Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sense clasificar
Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
..Com quan era petit i feia un castell de sorra i venia un altre nen i...
Primer de tot us diré una cosa: CABRONS, FILLS DE PUTA!!

eepp Tranquils, no és violència, és un acte reivindicatiu meu (ho dic amb ironia, això si), D'acord? Igual que amb ironia us podria dir que podeu estar contents de que milions de persones d'aquest pais (el 75% de la gent sembla que està en contra de les accions d'agresivitat directe contra els parlamentaris i posats a jugar al mateix rol tindrien tanta legitimitat per llençar-vos bidons com podeu tenir vosaltres..) no us persegueixin i us colpejin físicament al vostre cap. Serà que aquest 75% de la població son més educats que alguns de vosaltres? Deixem-ho en un "potser"; també se que es molt fàcil caure en la demagogia.

De tota manera la repulsa em fa continuar: Mireu, per alguns de vosaltres tirar botelles d'aigua no és res i puc estar-hi d'acord, però si realment volieu fer algo positiu per al moviment i no la vostra batalleta particular per desfogar-vos del cabreig que porteu al damunt, NOS HABEIS JODIDO BIEN!!

Em fa pensar que només us importa el vostre punt de vista emocional personal, molt bé també, d'acord, però si feu accions directes contra els parlamentaris (que en teoria representen o diuen representar a la societat catalana, mal us pesi!!) voldria que us haguessiu esforçat minimament per intentar armonitzar amb el sentiment colectiu i tenir en compte no el que diu el polític de torn de tal o qual partit, sinó el punt de vista i el sentir de milions de persones d'aquest pais, si, manipulats, tot el que vulgueu, però tant legítims i amb tot el mateix dret d'expresió que vosaltres o que totes nosaltres.

Se que ereu conscients de sobres que la gent d'aquest pais i també la gent de l'acampada Bcna a través d'assamblea, s'ha posicionat a favor de reivindicacions No violentes. Haber fet aquesta mena d'actes de boicot amb una certa agresivitat i a més intentar seguir-les justificant-les fa que us poseu en contra no sols dels parlamentaris, sino de la gent i del moviment, o millor dit, que us carregueu el moviment que tant costa unir i el prestigi social del cual ens el vam currar totes i tots a base de mantenir una línia de compromís amb el pacifisme radical, consensuat reitero, a pesar de que no us agradés a alguns o a algunes.

Us heu carregat l'assamblea, sabeu? (a pesar que altres tb se l'havien carregat d'altres maneres abans), us heu venjat d'aquest pacifisme radical eh? heu quedat contents, us heu desfogat? Molt bé penya que m'emprenya!, ja heu tornat a la vella lògica de la guerrilla urbana, jaja tant nostàlgica, presuntament èpica, oh si, però amb la cual, volgueu o no, la major part de la gent que vol canviar el sistema (i opino que en molts casos amb un pensament i autocompromís més profund que el vostre) no s'identificarà.

Uns No s'identificaran amb vosaltres per principis i d'altres unicament per contextes. Per contexte dic, perque a tall d'exemple no veuen la situació actual comparable a la que es donava per exemple a Egipte fa uns mesos, o a la Barcelona treàgica del 1909 o la del 1936.. (a alguns de vosaltres ja us agradaria, no? visca les batalletes!)..

Uns quants heu buscat compatibilitzar la imatge de la gent que s'asseu al terra amb els de les mans blanques (potser per aprofitar-vos, ja que en el fons se que a alguns, el pacifisme us provoca alergia més que la violència policial i ens acuseu de hippys) amb les vostres "tàctiques" i accions, però la major part de la societat no enten aquesta presunta compatibilitat de pacifisme i violetació de parlamentaris, no no, i ho sabieu des de un principi i en sou conscients, sou conscients que agredint a aquesta gent us heu carregat la imatge del conjunt de nosaltres.

I per anar acabant finalment la reflexió següent:

El sistema necessita de violència estructural i d'accions violentes per mantenir-se (la "violència legítima" de la que parla per exemple F.Puig o la presidenta del parlament Nuria de Gispert i d'aquí poc molts més polítics més) i si nosaltres la utilitzem, ni que sigui llençant ampolles repeteixo.. ens posem, de cara a molta gent, de la mateixa banda que el sistema.

La pregunta externa llavors és de calaix.
Imagino a qualsevol ciutadana preguntant-se: Que busquen aquests indignats? Aconseguir TAMBÉ el poder? Manipular? Reprimir? Substituir uns poders democràtics represors per uns altres equivalents, assamblearis però també imperfectes i igual de represors? ..Pur silogisme, difícil d'esquivar.

