|
|
|
|
|
El problema de la violència
|
|
|
per El puig! el que te folla el cul i fuig |
16 jun 2011
|
|
Ultimament estem assistint a un llarg debat sobre la violència o no violència, sobre el que és la violència o sobre el que no es la violència. Per a mi el debat rau en quin moment la estrategía violenta es efectiva i en quin moment l'estrategia de desobediència civil es òptima o no(em nego a dir pacifisme). |
Intentaré ser breu i no repetir els multitudinaris arguments que ja s'han adonat. Un primer aspecte preocupant es la definició de violència, estem accedint a unes definicions de violència emprades desde el llenguatge del poder, amb els seus pròpis codis i categories. El que vol dir que violència serà el que els mitjans de comunicació i el poder diguin que es violència. Compte als pacifistes obsesius sectaris! amb el terme violència pot ocorrer com el terme terrorista!, fa uns dies van detindre a Gijon un grup de persones acusades de terrorisme- per fer sabotatge a un caixer- sense entrar en valoracions morals-, fins fa uns anys la llei no contemplava el terme terrorisme contra edificis u objectes materials, com que la societat de control social s'ha endurit, han canviat les lleis i ara terrorisme es llençar una pedra o cremar un contenidor. Amb el discurs integrador democràtic, el concepte violència se està convertint en un arma per als poderosos. Ells diran qui son els violents o que es violència, faran lleis i vosaltres els pacifistes histèrics fareu cas, llavors totes les vostres accions, manifestacions i revindicacions estaran marcades pel ritme del poder que es qui ha establert les categoríes de violencia. El día en que molesten les caçerolades, els poderosos crearan discursos per interioritzar que això es violencia, ja no es poden tallar carrers, ja no es poden treure cartells ofensius (violents), cada cop tenim menys capacitat de resposta i en part es gràcies a aquet discurs integrador. I penseu que els seus privilegis perillaran amb cantics i quatre consignes?.
Al meu pareixer, aquet discurs es fruit en part de la ignorància o inexperiència. Gent que encara no ha patit la repressió pensa que els policies no estan ideologitzats ni militaritzats, pensen que no estan posicionats ideológicament, que no els han estat adoctrinant durant el seu periode acadèmic, i que en el fons, encara que tinguin la sang freda de ser uns mercenaris (agafar un treball indigne per diners) tenen sentiments... ppatetic, aquesta gent pensa que no es una lluita de clases, que ells estan posicionats en un status social neutre i que nosaltres hem de ser neutres i pacífics amb ells per a que guanyar-nos la seva simpatía...
Gràcies al ciutadanisme hem pensat que podriem ser classe mitja i aspirar a ser classe alta, no tindrem por a tenir conciencia de que en realitat som els pobres? els que hem de tornar a conrear els nostres camps i aprendre un ofici per a rebutjar els diners i el sistema consumista-tecnològic?.
Potser es més facil agafar pancarta en mà anar a una assemblea manipulada pels experts de la política que volen agafar poder en les comissions centralitzades etc. I per no mullar-se rebutjar la violència.
Posem per cas els policies secretes que va utilitzar la conselleria d'interior per provocar disturibs, ells no tenen cap dilema moral per establir un discurs pacifista o emprar la violencia extrema segons requereixi els parametres estrategics per guanyar. Si el que es vol es donar pena per a que la gent digui ohh que macus son els indignats, llavors s'està fent molt bé i enhorabona. Si l'objectiu es guanyar ens hem de plantejar com superar la dicotomia i les categoríes que ens venen imposades des de dal perquè sinò entrarem a un joc on ells tenen els comodins i marquen els ritmes de les protestes.
No a la violencia , No a la violència de l'estat, no a la violència masclista de fer-se pajes perquè soc un machote i tinc una caputxa. Sí a la capacitat de resposta contundent, organitzada i ben pensada siga pacífica o violenta no importa, el que importa es que siga efectiva i ataque als pilars de la dominació, que no hi hagin detinguts i si els hi ha, llavors es hora de trencar el debat de violència sí o violancia no i donar tot el nostre suport als detinguts independenment de que l'estat diga si són violents o no, perquè ja sabem que és el que menys importa ja que quan els hi cal, el govern i l'estat s'inventa , fomenta o crea la violència estúpida i contraproduent o inventa, fomenta i crea cert pacifisme segregador i podrid segons li convinga.
