : gests violents que fan mal, bufetades, cops de punys, cops de peus, armes blanques, armes de foc;
* sexual : una persona, conscient de tenir un ascendent (jeràrquic, parental, físic, psicològic) imposa a una altra determinats actes sexuals no desitjats ;
* simbològica : una situació de domini legítim o no d'una persona sobre una altra, d'un grup de persones sobre un altre, però mal viscuda per una de les dues parts. Exemples : autoritarisme d'una jerarquia d'empresa o d'exèrcit, organització política d'un país, vida de família mal viscuda per un membre de la família;
* domèstica : quan el comportament d'un cònjuge és identificable a una de les violències descrites anteriorment sobre l'altre cònjuge;
* racista o homòfoba : quan la víctima d'una forma de violència és escollida per criteris racials o xenòfobs, o bé a causa de la seva orientació sexual;
* freda : terme de vegades utilitzat per oposar-lo a la violència «calenta», agressiva. Consisteix a obligar altri a romandre en una situació de sofriment (segrest, per exemple).
La violència caracteritza l'agressivitat. Un comportament irascible, agressiu, pot ser percebut com violent, i pot esdevenir violent.
La intensitat de la violència depèn a vegades de criteris objectius, com la intensitat de la conducta agressiva. Però està íntimament vinculada a la percepció d'aquest comportament que varia molt d'un individu a l'altre. Així, es pot sentir com més violen el senzill fet de ser ignorat per algú que s'aprecia que aquell de ser insultat per un borratxo desconegut. Igualment, una discussió conjugal en privat pot ser sentida com a menys violenta que una observació educada però ofensiva feta en públic.
La violència també pot ser legitimada. La legitima defensa, quan una víctima d'una agressió usa la violència per defensar-se. O també quan un exèrcit en guerra provoca morts violentes sota la responsabilitat d'un Estat, en el marc dels tractats internacionals de guerra.
Pot ser no legitimada com la violència gratuïta, que és un acte motivat per desequilibris psíquics interns de l'agressor. També és no legitimada quan l'agressor actua conscientment amb premeditació per tal de cometre un delicte: robatori, segrest.
[modifica] Causes de la violència
Els científics han trobat determinats gens que predisposen a l'agressivitat, o a tenir més ira. Respon a un instint de protecció, de reacció contra un perill o amenaça extern. Com es canalitza aquesta ràbia depèn sobretot de l'educació rebuda, per això sovint se citen com a causants de la violència la televisió, els videojocs, la influència del grup o la religió.
Es parla de violència estructural quan el propi sistema provoca reaccions violentes en l'individu, usualment per manca de justícia i llibertat o per afavorir uns valors que obliden el respecte cap als altres. |
Mira també:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Viol%C3%A8ncia
|
This work is in the public domain |
|
Re: Violència
|
|
per Que esperavem? |
17 jun 2011
|
[cito el comentari que unx companyx va posar en un altre post i que he trobat molt atinat i realista] salut i que continui la lluita! això només ha fet que començar! Salut!
No és estrany que els mitjans burgesos de masses no recolzin la protesta, que es dediquin a donar-li importància a un parell d'ampolles d'aigua voladores o que s'hagi pintat un abric, però en canvi no facin una bona cobertura del que implicarà el que decideixen al parlament. Més enllà de dir què és violència o no, cosa que crec que ja s'ha comentat bastant i moltxs tenim clar que l'explotació actual ho és, crec que els mitjans no ho tenen clar tampoc. I si no... perquè El Pais parla de 'radicales violentos' per l'acció del Parlament i de 'ciudadanos enfurecidos'' amb imatges de cotxes volcats a Xina?
El problema no és que estiguin venuts al millor postor segons la situació, sino que la gent es creu o li dona molta importància al que es diu per aquests mitjans i que això implica la ruptura dins el moviment entre 'violentxs i no violentxs'. Em sembla trist si ara sorgeix aquesta fractura, ja sabem que no totxs estarem d'acord però l'objectiu de la lluita del 15M no es pot centrar en això. És el que volen des d'adalt perquè això no continui.
Apa doncs, ens veiem als carrers i als barris que és on val la pena posar la nostra energia. |
|
Re: Violència
|
|
per ciència de la violació |
17 jun 2011
|
La violència és qualsevol cosa acció dirigida a perjudicar la dignitat de l'altre
Contexte violent o violència estructural és el marc espaial, temporal, material i inmaterial, que crea condicions d'indignitat
Ara bé, la dignitat és un tema que cadascú percep de manera subjectiva. Una cosa indignant per una persona no ho serà per una altre i viceversa i segons el contexte que l'enmarqui, una cosa resultarà més indigna o menys. |