Així NO conVENCEREM

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
ei, que l'arbre que han plantat els media t'està impedint veure el bosc que està creixent!!!
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
Doncs no se de que parles, tant ahir com avui als curros quan es parlava del que va passar la gent ho feia amb un somriure de orella a orella..
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
Algú pot eliminar aquest comentari? No sé qui ho ha fet però és realment penós. Primer de tot per utilitzar la història que ha passat per vomitar frustracions pròpies i segon per actuar junt amb els mass media a deslegitimar tot el que se està fent.
El sistema utilitzarà qualsevol excusa per deslegitimar el moviment, encara que sigui llençar una escopinada i posar-la com a acte violent impermisible. El que em sorprèn i em dona pena és que hi hagi gent que s'ho cregui i que a sobre doni discursos polítics amb això. Si voleu perdre le temps amb això vosaltres mateixos però crec que la força del moviment està en la feina continua, no en donar-li importància a aquestes xorrades. O és que té més importància això que les persones que avui estan passant gana o qeu s'estan quedant sense casa? com ens guiem pels mass media i els politicuchos sí que no avançarem.
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
La veritat que no tinc temps ara per contestar com cal el comunicat anònim (com la meva resposta) aquest però intentare fer-ho a les properes hores com cal.

Per una banda crec que AMB AQUESta actitud la unica persona que s'esta carregant l'assemblea ets tu, de la mateixa manera que fas molt be la teva pràctica de ciutadania responsable, assenyalanat injustament a companyes que no opten per lñes teves pràctiques de pìllemos de gratis i seamos una masa bien mansa i calladeta, pero bueno tot i que em pogui posicionar energicamenty en contra dels teus plantejaments personales hauries de sapiguer que EN CAP MOMENT s'ha trencat el "consens" (sembla ser salomònic e intocable, guaita tu com la constitució espanyola...) de plantejament PACÍFIC. Ho sento molt company/a però no per totes pacífic equival a pacifista i qui ho entengui així l'animo a iniciar un debat obert i horitzojmtal, que per cert, els teus amiguets sempre han intentat bloquejar, perque sera? vosaltres sabreu...

ho sento molt pero per mi NINGÚ EM REPRESENTA, i així ho porto a la pràctica així que el teu argument de representatiu cau per totes bandes en el momentt i q per sort el propi moviment es desmarca de líder i representacions aposteant així per un model assembleari de pressa de desicions (amb totes les seves limitacions i errors que han succeit), el que potser podem parlar es en que es basa la configuració d'una identitat col·lectiva que en aquets cas podríem discutir si el terme de representació és el més adient en aquest procés però no tinc temps.

potser partim d'EXPERIENCIES i pensaments DIFERENTS però tot i així, tot i que podeu viure a la vostre bombolla (com nosaltres...) happy flower que a través de sentadetes canviarem algu no totes pensem així pero ja et dic que EXPRESSAR LA NOSTRA VEU DE FORMA INDIVIDUAL NO ÉS UNA FORMA DE VIOLENCIA i encara estic esperant a veure com pots violentar un contenidor volcat o un banc cremant... m'agradaria veure l'expresió de violentació als vidres trencats però mira tu mai ho he vist, tu potser si pero jo no i, per lo tant, crec que els únics que es poden violentar es precissament aquells èssers que tenen VIDA i no èssers inanimats, pero buenu tampoc poc aprofundir ara en aixó

només dir-te que el primer provocador aquí ets tu amb comunicats com aquest, dividint internament entre els bon i educats indignats i aquells neuròtics, bojos i violents.

en fi si vols seguir el principi dualista hegemonic és el teu problema no el meu

BARCELONA, CIUTAT ANTISISTEMA
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
Ai nooo, no utilitzem la "violència", nosaltres som millors que ells, blablablabla...

Ja PROU de discursos victimistes i privilegiats!

Vine al carrer i explica-li a la gent sense feina, sense casa, marginada socialment, maltractada i trepitjada que és molt més éticament acceptable que es callin la boca i segueixin sent "pacífics" (és a dir, que siguin passius, vagin de la maneta dels mossos, els mitjans i per extensió el mateix sistema que els ha deixat a la misèria).

Estem farts i tot i així ens contenim i ens auto-limitem a tacar amb una mica de pintura i expressar verbalment el que sentim... I encara hem d'aguantar discursos tan patètics i fastigosos com el teu? Va home va!

