|
|
|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació |
|
15 de juny_Violència i estratègia
|
|
|
per Soli |
16 jun 2011
|
La gent sentia la vergonya de tenir un polítics covards signant uns pressupostos que retallen drets i serveis públics en lloc de resoldre l'espoli crònic. No donen solucions als problemes. Ells son el problema.
QUI SÓN ELS VIOLENTS? |
Si tires una ampolla a un mosso d'esquadra o empenys un parlamentari, i és inevitable que algú ho faci, el dispositiu mediàtic de deslegitimació és contundent. Però si quan passa ens escandalitzem,estem acceptant una definició del poder sobre la "no-violencia" que no té res a veure amb la resolució realment pacífica de conflictes que, en aquest cas, començaria per la convocatòria d'un referèndum per decidir sobre les retallades.
Si ens medim per l'impacte als mitjans de comunicació no hi ha sortida, ells marquen l'ample del camí i el camí està ple de "línies vermelles" infranquejables. Però al mateix temps, com arribar a tota la gent sense contar amb la "realitat" que encara construeixen aquests mitjans? Si avui haguessin fet una càrrega salvatge, ara les "víctimes" seriem nosaltres.. però no deixaríem d'estar atrapats en el mateix camí estret ¿Com sortir-se'n?
Som molts els que apostem fermament per la no-violència contra les persones, per l'acumulació progressiva de forces, per la pedagogia pacient i la desobediència civil, incluit el rebre certa dosis d'hòsties amb les mans en alt i no respondre. Però mai podrem evitar
que algú, comprensiblement, perdi els nervis, que algú, legítimament, no estigui d'acord amb aquesta estratègia, que algú, por sus cojones,
es salti un acord d'assemblea... o que algú treballi d'amagat per la policia. Que ens queda aleshores? Legitimar el discurs del poder caient en la divisió interna, que no és més que una auto-condemna i una reducció del nostre marge de maniobra? ¿Es pot fer pedagogia de la complexitat enmig de la histèria mediàtica? Necessitem prevenir aquestes situacions amb estratègies de desobediència civil creativa i eficaç, però també necessitem reaccionar davant d'aquestes situacions
amb declaracions als mitjans que, independentment de si ens desmarquem o no de certs episodis, recordin que la violència estructural és el problema central i el demés son cortines de fum. I això inclou també les agressions de la policia: auan “guanyem” una protesta perquè la policia ha estat brutal i centrem el nostre discurs en això.. també estem jugant dins del seu joc, només que a l'inversa.
Necessitem oferir una roda de premsa en la línia del comunicat que s'ha enviat, però més centrada en els punts clau. Una roda de premsa des d'on remarcar la violència de les retallades, l'actitud àmpliament majoritària de respecte als acords que vam prendre, la distinció entre tensió i agressió, la denuncia de la cortina de fum de CIU, la crida a un referèndum per aprovar les retallades, la presència de policia secreta i lo sospitós que resulta que hagin deixat entrar a peu als diputats enmig de gent justificadament tensa quan tenen els mitjans de sobres per dissenyar una operació que no els col·loques en aquesta situació.
> CARTA AL DIRECTOR 20 MINUTOS
>
> ¿De que violencia interesa hablar?
>
> Pasé toda la mañana gritando a los parlamentarios que accedían al parlamento. Hubo tensión, algunas cargas policiales para abrir paso,algunas pocas botellas de plástico lanzadas a los mossos y, según vi en televisión, a alguien se le ocurrió rociar con spray a dos parlamentarios ¿Pero acaso esto merece el calificativo genérico de "acto violento de los indignados"? Vamos a regalarle esta cortina de
humo a los que han aprobado el paquete de medidas mas violento de nuestra historia reciente? Nuestra vida cotidiana depende de no ser desahuciados de nuestra casa, de ser atendidos en la sanidad pública,de tener acceso a una educación de calidad, de poder decidir sobre
las grandes cuestiones que nos afectan, como el rescate bancario.
Cercenar estos derechos y agredir con porras a quien se oponga me parece un acto infinitamente mas violento que increpar un parlamentario,
incluso que empujarlo, por mucho que personalmente no comparta estas acciones
¿Quien define la violencia? ¿Y a que intereses sirve esta definición?
