|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
els parlamentaris son els violents
|
|
|
per democrata convertido |
16 jun 2011
|
|
dsde un texto de rebelion de jacob azul |
Violencia en el Parlament (en el exterior)
Isacc Rosa
Público
“Es posible que se ejerza hoy un uso legítimo de la fuerza, pues en democracia las instituciones tienen el monopolio de la fuerza.” -Artur Mas, presidente de la Generalitat.
Estoy sobrecogido por la violencia vivida ayer en el Parlament: fue tremendo ver cómo varias decenas de diputados violentos se mostraban violentamente partidarios de aprobar unos violentos recortes que afectarán de manera violenta a todas las partidas, incluidas sanidad y educación.
Un momento, un momento. Borren el párrafo anterior, que olvidé los gritos de rigor. Empiezo otra vez, ésta es la buena: mi más rotunda condena a la actitud violenta de quienes intentaron impedir a los representantes del pueblo ejercer su función, algo inadmisible en democracia.
Vale, seguimos: la primera lección que ya han aprendido los indignados –aunque muchos ya lo sabían, pues llevan años indignados- es que el monopolio de la violencia que define al Estado significa también que es el Estado el que decide lo que es violencia y lo que no, o dicho de otra manera: qué violencia es legítima, y cuál es delito.
Así, aplicar recortes y reformas drásticas es violento, pero es violencia legítima, como lo son los violentos rescates a Grecia o Portugal, o el violento ataque al Estado de Bienestar. Da igual que el daño sobre los ciudadanos sea infinitamente mayor y más duradero que el que causan unos cuantos manchurrones de pintura a la puerta de la Ciutadella: esto último sí es delito, lo otro no.
Podemos discrepar con algunas formas de protesta, pero hay que verlas como lo que son: expresión de un malestar que no se resuelve con acampadas y twitter. Para violencia, la crisis y las medidas anticrisis. Para violento, el desprecio de los gobernantes a los gobernados cuando manifiestan con claridad su descontento. Ya comprobamos cuando la movilización contra la guerra de Irak que daba igual el rechazo de una mayoría social, pues para los gobernantes la única expresión de voluntad popular es el voto. Pero tampoco el voto cuenta, pues ni PSOE ni CiU ganaron elecciones proponiendo recortes y reformas.
De modo que ya lo saben los indignados. A seguir con las asambleas del buen rollito, y sin mear fuera del tiesto. ¿O es que acaso esperan ser escuchados de verdad?
Fuente: http://blogs.publico.es/trabajarcansa/2011/06/16/violencia-en-el-parlame/ |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: els parlamentaris son els violents
|
|
per un@ |
16 jun 2011
|
|
El titular tindria que ser "els parlamentaris també son violents" o inclús "son més violents" pero negar la evidencia es tonteria. Ahir es va perdre una batalla pero no la guerra. Siguem inteligents. |
|
Re: els parlamentaris son els violents
|
|
per Guifré |
16 jun 2011
|
Tallar el coll dels reis quan tocava va ser violència? Va ser legítima? Fer fora els colonitzadors que ocupaven, robaven i mataven, va ser violència? Va ser legítima? Les mobilitzacions indígenes a tota l'Amèrica Llatina va ser violència? Va ser legítima? Les mobilitzacions a Islàndia i Grècia, entre d'altres, va ser violència? Va ser legítima? Les mobilitzacions als països àrabs va ser violència? Va ser legítima? Les mobilitzacions del maig del 68 van ser violència? Va ser legítima? Les mobilitzacions de Tiananmen van ser violència? Va ser legítima?
En uns casos aquesta violència es portava a terme en comunitats a on la democràcia no existia, però sí que ja existien aquells que tenien el monopoli d'aquesta. En d'altres ocasions, la violència es portava a terme en comunitats que sí teníen el "pedegree" de democràcia.
La violència és part de l'ésser humà, és part dels éssers animals, però sempre hi ha, com a mínim, dues postures alhora de portar-la a terme: els que la utilitzen per mantenir els seus privilegis i els que la utilitzen, de forma ofensiva o defensiva, per a lluitar contra unes desigualtats socials, culturals i econòmiques que els fa ser de segona.
Esteu massa enlluernats pel que diguin els mitjans de comunicació, per ser políticament correctes, per a ser impoluts amb el que diu el sistema que ens està ofegant. Voler quedar bé no crec que sigui gaire compatible amb una revolució (si és que és això el que busqueu). I menys si això significa atacar, difamar i "vendre" a les companyes de lluita que busquen el mateix però amb diferents estratègies. Si el que realment busqueu és millorar la societat, trencar amb el sistema, els que sempre tindreu al costat seran aquests "violents". Però mai tindreu a favor l'status quo imperant que tan us importa, ni que ara us sembli que una part d'ells us segueixin el joc.