Pel camí que esteu portant l'únic horitzó i destí final és la vostra salvació excussiva: aviam quants de vosaltres acabeu integrats dins les mateixes institucions que ara preteneu criticar (això sí, des del respecte i el pacifisme... que mossegar la mà del que us donarà de menjar en breus seria massa lleig), això del 15M us farà un currículum de puta mare!
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
Ahir els mateixos que cridaven que passessim dels politics i pujessim cap a les corts, van ser els que es van quedar estirats a l'herba de l'arc de triomf... crec que l'estavan pacificant, pero no puc afirmar que oxties feien

a aquests els hi dedico els mil insults que em puguin passar pel cap, perque son ells els que van dividir tota la gent a la ciutadella, semblava que vulguessin buidar la ciutadella....

Per cert, jo vaig anar a les corts i de tota la gent que va dir que anaba cap alla, vem arribar uns 100


Salut companys, perque estan acabant amb la meva...
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
té gràcia que es critiquin certs comportaments suposadament violents de la gent, caient de cuatre grapes al debat que vol generar la premsa. I més gràcia em fa encara que hi hagi gent que es posi les mans al cap per una escupinada o una empenta a un polític, dient que és violència, i es pensi que aturar el parlament -que és el que es deia que es volia fer des de sempre- no ho sigui. Impedir que algú vagi a treballar (ja sigui llençant pedres o quedant-se assegut davant la porta- és coacció amb el seu vocabulari, que et penses, que la premsa no hauria saltat igual encara que no s'hagués escupit a ningu? Deixem ja de fer-li el joc carai.
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
No ser si sóc jo que ho veig de forma subjectiva o és que és així, però la veritat és que estic content.
Estic content perquè per primer cop desde fa molts anys i, gràcies a aquesta postura de pacifisme prosistema, els moviments político-socials que fa anys que ens enbranquem en debats estèrils, com ara els autònoms, els anarquistes, els indepes...sembla ser que estem d'acord.
Per primer cop en convocatòries unitàries des de, potser, l'últim May Day, estem d'acord en diferents punts, uns totalment polítics (res de reformar ni millorar el que tenim, sinó fer caure el capitalisme) i d'altres punts totalment estratègics i/o tàctics, com ara la violència.

Aquest estiu estic content perquè tornem a estar a on ens pertoca, tornem a ser el dinomi, el fantasma, el desordre. Això sí, un dinomi amb cada cop més gent a favor; ens falta feina intel·lectual, clar estar, però és que comencem de 0: les generacions anteriors no les trobo per enlloc.
Estic content, també, perquè no som els violents els que no volem saber dels no-violents, sinó que són aquests companys de viatge els que no ens volen i els que els estan fent la feina bruta al sistema. Si ens voleu vendre, allà vosaltres.
Nosaltres seguirem fent el que creiem necessari i si ho podem fer conjuntament amb vosaltres molt millor, però si no, vosaltres sabreu amb qui esteu.
I violència, però quina violència? Que no heu vist les manifestacions gregues, per a posar només un exemple?

I una última cosa, jo sóc independentista i, per tant, tinc a qui em representa parcialment: em representa l'Esquerra Independentista en determinats moments, em representen els autònoms en d'altres, em representa el 15M en d'altres, la CNT en d'altres...el que segur que no em representa són els individus que s'atreveixen a repudiar en públic accions de companyes anticapitalistes.
Si aquesta és la vostra forma d'entendre les diferents formes de lluita, només la vostra, no entenc gaire la crida a totes les indignades. Millor que crideu a totes les indignades que vulguin fer el que vosaltres voleu.
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
Que patètic. Tu si que divideixes

Els media s'inventen una criminalització esperable, masgnifiquen a la categoria de violència fets que no serien ni ressenyables en moltes d'altres ocasions, fets que no són ni de lluny comparables a la veritable violència de les retallades polítiques que van aprovar ahir, i alguns caieu de quatre grapes.

Ja s'han encarregat de buscar "portaveus" i interlocutors del que volen dir, tots amb una sola consigna inventada i falsa. Aixecant una cortina de fum i el típic debat fals de sempre per evitar parlar del que estem parlant. La tàctica de sempre del divideix i venceràs. La frase de Malcom X sobre allò de que si no estem atents els mitjans de comunicació ens faran odiar els oprimits i aplaudir els opressors, no pot estar més clara. El més fomut és que siguis tan ximple com per no veure com t'estan manipulant.