¿Otra vez el árbol no nos dejará ver el bosque? |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: 15 de juny_Violència i estratègia
|
|
per una que esta en contra dels mitjans |
16 jun 2011
|
|
la verdad qe la editorial de hoy escrita por el director del 20 minutos, esta bastante bien, recomiendo su lectura, pero sobre todo hoy sale un ejemplar de la directa sobre lo de ayer, las radios estan a tope haciendo coberturas y analisis y la tele esta editando videos, apoyemos ahora y siempre la contra informacion |
|
Re: 15 de juny_Violència i estratègia
|
|
per A |
16 jun 2011
|
Vegem si ho enteneu: sou uns esclaus, calleu i obeïu!!! Si ens escopiu o ens insulteu sou violents. Tenim el poder i tota la força. Vosaltres sou la gent, carn de canó per a nosaltres.
Recordeu-vos-en: que el 20% dels catalans sobrevisqui al llindar de la pobresa amb la nostra complicitat parlamentària, d'això se'n diu democràcia.
Portem dècades trepitjant-vos, i si us hi oposeu us tancarem i us destrossarem. En realitat, portem tota la història trepitjant-vos.
De les vagues generals en fem ewxclusivament contenidors cremats, i de les jornades de dignitat col·lectiva en fem una apologia del feixisme. Nosaltres, polítics, periodistes, policies, treballem al servei dels banquers i us diem, desgraciats, que ha arribat l'hora d'esclafar-vos en nom de la democràcia.
Gràcies, senyores i senyors tertulians, per repetir el que els nostres mitjans burgesos porten segles i dècades afirmant: no teniu dret a res, sou una merda, sou menys que humans i la vostra vida ens pertany. Us matem als carrers i a les presons, als hospitals i als llocs de treball, us impedim estudiar a la universitat, us impedim ser lliures, us fem comprar, us fem respirar merda i menjar merda i us vacunem amb merda, us mantenim idiotitzats, controlats, distrets, esclavitzats i ofegats, i si un dia ens insulteu, com ahir, us ficarem a la presó i sereu objecte de tota la nostra atenció mediàtica, pública i privada, per polvoritzar-vos i esborrar de la mirada col·lectiva el perquè de les vostres lluites.
Acollim amb satisfacció la vostra alienació extrema: esteu completament imbecil·litzats. En realitat no mereixeu res.
Infrahumans dissortats que sortiu al carrer a rebel·lar-vos: us anunciem les bondats del feixisme. Abaixeu el cap, pringats, ja sou al Nou Ordre Mundial.
Aparteu la mirada quan un parlamentari passi a prop vostre!!!
Agenolleu-vos, esclaus, i crideu com els gossos: "Sí, Senyor, dessagneu-me perquè la meva ànima us pertany!!!" |
|
Re: 15 de juny_Violència i estratègia
|
|
per Soli |
16 jun 2011
|
Trobo molt raonable la línia apuntada al comunicat. No ens deixem endur per l'actitud irreflexiva i treballem constantment, dia a dia, per la revolució al nostre àmbit més proper, feina, barri o universitat. prenguem consciència de classe! Aviat arribarà el nostre moment!
http://acampadabcn.files.wordpress.com/2011/05/comunicado15j.pdf |
|
Re: 15 de juny_Violència i estratègia
|
|
per Què esperàvem? |
16 jun 2011
|
No és estrany que els mitjans burgesos de masses no recolzin la protesta, que es dediquin a donar-li importància a un parell d'ampolles d'aigua voladores o que s'hagi pintat un abric, però en canvi no facin una bona cobertura del que implicarà el que decideixen al parlament. Més enllà de dir què és violència o no, cosa que crec que ja s'ha comentat bastant i moltxs tenim clar que l'explotació actual ho és, crec que els mitjans no ho tenen clar tampoc. I si no... perquè El Pais parla de 'radicales violentos' per l'acció del Parlament i de 'ciudadanos enfurecidos'' amb imatges de cotxes volcats a Xina?
El problema no és que estiguin venuts al millor postor segons la situació, sino que la gent es creu o li dona molta importància al que es diu per aquests mitjans i que això implica la ruptura dins el moviment entre 'violentxs i no violentxs'. Em sembla trist si ara sorgeix aquesta fractura, ja sabem que no totxs estarem d'acord però l'objectiu de la lluita del 15M no es pot centrar en això. És el que volen des d'adalt perquè això no continui.
Apa doncs, ens veiem als carrers i als barris que és on val la pena posar la nostra energia. |
|
|