Ara bé, si el que busqueu és una altra cosa, ja ho esteu fent bé. Però si podeu, expliqueu-la a viva veu per a que totes entenguem d'una vegada a què estem jugant. |
|
Re: els parlamentaris son els violents
|
|
per un@ |
16 jun 2011
|
Tots els exemples que fiques son violencies de diferents tipus. Com que jo personalment (i molta altra gent) crec que cal ser coherent entre els fins perseguits i els mitjans utilitzats rebutjo la violencia contra les persones com a forma de lluita més enlla d'un exercici d'autodefensa que perilli la teua vida. Ni més, ni menys.
Si es considera la violencia contra les persones (contra les coses o l'autodefensa seria un altre debat) un mitja legitim llavors no ens queixem de que els altres ens paguen amb la mateixa moneda doncs es un exercici d'hipocresia a l'alçada del que fan els poderosos. |
|
Re: els parlamentaris son els violents
|
|
per Guifré |
16 jun 2011
|
Quines són les finalitats que perseguiu? Un cop es constesti aquesta pregunta, podríem entrar a debatre els mitjans a utilitzar. Crec que és important debatre sobre la violència a utilitzar perquè, tard o d'hora, si realment aquest moviment vol canviar quelcom, l'haurà d'utilitzar. I potser és ara el moment que en les assemblees es debati coses com les que exposes: violència contra què o contra qui, quan utilitzar-la, com...
I, per últim, jo en cap cas m'he queixat de la violència que utilitzen en contra nostra. El que constato és que el sistema la utilitza legítima o il·legitimament per aixafar qualsevol moviment que pugui posar en perill l'statu quo, però que, vés per on, tots els avenços socials han estat fruit de la lluita violenta (potser cal definir què és violència), a la vegada que si heu de ser respectuosos amb les normes i el pacifisme cec, les ocupacions de les places, els talls de carrers...també poden ser considerades tipus de violència. |
|
Re: els parlamentaris son els violents
|
|
per BB |
16 jun 2011
|
Jo no critico la violència com a forma d'exercir pressió o el fi que sigui. Critico que, deixant de banda que sigui una actuació legítima, empaitar i avassallar els parlamentaris no va molt en la línia del que caracteritza el 15M, amb un conscens de pacifisme, diria jo.
Un text que he trobat a la red.
https://docs.google.con/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=1dG7sj |
|
Re: els parlamentaris son els violents
|
per pebre
miguelbelles09@hotmail.com |
16 jun 2011
|
el que no pot ser es que es digui "som pacifistes, no volem violencia", sense definir conceratemnt cada acció si es violencia, pqeruqe sino després a l'hora de lluitar "les masses pacifistes" imposen a crits que tot es violencia. sense que hi hagi hagut cap debat sobre el que ho es i el que no
no es pot tolerar la intolerancia. la "violencia" (que no ho es en quest cas, contra una dictadura constitucional-parlamentaria no es violencia.
el que esta clar es que la gent que viu millor ja li va be anar tirant i anar fent manis trankiletes.
entenk ke estrategicament la "violencia" fa que la gent s'empassi les metides de la premsa i no s'uneixi a la lluita, pero tampoc te gaire sentit anar fent el que et deixa la premsa, lease els politiks i el kapital, perque llavors no podras canviar res. com a molt reformaro, ke krek que es el ke vol molta gent per desgracia |
|
Re: els parlamentaris son els violents
|
|
per què dius? |
16 jun 2011
|
"Ahir es va perdre una batalla"
L'única batalla que es va perdre ahir fou la mediàtica, i això havia de passar un dia o altre si realment es vol no només qüestionar sino canviar l'estat de les coses.
Ahir es van guanyar dues batalles molt importants: a partir d'ahir és impossible que cap partit polític tregui rèdit polític de la indignació (ICV, EUiA i fins i tot PSC), els va quedar clar i va quedar clar davant dels votants que no som part del mateix, com algun d'ells segueix entestat en fer veure. L'altra batalla que es va guanyar és la de la serietat: ha quedat definida la línia entre els defensors de l'ordre actual de coses (mitjans, polítics, institucions diverses) i els que volen quelcom més que caure bé al votant mig, els que estan disposats a canviar les coses per si mateixos, sense pidolar a qui ha creat la situació actual. |
|
Re: els parlamentaris son els violents
|
|
per . |
16 jun 2011
|
|
si esta lucha es seria y contundente, en algun momento los mass-mierda se iban a poner en contra, entonces se ha dado un paso |
|
|