Tu si que divideixes, i el pitjor del cas és que segurament ni estaves allà, perque els que vem estar allà ja sabem quan es van donar les imatges de l'extintor que apareixen, quan es retiraven els mossos cap a les 12.30, després de sis hores de càrregues, cops, empentes i amenaces dels mossos, que és de brètol el tema extintor? doncs si, que el que llença un a àmpolla buida d'aigua ho fa inutilment, com si haguñes llençat una flor, doncs també, però d'aquí a parlar de kale borroka, professionals de la violència, radicals organitzats, és realment delirant. I tot perque els senyors polítics es van sentir escridassats i assetjats, d'agressions violentes al que va passar també va un món.

El dia en que la gent es defensi de debò de la violència dels mossos potser surtiran exèrcits de pacifistes per posar-vos al costat dels mossos a pegar-nos, detenir-nos i condemnar-nos a l'ostracisme social. Com imbècils, sempre del costat del sistema i dient el que ells volen sentir. Continueu alimentant l'autocriminalització, que sou tan imbècils que no us doneu compte que quan ataquen a uns suposats violents que no existeixen ni van existir us estan atacant també als pacífics, que el 27j també ereu uns violents organitzats, quina curiositat que quan marxaven aquell dia els mossos de la plaça també se'ls va tirar coses però aquelles imatges no van sortir, la mateixa escena que arasi que han tret en imatges com si definissin la jornada, ells aprenen dels seus errors per manipular, nosaltres no aprenem dels nostres quan ens enganyen i divideixen així.
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
Aquest article anonim esta posat aqui per provocar.
Estaria millor al pais o a la vanguardia.
Es penos.

Potser si de petit en lloc de quedar-te mirant com et trepitjaven t'haguesit intentat oposar, es posible que encara que no ho haguesis aconseguit, tindries mes una imatge mes digna de tu mateix i menys traumes.
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
D'accord amb en Joan Pereda.
Curios que tots dos portaveus del catalanism cridin en portada : 'INDIGNANTS!'... pero nomes cap fer un cop d'ull enrere per comprendre el que els 'indigna' a en J.M. Lara, propietari de l'AVUI -i de LA RAZON- [fill de falangista prosper i pubilla ultracatalana mil·lionaria] i al compte Guell -capo de La Vanguardia-, que va rebre una herencia indecent fruit de l'expoli, el caciquisme, les matançes religioses, creuades, colonialisme, etc.
Qui exerceix i ha exercit la violencia?
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
Només cal mirar els comentaris dels diferents diaris oficials per veure que una aprt important de la població no segueix defensant el moviment. No tornem a la por. No feu vosaltres la feina que sembla que una part important de la població ja no s'empassa.

Quin és el problema de lluitar amb diferents mètodes? Per il·lògic que sembli, no ser qui és més violent debatent, els que defensem les dues línies o els que només defensen la no violència molt mal entesa.
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
No us en doneu compte? No veieu el temps valuossisim de militància que em perdut en campanyes solidaries per companys detinguts?

La guerra, és un mecanisme de regeneració del capitalisme. Si envies un grapat de tancs i avions a un país i el destrueixes, com a passat a l'Afganistan, per posar un exemple, crees una demanda que abans estava coberta, ja que s'han de tornar a fer hospitals, cases, etc...

Siguem intel·ligents.
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
http://blip.tv/okupemlesones/aturemelparlament-que-no-ens-despistin-5280

hubo una violencia ,pero de la ostia, vamos
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
Vaja! a una a que li agrada la censura informativa (va per tu "farta"), ah i parles (t'inventes) de frustracions meves, ai ai ai, tu si que em sembles frustrada de no tenir el poder d'administrar la pàgina i censurar allò que no t'agradaria. També veig que demonitzes els mas media.. Amb lo qual veig que ets de les persones que només veuen les coses d'un sol color. Jo no treballo a TvE ni Tv3 ni a cap altre gran mitjà d'aquests però igualment m'indigna que sel's acusi de forma facilona (em sembla que hi ha molta enveja darrera d'algunes de les crítiques) per estigmatitzar-los i intentar que la gent no miri la tele i només llegeixi el que alguns volen.
Tv3 ha retransmés els comentaris de l'Arcadi sobre les provocacions dels policies infiltrats, també va insinuar (en una entrevista punyent) que Felip Puig volia aplicar censura informativa als mitjans de premsa, també ha retransmés (avui al TNM Migdia) comentaris de l'I.Ramoneda defenent el moviment 15M i també ha reiterat que la posició oficial de l'assamblea dels indignats va ser en tot moment el rebuig de la violència i el desmarcament d'aquesta envers alguns dels actes ocorreguts. Si Tv3 volgués manipular i oferir una imatge distorsionada creus que tindria necessitat de reportar tot això? Molta penya veieu més fantasmes dels que hi han i us refugieu en el vostre simplisme per fer creure que els que no estan en la vostra linia també ho son de simplistes.
Us molesten els pacifistes i ens acuseu de desunió quan els primers que us desuniu sou vosaltres emprenent accions violentes, erosionant el moviment i a sobre criticant a les accions NoViolentes, aprofitant-vos però d'elles quan us ha convingut.
Us molesta la discrepància, dons us aguanteu. Per mi és molt millor la discrepància i la complexitat que no la uniformitat que de vegades preteneu i el seguidisme que espereu, poseu etiquetes idiotes de qui és part del sistema i qui no.

