|
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
konventpuntzero cal rosal
|
|
per individual
Correu-e: off@gmail.com (no verificat!) |
16 jun 2011
|
valoració konventpuntzero'onze
art multidisciplinari i lliure
cal rosal |
|
Un any més, el festival multidisciplinari konventpuntzero, ha superat les expectatives.
A l’entorn del tema 1984 d’Orwell, una trentena d’artistes tant catalans com europeus, han presentat els seus projectes i instal·lacions al konvent de Cal Rosal (Berguedà). El resultat ha estat excel·lent. La crítica, públic i premsa ho ha catalogat com a un dels millors anys, amb un augment qualitatiu i com la mostra més d’art contemporani lliure, real i amb més bon estat de salut de les comarques interiors.
Milers de persones han omplert la població per degustar de dansa, pintura, fotografia, acrobàcia, teatre, performance totalment lliure i contundents.
Propostes com la dels veterans Milos Koptak i Rai Escalé, amb tot un diàleg i debat poc digerible, a l’entorn de la religió cristiana, amb delicades figures i pintures que colpejaven els espais i parets, amb una imatge tant dura com poètica.
Abel Castells, el ja desvergonyit fotògraf de Cal Rosal, a partir de la seva pròpia imatge i de fotografies del mateix espai, presentava el maltracte de l’individu lineal per obrir-se cap a un món sense prejudicis a través de les icones sexuals.
També Jordi Plana i el col·lectiu Dejavâ, mostrava en la instal·lació més videoartística envers l’opressió d’una societat opressiva, totalitària, on la pèrdua de llibertat porta a l’individu a l’autodestrucció com a única arma de lluita contra la repressió.
Altres imatges, com la de Gerard Vilardaga on una parella d’amants, els dos vestits de núvia, s’estimaven enmig de la neu, ell amb una metralleta i la núvia amb les calces a mitja cama.
Tots els treballs, a part de l’estètica particular que podien presentar, oferien a l’espectador un diàleg que anava molt més enllà del concepte visual.
Així mateix, altres propostes no programades es van adherir a la mostra com el destaca músic Ze Pequeño i Carlos Villena dels segell Mantricum, o l’espectacular muntatge del col·lectiu d’autonoise els quals van omplir de televisions i freqüènciesl’espai de l’església.
A nivell musical i performàntic, els espais de freqüència.zero es van omplir a vessar, fins i tot en alguns casos molts dels assistents no podien veure els espectacles, degut a la massiva afluència de públic. Alguns dels projectes que es van rebre llarguíssims aplaudiments, com els del grup teatral barceloní, la fabrikacción, amb l’estrena de l’espectacle “Universos Paralelos”. Una proposta que dugué a plastificar tot l’immens jardí, per tal de crear una delicada posada escènica amb jocs d’imatges, llum, dansa i gest. Destacable també la proposta de Ramon Escalé, pianista, compositor idirector de la companyia Esclat Gospel Singers, on a través d’un piano totalment destrossat va meravellar musicalment a tots els assistents. Altres propostes, com les acrobàcies mesclades amb dansa d’Eulàlia Zaballa i les Germanes Pi, acompanyades d’actrius de Moveo, el performance de la crema de llibres de l’artistes Marc Sellarès, així com altres aparicions espontànies, van donar credibilitat de que l’art i representació al berguedà està en plena forma i amb molta força.
Un altre punt la gran quantitat d’assistència de públic estranger, especialment artistes, que es van deixar captivar per les propostes i estètica de konventpuntzero.
Des de l’organització el balanç és molt positiu, però amb més esperances per superar-se any rere any i com sempre no deixar de treballar amb altres propostes la resta d’any. |
This work is in the public domain |