El poder està aconseguint entre altres coses que la gent (pacífica histérica) sigui la policía del futur quan hi hagi una sublevació o una insurgencia aquets seran els qui delatin als revolucionaris.
Està aconseguint també dividir a la gent e integrar a part dels indignats en les seves reformes, es a dir, reformular l'estat del benestar per a que la gent segueixi sent una mula de carga i descàrrega en treballs indignants.
I encara que paregui que no tot això ho aconsegueix amb els discursos i categoríes que crea el poder per definir conceptes com el de violència. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: El problema de la violència
|
|
per una |
16 jun 2011
|
|
I què que folli pel cul? Visca el sexe anal! Vigilem amb el llenguatge sexista i homòfib... |
|
Re: El problema de la violència
|
|
per netegeu-vos |
16 jun 2011
|
|
Sou uns bruts. |
|
Re: El problema de la violència
|
|
per Decepció pública |
16 jun 2011
|
Em sembla un discurs interessant i en algun punt gairebé lúcid però també un discurs tendenciós i (si fos malpensat) manipulador, apart del fet que no estic gens d'acord amb els principis que sustentes.
Com que no em vull enrrotllar i només resumir allò que m'ha indignat vaig al gra:
1 "Compte als pacifistes obsesius sectaris" Ja has etiquetat abans de presentar el teu argument, d'això se'n diu tenir prejudicis malintencionats. M'equivoco? Bé; per mi el que has fet és autorretratarte.
2."Amb el discurs integrador democràtic, el concepte violència se està convertint en un arma per als poderosos".
Dons això és millor que si la violència estigués assumida per els discursos democràtics. Fà unes décades ERC no condemnava la violència de Terra LLiure ni HB la d'ETA ni s'havia obert procés contra els GAL, etc.. Penseu que era una època millor que l'actual en aquest sentit? Ara queda erradicar la violència institucional (la més dificil) però si lluitem en massa contra ella pacificament ho aconseguirem. El que tinc clar es que si donem cops als congresistes o alguns somnien en tornar a posar de moda els còctels molotov no ho aconseguirem mai, perque la violència d'uns reforçarà la dels altres.
3."Ells diran qui son els violents o que es violència, faran lleis i vosaltres els pacifistes histèrics fareu cas"
Veig que t'agrada posar adjectius contra els pacifistes, pretens ridiculitzar el caracter pacific amb un adjectiu contraposat (vella tècnica humòristica) i d'aquí et surt pau+histèria, es clar, i tu, apart d'inventarte coses. ¿Com com la teva histeria? Jugant a la Play Station contra un exèrcit de mossos virtuals? vinga va.
També dius que els pacifistes farem cas.. ai si, i tu faràs cas del que et diguin els secretes vestits d'antisistema, no!? jaja, es que millor que em rigui, pq la teva soberbia o les teves ganes de sentirte superior respecte als pacifistes et delata massa!
4. "Gràcies al ciutadanisme hem pensat que podriem ser classe mitja i aspirar a ser classe alta". T'equivoques un altre cop prejutjant. Moltes ja sabem que no tindrem una casa en nuestra puta vida.
5. "Sí a la capacitat de resposta contundent, organitzada i ben pensada siga pacífica o violenta no importa"
O sigui que per a tu la fi justifica els mitjans.. Si els objectius valen la pena tu estaries disposat per exemple, a matar?
Ho sento però per mi el problema de la violència no és el com i el quan, sinó el fet en si i la gravetat intrínseca de la mateixa.
A més la violència provoca ganes de més violència i hem de trencar aquesta espiral (a pesar de que a tu et sembli rotllo hippy flower suposo) que es converteix després en un perpetuu cercle viciós.
Molts revolucionaris es tornen violents quan la violència va acompanyada de revolució. Altres es tornen revolucionaris quan veuen que la revolució permet l'ús de la violència (a l'any 36 molts es van tornar falangistes per una banda i anarquistes de la FAI per una altre, perque els hi molava poder tenir pistola i disparar a matar i és una cosa que tornaria a succeir si es generés un contexte històric similar)
6. "El poder està aconseguint entre altres coses que la gent (pacífica histérica) sigui la policía del futur"
T'agrada veure més fantasmes dels que hi han, t'agrada criminalitzar als qui defensen el pacifisme. T'agradaria que tothom fos una mica més violent per sentirte en un clima més favorable a les teves aspiracions o estrategies, per no sentir-te observat o jutjat? T'agradaria?