Responc a qui s'autodenomina "cantamos para bingo...":

Sobre el tema "Ningú em respresenta", no entraré perquè tot i que m'agrada, és mereix una reflexió profunda que ara no tinc temps a escriure.
Sembla que m'estiguis criticant el que jo considero o no considero violent quant en cap cas jo he definit que cremar un contenidor sigui violència, per tant t'estàs inventant coses o senzillament estàs tergiversant o manipulant, amb lo qual t'acostes a alguns media.. (si si, que llançi la primera pedra qui està lliure de culpa, com sembla que va dir un payu fà uns 2000 anys).

Opino com tu, és a dir, que trencar vidres no és violencia (amb això vull dir que si un fatxa o un poli et trenca els vidres de casa teva tampoc serà violència (tot i que bon rollo tampoc)) però agredir fisicament a algú si que considero que ho sigui. ..I no se, em fa pal discutir, prefereixo preguntar-te directament: Si per exemple algú et pinta amb spray una x negre o et llença un bidó plè d'aigua i et fa relliscar i caure al terra.. Això seria violent?

També acuses de que jo sigui un provocador. No soc nego que ara estigui escribint de forma provocativa (altres dies no ho faig, però mira, avui estic de mal rollo per el que vau fer alguns ahir i us aguanteu igual que jo us aguanto a vosaltres, ok?) però mireu, la política és provocació constant, dins del Parlament mateix uns es critiquen i provoquen als altres. Que passa, que entre nosaltres no podem indignar-nos? vinga va! feixisme no, gràcies.. Fa falta una mica d'autocrítica sense por, una mica d'humor potser també, una mica de Polonia, una mica de sanitat mental i emocional, sinó us tancareu en una mena de guetto (tot i que alguns ja us hi trobeu a gust) i la gent del pais no us escoltarà.

..Si, ja se que a alguns us importa una merda si us escolten o no us escolten (en la linia de que no cal que ningú ens representi ni volem representar a ningú) però la realitat, la ironia de tot plegat també, és que si seguim on seguim és perquè al cap i a la fi la gent ens escolta i a més a més ens respecta, si nó, faria setmanes que la Pl.Catalunya i tantes altres del pais haurien tornat al seu antic status quo amparades per la llei del civisme. I tota aquesta gent, conjuntament amb els polítics, constitueix també un entramat social. Vulnerar les seves integritats físiques fa que es vulneri també el sentiment de molts individuus que (per bé o per mal) amb ells s'hi poden sentir identificats.
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
En primer lloc dir-te que no tens ni idea del que és una acció directa. Una acció directa és simplement no utilitzar intermediaris: bloquejar el Parlament en si mateixa ja és una acció directa. Si no hi hagués hagut ampolles d'aigua buides volant contra les furgones (oooooh! Quina violència desfermada i testosterònica!) els mitjans haguessin fet exactament el mateix que han fet, doncs com a defensors a ultrança de l'status quo que són el que no poden permetre és una acció directa contra la democràcia representativa com és provar d'impedir un ple del Parlament. No t'equivoquis.

Associar acció directa a acció violenta no és correcte: una acció directa pot ser violenta o pot no ser-ho.

Aquí he deixat de llegir.

"Només cal mirar els comentaris dels diferents diaris oficials per veure que una aprt important de la població no segueix defensant el moviment."

Creus realment que la gent que comenta les notícies dels mitjans oficials és una part important de la població? Malament anem.
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
Primer de tot dir que trobo la violència del tot legitimada, però crec que falta molta formació teòrica i consciencia política, donat que una revolució no és cosa de 4 dies ni és tasca fàcil de fer.

