Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Comentari :: criminalització i repressió
El problema de la violència
per El puig! el que te folla el cul i fuig	16 jun 2011
Ultimament estem assistint a un llarg debat sobre la violència o no violència, sobre el que és la violència o sobre el que no es la violència. Per a mi el debat rau en quin moment la estrategía violenta es efectiva i en quin moment l'estrategia de desobediència civil es òptima o no(em nego a dir pacifisme).
Intentaré ser breu i no repetir els multitudinaris arguments que ja s'han adonat. Un primer aspecte preocupant es la definició de violència, estem accedint a unes definicions de violència emprades desde el llenguatge del poder, amb els seus pròpis codis i categories. El que vol dir que violència serà el que els mitjans de comunicació i el poder diguin que es violència. Compte als pacifistes obsesius sectaris! amb el terme violència pot ocorrer com el terme terrorista!, fa uns dies van detindre a Gijon un grup de persones acusades de terrorisme- per fer sabotatge a un caixer- sense entrar en valoracions morals-, fins fa uns anys la llei no contemplava el terme terrorisme contra edificis u objectes materials, com que la societat de control social s'ha endurit, han canviat les lleis i ara terrorisme es llençar una pedra o cremar un contenidor. Amb el discurs integrador democràtic, el concepte violència se està convertint en un arma per als poderosos. Ells diran qui son els violents o que es violència, faran lleis i vosaltres els pacifistes histèrics fareu cas, llavors totes les vostres accions, manifestacions i revindicacions estaran marcades pel ritme del poder que es qui ha establert les categoríes de violencia. El día en que molesten les caçerolades, els poderosos crearan discursos per interioritzar que això es violencia, ja no es poden tallar carrers, ja no es poden treure cartells ofensius (violents), cada cop tenim menys capacitat de resposta i en part es gràcies a aquet discurs integrador. I penseu que els seus privilegis perillaran amb cantics i quatre consignes?. Al meu pareixer, aquet discurs es fruit en part de la ignorància o inexperiència. Gent que encara no ha patit la repressió pensa que els policies no estan ideologitzats ni militaritzats, pensen que no estan posicionats ideológicament, que no els han estat adoctrinant durant el seu periode acadèmic, i que en el fons, encara que tinguin la sang freda de ser uns mercenaris (agafar un treball indigne per diners) tenen sentiments... ppatetic, aquesta gent pensa que no es una lluita de clases, que ells estan posicionats en un status social neutre i que nosaltres hem de ser neutres i pacífics amb ells per a que guanyar-nos la seva simpatía... Gràcies al ciutadanisme hem pensat que podriem ser classe mitja i aspirar a ser classe alta, no tindrem por a tenir conciencia de que en realitat som els pobres? els que hem de tornar a conrear els nostres camps i aprendre un ofici per a rebutjar els diners i el sistema consumista-tecnològic?. Potser es més facil agafar pancarta en mà anar a una assemblea manipulada pels experts de la política que volen agafar poder en les comissions centralitzades etc. I per no mullar-se rebutjar la violència. Posem per cas els policies secretes que va utilitzar la conselleria d'interior per provocar disturibs, ells no tenen cap dilema moral per establir un discurs pacifista o emprar la violencia extrema segons requereixi els parametres estrategics per guanyar. Si el que es vol es donar pena per a que la gent digui ohh que macus son els indignats, llavors s'està fent molt bé i enhorabona. Si l'objectiu es guanyar ens hem de plantejar com superar la dicotomia i les categoríes que ens venen imposades des de dal perquè sinò entrarem a un joc on ells tenen els comodins i marquen els ritmes de les protestes. No a la violencia , No a la violència de l'estat, no a la violència masclista de fer-se pajes perquè soc un machote i tinc una caputxa. Sí a la capacitat de resposta contundent, organitzada i ben pensada siga pacífica o violenta no importa, el que importa es que siga efectiva i ataque als pilars de la dominació, que no hi hagin detinguts i si els hi ha, llavors es hora de trencar el debat de violència sí o violancia no i donar tot el nostre suport als detinguts independenment de que l'estat diga si són violents o no, perquè ja sabem que és el que menys importa ja que quan els hi cal, el govern i l'estat s'inventa , fomenta o crea la violència estúpida i contraproduent o inventa, fomenta i crea cert pacifisme segregador i podrid segons li convinga. El poder està aconseguint entre altres coses que la gent (pacífica histérica) sigui la policía del futur quan hi hagi una sublevació o una insurgencia aquets seran els qui delatin als revolucionaris. Està aconseguint també dividir a la gent e integrar a part dels indignats en les seves reformes, es a dir, reformular l'estat del benestar per a que la gent segueixi sent una mula de carga i descàrrega en treballs indignants. I encara que paregui que no tot això ho aconsegueix amb els discursos i categoríes que crea el poder per definir conceptes com el de violència.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more