Es clar, això de quedar-te assegut al terra amb les mans enlaire és massa dur per tu, oi? Se't caurien els anells o les condecoracions que tu mateix t'hauràs autootorgat de lluitador antisistema, oi?
La cultura evoluciona amb educació, no amb violència. Si pegues al teu fill, probablement ell pegarà als seus en el futur o a altres persones; si li parles i raones i l'estimes probablement no serà violent.
Del que es tracta en l'actualitat no és d'educar als nostres fills (que també qui els tingui) sinó d'educar a tota una generació, de contribuir a coeducar a tothom que ens rodeja, a sensibilitzar proactivament a tota la gent, dones i homes, joves i grans etc, els cuals, directament o indirectament permeten que a través per exemple dels seus vots, és mantinguin totes les coses que configuren la violència estructural. |
|
Re: El problema de la violència
|
|
per Decepció pública |
16 jun 2011
|
Em sembla un discurs interessant i en algun punt gairebé lúcid però també un discurs tendenciós i (si fos malpensat) manipulador, apart del fet que no estic gens d'acord amb els principis que sustentes.
Com que no em vull enrrotllar i només resumir allò que m'ha indignat vaig al gra:
1 "Compte als pacifistes obsesius sectaris" Ja has etiquetat abans de presentar el teu argument, d'això se'n diu tenir prejudicis malintencionats. M'equivoco? Bé; per mi el que has fet és autorretratarte.
2."Amb el discurs integrador democràtic, el concepte violència se està convertint en un arma per als poderosos".
Dons això és millor que si la violència estigués assumida per els discursos democràtics. Fà unes décades ERC no condemnava la violència de Terra LLiure ni HB la d'ETA ni s'havia obert procés contra els GAL, etc.. Penseu que era una època millor que l'actual en aquest sentit? Ara queda erradicar la violència institucional (la més dificil) però si lluitem en massa contra ella pacificament ho aconseguirem. El que tinc clar es que si donem cops als congresistes o alguns somnien en tornar a posar de moda els còctels molotov no ho aconseguirem mai, perque la violència d'uns reforçarà la dels altres.
3."Ells diran qui son els violents o que es violència, faran lleis i vosaltres els pacifistes histèrics fareu cas"
Veig que t'agrada posar adjectius contra els pacifistes, pretens ridiculitzar el caracter pacific amb un adjectiu contraposat (vella tècnica humòristica) i d'aquí et surt pau+histèria, es clar, i tu, apart d'inventarte coses. ¿Com com la teva histeria? Jugant a la Play Station contra un exèrcit de mossos virtuals? vinga va.
També dius que els pacifistes farem cas.. ai si, i tu faràs cas del que et diguin els secretes vestits d'antisistema, no!? jaja, es que millor que em rigui, pq la teva soberbia o les teves ganes de sentirte superior respecte als pacifistes et delata massa!
4. "Gràcies al ciutadanisme hem pensat que podriem ser classe mitja i aspirar a ser classe alta". T'equivoques un altre cop prejutjant. Moltes ja sabem que no tindrem una casa en nuestra puta vida.
5. "Sí a la capacitat de resposta contundent, organitzada i ben pensada siga pacífica o violenta no importa"
O sigui que per a tu la fi justifica els mitjans.. Si els objectius valen la pena tu estaries disposat per exemple, a matar?
Ho sento però per mi el problema de la violència no és el com i el quan, sinó el fet en si i la gravetat intrínseca de la mateixa.
A més la violència provoca ganes de més violència i hem de trencar aquesta espiral (a pesar de que a tu et sembli rotllo hippy flower suposo) que es converteix després en un perpetuu cercle viciós.
Molts revolucionaris es tornen violents quan la violència va acompanyada de revolució. Altres es tornen revolucionaris quan veuen que la revolució permet l'ús de la violència (a l'any 36 molts es van tornar falangistes per una banda i anarquistes de la FAI per una altre, perque els hi molava poder tenir pistola i disparar a matar i és una cosa que tornaria a succeir si es generés un contexte històric similar)
6. "El poder està aconseguint entre altres coses que la gent (pacífica histérica) sigui la policía del futur"
T'agrada veure més fantasmes dels que hi han, t'agrada criminalitzar als qui defensen el pacifisme. T'agradaria que tothom fos una mica més violent per sentirte en un clima més favorable a les teves aspiracions o estrategies, per no sentir-te observat o jutjat? T'agradaria?