Jo ahir i vaig ser i vaig participar de tot plegat i no crec que fos violent escridassar els polítics. Ara bé, crec que com a moviment, no ha de ser el nostre objectiu principal centrar-nos en aquest tipus d'actuacions, sinó dedicar-nos a construïr un moviment realment transformador.
El d'ahir va ser raonable, donat que els polítics neoliberals estan totalment venuts al capital i no tenen cap respecte pel poble que diuen representar; però penseu en el que hagués passat si s'arriba a apallisar/linxar als polítics. Cap persona dels cercles no militants donaria suport a una acció així i per fer la revolució les mases son necessàries -no parlo de donar bona imatge als mitjans de comunicació, sinó d'arribar a la gent treballadora-. Hi ha qui es pensa que es pot fer una revolució amb grups reduïts de gent -que sembla que es vanaglorien de ser "autònoms" i el més paradoxal del cas és que llavors critiquen l'estratègia històrica marxista, perquè diuen que hi ha una minoria que s'erigeix en vanguardia, i això és justament el que fan ellxs, negant cap voluntat de sortir del seu cercle d'amics.

Article de Manel Márquez, que ha generat un interessant debat
http://www.kaosenlared.net/noticia/indignacion-entre-indignados






Dos comentaris que he trobat en un fòrum que crec que cal tenir en compte:

1.-
No es lo mismo la acción incontrolada de un descerebrado (en cualquier manifestación, no exclusivamente en la de ayer) que la acción premeditada de unos funcionarios públicos para incitar a las cargas policiales. Me escandaliza y no por repetido debemos darlo como un hecho irremediable. Se debieran pedir responsabilidades al mas alto nivel por el uso de tales artimañas.
Ya antes de los recortes, en Mutua Terrassa se está haciendo pagar a los pacientes los contrastes para determinadas radiografías. Me informan que ayer una anciana se tuvo que ir sin hacerse una colonoscopia porque no disponía de los 29 e. que cuesta. En barrios se están viviendo situaciones límites de pauperización. as reformas sanitarias van a ser brutales. En un hospital de Barcelona, para hacer el diagnóstico de una probable neoplasia le daban a un médico tres meses de espera, ante las protestas del mismo, gerencia recomendó que lo cursara por una mutua. Y eso sin los actuales recortes. e va a una sanidad deteriorada para pobres y otra para los que tengan un seguro privado, que serán atendidos de manera diferente en el mismo hospital público.
Vamos a asistir al desmantelamiento del escaso estado del bienestar, con la consiguiente violencia,
exclusión y todo tipo de lacras sociales que ello comporta.
Lo único que queda de lo que fue la izquierda es el ejemplo de organización (de antaño)
Dada la nulidad movlizadra de sindicatos y partidos de izquierda ante la que está cayendo, no queda otra que estar en el germen de lo que puede ser el día de mañana nuevas formas de organización y lucha. Argentina es un ejemplo.
En cuanto a la condición de gentes como Marina Geli aportar aquí para el conocimiento de los lectores, a llamada que hizo la misma al abad de Monserrat para que acallaran a teresa Forcadas. Dicho por ella hace una semana en acto público.
La plaza Sintagma es el ejemplo de como una democracia puede ser puramente nominal, corrupta, corporativa y que solo representa los intereses del FMI y las regalías de sus diputados.

2.-
Pues mira que me sabría mal que alguien entendiera mal lo que he dicho y pienso sobre la importancia de odiar. Yo lo que he defendido es el viejo concepto de "odio de clase", pero jamás se me ocurriría justificar el daño a otro ser humano si no fuera para defenderse,
Yo contra lo que estoy es contra el buenrrollismo, la babosidad infame de los "valores", toda esta palabrería afectada y en el fondo perversa del virtuosismo ciudadanista, una simple habilidad para estar siempre en condiciones de desplegar un depurado y pertinente discurso políticamente correcto en las charlas de sobremesa, aunque en la vida real se sea un auténtico hijo de puta.
Yo lo que defiendo es la lucha y no se puede luchar si no detestas profundamente, sino odias aquello contra lo que luchas: un sistema económico, un gobierno, una situación de injusticia, una idea pero no a un ser humano con el que quien sabe si un azar distinto del vivido te hubiera podido hacer intercambiar los papeles. Un ser humano, por ser humano, siempre vale mucho más que lo que es o lo que piensa.
Luchar es luchar. Luchar no es quemar contenedores, ni correr delante de los guardias como si fuera un juego emocionante, una aventura excitante. La lucha no tiene nada que ver con la adrenalina. Es algo mucho más serio, que requiere mucho más que chulería. La lucha requiere no sólo arrojo; requiere sobre todo madurez, consciencia y responsabilidad.
Luchar, se lucha en serio. Lo otro no es lucha; es deporte de riesgo.
Y si hay algo idiota que jamás defendería es que se diera “rienda suelta” al odio que postulo. A eso odio hay que darle cualquier cosa menos rienda suelta. Al contrario, la clave está en administrarlo, organizarlo, encuadrarlo, darle directrices y dirigentes, convertirlo en iniciativas, programas, propuestas y, cuando convenga, en ciertas circunstancias históricas, convertirlo en fuerza transformadora.
Pero romper cosas es banal; pegarle a alguien por la espalda es peor que cobarde: es sobre todo algo peor y más triste: es fácil. Eso lo hace cualquiera. Luchar, no. Luchar no lucha cualquiera. De hecho, lo hacen pocos y menos toda su vida. Esos, como decía Bertolt Brecht, son los imprescindibles.
Por eso hay que volver a levantar el puño, porque estamos rabiosos, enfurecidos y, además, tenemos un plan.
Y por supuesto que no soy y seré nunca pacifista; lo que soy es simplemente pacífico, como debe continuar siendo el movimiento 15M si quiere superar esta crisis. Y todos/as hemos de ayudar a ello.
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
Sinceramente lo k ocurrio no es violencia es simplemente una humillacion publica a los politios. Violencia es pegarles no insultarles pintarles o escupirles. NO caigamos en la dialecta de los mas media por favor
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
"I tota aquesta gent, conjuntament amb els polítics, constitueix també un entramat social. Vulnerar les seves integritats físiques fa que es vulneri també el sentiment de molts individuus que (per bé o per mal) amb ells s'hi poden sentir identificats."

Ah clar, perquè quan ells ens tiren a sobre els antiavalots quan ens manifestem o quan no poguem seguir pagant la vivenda, no ens vulneren la integritat física. Perquè quan ells ens retallen l'accès a la sanitat (és a dir, la nostra SALUT!), no ens vulneren la integritat física. Perquè quan ells recolzen i mantenen un sistema que ens mata dia a dia, no vulneren la integritat física...

Però clar, com que som ética i moralment superiors a ells (potser també, econòmica i socialment superiors a molta gent, sigui dit de pas), el que hem de fer es continuar sent víctimes d'aquesta guerra iniciada des de dalt, oi?

No es pot parlar de revolució i alhora mantenir el discurs de la tolerància i la pau social del cementiri... O et penses que els privilegiats deixaran anar els seus privilegis sense resistència? Et penses que un dia, gràcies a la tasca educativa del pacifisme cec, radical i privilegiat, tota aquesta gent simplement canviarà la seva consciència i donarà pas a un "món millor"?

Podrà ser molt trist, però si realment es vol acabar amb la misèria i canviar radicalment les coses haurem de vulnerar molts drets d'altres persones, qui sap si la integritat física també, però en qualsevol cas no estaran rebent més que la seva pròpia moneda.

I sinó esteu disposats perquè la vostra posició actual ja us sembla prou bona i convincent, siusplau, deixeu-vos de tonteries i de #spanishrevolutions i accepteu d'una vegada que el sistema actual és el millor (almenys per vosaltres i un bon número de ciutadans privilegiats) dels possibles, feu una instància o ingresseu dins l'Ajuntament i així potser el podeu maquillar una mica, però no ens enganyeu més.
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
D'acord amb uno. Crec que com a moviment no hem d'entrar en aquest debat. Jo no he sentit enlloc -a part de a la televisió- que hi hagi aquesta divisió entre el moviment -que se'ns vol imposar com a insalvable, i als mitjans crítics també.
No crec que haguem de ser pessismistes i opinar -com fan els mass media- que el moviment està dividit. No responguem a l'estratègia del sistema i no busquem la discòrdia entre nosaltres, per debats fútils, donat que no és així, no hi ha cap divisió i si n'hi ha són secundàries i molt menors que tot el que ens uneix, la voluntat ferma de canviar aquest sistema. Aquest suposat debat que hi ha sobre violència si/no, no es dóna en realitat als moviments socials seriosos. És un debat fomentat pel sistema, que només busca la nostre divisió. Davant d'això, hem de mirar de dedicar tots els esforços en generar esperit crític a la gent que té inquietud, a través de la formació teòrica i la pràctica assembleària. Fem un esforç i deixem estar aquest debat inútil i secundari que no ens durà a cap lloc. Siguem tolerants entre nosaltres. Som anticapitalistes i això és més important. Siguem positius i constructius
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
"I tota aquesta gent, conjuntament amb els polítics, constitueix també un entramat social. Vulnerar les seves integritats físiques fa que es vulneri també el sentiment de molts individuus que (per bé o per mal) amb ells s'hi poden sentir identificats."