Es clar, això de quedar-te assegut al terra amb les mans enlaire és massa dur per tu, oi? Se't caurien els anells o les condecoracions que tu mateix t'hauràs autootorgat de lluitador antisistema, oi?
La cultura evoluciona amb educació, no amb violència. Si pegues al teu fill, probablement ell pegarà als seus en el futur o a altres persones; si li parles i raones i l'estimes probablement no serà violent.
Del que es tracta en l'actualitat no és d'educar als nostres fills (que també qui els tingui) sinó d'educar a tota una generació, de contribuir a coeducar a tothom que ens rodeja, a sensibilitzar proactivament a tota la gent, dones i homes, joves i grans etc, els cuals, directament o indirectament permeten que a través per exemple dels seus vots, és mantinguin totes les coses que configuren la violència estructural. |
|
Re: El problema de la violència
|
|
per netegeu-vos |
16 jun 2011
|
|
Sou uns bruts. |
|
Re: El problema de la violència
|
|
per pff |
16 jun 2011
|
Decepció pública, a tu i el teu patètic discurs se us està acumulant la feina... Perquè no vas a respondre als comentaris del text de merda que has penjat?
Per cert, suposo que seguint els teus raonaments passius vacunos si fossis dona i t'intentessin violar, et baixaries els pantalons i posaries el cul tot pensant en Gandhi, oi? |
|
Re: El problema de la violència
|
|
per pff de nou |
16 jun 2011
|
Per cert, no sé si sou conscients, allà dalt al país de la Gominola, que no amb tothom es pot tractar amb raons: sempre hi haurà un punt on la única defensa, i ben legítima, és emprar la violència... O et penses que els poderosos i privilegiats, després del tinglat que porten segles mantenint per TOTS els mitjans, es deixaran convèncer per les teves floretes i les imatges cridant com una víctima davant les càmeres d'Antena 3?
Els pacifistes histèrics i fanàtics (perquè no sou ni més ni menys que això mateix) o sou uns innocents enganyats o sou uns mentiders a consciència. |
|
Re: El problema de la violència
|
|
per SoB |
16 jun 2011
|
no responguem a les intoxicacions que sols busquen divisió al si dels moviments socials.
de la següent frase en discrepo: "però per mi el problema de la violència no és el com i el quan"; doncs jo penso que arribat cert moment històric serà inevitable que els oprimits -subjete revolucionari- es posicionin violentament per agafar el poder. El moment, però encara no ha arribat; cosa que no vol dir que hagi de condemnar la violència que hi pugui haver en l'actualitat, com a guerra de guerrilles, aldarulls, etc. -però que de moment tampoc ha arribat, donat que ahir no hi va haver cap tipus de violència coercitiva per part dels manifestants, ans el contrari |
|
Re: El problema de la violència
|
|
per Decepció impúdica |
17 jun 2011
|
Amb el teu llenguatge t'autorretrates. Quan alguna persona discrepa profundament de tu (en aquest cas soc jo, però obviament podria ser perfectament qualsevol altre) soltes la frase "text de merda".
Aquesta actitut intolerant i intencionadament ridiculitzadora (quan parles de pantalons i de Gandhi).. Buscant sentir-te superior en tot moment a qualsevol preu.. és típica dels totalitarismes.. Mira, és que no cal ni que et segueixi argumentant, tu mateix t'autodevores sense saber-ho. El que m'indigna és que actituts com la teva son les que han fet que el Moviment hagi sofert un cop molt dur de gestionar i que per culpa vostra molts ens haguem d'estar justificant i contaatacant la desinformació dels mitjans que ens volen comparar com Kale Borroka i pesques d'aquestes.
El proper cop podeu llençar coctels molotov per fer contents als Mas i al Felip Puig i acabar d'enssorrarnos, o us podeu organitzar com un grup terrorista i llavors si, llavors fins i tot jo em cagaré amb tots vosaltres i renunciaré a defendreus perque em caureu igual de fastigosos que el poder contra el qual feu veure que lluiteu.
El problema de la violència és l'erotisme que desperta entre els babaus que es deixen seduir per ella. |
|
|