Ah clar, perquè quan ells ens tiren a sobre els antiavalots quan ens manifestem o quan no poguem seguir pagant la vivenda, no ens vulneren la integritat física. Perquè quan ells ens retallen l'accès a la sanitat (és a dir, la nostra SALUT!), no ens vulneren la integritat física. Perquè quan ells recolzen i mantenen un sistema que ens mata dia a dia, no vulneren la integritat física...

Però clar, com que som ética i moralment superiors a ells (potser també, econòmica i socialment superiors a molta gent, sigui dit de pas), el que hem de fer es continuar sent víctimes d'aquesta guerra iniciada des de dalt, oi?

No es pot parlar de revolució i alhora mantenir el discurs de la tolerància i la pau social del cementiri... O et penses que els privilegiats deixaran anar els seus privilegis sense resistència? Et penses que un dia, gràcies a la tasca educativa del pacifisme cec, radical i privilegiat, tota aquesta gent simplement canviarà la seva consciència i donarà pas a un "món millor"?

Podrà ser molt trist, però si realment es vol acabar amb la misèria i canviar radicalment les coses haurem de vulnerar molts drets d'altres persones, qui sap si la integritat física també, però en qualsevol cas no estaran rebent més que la seva pròpia moneda.

I sinó esteu disposats perquè la vostra posició actual ja us sembla prou bona i convincent, siusplau, deixeu-vos de tonteries i de #spanishrevolutions i accepteu d'una vegada que el sistema actual és el millor (almenys per vosaltres i un bon número de ciutadans privilegiats) dels possibles, feu una instància o ingresseu dins l'Ajuntament i així potser el podeu maquillar una mica, però no ens enganyeu més.
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
L'odi condueix a algun lloc? L'odi que surt de sectors minoritaris, de gent aïllada, producte de la ràbia i no d'objectius revolucionaris...
Em podeu dir que cremar coses és fruit de la indignació de l'explotació a la que ens porta la societat, però tret de 3 o 4 treballadors que ens dónen suport, quants de vosaltres sou de debò gent de la classe treballadora, gent explotada de classe baixa? la majoria son estudiants de classe mitja... Casos de lluita radical es donen en contextos obrers com és el dels astillers de Naval Xixón o en la coneguda Kale Borroka. Lluitar de forma radical des de la classe treballadora, com han dit, no és cremar contenidors ni correr pels carrers com si fos un joc excitant i emocionant. És quelcom més, és organitzar-se per lluitar per transformar la realitat, és treballar la consciència política, ser indidualment responsables, reflexius, acord amb les tàctiques de l'organització. és seguir un programa revolucionari, una teoria. Una mica de maduresa
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
ja lo ddeia el malcom, cuidat del mitjans de comunicacio, sino pots terminar estiman als botxins i estiman a les victmes.
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
Increpar o insultar als polítics no és violència
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
Tirar ampolles, ous o globus de pintura és violència?
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
16 jun 2011
tirar una cascara de platano es violencia?

este post parece un comentario de un policia secreta, quiza los mismos que iniciaron (como casi siempre) los supuestos desordenes (hasta que los propios antidis-turbios los protegen)
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
17 jun 2011
Doncs a mi el comentari inicial me sembla molt encertat. Si volem sumar no tenim que ser condescentents amb la penya que deixa fluir la seua violencia (justificada o no) passant per damunt dels acords de l'assemblea i ficat-ho fàcil al mass-mierda per criminalitzar el moviment.
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
17 jun 2011
Una vegada que la societat surt al carrer a expresar la seva indignacio, ningu es qui per dir-li a cadasqu com s'ha d'enfrontar a un psicopata robocop que t'impedeix manifestar-te.
Jo no critico els que volen fer resistencia pacifica, pero tampoc els que es volen autodefensar.
L'assemblea decideix a la plaça, pero al carrer no tothom venia de la plaça.
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
17 jun 2011
1- compra't un amic
2- desfogat compran al Bershka
3- escriu correctament
4- treu-te la polla de la boca
Re: Decepcionat i indignat contra els violents i els seus arguments
17 jun 2011
gran dragui i gran resposta

Perque complicar-se més la vida raonant?, com diuen en castellà "no esta hecha la miel para la boca de los cerdos"

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more